dimarts, 30 d’octubre del 2007

Mediona (Anoia)

Mediona es troba situat arran del riu de Bitlles, afluent de l’Anoia, i a una altitud de 400 m, en un indret on predominen les brolles d’estepes amb pi blanc en una zona de vegetació que corresponia al carrascar i les alzines. Hi ha força degradació causada en la major part pels incendis que han tingut lloc en aquesta zona de la Serralada Prelitoral al llarg dels anys.
La seva situació és ben estratègica com ho demostra el lloc on s’alça, just arran del camí que, recorrent el riu de Bitlles, comunicava en temps medievals la plana del Penedès amb les terres més interiors de l’Anoia. El riu forma aquí un congost travessant la serralada, orientada de NE a SW, que connecta el nucli dels Motllons – Turó de l’Avellana (706 m) amb la serra d’Ancosa (944 m) a través de la muntanya del Marquès (on és el castell de Mediona) i la serra del Bolet.
Aquest castell ja és esmentat a la darreria del segle X, essent el centre de la baronia de Mediona, la qual comprenia l’actual terme de Sant Quintí de Mediona. Els primers documents del castell daten ja del 1011.
El castell té una bona extensió i és format per dos recintes consecutius. La part més antiga, i en pitjor estat, és la torre circular, de poca alçada actual, amb rengles d’opus spicatum.
La torre principal, més tardana, fou la residència senyorial i és de planta quadrada, d’uns 10 m de costat amb parets molt gruixudes i tres pisos que es comuniquen per una escala de cargol. A la façana sud hi ha una porta a nivell de sòl i una altra a mig aire amb quatre mènsules. Hi ha finestres sageteres a totes les cares.
En el recinte hi ha una cisterna buidada en la roca i un portal i restes de la muralla  exterior amb una torre quadrada que no conserva sinó una planta. I dins del clos fortificat i hi ha l’església del castell dedicada a Santa Maria; és d’una nau amb volta apuntada gòtica i absis poligonal (segle XIV). En ella és venerat el sant Crist de Mediona. Fou incendiada l’any 1936 essent reconstruïda l’any 1940.
Nota: la informació ha estat aconseguida de la Gran Enciclopèdia Catalana i del llibre Castells Romànics Catalans. Guia. Edicions Mancús, 1989.

Jordi Gironès Vilardebò / octubre de 2007

+ fotografies : Castell de Mediona
* Informació en PDF: Mediona

Montbui (Anoia)

El castell de Montbui es troba situat en una magnífica talaia a 620 m d’altitud, des d’on hi ha una extensa panoràmica de la Conca d’Òdena.
La seva situació és força estratègica pel que fa al control del pas natural que hi ha entre la serra de Miralles (de la qual en forma part) i la d’Ancosa. Aquest castell va ser ubicat a l’extrem est de la serra de Miralles, en la qual hi trobem dos altres castells que acabaven de consolidar l’esmentat pas; l’un al bellmig de la serra, el de Miralles, i l’altre a l’extrem occidental, el de Queralt.
Enfront, mirant al sud, la serra d’Ancosa té altres castells que tenen cura de vigilar aquest pas natural que duu a la conca del Gaià: el de Mediona, el d’Orpí i el de Vilademàger.
Tot el sector de l’Anoia, terra fronterera del comtat d’Osona-Manresa, va ser aprisiat per Guifré el Pelós, però els primers indicis de poblament estable es troben en temps del comte Sunyer (911-47). El castell de Montbui, que inicialment tenia com a sufraganis els castells d’Ocelló, o del Saió, i de Tous, consta com a organitzat l’any 936.
L’any 1614 l’església del poble va ser erigida en parròquia, i Santa Maria va passar a ser-ne sufragània, fins que el 1828 es va convertir en santuari. Les guerres dels segles XIX i XX van malmetre l’edifici. L’any 1954 es va constituir el Patronat de la Tossa, que, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, va rehabilitar el santuari i el castell, on va arranjar una sala per a exposicions i actes diversos, i un petit museu.
Les restes d’aquest castell del s. X  s’alcen, ben visibles, vora l’església, al cim de la Tossa, des d’on obtenim una magnífica vista de tota la conca d’Òdena i les muntanyes que l’envolten.
La planta de la fortalesa és rectangular, amb els angles arrodonits. Els murs tenen uns 2 m de gruix i han estat fets, en gran part, amb un aparell irregular, de petits blocs de pedra només desbastats, units amb un morter de calç. Es troben algunes filades d’opus spicatum, i a la part superior unes filades més regulars, corresponents a una ampliació del s. XI.
L’interior del castell, modificat per les restauracions, s’organitza a partir d’una planta baixa, desdoblada en un rebedor i una sala que és coberta per una volta de mig punt, amb una obertura al centre. El nivell superior immediat queda tancat només per les parets, on podem observar uns forats que segurament devien encabir les bigues dels sostres de fusta. La porta d’entrada original
es troba enlairada al nivell del primer pis, a manera de finestral. L’accés actual es fa per una porta oberta a peu pla, i al costat hi ha una altra de petites dimensions. Aquestes portes, situades a l’est, i les finestres distribuïdes a cada façana acaben en un arc de mig punt.
Nota: escrit extret íntegrament del volum Anoia de les guies de la Catalunya Romànica d’Editorial Pòrtic, juny 1999.
Jordi Gironès Vilardebò / octubre de 2007

+ informació en PDF: Tossa de Montbui