dimarts, 9 d’octubre del 2012

Bagà o Palau dels Barons de Pinós

edifici sobre les restes de l'antic castell

Nom del castell: Bagà o Palau dels Barons de Pinós
Data de construcció: XIII
Municipi: Bagà
Comarca: Berguedà
Altitud: 791 m
Coordenades: E 1.859648 N 42.252879 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: situat dins del mateix nucli urbà.

El Palau dels Barons de Pinós, també anomenat Castell de Bagà, és un edifi ci de Bagà, comarca del Berguedà. Fou construït durant el segle XIII com a residència de la família dels Barons de Pinós i com a centre polític i administratiu de les seves possessions.
En la Revolta dels Segadors de 1640 la vila de Bagà lluità del costat de la Generalitat i fou ocupada per les tropes franceses de Lluís XIV, que incendiaren i arrasaren el castell dels barons i part de les fortificacions. En la Guerra de Successió, l’exèrcit de Felip V en destruí bona part. Posteriorment, al segle XVIII, s’hi establí el baró d’Ur, de la família Còdol, que va comprar el palau i el reconstruí. D’aquesta època és l’estructura que avui es pot veure. Més endavant el palau va ser utilitzat per a diferents funcions, entre elles les d’habitatge i granja.
El palau ha estat declarat Bé Cultural d’Interès Nacional. L’any 1990, l’Ajuntament de Bagà el va comprar, i inicià la restauració per condicionar-lo com a espai per a funcions culturals, entre altres. 
En l’actualitat acull l’Oficina de Turisme de la Vila de Bagà, i als baixos de l’edifi ci s’hi troba el Centre Medieval i dels Càtars, un museu d’interpretació del catarisme. També hi ha unes sales amb pintures murals dels segles XVII, XVIII i XIX. És un exemple històricament important i poc freqüent a Catalunya.

Extret del web: http://ca.wikipedia.org/wiki/Palau_dels_Barons_de_Pinós
Jordi Gironès Vilardebò / Octubre de 2012


+ fotografies : castell de Bagà
+ informació : PDF Bagà
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Guardiola



Nom del castell: Guardiola
Data de construcció: X
Municipi: Guardiola de Berguedà
Comarca: Berguedà
Altitud: 751 m
Coordenades: E 1.868704 N 42.215492 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: es troba damunt del turó que hi ha al costat del pont vell de Guardiola i s’hi accedeix des de la carretera que s’enfi la cap a Saldes des de la C-16.

El castell de Guardiola dominava l’entrada de l’alta conca del Llobregat: de les valls d'Eina, del Bastareny o de Bagà i de Lillet. A l’origen devia ser una petita torre de guaita, que es degué anar ampliant fins a convertir-se en un castell, no gaire ric en terres, però situat en un lloc estratègic.
La donació de la zona on hi havia el castell al monestir de Bagà, per part del comte cerdà, es degué produir durant el segle X. És possible que des de l’any 962 —quan el comte Sunifred de Cerdanya–Besalú donà l’alou de Llenes— la torre de Guardiola passés a dependre del monestir de Sant Llorenç prop Bagà.
Al segle XIII, la batllia del castell depenia d’una família que havia adoptat el nom de Guardiola com a cognom. Però quan el càrrec passà, el 1281, a Agnès de Guardiola, aquesta renuncià el càrrec i lliurà el castell al monestir, a canvi de la seva manutenció vitalícia. Els reis Jaume II i Alfons III de Catalunya–Aragó es preocuparen d’incorporar el castell al domini reial, mitjançant un pacte amb els abats successius del monestir.
El castell de Guardiola fou escenari d’un combat entre els partidaris del rei Jaume III de Mallorca i els de Pere III de Catalunya–Aragó. Un exèrcit format per berguedans s’oposà a Jaume III de Mallorca i en foragità les tropes del castell, el qual fou incorporat més tard a la corona, solemnement, per Pere III (1346). El 1364, però, el castell i el terme de Llenes foren venuts a la Universitat de Berga (1364) i, l’any següent, l’abat de Sant Llorenç prop Bagà vengué la seva meitat al baró de Pinós. Poc després esclatava la rivalitat entre els dos nous propietaris del castell, causa de bregues entre els berguedans i els homes de la
baronia de Pinós.
El castell de Guardiola passà per diversos avatars durant la guerra contra Joan II. Aquest donà, l’any 1469, el castell de Guardiola a Galceran de Pinós–Fenollet i de Mur per compensar-lo de les possessions que li havien estat confiscades al Rosselló pel rei francès. 
Les rivalitats entre els berguedans, amos del castell de Guardiola, i els barons de Pinós, continuaren durant molts anys, agreujades en moments de dificultats, com quan hi hagué la pesta de 1589 o bé durant la guerra dels Segadors, en la qual Berga es mantingué fi del a Felip IV de Castella i tingué, per tant, el castell de Guardiola al servei d'aquest monarca. Sembla que fou el cardenal Richelieu, en una retirada dels francesos, qui va manar la destrucció del castell el 1642.

Text extret de: Gran Enciclopèdia Catalana.
Jordi Gironès Vilardebò / Octubre de 2012


+ fotografies : castell de Guardiola
+ informació : PDF Guardiola
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Puig-reig


Nom del castell: Puig-reig
Data de construcció: XI
Municipi: Puig-reig
Comarca: Berguedà
Altitud: 482 m
Coordenades: E 1.882434 N 41.971473 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: situat dins del mateix nucli urbà.

El terme casteller incloïa tot l’actual terme municipal dins el qual tenien importants propietats els comtes de Cerdanya, els de Barcelona, els del monestir de Ripoll, Serrateix i la Portella, i també, a partir del segle XI, la família vescomtal del Berguedà.
El castell de Puig-reig passà a ser propietat de la família vescomtal del Berguedà en una data incerta; fou aquesta família la que va reconstruir la fortalesa, defensada pel mateix Llobregat i els tres nivells de muralla que tancaven un gran recinte casteller dins el qual es va formar, al segle XIII la vila de Puig-reig; l’any 1145 s’estava construint la nova església de Sant Martí.
El vescomte Guillem de Berguedà féu importants donacions als frares del Temple al terme casteller de Puig-reig i a altres llocs del Berguedà, però fou precisament el seu fill, el trobador Guillem de Berguedà qui, en el seu testament de l’any 1187, deixà a l’ordre militar el castell de Puig-reig amb el seu terme i Fonollet.
L’any 1282 els Templers atorgaren una carta de franqueses als habitants del castell i de la vila de Puig-reig amb la clara intenció d’estimular-ne el poblament, i eximint els nous i antics pobladors dels mals usos d’exorquia, cugúcia, intestia i remensa.
Foren batlles dels Templers els Comes; i d’aquesta important família puig-regenca en fou membre destacat l’arquebisbe de Tarragona Arnau Cescomes; precisament aquest personatge jugà un paper important en la vida política catalana, essent conseller del rei Jaume II i jugant un paper destacat en la defensa dels Templers arran del procés de dissolució de l’orde a Catalunya el 1312. En agraïment a la seva tasca l’orde militar de l’Hospital, hereva d'una part important del patrimoni immobiliari dels Templers, li cedí tot el terme casteller de Puig-reig.
La importància del lloc féu repensar els Hospitalers, els quals, finalment, recuperaren el castell de Puig-reig, i el varen unir al patrimoni de la Comanda Hospitalera de Berga, formant amb les cases de Cervera i l’Ametlla una única comanda Hospitalera que subsistí fins al segle XIX amb el nom de Cervera, l’Ametlla i Puig-reig.

Extret del web: 
www.puig-reig.cat/web/index.php?option=com_content&view=article&id=67&Itemid=59
Jordi Gironès Vilardebò / Octubre de 2012

+ fotografies : castell de Puig-reig
+ informació : PDF Puig-reig
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat