dimarts, 13 de gener del 2015

Cartellà

Nom del castell: Cartellà
Data de construcció: XIII
Municipi: Maçanet de la Selva
Comarca: Selva
Altitud: 115 m
Coordenades (Geogràfica - ETRS89) E i N: 2.758028,41.769083
Com arribar-hi: situada al SE de la població de Maçanet de la Selva. Baixant per la carretera N-II en direcció a Barcelona, i entre els Km. 691 i 690, prendre un trencall a la dreta i en pocs metres trobem l’important casal o força.
La Força de Cartellà és el nom que històricament ha tingut una masia coneguda actualment com a Mas Cartellà, situada al peu de la carretera Nacional II, al terme de Maçanet de la Selva amb el límit amb el de Vidreres.
Es menciona la seva existència amb el nom de Torre Fellona en un document de 1079. El 1160 fou cedida pel comte Ramon Berenguer III al vescomte Guerau II de Cabrera. La castlania fou donada pels Cabrera als Maçanet, dels quals passà a Bernat de Cartellà. Durant segles el casal o força va romandre a mans de la família Cartellà, i d’aquí en prengué el nom. El 1702 Felip V de Castella concedí al seu propietari Pere de Cartellà el títol de marquès de Cartellà. Sota la senyoria directa dels Cartellà hi eren masos com els Gelabert o Calvet. Al llarg del temps les Torres de Cartellà, en conjunt, constituïen una de les gran finques de la comarca, treballades al llarg dels segles XVII, XVIII i XIX per parcers.
La torre està classificada com a Bé Cultural d’interès nacional amb el codi RI-51-0005951. Es una construcció de planta complexa i irregular, amb diverses dependències i reformes. La façana principal consta de tres plantes. La planta baixa, contempla tres obertures: la central projectada com a portal rectangular i dues obertures – una per banda– rectangulars, llinda monolítica i muntants de pedra. En el primer pis o planta noble, trobem dues obertures del mateix sistema que les de la planta inferior. El tercer pis, projectat com a golfes, amb tres finestres geminades de mig punt. Està coberta amb una teulada de vessants a laterals i cornisa catalana. A la cantonada de l’esquerra s’ubica la torre de defensa, rodona i emmerletada de quatre plantes, reformada (entorn del 1840) després de les destrosses que sofrí arran de la Primera Guerra Carlina, amb porta amb esplandit i amb una petita fornícula, sustentada per dos caps, que conté la imatge d’una dona amb un nen, segurament la Verge Maria. 
En el pati interior cal destacar la capella de Sant Jaume. Té planta romànica amb absis de mig punt i hi destaca sobretot la interessant decoració renaixentista datada el 1510. Tota ella és de maçoneria amb reforços als cantons. La porta principal és un arc de mig punt amb dovelles i brancals de pedra. A la clau hi ha l’escut de Cartellà amb el de Sarriera. Els muntants tenen forma de pilastres adossades al mur, acaben amb un capitell d’ordre dòric que suporta una cornisa ornada amb permòdols. Un dels diversos medallons que s’hi veuen conté la figura de Sant Jaume.

Extret del web: https://ca.wikipedia.org/wiki/Força_de_Cartellà
Elena Fàbregas & Jordi Gironès / Gener de 2015

+ informació en PDF: CastellsCatalans/Cartellà
 i tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Torcafelló

Nom del castell: Torcafelló
Data de construcció: XI
Municipi: Maçanet de la Selva
Comarca: Selva
Altitud: 175 m
Coordenades (Geogràfica - ETRS89) E 2.721111 N 41.770278
Com arribar-hi: situat a un quilòmetre al SO de Maçanet de la Selva, molt a prop de la carretera C-35 que va a Hostalric.
El castell termenat de Torcafelló, o de Torcafeló o Torcafaló, és un castell situat al municipi de Maçanet de la Selva, construït pels volts de l’any 1080, documentat des del 1106, i que va funcionar entre els segles XI i XIII. L’antic castell comprenia la demarcació de Maçanet de la Selva, amb el poble de Martorell de la Selva, propietat dels Cabrera, que des del segle XII formà el centre d’una batllia del vescomtat de Cabrera.
La primera notícia segura és de l’any 1106, en què Guerau Ponç II del llinatge dels Cabrera jurà fidelitat al comte Ramon Berenguer III pels castells de Blanes, Argimon i Cabrera, restant exclosos del jurament els castells de Barrés, Brunyola i Torcafeló. En documents posteriors (1185 i 1194), el vescomte Ponç III de Cabrera assegurava la seva submissió al rei Alfons I i, com a garantia de compliment, li oferia cinc castells propis, entre els quals el de «Torcafelon».
En nom dels vescomtes, exercien la jurisdicció del terme els seus feudataris senyors de Maçanet que es van entroncar amb els Cartellà i passaren a viure a la seva nova residència de la plana (la torre de Cartellà), subinfeudant el castell a una família de castlans, els Torcafelló que apareixen en documents a partir del 1231. El 1450 s’autoritzà la construcció d’una capella a Sant Jordi. El topònim de Torcafelló persistí en diferents documents fins al segle XVI en què es perd tota notícia documental del castell de Torcafelló, però, en canvi, al cim del turó de Sant Jordi on hi hagué el castell, apareix una capella dedicada al sant. Aquesta, al segle XIX, fou transformada en torre de telegrafia òptica. 
El conjunt va ser objecte d’una restauració i d’una rehabilitació dutes a terme pel Taller d’Història de Maçanet entre els anys 1988 i 1997, i d’unes excavacions arqueològiques, entre els anys 1999 i 2006, que van permetre descobrir la major part de les restes soterrades del castell.
El castell presenta tres fases constructives superposades. De la fase fundacional, del segle XI, n’hem de destacar la torre de l’homenatge, de planta circular i situada al centre de la fortificació, a banda d’un mur amb un paviment de calç al nord-oest i diverses parets malmeses al costat sud. La torre es conserva en una alçada màxima de 130 cm, la paret té un gruix entre 145 i 155 cm i el seu diàmetre màxim és de 5,85 m.
La segona fase, del segle XII, es caracteritza per la construcció, al voltant de la torre, d’un pati interior (pati d’armes de planta quadrangular, de 9’30 per 10 metres de superfície. Al nord-oest d’aquest pati, a més, es va construir una nova estança sobre l’antic paviment de calç. Encara dins del segle XII, es va produir una nova reforma (fase III). En primer lloc, es va construir un recinte emmurallat de planta quadrangular, lleugerament atalussat, de 22 per 21 metres de costat i gruix d’1 metre que envoltava i protegia l’espai central del castell format pel pati interior i la torre. Entre el pati i la muralla hi va quedar així un espai que fou compartimentat en diverses estances, de les quals en coneixem sis. En tres de les estances s’hi va trobar una llar molt senzilla, feta amb una solera d’argila envoltada d’un cèrcol de pedres i, llevat d’una de les de la banda de ponent, que presentava un paviment de morter hidràulic, la resta tenien sòls de terra trepitjada.
Al sud-oest d’aquest recinte principal s’hi troba la cisterna, un dipòsit de planta quadrangular de 5,05 per 3,80 metres de perímetre i uns 3 metres d’alçada, amb l’interior revestit d’«opus signinum» (dit morter hidràulic, mescla formada per calç, sorra i bocins de terrissa amb propietats impermeables, molt utilitzat en època romana), del qual se’n conserven els murs est i sud. La cisterna hauria estat construïda en la fase II (segle XII).
La muralla és feta a base de carreus de pedra disposats formant filades força regulars. No s’hi han conservat enlloc restes d’espitlleres, torres o merlets, ni de cap tipus d’obertura. Presumiblement la porta era a la banda de llevant. Un vall recorre tot l’exterior, amb una amplada de 2,5 metres, a partir del qual hi ha un segon mur (segle XIX) que envolta tota l’antiga muralla. Actualment es pot veure la capella, dedicada a sant Jordi, i restes del mur i del fossat.

Extret del web: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Torcafelló
Elena Fàbregas & Jordi Gironès  / Gener de 2015


+ informació en PDF: CastellsCatalans/Torcafellò
 i tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Torre de Marata de Maçanet

Nom del castell: Torre de Marata
Data de construcció: XIII
Municipi: Maçanet de la Selva
Comarca: Selva
Altitud: 112 m
Coordenades (Geogràfica - ETRS89) E 2.71857 N 41.783973
Com arribar-hi: està situada al NO de la població de Maçanet de la Selva. S’hi arriba des del final del carrer dels Pirineus on hi ha el cementiri. El carrer es converteix en una pista que hi porta tor seguint una direcció NO.
La Torre de Marata és un casal fortificat i emmurallat, d’estil gòtic, en el que destaca la torre de defensa. Està situat al veïnat de Marata en el municipi de Maçanet de la Selva.
No se sap la data de construcció de la fortificació. La primera notícia documentada de la família Marata és de l’any 1287, quan s’emparentà amb els Cartellà. Pertanyia a Alemanda de Cartellà, germana de Bernat III de Cartellà i de Sant Vicenç i casada amb Ramon de Marata del qual l’edifici va prendre el nom. Aquest ha estat el nom que s’ha mantingut fins avui dia, tot i haver canviat de propietaris durant segles. Així, l’edifici passà per diverses famílies nobles com la dels ducs d’Híjar i el comte d’Aranda.
El 1462 n’era el senyor Francí Miquel, feudatari del bisbe de Girona Margarit. Des del segle XIX esdevindrà un mas de pagès. La torre fou mig destruïda per un llamp l’any 1880 i el 1923, un gran incendi afectà el pis superior de la casa que devia servir de pallissa i graner.
Edifici fortificat i emmurallat, de planta quadrada amb una gran torre de defensa de forma allargada i els angles arrodonits, amb espitlleres i petites obertures rectangulars. A més, un fossat, una presó, una petita capella i altres dependències, que ara són cases distintes, formen el conjunt de Marata. Pel que fa a la casa, és de coberta parcialment terrassada i parcialment amb vessant a façana. Això és degut a l’incendi de 1923; en la restauració, es perdé part de la terrassa superior i un matacà defensiu. Part de la muralla emmerletada és doble. Les obertures de la planta baixa són, la porta principal de doble arc de mig punt amb dovelles petites, les dues finestres de cada costat de l’accés principal, amb senzills marcs de pedra i les espitlleres també emmarcades de pedra arran de terra. El primer pis consta de tres grans finestrals gòtics geminats amb columna i capitell i llinda conopial, la resta està formada per espitlleres.
Situada davant la façana, al cantó dret, es troba una capella dedicada a Santa Anna, de nau rectangular i amb un absis de mig punt, que va ser restaurada degut a la destrucció que patí el 1880 al caure-hi un llamp. La capella data de finals del segle XVI (1594) i fins al segle XIX estava oberta al culte. Fou abandonada a principis del segle XX i recuperada durant la restauració general dels anys vuitanta. Actualment es troba en bon estat de conservació però l’interior no es pot visitar per ser una propietat particular. Pel que fa a la datació, en general tot el conjunt, tant pels elements que el componen com per l’aparell, és atribuïble al segle XV, dins un gòtic tardà 

Extret del web: https://ca.wikipedia.org/wiki/Torre_de_Marata
Elena Fàbregas & Jordi Gironès / Gener de 2015
+ informació en PDF: CastellsCatalans/TorreMarata
 i tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Sant Iscle

Nom del castell: Sant Iscle
Data de construcció: XII
Municipi: Vidreres
Comarca: Selva
Altitud: 147 m
Coordenades (Geogràfica - ETRS89) E 2.807692 N 41.784944
Com arribar-hi: sortir de l’AP-7 a l’alçada de Maçanet de la Selva (sortida 9) i prendre l’autovia C-35 en direcció a Sant Feliu de Guíxols. A partir d’aquí prendre la sortida del PK 87 i seguir les indicacions del web:
www.catalunyamedieval.es/castell-de-sant-iscle-vidreres-selva
El castell de Sant Iscle és un castell de Vidreres, a la Selva. Avui dia el castell està abandonat, i a part de netejar la vegetació no s’hi ha fet cap actuació de consolidació o excavació amb tota regla. S’hi arriba continuant el camí que porta a la Torre d’en Llobet i als pantans.
Aquest castell va pertànyer als vescomtes de Cabrera i la primera notícia que se’n té és del 1194 com a conseqüència d’un pacte entre el vescomte Ponç III de Cabrera i el rei Alfons I el Cast. Ran d’aquest pacte es redactà un document on s’esmenta el «castrum Sancti Aciscli». El 1241 Guerau V de Cabrera el lliurà en feu a l’Orde del Temple però retornà als Cabrera.
En la capella del castell s’hi conservaven les restes d’Iscle de Còrdova fins que foren donades el 1263 al monestir de Sant Salvador de Breda pel vescomte Guerau IV de Cabrera. El 1310 hi residia Elionor, muller del vescomte Bernat I de Cabrera. Consta que era propietat dels Cabrera l’any 1356 quan Pere el Cerimoniós erigí el comtat d’Osona. Fou ocupat per remences durant la darrera guerra remença i fou retornat el 1485. Va perdre la seva funció militar, fins al punt que la finca ocupada pel castell passà a mans de la família Aulet, i fou aprofitada com a explotació forestal.
Les restes del castell, un important baluard defensiu, es mostren en una planta força quadrangular d’uns 30 metres de costat, amb dependències a l’interior. Es poden detectar dues fases constructives: la primera fase del segle XII i XIII inclou la torre sud-est de 15 metres d’alçada i tres pisos, d’un diàmetre interior de 2,25 m a la planta baixa i uns 3 m a les altres plantes. El sostre de l’últim pis és fet amb volta de pedra. Al pis intermedi hi ha dues espitlleres d’una sola esqueixada tapiades. Coronen la torre diversos merlets amb espitlleres petites. La porta és orientada a migjorn. La torre presenta murs adossats de tancament del primitiu castell amb parament de pedres que tenen un to fosc, degut al seu origen basàltic. D’aquesta obra primitiva es conserven també una cisterna i la capella del castell, dedicada a sant Iscle i santa Victòria, de la qual queden restes de les parets i de l’absis semicircular.
La segona fase data del segle XIV, inclou la resta de les torres, murs atalussats i revestiments de murs antics. L’aparell visible en la part externa és fet de grans carreus intercalats amb filades de pedres llargues i estretes, aparell ben patent en la torre d’homenatge. 

Extret del web: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Sant_Iscle
Elena Fàbregas & Jordi Gironès / Gener de 2015


+ informació en PDF: CastellsCatalans/Sant Iscle
 i tota la informació a: www.castellsCatalans.cat