dimarts, 12 de març del 2019

Vilves

Nom del castell: Vilves
Data de construcció: XII
Municipi: Artesa de Segre
Comarca: Noguera
Altitud: 351 m
Coordenades: E 1.082473 N 41.917596 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: situat al nucli de Vilves pertanyent a Artesa de Segre que es troba a 3 km de distància.
El castell de Vilves és un edifici de Vilves, del municipi d’Artesa de Segre, declarat bé cultural d’interès nacional
Les referències documentals sobre aquest castell són escasses. Vilves s’incloïa dins el dominis dels vescomtes d’Àger, atès que era una fortalesa o torre dependent del castell d’Artesa. La primera referència que hem pogut recollir data del 1119. Es tracta de la infeudació que féu el vescomte Guerau Ponç II de «ipsa turre de Vidoves» a un tal Pere Bonfill que li prestà homenatge pels castells de Montmagastre i Gavarra. El vescomte Guerau II de Cabrera, al seu testament de 1131 deixà al seu fill Ponç els castells de Vilves, Collfred i Anya, entre altres. El 1190, Sança de Rubió concedí als hospitalers de Sant Salvador d’Isot el delme del que ella posseïa en terme del castell de Collfred i el dret i els usatges dels molins i del castell del poble de Vilves. Tant Collfred com Vilves consten especialment indicats entre els llocs del comtat d’Urgell, en la vinculació en favor de la Corona, el 1328. Ambdós llocs foren assignats pel comte d’Urgell Jaume el Dissortat a la s eva germana Elionor. El rei Ferran d’Antequera, després de la derrota de Jaume d’Urgell, els donà a Francesc de Vilamarí. El 1476 s’establiren pel sector uns capitans de mercenaris. Consta que l’any 1532 el monestir de Santa Maria de Montserrat comprà els llocs de Vilves i Collfred amb la jurisdicció civil i criminal per 3.900 sous. A partir d’aquest moment, Vilves es mantingué sota el domini de l’abat de Montserrat fins al segle XIX.
Al poble de Vilves hi ha una torre i també restes de 8 filades d’un mur fet amb un aparell semblant al de la part inferior de la torre. Aquest mur podria ser una part del recinte del castell o d’una fortificació més àmplia. La torre és de planta gairebé quadrada. A l’exterior, les parets fan 5 m d’ample –d’est a oest– i 5,25 m de llarg. Actualment té una alçada d’uns 10 m; a començament del segle XX fou, però, escapçada. Sembla que inicialment tenia tres compartiments interiors. La cambra inferior fa només 140 cm d’ample per 180 cm de llarg; el gruix de la paret oest en aquest nivell inferior és de 180 cm. És coberta amb un trespol de bigues. A uns 5 m hi ha una segona cambra més espaiosa que la inferior coberta amb una volta de canó. En aquest nivell hi havia una porta, ara una mica malmesa, oberta a la cara sud, acabada amb una llinda monolítica, rectangular; el muntant est també és una gran pedra. Pel damunt d’aquesta cambra n’hi havia una altra que fou enderrocada. Era acabada amb una volta. 
Pel que fa a l’aparell constructiu, hi ha una notable diferència entre la part inferior i la superior. Tot l’edifici es fet amb carreus ben escairats però els 5 m inferiors estan construïts amb carreus molt grans (30 cm x 60 cm). Això planteja un problema a l’hora d’establir la datació. Es pot suposar que aquesta part inferior i el mur amb 8 filades de grans carreus que hi ha uns quants metres cap a l’est fou feta en època romana tal com suposà Pita Mercé que cregué que era una possible torre romana reaprofitada en època medieval. Una altra possibilitat és que aquestes construccions fetes amb carreus molt grans i ben escairats siguin d’època musulmana. Finalment, una tercera possibilitat és que tota la torre hagués estat feta als segles XII o XIII. Sigui com sigui, segurament la part superior fou feta després de l’any 1000.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/C astellde_Vilves
Elena Fàbregas i Jordi Gironès / Març 2019

+ fotografies: CastellsCatalans/Vilves
+ informació en PDF: CastellsCatalans/Vilves
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat


Malagastre

Nom del castell: Malagastre
Data de construcció: XI-XIV
Municipi: Foradada
Comarca: Noguera
Altitud: 429 m
Coordenades: E 1.016192 N 41.894470 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: situat a 3 km de distància d’Artesa i a l’oest. S’hi accedeix passant el pont del Segre per anar al nucli de Vernet i just en travessar-lo es pren una pista en direcció S.O. Cal prendre una desviació a la dreta i una segona a l’esquerra fins al final de la pista, al peu del turó que cal pujar a peu en uns 15 min fins al poblat ibèric d’Antoni i les restes del castell.
El castell de Malagastre és un antic castell de la comarca de la Noguera, al comtat d’Urgell, ubicat al cim de puig d’Antona. Estava, probablement, al terme de Foradada, prop de Montsonís. Tot i que la documentació atribueix un origen islàmic al castell, la ceràmica que es documenta és bàsicament feudal, concretament del s. XIV. Va ser conquerit per Ramon Borrell, aleshores tutor del seu nebot Ermengol II d’Urgell, que regnava en minoria, als musulmans el 1017, conjuntament amb altres castells de la zona. Ermengol, després, l’hi va reconèixer la submissió al seu fill Berenguer Ramon I. El noble Arnau Mir de Tost va donar el castell en alou a la col·legiata d’Àger. També és conegut el seu jaciment ibèric que constata l’existència d’un poblat fortificat, que es mantindria actiu des del s. IV fins al s. II aC, i que en molts casos ha quedat afectat per la construcció medieval posterior.
Es tracta d’un edifici de planta rectangular d’uns 350 m2 orientat en direcció nord-sud, a l’interior del qual es distribueixen fins al moment deu àmbits a la planta baixa. Set d’aquests àmbits semblen correspondre a habitacions o estances interior del castell i tres corresponen a torres, una al costat est, una altra al costat oest i l’última al ostat nord.
La torre nord sembla ser la part més antiga del castell, i hauria tingut la funció de torre de guaita isolada; a redós d’aquesta primerenca torre s’articularia la resta del castell. L’entrada al castell està situada en l’extrem sud formant un passadís des d’on s’accedeix a les estances a banda i banda del recinte, així com a les escales que pujarien cap a un segon pis. Exteriorment, destaca la façana est, la qual presenta una torre i un important talús, que serviria de reforç en un moment posterior.
La defensa d’aquest recinte està formada per una gran muralla que ressegueix el vessant franquejable
del turó, de la qual en sobresurten set torres. La banda que dona al riu no presenta cap mena de construcció defensiva, fet lògic si tenim en compte que el barranc funciona com a defensa natural.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Malagastre
Elena Fàbregas i Jordi Gironès / Març 2019

+ fotografies: CastellsCatalans/Malagastre
+ informació en PDF: CastellsCatalans/Malagastre
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat


Rubió de Sols

Nom del castell: Rubió de Sols
Data de construcció: VIII-XI
Municipi: Foradada
Comarca: Noguera
Altitud: 371 m
Coordenades: E 0.997125 N 41.906375 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: cal desplaçar-se fins al nucli habitat de Rubió de Baix, des de Rubió de Dalt, que està situat a 3 km del poble de Foradada, accessible des de la C-26 5 km abans d’Artesa.
El castell de Rubió de Sòls és un castell termenat situat a la part alta del serrat en terres de Rubió de Baix, entitat de població del municipi de Foradada (Noguera), declarat bé cultural d’interès nacional. Es conserven les ruïnes d’una torre i murs en un penyal sobre Rubió de Baix. La fortificació controlava el curs del Segre i els engorjats que hi ha bans d’arribar a Alòs de Balaguer. És interessant
l’obra de fàbrica de la torre, gran i de planta rectangular, que constitueix l’eminència castellera, dalt del rocam. A la vora hi ha una altra obra edificada. En el mateix serrat hi ha l’església de Sant Eudald.
La documentació de què es disposa permet atribuir-li un origen islàmic i adscriure’l a la marca d’Al-Àndalus. Fou, juntament amb el castells d’Alòs i Malagastre, conquerit molt aviat, segurament pel comte de Barcelona Ramon Borrell quan era tutor del comte d’Urgell Ermengol II, abans de 1018, ja que en aquesta època, aquests termes apareixen ja com a repoblats. En una donació que feren el comte de Barcelona Ramon Borrell i la seva esposa la comtessa Ermessenda a Sant Serní de Tavèrnoles, li concediren l’espluga «prope castrum Malagastrum» amb pacte de repoblar la zona i posar-la en conreu, i establiren que «infra terminos de castro de Alos vel de Castro Rubione (...) adquirant ibi habitadores». Possiblement el castell caigué novament en mans sarraïnes a la mort d’aquest comte de Barcelona, tenint em comte el conveni pactat entre 1019-1026 pels comtes d’Urgell i Barcelona segons el qual Ramon Berenguer I reconeix la potestat del d’Urgell en els castells de Montmagastre, Malagastre, Artesa, Alòs i Rubió. Signa també aquest conveni Arnau Mir de Tost que els posseirà tots en feu. La reconquesta de Rubió i dels altres castells del voltant fou obra conjunta d’ambdós comtes amb l’ajut d’Arnau Mir de Tost. Posteriorment el castell estigué infeudat als Cabrera. Apareix un llinatge Rubió probablement identificable amb aquest paratge. A la segona meitat del segle XIV, Acard de Mur senyorejava ací i per la línia familiar de Mur i l’Albi s’introduiria la família Cartellà, senyora de Rubió al segle XVII.
Planta lleugerament rectangular; fa a l’interior 8,2 m de llarg per 7,3 d’ample, un gruix de mur d’entre 100 i 145 cm i 9,5 m d’alçada. És cobert per una volta apuntada. Al nord de la construcció, sota la sala principal, hi ha una cambra orientada d’est a oest amb una amplada de 2,4 m, la mateixa longitud que l’edifici principal (8,3 m) i una profunditat de 2,3 m. Té les parets recobertes a la part baixa de morter i acabada amb una volta lleugerament apuntada; podria ser una cisterna, amb entrada per una trapa superior. A l’interior de la construcció hi ha diversos nínxols encastats a les parets de mida força gran (el més gran fa 50 cm d’alt per 55 cm d’ample i 80 cm de fondària) i és a 175 cm de terra. Al mur sud hi ha dues espitlleres estretes. Pel que fa a l’aparell constructiu caldria distingir la part inferior feta amb carreus rectangulars (20 x 30 cm) de la part alta, a partir dels 3 m, on s’alternen les filades de carreus horitzontals amb les filades de pedres posades verticalment. Als caires els carreus són més grossos. A l’oest, a uns 100 m del castell, hi ha una mena de bestorre semicircular amb un diàmetre de 4 m. Segurament hi havia un recinte força ampli ja que a l’extrem oposat, al costat nord de l’església, també hi ha restes d’una construcció feta amb carreus ben arrenglerats i units amb morter. 

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Rubi%C3%B3_de_S%C3%B2ls
Elena Fàbregas i Jordi Gironès / Març 2019

+ fotografies: CastellsCatalans/Rubió
+ informació en PDF: CastellsCatalans/Rubió
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Alòs

Nom del castell: Alòs
Data de construcció: VIII-XI
Municipi: Alòs de Balaguer
Comarca: Noguera
Altitud: 394 m
Coordenades: E 0.955495 N 41.914296 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: situat damunt mateix del nucli urbà d’Alòs de Balaguer.
Castell d’Alòs és un castell amb elements romànics i gòtics d’Alòs de Balaguer (Noguera) declarat bé cultural d’interès nacional. El castell és situat damunt d’un serrat sobre el poble d’Alòs. Controlava el pas del riu Segre, que passa per sota seu, a la banda meridional.
Si bé no es coneix informació directa sobre els orígens del castell, se’n coneix que entre els anys 1015 i 1016 fou conquerit pel comte Ramon Borrell I de Barcelona. Poc després, i a la mort del comte, el castell tornà a mans musulmanes. El 1024 se’n féu la conquesta definitiva, moment en què s’establí un conveni entre Ramon Berenguer I de Barcelona i Ermengol II d’Urgell, pel qual el primer donava el domini directe del castell, juntament amb altres, al comte d’Urgell. L’any 1058, el comte d’Urgell Ermengol III d’Urgell infeudà el castell d’Alòs a Arnau Mir de Tost. Quan aquest morí, el llegà a la seva filla Letgarda i al seu nét Guerau Ponç II de Cabrera, amb la condició que havien de posseir-ho com a feu pel comte d’Urgell.
El castell estigué integrat durant els segles XII i XIII al vescomtat d’Àger, tot i que el domini eminent de la fortalesa correspongué als comtes d’Urgell. Posteriorment, al segle XVII consta que el castell fou utilitzat per destacaments militars durant la guerra dels Segadors i era del capítol de la Seu d’Urgell fins a l’any 1831. L’any 1969 es va intentar subhastar però finalment va poder ser adquirit pel municipi. El 5 de febrer de 1973 va passar a formar part del patrimoni de la Diputació de Lleida. 
Es conserven diversos elements que pertanyen a èpoques diferents. Al cim del turó hi ha una torre circular d’uns 18 m d’alçada però d’aquests, uns 10 m fan de paret de tancament d’algunes de les sales meridionals. A l’espai superior, es conserva una part de la cúpula que la cobria i, és possible que a la part inferior hi hagués una altra sala coberta amb cúpula. Es pot veure una espitllera doble: d’una obertura interna única, acabada amb un arc de mig punt, surten dues espitlleres orientades en direccions diferents. Un altre element és una muralla en forma d’esperó truncat que hi ha a la banda nord, que té una alçada d’uns 10 m. Té diverses espitlleres i uns solcs horitzontals. Aquestes rases estan separades entre elles uns 2 o 3 metres i permeten relacionar aquesta construcció amb fortificacions musulmanes com, per exemple, el castell de Castros a Castella. L’ús és desconegut; algunes teories indiquen que són decoratives però altres creuen que eren elements funcionals emprats a l’hora de fer la part superior de la muralla o que estiguessin ocupats per elements de fusta per reforçar i assegurar més bé el lligam dels materials del mur.
En un moment posterior a l’edificació de la torre es van construir una sèrie de sales als seus costats est i sud. Totes les sales, distribuïdes en dos nivells, estan cobertes per amb voltes lleugerament apuntades. A la part alta de les parets, abans de començar la volta, tenen una cornisa seguida. A la banda meridional hi ha les restes d’un recinte molt gran i, a un nivell una mica inferior, hi ha les restes d’un portal d’accés. A tocar del poble, hi ha una fortificació clarament d’època gòtica, feta amb carreus encoixinats. Es pot suposar que hi havia una primera construcció musulmana, a la qual correspondria part del mur nord; aquesta construcció potser fou feta al segle X. Després de la conquesta cristiana, a l’inici del segle XI, s’afegiria la torre circular. Al final del segle XII o al segle XIII, es construïren les diverses sales meridionals. Segurament, ja en època feudal, es construïren bona part de les muralles que es veuen ara. Finalment, en època tardana dins de l’edat mitjana, es va bastir la fortificació de l’extrem meridional.
Febrer 2019. Uns estudis encomanats per la Diputació de Lleida, i dirigits per l’arquitecte i professor
de la UPC, Jordi Morros, han descobert que la construcció del castell d’Alòs de Balaguer va començar al segle VIII, concretament cap a l’any 730. L’estudi de datació s’ha fet per radiocarboni (carboni 14) i situa el castell d’Alòs de Balaguer com un dels monuments defensius més antics conservats a Catalunya, i com una possible fortificació islàmica o carolíngia.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_d%27Al%C3%B2s
Elena Fàbregas i Jordi Gironès / Març 2019

+ fotografies: CastellsCatalans/Alós
+ informació en PDF: CastellsCatalans/Alós
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat