dimecres, 3 de setembre del 2008

Castellet (Baix Penedés)

Castell construït al vessant penedesenc de la carena litoral que forma part de l’extrem sud-oest del conjunt muntanyós format per l’Ordal i el Garraf.
Per altra banda va ser construït a la vora del riu Foix en el lloc on s’obria camí entre muntanyes per desguassar a la propera Mediterrània. Actualment el castell es troba a l’entrada d’aigües de l’embassament de Foix, cosa que ajuda donar-li una bella imatge paisatgística.

Inicialment anomenat de Sant Esteve, els dominis del castell eren situats a la marca del comtat de Barcelona i arribaven al mar.
S’esmenta per primera vegada l’any 977, quan el comte Borrell II el va vendre a Unifred Amat, i d’aquest va passar als seus descendents. El 1076 Rotland Bernat va vendre la meitat de la fortalesa al comte Ramon Berenguer I. Des del s. XII fins, com a mínim, al s. XIII, els Santmartí van tenir nombrosos drets al terme.
Al mateix temps, entre els segles XII i XIV, els Castellet, que van ocupar càrrecs en l’administració reial i van tenir una important intervenció en la conquesta de la Catalunya Nova, van posseir el castell en rerefeu. L’últim membre d’aquest llinatge va conservar el castell fou Blai de Castellet. Després de passar per diverses famílies, va arribar als Queralt, comtes de Santa Coloma, que el van tenir fins a l’abolició de les senyories al s. XIX, quan ja es trobava en estat ruïnós.
Entre els anys 1928 i 1929 el seu propietari, Josep de Peray i March, el va restaurar i refer de forma fantasiosa.
Des del 2001 es propietat i seu de la Fundació Abertis, que ha fet obres de restauració i excavació.

Del magnífic conjunt que presideix el pantà de Foix, cal destacar la torre mestra, l’element més antic, datat del s. XII. Té una alçària d’uns 15 m i un diàmetre interior de 5 m. Els murs, que tenen un gruix d’aproximadament 1,5 m, són fets amb carreus lleugerament rectangulars, ben arrenglerats. Algunes de les finestres que s’hi endevinen, acabades en arc de mig punt, són originals. Durant la restauració, es va refer del tot la porta, oberta al sud-est, es van reconstruir trossos de paret, i es va enlairar més la torre.
La resta de construccions ja són d’època posterior al romànic. A l’est destaca un mur impressionant, datat del s. XIV, acabat amb merlets i espitlleres rodones, que formava part d’un clos sobirà.

Jordi Gironès i Vilardebò / setembre de 2008

més fotografies : Castells Catalans - Castellet

Santa Oliva ( Baix Penedés)

El castell de Santa Oliva es troba emplaçat al bell mig del corredor penedesenc, ben a prop de la vila del Vendrell, i a una altitud d’uns 90 metres sobre el nivell del mar. Es tracta d’un castell construït inicialment com a avançada comtal vers els dominis musulmans, el qual, més enllà del segle XI, ja va passar a cobrir unes necessitats més civils i menys bel·licoses.

El lloc s’esmenta ja l’any 938 en un precepte atorgat al monestir de Sant Cugat del Vallès.
Al principi del s. XI l’abat d’aquest monestir va concedir al noble Isimbert el castell i l’església per al seu repoblament, conreu i defensa. Durant els primers anys del s. XII els dos edificis van ser destruïts per les incursions almoràvits, però poc després es van reconstruir.
Al s. XIII el cenobi de Sant Cugat va obtenir tots els drets sobre la fortalesa i el seu terme, que va conservar fins a l’extinció de les senyories al s. XIX. L’interior de l’església va ser restaurat el 1984.

Del castell resten una alta torre de planta rectangular i un recinte que era una antiga sala i que modernament ha estat transformat en capella del Remei. La torre té una planta de 380 cm de nord a sud, per 240 cm d’est a oest, i una alçària d’uns 19 m. A la part baixa de l’edifici hi ha un talús de suport d’uns 5 m, i, a la part superior, una barana d’uns 70 cm amb merlets.
A l’interior es distingeixen diferents nivells. A uns 5 m de terra es pot situar el primer nivell, amb diverses espitlleres. En un segon nivell, s’obren més espitlleres i la porta original, rectangular i acabada en una llinda formada per una pedra monolítica sobre la qual hi ha un arc de mig punt de descàrrega.
Més amunt, es distingeixen diversos nivells de forats on s’encabien les bigues. A l’últim tram hi ha diverses finestres: una al nord, dues a l’est i una al sud. Són geminades per fora i d’un sol arc de mig punt per dins, amb el mainell en forma de columneta de secció rodona, acabada en un capitell trapezial. En aquest mateix nivell comença la volta de mig punt que cobreix la torre. Els murs de la torre són fets amb pedres rectangulars ben arrenglerades, encara que poc treballades. A l’interior s’ha construït una escala metàl·lica per poder-hi pujar.

Jordi Gironès i Vilardebò / setembre 2008

més fotografies : Castells Catalans- Santa Oliva

Marmellar ( Baix Penedés)

El castell de Marmellar es troba situat dalt d’un turó al mig de la vall de la riera de Marmellar i a uns 380 metres d’altitud (N 41º 21' 31,33'' E 1º 33' 3,55'') .
Actualment s’hi pot accedir des de la urbanització Castell de Marmellar davallant després fins al fons de la riera on hi ha el castell.
Aquest castell el trobem documentat des del 1023 amb motiu de la venda realitzada pels comtes de Barcelona a Guillem Amat de Castell Vell Extremer (Castellví de la Marca).
Tanmateix, l’obra que ha pervingut està datada al segle XII. Se sap que durant aquella època va pertànyer als Banyeres, passant posteriorment a mans de diverses famílies: Anglesola, Claramunt, Gallifa, Fortià, Boixadors i Savallà.
Segons Coromines, el topònim Marmellar prové de «melimell-are» que significa plantació de codonys. Bé podria tenir alguna relació amb l’origen del nom si bé també cal admetre que podria provenir d’un cognom noble d’aquells anys.
A partir del segle XV deixa d’haver-hi notícies sobre aquest castell perquè la seva situació estratègica, al fons d’una riera, deixà de complir la missió inicial de defensa dels camins que s’anaven obrint durant el segle XI per les terres penedesenques, per tal d’anar fent avançar la frontera comtal vers els dominis musulmans tarragonins.
En el transcurs dels anys el castell va anar degradant-se fins als nostres dies en què cal la seva consolidació com molt d’altres dels nostres castells medievals.

Es tracta d’un castell que podem qualificat com a romànic. De la seva planta trapezoïdal en resta dempeus un gran pany de paret força ben conservat. En ell s’hi detecta ben clarament l’encalçament dels tres pisos de l’edifici.
Interiorment estava dividit en quatre estances. Al seu voltant hi ha restes de les muralles i la capella romànica de Sant Miquel de Marmellar.

més fotografíes a: Castells Catalans/Marmellar