dijous, 24 de maig de 2007

Santa Pau (Garrotxa)

El castell de Santa Pau es troba situat al bellmig de la vila de Santa Pau, perfectament integrat dins del seu cas urbà. La vila nasqué gairebé adossada a les parets del castell.

Santa Pau fou, en els seus bons temps històrics, una vila tancada dintre d’uns murs i unes fortificacions que envoltaven tot el seu recinte amb només dues portes: la de Vilavella, a un indret del castell, i la de Sant Antoni situada a la part diametralment oposada.
El primitiu recinte comprengué solament el castell, la vila vella, el firal i l’església. En el segle XV s’eixamplà per la part de la vila nova, davant mateix del portal que dóna accés a les porxades. Més tard, encara, s’estengué a l’altra part del riu, per on avui hi ha la carretera d’entrada a la vila.
Hom suposa que el castell senyorial de Santa Pau tingué com antecedents el castell veí de Finestres i el llinatge dels Porqueres. És molt versemblant que els senyors del castell de Finestres, després de fer construir el castell de Santa Pau adoptessin com a propi el nom locatiu, o cognom, de Santa Pau, preferint-lo al de Porqueres.
El topònim «Sancta Pace» apareix consignat per primera vegada l’any 878 com nom de lloc, i l’any 979 és esmentat de nou en un testament del bisbe Miró.
Hi ha constància que el sobirà Pere el Gran (1285) va fer estada al castell de Santa Pau després d’un dura batalla lliurada contra els francesos. Des de Santa Pau retornà a la batalla, a través de Besalú, assolint la victòria definitiva al coll de Panissars.
En plena revolta remença, els pagesos s’avaloten contra el procurador de Santa Pau per haver fet presoner el síndic dels remences acusant-lo de resistència a l’agutzir de la baronia en l’acte d’executar pensions i prestacions (1462). 
Durant la segona meitat del segle XVIII els marquesos de Moià de la Torre passaren a ser els senyors dels castells de Santa Pau i de Finestres per un tema de deutes crediticis. El títol baronial de Santa Pau ha restat des d’aleshores vinculat als marquesos de Castelldosrius i d’aquesta manera Fèlix II de Sentmenat i de Güell, desè marquès de Castelldosrius ha esdevingut baró de Santa Pau (dada recollida l’any 1969).

Nota: per fer aquest escrit he recollit la major part de la informació històrica de l’escrit del volum III de l’obra sobre els Castells Catalans publicada per l’editor Rafael Dalmau l’any 1971 (segona edició del 1992).
Jordi Gironès Vilardebò / maig de 2007

més Fotografies de Santa Pau

Estada Juvinyà (Garrotxa)


Estada Juvinyà
Nom del castell: Juvinyà
Data de construcció: segle XII
Municipi: Sant Joan les Fonts
Comarca: Garrotxa
Altitud: 275 m
Coordenades: E 2.507349 N 42.211438 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: situat dins mateix del nucli urbà de Sant Joan les Fonts.

El castell de Juvinyà de Sant Joan les Fonts data dels segles XII- XIV i és un dels millors exemples conservats d’arquitectura civil d’època medieval de la comarca de la Garrotxa. També conegut com a «casa forta Estada de Juvinyà», durant l’època medieval fou la residència de la família de cavallers que dóna nom a l’edifici.
Segons expliquen les restes arqueològiques de les diverses excavacions dutes a terme a la casa forta, sabem que abans de construir el castell existí un molí fariner hidràulic datat, aproximadament, als voltants del segle XIII. Aquest es va cremar en un incendi i sobre les restes es construí la casa forta.
L’últim descendent de la família de cavallers fou Gueraua de Juvinyà. Amb ella s’acabà la nissaga de cavallers i, a partir del segle XV, el castell passà a mans de diferents famílies de pagesos que mantingueren el nom originari fins que fou adquirit per l’Ajuntament de Sant Joan les Fonts l’any 1982.
El castell, declarat Monument d’Interès Nacional l’any 1972, està totalment restaurat i es pot visitar en les dates i horaris establerts que es poden consultar en el web de referència.

Textos extrets del web de turisme de l’Ajuntament de Sant Joan les Fonts: www.turismesantjoanlesfonts.com/
Maig de 2007 / Jordi Gironès


+ fotografies: Estada Juvinyà

Colltort (Garrotxa)

El castell de Colltort se situa a la carena formada per les serres del Corb (ponent) i la de Finestres (llevant) i a una altitud de 847 metres. Per accedir-hi des del nord el camí assoleix la collada de la font Pobra i ressegueix la carena vers ponent, mentre que des del sud el camí acaba a la mateixa collada accedint-hi des de Sant Iscle de Colltort integrat dins el municipi de Sant Feliu de Pallerols.

La parròquia i la vall de Sant Iscle, així com el castell, són esmentats en el testament del «Tallaferro» (Bernat I de Besalú) de l’any 1020 o 1021; el testador, entre els molts llegats que féu al seu fill i successor Guillem, li concedí aquest castell. Tres anys abans, però, hi ha referència al «castro de collo Tortuensi» en la dotació del bisbat de Besalú. En aquesta documentació també s’esmenta el proper castell de Finestres, fet que es repeteix en la venda de l’alou de La Cot a l’abat de Besalú (any 1028) donat que ambdós castells (Colltort i Finestres) sempre han tingut una vida comuna històricament.

L’any 1698, Sant Iscle, com la vila de Sant Feliu de Pallerols i el lloc de Sant Miquel de Pineda –tots del mateix districte municipal– eren de la batllia reial d’Hostoles. El castell, però, va perdre ben aviat la seva funció defensiva i poc a poc s’anà enderrocant, quedant actualment només part dels seus murs des d’on s’albira una magnífica panoràmica de la zona volcànica d’Olot.

Nota: per fer aquest escrit he recollit la major part de la informació històrica de l’escrit del volum III de l’obra sobre els Castells Catalans publicada per l’editor Rafael Dalmau l’any 1971 (segona edició del 1992).

Jordi Gironès Vilardebò/ maig de 2007

més fotografies: CastellsCatalans/Colltort