dimarts, 11 de novembre del 2014

Selva del Camp

Nom del castell: Selva del Camp
Data de construcció: XII
Municipi: Selva del Camp
Comarca: Baix Camp
Altitud: 246 m
Coordenades (Geogràfica - ETRS89) E 1.135532 N 41.216367
Com arribar-hi: situat dins del nucli urbà de la Selva del Camp, es troba a l’extrem nord del raval de Vilanova.
El Castell de la Selva, o castell del Paborde, és un castell situat a la part més septentrional del nucli històric de la Selva del Camp. La seva construcció es remunta al segle XII i va ser residència del Paborde i posteriorment de l’Arquebisbe.  És un monument protegit com a bé cultural d’interès nacional.
Des del 1194 la vila de la Selva del Camp i el castell estaven sota la jurisdicció del paborde que era una dignitat del capítol de Tarragona.  El castell tenia un espai destinat a graner, que era el lloc de recollida dels fruits del delme i també disposava de grans cups de la verema. Era un punt de guaita i defensa, tenia presó i era la residència principal del paborde.
La pabordia quedà suprimida el 1410 i les seves rendes quedaren distribuïdes entre els dignataris del capítol. L’any 1412, el domini directe sobre el castell i la vila de la Selva del Camp s’atribuía a l’arquebisbe que freqüentà menys el castell. Al final del segle XVI i al principi del segle XVII, amb la construcció de la nova església parroquial, bona part de l’antic castell va desaparèixer. La senyoria de l’arquebisbe sobre la Selva del Camp durà fins a la desamortització del segle XIX. A partir de llavors el castell passà a tenir diverses funcions (escoles, caserna de la guàrdia civil). Extingides les senyories el segle XIX (desamortització), el castell passà a tenir diverses funcions (escoles, caserna de la guàrdia civil). L’Ajuntament, entrat el nou mil·lenni, va decidir tirar endavant un projecte ambiciós com era el de restituir el monument i donar-li una funció d’ús públic d’acord amb la seva identitat, un equipament cultural.
El castell de la Selva era, segons les restes conservades, d’una gran extensió. En el moment de la construcció de les muralles gòtiques, el castell passà a fortificar l’extrem de la zona closa rere muralles. Actualment, es pot veure sobretot un llarg pany de mur de la façana septentrional i un portal obert a sud-oest. A l’interior s’hi trobà, en les excavacions arqueològiques de 1986, uns murs que tancaven un espai rectangular de 20 m de llarg per 7 m d’ample i un gruix del mur d’1 m, Aquesta construcció original s’ha datat al segle XII.
A aquesta torre o castell primitiu s’hi afegiren, en el mateix segle i posteriors, moltes altres construccions, en especial el llarg mur esmentat, d’uns 35 m de longitud i situat 10,5 m més al nord de la torre-habitació primitiva. D’aquest llarg mur en surt una paret a l’est que enllaça amb l’edifici original i un mur a l’oest, de 24 m de longitud que acaba a l’extrem sud amb la porta d’accés. 
Més cap al sud trobem l’església de Sant Andreu, del segle XVI, la construcció de la qual representà segurament la destrucció de la part de migjorn del segon recinte del castell.
La façana més ben conservada d’aquest recinte exterior és la situada al nord. Té una alçada d’uns 6 m i, a la part oriental s’hi obren quatre finestres d’esqueixada doble força grans i fetes amb carreus ben tallats. La resta del mur és de pedres menys treballades, ben arrenglerades. Els caires de la façana són també fets amb carreus ben escairats. El mur perimetral exterior es dataria al segle XIII o fins i tot al s XIV, molt posterior al cos interior. Les muralles van ser reformades a l’època de la guerra dels Segadors (1640 - 1652), i també amb posterioritat. Fins al segle XIX la vila conservà l’aspecte de plaça forta.

Extret de la Catalunya Romànica, vol. XXI El Tarragonès,El Baix Camp L’Alt Camp, El Priorat, la Conca de Barberà. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 299, 
i del web: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_la_Selva_del_Camp
Elena Fàbregas & Jordi Gironès /Novembre de 2014

+ informació en PDF: CastellsCatalans/SelvadelCamp
 i tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Rourell

Nom del castell: Castell del Rourell Casal dels Marquesos de Vallgornera
Data de construcció: XII
Municipi: El Rourell
Comarca: Alt Camp
Altitud: 117 m
Coordenades (Geogràfica - ETRS89) E 1.219011 N 41.223327
Com arribar-hi: procedents de Vallmoll, dins d’El Rourell, quan la carretera fa un tomb pronunciat a la dreta, hem de tombar a l’esquerra (carrer de Sant Jaume) on al final, a la dreta, aparcarem i al davant, tindrem el castell.
El Casal dels Marquesos de Vallgornera és un casal-palau protegit com a bé cultural d’interès nacional 
Es un edifici aïllat de grans dimensions, situat en el nucli central del poble i popularment, és conegut amb el nom de «El Castell». És de planta quadrada i la seva estructura ha sofert modificacions al llarg del temps. L’element més remarcable de la façana és la porta central d’accés, d’arc de mig punt, amb dovelles regulars de pedra. S’hi veu clarament una doble arcada que marca una porta més antiga i una de més moderna. A la clau i als salmers hi ha tres escuts, un a la dovella central, que tanca l’arc amb un símbol amb forma d’A, i dos a les laterals, el de l’esquerra amb tres sols. Al de la dreta encara s’endevina la figura d’un arbre, que podria ser un roure, damunt d’un turó. A la part inferior de la façana, es conserven les antigues espitlleres. Als costats de la porta i als angles de l’edifici hi ha carreus de pedra regulars. Exteriorment, la construcció presenta una distribució irregular de les obertures que són de formes diverses: de mig punt, allindades i una finestra coronella de tipologia gòtica. La coberta és de teula. Aquest casal-palau té elements medievals, notables finestrals gòtics i dues torres incorporades. Va ser bastant modificat al segle XVIII.
Hi ha constància que el 26 de juny de 1158, l’arquebisbe de Tarragona Bernat de Tort, amb consentiment del comte de Barcelona i de la família Aguiló, va donar a fundar el poble del Rourell a Berenguer de Molnells, el qual va renunciar a favor de l’orde del Temple.
El 19 de novembre de 1182, el prelat Berenguer de Vilademuls confirmà la cessió i els templers formaren aleshores una preceptoria subordinada a la comanda de Barberà. El primer castell fou bastit en aquestes dates i durant el segle XV consta que Castell del Rourell pertanyia al senyoriu de Plegamans. Posteriorment, existeix un document del 1600 sobre «Relación que se embia a su Majestad» on consta que el Rourell pertanyia a J. Castellarnau.
El 1703 Salvador de Baldric va comprar la senyoria del Rourell, i més endavant la seva família va heretar el títol de marquesos de Vallgornera. A partir de la família Baldric, per matrimonis successius, el títol de marquès i la senyoria del Rourell van passar als Rubinat i als Balle, els descendents dels quals són avui els propietaris del castell.

Informació basada en el web: https://ca.wikipedia.org/wiki/Casal_dels_Marquesos_de_Vallgornera i en el Volum 3 d’Els Castells Catalans de Català i Roca, Pere (dir.).Rafael Dalmau Editor, 1992
Elena Fàbregas & Jordi Gironès / Novembre de 2014
+ informació en PDF: CastellsCatalans/Rourell
 i tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Vallmoll

Nom del castell: Vallmoll
Data de construcció: XI
Municipi: Vallmoll
Comarca: Alt Camp
Altitud: 175 m
Coordenades (Geogràfica - ETRS89) E 1.248459 N 41.243716
Com arribar-hi: situat dins del nucli urbà de Vallmoll. Presideix l’agrupament més antic de cases a la part alta de la vila de Vallmoll.
El Castell de Vallmoll és un monument protegit com a bé cultural d’interès nacional.
Els orígens del castell de Vallmoll es remunten al segle XI, en el moment de la Reconquesta. El castell i el terme de Vallmoll foren en un primer moment una possessió dels Castellvell, com molts altres indrets de la rodalia, i d’aquests passà als Montcada. El primer esment del lloc de Vallmoll és de l’any 1153, en què Guillem IV de Castellvell concedí el mas de Malgraneda, en el terme de Vallmoll. L’any 1176 Guillem V de Castellvell, senyor del lloc, llegà la seva dominicatura de Vallmoll a l’orde del Temple des de la terra de Ponç de Fonollar fins al riu Francolí. A partir de la presència d’una comanda hospitalera a Vallmoll des de la fi del segle XII, sorgiren alguns enfrontaments entre els hospitalers i els Castellvell-Montcada que tanmateix continuaren essent senyors de Vall moll i del seu castell.
El castell i el terme de Vallmoll apareixen a mans dels Cardona. Quan el 1375 el rei Pere III erigí el comtat de Cardona, una de les possessions que es consideraren del nou comtat fou el castell de Vallmoll, dins la vegueria de Tarragona. Més endavant Vallmoll fou de molts altres senyors.
Durant els segles XVII, XVIII i XIX, va estar habitat pels comtes de Peralada. A l’inici del segle XIX el castell de Vallmoll era propietat dels Dameto, marquesos de Bellpuig. El 1922 el marqués de la Torre el vengué a Josep Orga qui, vers els anys quaranta, el va vendre al seu darrer propietari l’Ajuntament de Vallmoll, pel preu de 10.000 pessetes.
El castell de Vallmoll conserva encara el recinte perimetral i part de les torres que el flanquejaven. Tant la planta del castell com la de les torres són rectangulars. Adossat a una de les torres es troba un element amb dos arcs, un peraltat i l’altre de mig punt. Malgrat l’estat gairebé ruïnós de la construcció, es poden apreciar superposicions d’elements de diverses èpoques i estils. Està en procés de restauració. L’entorn immediat del castell, per la banda que dóna al carrer Major, ha estat recentment urbanitzat.

Extret de la Catalunya Romànica, vol. XXI El Tarragonès, El Baix Camp, L’Alt Camp, El Priorat, La Conca de Barberà. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1995, p. 49,  i del web: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Vallmoll
Elena Fàbregas & Jordi Gironès / Novembre de 2014


+ informació en PDF: CastellsCatalans/Vallmoll
 i tota la informació a: www.castellsCatalans.cat