dijous, 10 de juny del 2010

Bedorc ( castell de la Ventosa )

Nom del castell: Bedorc o de la Ventosa
Data de construcció: segle X
Municipi: Piera
Comarca: Anoia
Altitud: 333 m
Coordenades: E 394214.4, N 4595422.8 (ED50 UTM 31N) Longitud: 1º 43' 53.02'' Latitud: 41º 30' 5.764'' (GPS)
Com arribar-hi: sortint de Piera per la carretera BV-224 en direcció a Masquefa hi ha una rotonda on hi ha un indicador que detalla Castell de la Ventosa. Seguir sempre els indicadors del castell en direcció S.O. travessant urbanitzacions.

El castell, o torre del Bedorc, anomenada castell de la Ventosa, es una edificació del segle X, declarada bé cultural d’interès nacional, forma part de les fortaleses i torres de defensa destinades al control militar de la vall. A manca de més dades, caldria anomenar-la torre del Bedorc (també se n’ha dit castell del Parellada) i és que, en si mateixa, és plena de confusions d’identificació i nomenclatura, i mereix, abans que es faci malbé, un capítol i estudi apart d’aquest resum, per la seva interessant complexitat.

Primers documents escrits
El 1188, en Guerau i n’Arsendis de Bedorg, marit i muller, varen fer donació als monjos de Sant Cugat de la seva fortitudine i l’església de Sant Miquel (avui desapareguda) feta construir per les primeres famílies que trobem documentades els anys 1143 i 1160: les de Bernat Marcucii i de Guillem de Bedorc. No gaire més tard començaren a edificar-se les primeres masies algunes de les quals encara resten dretes però molt transformades pel transcurs dels segles: Ca l’Enric, Can Parellada, Ca l’Olivé, Can Ferrer i, molt probablement també, Cal Valls... els propietaris d’aquestes masies ho eren també de terres rústiques i de conreu explotades per pagesos sota cens. En Pere Parellada consta en documents que daten del 1200, exercint com a testimoni de la consagració de l’església de Piera. Els Parellada han mantingut el cognom a través dels temps (la darrera propietària en dur-lo fou Maria Gallego Parellada, que morí a la segona meitat del segle XX).

Autor: Joan Romeu (extret parcialment de web: http://www.elbedorc.com/historia/text.htm)
Jordi Gironès Vilardebò / juny de 2010

+ informació en PDF: torre del Bedorc
+ fotografies: CastellsCatalans/Bedorc

Freixe

Nom del castell: Freixe
Data de construcció: segle X
Municipi: Piera
Comarca: Anoia
Altitud: 190 m
Coordenades: E 394962.9, N 4593071.3 (ED50 UTM 31N). Longitud: 1º 44' 26.77'' Latitud: 41º 28' 49.88'' (GPS)
Com arribar-hi: se segueix la carretera BV-2242ue va de Piera a Sant Sadurní d’Anoia i entre el Km 7 i el 8 cal prendre una pista a l’esquerra que duu al conjunt d’església i castell.

Un document de repoblament de l’any 955 esmenta el lloc de Frexano per una donació del vescomte de Barcelona, i dins del terme del castell de Piera, en la qual es compromet els repobladors a alçar-hi una torre de defensa.
Cap als inicis del segle XII i fins a la fi del XIII hi ha notícies d’una família cognomenada Freixe que n’ocupava la castlania, sota la senyoria de la canònica de Santa Maria de Solsona. Posteriorment va ser sufragània de la parròquia de Santa Maria de Piera, però va passar a dependre de la de Sant Jaume Sesoliveres.
Les restes conservades corresponen al segle XII, i la part més visible és una torre circular adossada a l’església de Sant Nicolau. Està bastida amb còdols irregulars disposats en filades. Va ser restaurada, juntament amb l’església, l’any 1967. Pels voltants de la torre hi ha alguns murs i talussos, d’aparell semblant.

L’església de Sant Nicolau de Freixe (o del Tretzè), que segurament es va bastir en dues etapes entre els segles XI i XII, s’aixeca dalt d’un turó juntament amb les restes de la torre del castell. S’estructura a partir d’una nau que s’uneix, a l’est, a un absis semicircular mitjançant un simple ressalt. La nau és coberta amb una volta peraltada, que tendeix a la forma apuntada, on es veuen les restes de l’encanyissat de la cintra, i una volta d’un quart d’esfera cobreix l’absis.

Nota: extret parcialment del volum Anoia de la Catalunya Romànica d’Editorial Pòrtic, setembre de 1999.
Jordi Gironès Vilardebò / juny de 2010

informació complerta en el PDF: Castell de Freixe
+ fotografies: CastellsCatalans/Freixe

Cabrera

Nom del castell: Cabrera
Data de construcció: segle XI
Municipi: Cabrera d’Anoia
Comarca: Anoia
Altitud: 341m
Coordenades: E 391152.0, N 4596741.0 (ED50 UTM 31N) Longitud: 1º 41' 40.10'' Latitud: 41º 30' 47.02'' (GPS)
Com arribar-hi: des de Piera seguir la carretera B-224 en direcció a Capellades fins a creuar per damunt la C-15 que va d’Igualada a Vilafranca. Aleshores, i abans d’enfilar la pujada a Capellades, prendre a l’esquerra una carretera que ens hi durà en poca estona.

Documentat en 1051. Situat dalt d’un turó conserva restes romàniques de muralla. El primer senyor va ser el bisbe i vescomte Guilabert de Barcelona, i en arribar l’any 1063 el seu successor, Miró Guilabert, va vendre el castrum Capraria a Ramon Berenguer I, comte de Barcelona, i la seva dona Almodis. En aquesta venda també s’hi va incloure l’església de Sancti Salvatoris.
A partir de 1147 el comte barceloní encomana la castlania dels castells d’Apiera i Cabrera al vescomte Guillem de la Guàrdia El 1273 Asbert de Mediona va donar al rei Jaume el Conqueridor el castell d’Altea a canvi del castell de Cabrera, que li cedí en feu. Més tard acabaria recuperant el d’Altea. Quatre anys més tard, Asbert donà de nou el castell d’Altea i el de Vilamajor al rei, aleshores Pere el Gran, el qual a canvi li confirmà el feu del de Cabrera.
L’any 1348 Pere de Tous rebé els feus del castell de Cabrera i lloc de Vallbona i dos anys més tard Pere el Cerimoniós li confirmava la potestat d’aquest castell. Tot i que hi hagué algunes vendes momentànies dels termes del castell, Bernat de Tous recuperà la titularitat i el 1396 aquest noble vengué el castell de Cabrera i el lloc de Vallbona als Cardona. 
A partir de 1483 el lloc pertanyia als Camporrells i finalment va passar a mans dels família del Foixà vers l’any 1550, època en què el castell ja estava en estat força malmès.
Finalment, a finals del segle XVIII hi ha constància que la família Mora era la propietària i va edificar una àmplia residència que ha perdurat conservant-se al portal l’escut dels Cardona.

Nota: la major part de l’escrit ha estat extret del Volum VI de l’obra sobre els Castells Catalans publicada per l’editor Rafael Dalmau l’any 1979.
Jordi Gironès i Vilardebò / abril de 2010

+ informació en PDF: Cabrera
+ fotografies: CastellsCatalans/Cabrera