dimecres, 28 de maig del 2008

Torroella de Montgrí (Baix Empordà)

El nom de Torroella villa Torrocella apareix per primera vegada l’any 879 quan el bisbe de Girona, Teotari, guanyà la disputa d’un terreny que li qüestionava Adisclus. Va resoldre-ho el fet que el terreny corresponia a villa Oliano i Ullà era el bisbe.

La primera referència escrita del castro Torredella data del maig de 1085 en relació a una concòrdia entre els comtes d’Empúries i Rosselló. A partir de 1121 hi ha constància de la dependència de Torruella amb els vescomtes d’Empúries, els quals ben probablement van promoure la constitució de la casa de Torroella. Eren temps de Pere Ponç de Torroella i més endavant de Ponç Guillem qui fou present a la fundació de la canonja agustina de Santa Maria d’Ullà.
L’any 1138 trobem una nova referència a un noble dels Torroella quan Pere de Torroella hagué de pactar, igual com feren altres nobles, amb el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV arran de la derrota soferta pel comte d’Empúries amb qui l’unien els lligams nobiliars abans esmentats.
També cal fer esment que en l’anomenat Cartulari de Carlemany (segle XIII) hi consta el jurament de fidelitat de Ponç Guillem, el fill Guillem i l’esposa Guilla al bisbe de Girona comprometent-se a no fer cap dany als homes i béns que hi hagi a Torrocella de Montegrino o els seus termes.
Tal com s’esmenta en l’escrit dedicat al castell de Montgrí, la vila de Torroella veié edificar- se aquell castell (1294) destinat a la defensa de la pròpia vila enfront els bel·licosos comtes d’Empúries que assaltaren en diverses ocasions la vila tant per terra com per mar (aleshores no era tant distant de la vila com ho és ara).
El 1285 tingueren lloc importants obres sota la direcció de Gilabert de Cruïlles encarregat també de les que es feien a Girona, Pontós i Besalú. Castell, palau i presó esdevingueren la mansió de Torroella. La torre —de planta circular— és la que avui es coneix com a Torre de les Bruixes.
Pere III el Cerimoniós (1336-1386) va completar i millorar les muralles que encerclaven la població, on destaquen el portal de Santa Caterina, el castell-palau — situat a prop de l’església parroquial dedicada a Sant Genís— i la torre de les Bruixes, si bé hi havia hagut fins a sis portes d’entrada a la vila. L’any 1397 les muralles van haver de ser reconstruïdes en part.
La guerra de la Generalitat contra el rei Joan II motivà que la ciutat de Barcelona confiés Torruella al comte de Pallars. Aquest pogué defensar la vila en combat amb els reialistes que s’havien apoderat del Montgrí (1462). Després s’encarregà la custòdia de la vila al baró de Cruïlles, i l’any 1463 Joan II adjudicà castell i vila, amb el fort d’Albons, a Joan Gombau. Finalment, el rei va haver d’assetjar la vila fins a la seva rendició (1471).
La família Llevià s’encarregà d’administrar i governar Torroella en nom de la corona, passant després als senyors de Biure per enllaç matrimonial i més tard als senyors d’Oms en plena decadència, la qual cosa motivà, l’any 1642, la intervenció de l’Ajuntament de Torroella que aconseguí l’adjudicació dels béns de la vila.
Tot i això, a principis del segle XIX era en poder de la família dels Carles i posteriorment passà a mans del marquès de Robert com a comte de Torroella de Montgrí amb grandesa d’Espanya. Joaquim Robert i de Carles i la seva esposa Mercè Rocamora, procedent d’una opulenta família barcelonina, van fer importants millores en el casal a través de l’arquitecte gironí Rafael Masó i Valentí.
Actualment, palau, portals i muralla formen part integral de la vila.

Jordi Gironès i Vilardebò - Maig de 2008

Nota: per fer aquest escrit he extret la informació històrica del Volum II de l’obra sobre els Castells Catalans publicada per l’editor Rafael Dalmau en la seva segona edició de l’any 1991.

més fotografies a: Castells Catalans /Torroella


BELLCAIRE (Baix Empordà)

Les primeres notícies documentades de l’indret daten del 881 sota el nom de Bedenga relacionada amb una església dedicada a Sant Joan, mentre que del castell, aleshores ja palau, els primers documents daten del 1289 quan era part dels dominis del comte Ponç Hug V, senyor del comtat d’Empúries des del 1277 fins el 1313.
Aleshores ja apareix sota la denominació de Bellcayre i fou residència d’aquest comte que és qui va fer construir-lo junt amb una capella dedicada a Santa Maria, fundant també una comunitat de preveres que ho convertí en monestir durant el segle XV.
En morir Ponç Hug el va substituir el seu fill Ponç VI Malgaulí que va tenir greus enfrontaments amb els Rocabertí, coincidint amb un empobriment del comtat d’Empúries.
Posteriorment, Pere I d’Empúries va permutar el comtat pel de Prades amb el seu germà Ramon Berenguer I d’Empúries (1341) moment en què hi hagué una altra baralla afectant el castell de Bellcaire. En aquells anys, però, el comtat ja havia passat a dependre de la dinastia del casal de Barcelona al qual s’incorporà definitivament el 1402 en temps de Martí I l’Humà.
El 13 d’octubre de 1458, el rei Joan II va concedir a Pere Torroella la mòlta dels molins del castell de Bellcaire, el qual patí greus destrosses durant les guerres dels segles XV i XVI.

L’edifici es tracta d’un palau de planta quadrada, envoltat per un recinte també quadrat, amb torres rodones. El palau estat ben restaurat pel que fa a les dependències i les cambres que es disposen en un conjunt clar i racional.
Actualment, la sala principal del castell l’ocupa l’església parroquial.

Prop del castell hi ha l’esmentada església de Sant Joan de Bellcaire, d’origen preromànic esmentada per primer cop documentalment l’any 1002 amb una butlla papal de Silvestre II on es confirma com a possessió de la seu de Girona.

Jordi Gironès Vilardebò - Maig 2008

més fotografíes : Castells Catalans - Bellcaire

informació municipal al web de Bellcaire

MONTGRÍ (Baix Empordà )

El castell de Montgrí s’alça a 303 metres d’altitud damunt la plana de l’Empordà i es troba situat en el serrat que pren el nom de massís del Montgrí i que està alineada de ponent a llevant fins a connectar amb la muntanya de Rocamaura a tocar de la línia de costa.
La seva situació és del tot privilegiada a banda i banda, nord i sud, tractant-se d’un terreny calcari molt castigat pels incendis fins arribar a fer desaparèixer gairebé del tot qualsevol rastre de vegetació arbòria.
Les primeres referències sobre l’arrel etimològica de Montgrí la trobem en el segle IX quan hom parla d’una muntanya anomenada Monte Grinio, un segle més tard el nom s’ha convertit en Monte Grino i el 1209 amb Montgrin.
El castell fou manat construir pel rei Jaume II i la primera notícia documental data del 28 de maig de 1294, quan el monarca disposà que Bernat de Llevià, veí de Torruella i procurador reial, es fes càrrec de l’administració i de la direcció de les obres. Quan estigué acabat encarregà al mateix Bernat de Llevià la custòdia del castell amb l’obligació de tenir-hi a la seva disposició deu homes d’armes, una bèstia de càrrega i dos mastins. El fet de preveure els dos mastins es deu probablement a la previsió de futures caceres per part del monarca.
La construcció d’aquest castell va respondre sens dubte al desig reial de posar a ratlla els comtes d’Empúries que sovint s’oposaven al rei. Els senyors d’Empúries van veure amb mals ulls l’edificació d’aquest castell i van posar traves a la corona com fou la prohibició d´ús de la moneda reial en el seu comtat, l’augment del preu de la sal de Castelló «als homes del senyor Rey o de l’Esgleya» i fins i tot la desviació d’un tram del riu Ter. La tibantor afectà greument els vassalls del comte i els veïns de Torroella, partidaris del rei.
Vers l’any 1392 fou construïda, en una fondalada propera al castell, la capella de Santa Caterina, i amb l’annexió del comtat d’Empúries a la corona, l’any 1402, desaparegué la principal funció defensiva que havia originat la construcció d’aquest castell i la darrera notícia que ens parla d’ell data del 1413 quan davant el rei Ferran d’Antequera prestà homenatge Bernat Sureda, en qualitat de procurador de Ramon de Llevià, fill i hereu universal de Pere de Llevià, per la guarda i comanda del castell de Montgrí.
L’edifici es tracta d’una construcció colossal certament desproporcionada per a l’ús que se n’havia de fer. L’edifici és de planta quadrada de grans dimensions completament clos i amb uns murs notablement alts, que arriben als 13 metres, amb una silueta molt visible des de tot l’Empordà esdevenint, fins i tot, un autèntic far per a les embarcacions que feien port des de l’Estartit fins al Cap de Begur. De fet, és una construcció que té tot l’aire d’un castell inacabat sense fossat i amb una porta poc protegida.
Hi ha hagut alguns propòsits de restauració com el de l’any 1897 quan el marquès de Robert gestionà prop del president del consell de ministres d’Espanya (Cánovas del Castillo) la declaració de monument nacional per al castell de Montgrí, sense arribar a fer-se efectiva. L’any 1950 el Servei del Patrimoni Artístic Nacional va destinar uns diners a la instal·lació d’un parallamps per evitar un deteriorament de les parets que ja es començava a detectar.
Actualment s’ha instal·lat una escala de caragol per poder pujar a les parts altes dels murs i s’ha fet una mica de neteja a l’interior.

Jordi Gironès Vilardebò - Maig 2008

Més informació visitant : Portal Independent de Torroella...

Més fotografies a : Castells Catalans - Montgrí