dimarts, 13 de novembre del 2018

Torre de la Panadella

Nom del castell: Torre de la Panadella
Data de construcció: XI--XIX
Municipi: Montmaneu
Comarca: Anoia
Altitud: 734 m
Coordenades: E 1.401957 N 41.619352 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: situada molt a prop de la zona de serveis de la Panadella, des d’on s’hi arriba per una carretera que dona la volta al turó pel cantó nord.
La torre de la Panadella és un edifici de Montmaneu (Anoia) declarat Bé Cultural d’Interès Nacional. Des de l’alçada d’aquesta torre de defensa, dita el Castellot, hom pot veure les terres properes de la Segarra fins a la seva capital, i les valls que conforma el barranc de la Panadella, en el seu viatge fins a l’Anoia i el mar. L’antiga torre de defensa o antic castell, havia de controlar el camí ral d’Aragó que passava per l’anomenat coll de la Panadella, el pas natural entre la zona costanera i l’interior del país.
A reserva de fer treballs d’excavació que ho confirmin, es dubta si és l’antic castell de Montmaneu, documentat el 1070. També hi ha la creença que en aquest espai que avui ocupa la torre circular, anteriorment es trobés la fortalesa de la Panadella, citada des de l’any 1242 any en què, en testar Guillem de Pujalt deixà al monestir de Santes Creus el seu castell de la Panadells. Aquesta donació fou confirmadai ratificada per Guillem de Cervera l’anys 1252. El 1325 el lloc i el terme de la Panadell es trobava sota la jurisdicció reial. 
La torre de la Panadella que ha arribat fins als nostres dies enrunada, i que sembla en un primer moment una antiga torre de defensa dels segles X-XI, no és d’aquest temps. Hi ha qui diu que és medieval, del XIV o XV, però tampoc ho sembla. La torre té unes obertures, algunes en forma d’espitllera, però aquestes són més grans que les típiques medievals. Tampoc sembla una construcció dels segles XVI o XVII per combatre el bandolerisme. La torre és del segle XIX. La seva funció: la mateixa que la primitiva torre que hi havia abans que aquesta: controlar el camí, en un segle també de gran inestabilitat, primer, per la Guerra del Francès (1808-1814) i després per les guerres carlines. Les restes d’aquesta torre queden com a testimoni d’un passat vinculat amb aquesta zona estratègica, a la vora de l’ancestral camí ral.
Torre de defensa i vigilància. No es conserva gaire de la seva alçada, però el diàmetre és visible i deu ésser d’uns 5m. És de base rodona, cilíndrica i el mur està tot integrat per petites finestretes quadrades i sobre d’aquestes, altres finestres, més  petites, rodones. Construïda amb pedra local. Es troba molt destruïda i conserva uns 4 o 5 m d’alçada. L’accés es feia per una poterna situada a una alçada superior a 2 m, a través de la qual s’arribava a un sostre construït amb embigat de fusta.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Torre_de_la_Panadella
Elena Fàbregas i Jordi Gironès / Novembre 2018


+ informació en PDF: CastellsCatalans/La Panadella
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Vilalta

Nom del castell: Vilalta
Data de construcció: XI
Municipi: Sant Guim de Freixenet
Comarca: Segarra
Altitud: 777 m
Coordenades: E 1.438691 N 41.640959 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: situat a 2 km a l’oest del poble de La Tallada, accedint per una carretera en bon estat camí del Parc Eòlic del Turó del Magre.
El castell de Vilalta és un edifici de Sant Guim de Freixenet (Segarra) declarat bé cultural d’interès nacional. Es troba al sud-est de la vila, en un esperó que domina la capçalera del barranc de la Cova. L’indret és conegut com les Vilaltes.
La construcció d’aquesta torre, com la resta dels castells veïns, cal situar-la a mitjan segle XI, moment que es va reconquerir i repoblar tot aquest territori. Es té constància documental de l’existència el seu castell l’any 1078, a partir del testament d’Adelaida, filla dels vescomtes de Cardona i dona de Guillem de Mir. En ell disposava que la propietat dels castells de la Guàrdia, Sant Guim, Vilalta, Palamós i l’Albió, que la dama posseïa a través del seu primer marit Guerau de la Guàrdia, passessin a ser propietat del seu marit Guillem ir i fills.
La torre de guaita es troba amagada dins d’una petita zona boscosa, i s’alça damunt la roca. Abans de la restauració, del seu castell es conservava la meitat oriental de l’estructura d’una torre de base cilíndrica, amb uns 3 metres d’alçada i presentant un farciment al seu interior fruit de l’enderroc de l’estructura. Té un gruix d’1,75 m. El seu sistema constructiu es realitza a partir d’un doble mur de carreus rectangulars farcits amb pedra irregular i morter. Exteriorment l’aparell és orça regular; solament trenca la relativa unitat de les filades unes llosetes posades verticalment de manera aleatòria, les quals donen una singularitat a l’acabat final de l’obra. El parament estava ben conservat a excepció d’un forat d’aproximadament 1 m de diàmetre.  La zona de ponent, que era gairebé enderrocada del tot, correspon a la part més accessible de la fortificació. Per tot això es pot suposar que en aquesta part hi devia haver un fossat que avui ha estat colgat pel camp de conreu que arriba vora la mateixa torre. Restaurada recentment, la torre es troba consolidada.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Vilalta
Elena Fàbregas i Jordi Gironès / Novembre 2018

+ fotografies: CastellsCatalans/Vilalta
+ informació en PDF: CastellsCatalans/Vilalta
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Torre de Contrast

Nom del castell: Torre de Contrast
Data de construcció: XIII
Municipi: Argençola
Comarca: Anoia
Altitud: 639 m
Coordenades: E 1.433516 N 41.581226 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: aquesta torre està situada en el petit nucli habitat de Contrast, a 2,7 km al sud s’Argençola seguint una petita carretera que hi porta.
La torre de Contrast és una torre de defensa d’Argençola (Anoia) declarada Bé Cultural d’Interès Nacional. Presideix les masies de Contrast, petit nucli format per tres cases i la capella de Sant Maur.
Presidia una quadra documentada des del 1241, bé que ’origen és més remot com ho indica la capella, en part romànica, i la torre (feta al segle XII-inici del XIII). El lloc fou de domini abadial de Sant Pere dels Arquells i de Montserrat; en l’aspecte civil, pertangué als Jorba i més tard als Rocabertí. Fou restaurada el 1983 pel seu propietari Josep Cortès.
Es tracta d’una torre cilíndrica, alta i esvelta, composta de tres trams concretats en uns baixos i dos pisos superposats, separats per voltes cupulars de pedra. La seva alçada és d’uns 20 m aproximadament, bé que originàriament en tenia uns dos més, corresponents probablement al terrat, que li foren llevats durant unes restauracions. El diàmetre extern de la base circular és d’uns 6,40 m, mentre que l’intern no supera els 2,40 m, d’on es desprèn una gruixària del mur a la base d’uns 2 m.
El gruix del mur, com ja és habitual en aquesta mena de construccions, disminueix en cadascun dels pisos a mesura que guanyen alçada, de tal manera que el diàmetre intern del primer pis fa uns 3 m i el del segon uns 3,40 m. La porta, encarada a migjorn, s’obre al nivell del primer pis. D’estructura simple, és coronada amb un arc de mig punt adovellat. A l’entorn de la porta hi ha un seguit d’espitlleres que es repeteixen al segon pis, acompanyades d’un ampli finestral obert posteriorment.
Malgrat la seva transformació funcional com a dipòsit d’aigua, el seu estat de conservació, gràcies a la restauració portada a terme pels seus propietaris, és excel·lent. Tot i que una bona part de les torres rodones que trobem a Catalunya són datables al segle XI, tanmateix aquesta, per l’estructura del seu aparell fet amb blocs irregulars, però ben carejats, sembla que fou aixecada en una època més tardana, probablement entre la fi del segle XII i el principi del XIII.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Torre_de_Contrast
Elena Fàbregas i Jordi Gironès / Novembre 2018

+ fotografies: CastellsCatalans/Contrast
+ informació en PDF: CastellsCatalans/Contrast
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Tallada

Nom del castell: Tallada
Data de construcció: XI
Municipi: Sant Guim de Freixenet
Comarca: Segarra
Altitud: 747 m
Coordenades: E 1.416375 N 41.640817 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: situat al nucli de la Tallada pertanyent al municipi de Sant Guim de Freixenet.
Les restes del castell de la Tallada, actualment Cal la Piculina, són a la petita localitat de La Tallada, que es troba a la banda meridional del terme municipal de Sant Guim de Freixenet (Segarra). El castell de la Tallada es degué originar a mitjan segle XI quan es repoblà la Segarra. A la darreria d’aquest segle consta que n’era senyor Bofill, fill de Jocelenda el qual la deixà en testament al comte de Barcelona Ramon Berenguer II.
A l’acta testamentària de Guerau Alamany de Cervelló de l’any 1193 es constata que el «castrum de Taiada», juntament amb altres castells com Veciana, Copons i Montfalcó eren d’aquest personatge el qual els deixà al seu net. L’any 1243, Sereno cedí a la seva filla Sibil·la i espòs B. de Santmartí tots els drets que posseïa del castell i el terme de la allada. La Tallada tingué estrets lligams amb el castell de Vilalta, el qual era un terme adjunt al primer. Segons el fogatjament dels anys 1365-1370, La Tallada i Vilalta, amb 12 focs, eren d’en Castellolí, donzell, i l’any 1381 n’era senyor Ramon de Calders. El 1515, la Tallada era a mans dels Montargull i l’any 1554 havia passat a Asferri de Soldevila. El 1830 pertanyia a Antoni Miquel Queraltó.
És un edifici remodelat situat a la part alta del poble i perfectament integrat al nucli urbà. Presenta planta rectangular, estructurat a partir de planta baixa i primer pis, i amb coberta a doble vessant. La seva façana principal s’obre a l’interior del poble i s’accedeix a l’edifici mitjançant una porta d’arc de mig punt. Situada damunt seu es troba una finestra motllurada que recorda l’estil renaixentista amb els brancals i marc superior motllurats. Destaca la torre semicircular situada a la façana posterior i perfectament integrada al parament de l’edifici. Es tracta d’una part d’una torre de defensa del primitiu castell del poble on s’hi observen diverses fases constructives. Els dos metres inferiors són de carreus regulars i de mida gran, col·locats la majoria al llarg formant filades horitzontals; per sobre hi ha un metre més de parament fet de manera més irregular, el qual sembla refet amb pedres originals. Aquests trams contrasten amb els tres metres restants d’estructura fet amb pedres diferents, més petites i barroeres.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_la_Tallada_(Sant_Guim_de_Freixenet)
Elena Fàbregas i Jordi Gironès / Novembre 2018


+ fotografies: CastellsCatalans/Tallada
+ informació en PDF: CastellsCatalans/Tallada
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Argençola

Nom del castell: Argençola
Data de construcció: XI
Municipi: Argençola
Comarca: Anoia
Altitud: 768 m
Coordenades: E 1.442826 N 41.597909 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: situat damunt mateix del nucli urbà ’Argençola.
El castell d’Argençola és una fortalesa medieval situada al municipi d’Argençola (Anoia), al cim d’un turó, a l’interfluvi de les rieres de Clariana i del Molí, del costat de l’església de Sant Llorenç. Està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat.
El terme d’Argençola apareix documentat per primera vegada l’any 1012. El castell com a tal és esmentat més tard, el 1031, any de la mort de Màger, germà d’Ermermir de Castellet i senyor d’Argençola, Rocamora i Clariana que va ajudar en el repoblament de la comarca de l’Anoia durant la Reconquesta. El seu testament sagramental fou jurat a l’església de Sant Llorenç, dins del recinte del castell. El 1032 fou devastat per una escomesa sarraïna i no se’l torna a referenciar fins al segle XII (1174), llavors vinculat al llinatge dels Clariana. Consta en un document que Berenguera, esposa de Ramon de Cervelló, cedí al seu germà Berenguer de Clariana dos mil sous de Barcelona que tenia en el castell d’Argençola per tal que els donés al monestir de Sant Cugat del Vallès. El 1196 es troba documentat un personatge cognomenat d’Argençola, versemblantment vinculat a la castlania del castell.
A l’inici del segle XIII la possessió restava en poder de Bernat de Balsareny que en testar el 1202 el traspassà al seu fill Bernat. Es desconeix com passà la propietat als Aguiló però el 1252 Guillem d’Aguiló ven en franc alou el castell al rei Jaume I. Al segle XIV la fortalesa passa de mans reials a mans privades, atès que Pere el Cerimoniós vengué tota la jurisdicció del castell a Acard de Talarn. Traspassat el 1351 als Argençola, els quals van donar nom al municipi. El 1472 n’era senyor Ferran de Talavera. Al segle XVII el posseïa Francesc d’Argençola. Al segle XVIII el seu propietari Jeroni de Rocabertí i d’Argençola va ser nomenat marquès d’Argençola. Posteriorment el marquesat passà a diverses famílies: als Pinelli, als Pignatelli i actualment als Sarriera.
De l’antic castell, ara totalment en ruïnes envoltades per un seguit de murs més o menys esfondrats, en resten alguns elements escampats a pla terreny, sense sobresortir del nivell del sòl. La seva planta seguia l’orografia del turó en el qual se situa. Hi havia un recinte sobirà i un de jussà tancat per les muralles. En primer lloc cal fer esment el basament d’una torre rodona que tindria aproximadament les mides següents: un diàmetre extern de 7,30 metres, un diàmetre intern de 1,70 metres i uns 2,85 m de gruix de mur. L’aparell del parament intern és fet amb blocs de pedra no gaire grans, ben escantonats i disposats en filades horitzontals. A frec de la torre hi ha les restes d’una dependència de perímetre irregular, Base de la torre. tendent a forma ovoide amb un mur perforat per una porta delimitada amb llinda de fusta L’aparell constructiu és semblant al de la torre. També es conserva una construcció rectangular coberta amb volta de pedra amb una obertura a la part superior. Podria ser una cisterna. La resta d’enderrocs, o bé romanen colgats o s’han usat de pedrera. Part de les pedres d’aquest castell van ser utilitzades en la reconstrucció de l’església parroquial de Sant lorenç d’Argençola. La torre rodona i potser alguna altra construcció poden ser datades als segle XI o XII; d’altres restes ja són d’època gòtica.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_d%27Argen%C3%A7ola
Elena Fàbregas i Jordi Gironès / Novembre 2018


+ informació en PDF: CastellsCatalans/Argençola
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat