dimarts, 9 de gener del 2018

Sant Esteve de Mar

Nom del castell: Sant Esteve de Mar
Data de construcció: XI
Municipi: Palamós
Comarca: Baix Empordà
Altitud: 17 m
Coordenades: E 3.147656 N 41.858232 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: està situat arran de mar i a la cala Fosca de Palamós.
El castell de Sant Esteve de Mar és un castell situat dalt d’un penya-segat al terme municipal de Palamós, al Baix Empordà, entre la platja de la Fosca i la cala de s’Alguer. Només se’n conserven algunes bases de torre i alguns murs. S’hi accedeix des d’un camí que surt des de la platja de la Fosca. 
A llevant resta la part d’una baixa torre de planta rectangular, excavada en part a la roca natural, fins a l’arrencada d’una volta. Una mica més enrere es veu un mur atalussat d’uns 5 metres, al nord del qual s’aixeca una torre rectangular com la de llevant però que es manté a l’alçada del mur. L’entrada al recinte fortificat ha quedat desfigurada per la masia, avui enrunada, que s’hi aixecava recolzada en l’antiga construcció. 
El castell fou construït sobre una vil·la romana que, al seu torn, segurament fou construïda sobre un assentament iber. S’esmenta per primera vegada el 1063 en un document en pergamí que es conserva als fons del monestir de Sant Pere de Galligants, a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Fa referència a dos castells, el castellum quod uocatur Sanctus Stephanus de Peculiare (entenent Peculiare com a possessió en alou del monestir de Sant Pere de Galligants) i el castellum Maur.
El Castrum Sancti Stephani de Mari era la seu d’un domini senyorial que, l’any 1272, estava en mans de Dalmau de Palol, fill d’un altre Dalmau de Palol i Agnès de Sant Esteve, senyors de Vulpellac, al terme de Forallac. L’any 1277 el mateix Dalmau de Palol, a través d’Arnau sa Bruguera, primer alcalde de Palamós, va vendre al rei Pere II el Gran el castell, juntament amb les terres i masos que li corresponien, pel preu de 7.500 sous barcelonesos, amb l’objectiu de satisfer la voluntat reial de posseir un port a la costa empordanesa. Durant l’edat mitjana el posseïren diferents senyors feudals.
El 1484, tots els dominis del castell de Sant Esteve i la vila de Palamós van passar a mans de Galceran de Requesens, primer comte de Palamós. Durant la Guerra dels remences fou enderrocat gairebé en la seva totalitat i estigué abandonat fins que en els segles XVI-XVII fou reconvertit en casa de pagès. El castell passa a ser un punt estratègic de vigilància i defensa avançada de Palamós i els seus entorns. Al mateix moment, es convertí en un mas. Durant l’Edat Moderna s’hi compaginà l’explotació agrícola amb el control de la costa, especialment per alertar la població de les incursions de pirates i corsaris del Nord d’Àfrica.
De les vigilàncies a Sant Esteve se n’ocupaven de forma mancomunada les parròquies de Palamós, Vila-romà i Vall-llobrega, tot compartint les despeses de pólvora, de les bombardes i els arranjaments que requerien els murs de la fortalesa. El 1568, al llibre del clavari de la Universitat de Palamós hi consta el pagament d’algunes obres de reparació de la “fortalesa de la Fosca”. Un segle més tard, cap el 1650, encara es feien regularment les guàrdies a Sant Esteve. Aquesta ambivalència entre mas, fortí i punt de vigilància va continuar fins a final del segle XVIII, perquè encara que les incursions de pirates algerians eren molt minses, existien altres perills: naus angleses, contraban, naus de zones on hi havia pesta, etc. Amb el temps, es deixaren de fer guàrdies a la Fosca i la feina agrícola va acabar essent l’única activitat que es realitzava a l’edifici.
L’antic castell va romandre com a masia fins a mitjans del segle XX, moment en què fou definitivament abandonat. A partir d’aquest moment, va patir una lenta però progressiva degradació. La seva situació, prop del mar, sotmès a les inclemències del temps, i també apartat dels nuclis més freqüentats, van ser factors determinants per a la seva decadència.
La situació del castell va fer un tomb amb la signatura d’un conveni de col·laboració establert entre la Generalitat de Catalunya i La Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona “La Caixa”, per al desenvolupament del “Programa Romànic Obert”, i el conveni específic, de data 30 d’octubre de 2009, establert entre aquests dos organismes i l’Ajuntament de Palamós, una vegada el bé va passar de propietat privada a municipal. Entre els anys 2011 i 2015 es van dur a terme les obres de consolidació.

Extret: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Sant_Esteve_de_Mar
Gener 2018 / Elena Fàbregas i Jordi Gironès

+ fotografies: CastellsCatalans/Sant Esteve Mar
+ informació en PDF: CastellsCatalans/Sant Esteve Mar
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Vila-romà

Nom del castell: Vila-romà
Data de construcció: XI-XII
Municipi: Palamós
Comarca: Baix Empordà
Altitud: 129 m
Coordenades: E 3.107709 i  N 41.882136 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: s’hi accedeix des de Sant Joan de Palamós (Palamós) prenent el Camí de Bell-lloc fins arribar al mas Antoniet on podem prendre una pista que ens durà fins dalt del castell. Per anar-hi a peu, cal arribar a l’ermita de Bell-lloc i pujar-hi sense dificultat per un corriol que hi mena.
El Castell de Vila-romà és un castell declarat bé cultural d’interès nacional del municipi de Palamós, proper a la vila de Vall-llobrega.
A l’alta edat mitjana i fins a l’època de Pere II, la parròquia de Santa Eugènia de Vila-romà incloïa el lloc de Palamós. El 1161 és documenta una «Villa Romani» i el 1190, una «Villa Romanum». Segurament es deu tractar d’un poblet, però no es pot descartar la possibilitat que hi hagués hagut un establiment humà de l’època visigòtica i, fins i tot, una vil·la romana, doncs el poblament d’època romana ha estat identificat en diversos punts de la rodalia.
La primera data documental de la fortalesa és del 1276 quan el bisbe de Girona, Pere de Castellnou, comprà el castell per 45.000 sous als hereus de Pere Alemany. El 1279, Pere II comprà al bisbe de Girona el territori de Palamós que depenia d’aquesta parròquia per 6.000 sous barcelonins. Segons Pella i Forgas, el castell fou acabat per Bernat Amat de Cardona, cosí del compte Ponç Hug d’Empúries. El 1310, el bisbe de Girona adquirí drets dominicals sobre el lloc de Vila-romà, però l’alta jurisdicció era del rei, que posseïa el port de Palamós. Pere III el Cerimoniós l’any 1371 l’incorporà a la corona d’Aragó. Sembla que posteriorment també va pertànyer al duc de Sessa, senyor del castell de Calonge. 
La curta i poc esplendorosa vida de la fortalesa acaba el 1812 amb l’ocupació francesa durant la qual fou volat. Des de llavors els seus murs s’han anat enrunant. L’any 2007 s’hi realitzà una intervenció preventiva.
Les ruïnes del castell s’alcen en un replà del vessant meridional de Montagut. La torre mestra i alguns altres edificis eren envoltats per un recinte fortificat exterior, protegit per grossos valls artificials que s’estenen a ponent i tramuntana. A la part central s’aixeca un mur d’uns 11 metres, segurament la paret de llevant de la torre mestra, de planta rectangular, que devia tenir una llargada d’uns 5,5 m. En aquest mur hi ha un esvoranc a uns 3 m del terra al lloc on hi degué haver la porta d’entrada. Té una amplada de 90 cm i una alçada d’uns 2 m. A l’ intradós, on hi devia haver l’arc encara s’endevinen quatre dovelles. L’aparell constructiu de la torre és fet de pedres sense escairar unides amb morter de calç, amb alguna filera d’opus spicatum. Aquest parament apareix en la majoria dels murs del castell. Afegida a la base d’aquest mur hi ha una construcció coberta amb volta de canó recoberta d’estuc rogenc. El recinte exterior està força ben conservat a la banda de tramuntana i el costat sud-oest. També s’ha conservat bé una paret transversal que anava de ponent a llevant. Al mur septentrional hi ha adossades nombroses dependències que formen una unitat amb els murs exteriors.
Al costat sud hi ha els estatges que conserven les arcades de mig punt. L’entrada al recinte devia estar a la banda S-E on hi ha dos torres rectangulars d’uns 7 metres de factura més tardana -final de l’edat mitjana- en la part superior. La torre N-E conserva dos murs d’uns 10 metres amb merlets rectangulars i espitlleres, i a la part baixa es veu l’arrencada d’una volta. Els murs, en general, fan una amplada d’1,20 metres i són fets amb pedra de granit i pissarra sense escairar.
Intentar datar el castell sense un estudi previ profund o potser una excavació acurada és molt difícil. El parament pot portar a pensar que la base del castell i moltes de les seves parets pertanyen a una construcció de cap a l’any 1000, però altres elements claus per a la datació, com l’arc de la porta de la torre, han estat malmesos.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Vila-romà
Gener 2018 / Elena Fàbregas i Jordi Gironès

+ fotografies: CastellsCatalans/Vila-Romà
+ informació en PDF: CastellsCatalans/Vila-Romà
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat