divendres, 26 de setembre del 2014

La Tallada

Nom del castell: La Tallada
Data de construcció: XI
Municipi: La Tallada d’Empordà
Comarca: Baix Empordà
Altitud: 15 m
Coordenades (Geogràfica - ETRS89) E 3.055157 N 42.080073
Com arribar-hi: Està un castell situat dins del nucli urbà i al costat de l’Ajuntament i n’és el seu origen, ha estat declarat bé cultural d’interès nacional.
L’existència del castell de la Tallada es troba documentada des del segle XI. La importància de la fortificació per als comtes d’Empúries queda palesa en el document del 1309 en què el comte Ponç V donà al castell com a arres per al casament del seu fill Malgaulí pel seu casament en segones núpcies amb la princesa Elisabet de Sicília, filla il·legítima de Frederic II de Sicília.
Ja pertanyent a la baronia de Verges, el 1399 el comte Joan el va vendre al seu germà Pere per 11.000 sous. Pere tan sols fou comte durant quaranta dies, i ni tan sols fou reconegut pel comte-rei Martí l’Humà, el qual va unir el comtat als dominis reials l’any 1402. En morir Pere sense descendència, el va deixar a la seva esposa Joana de Rocabertí. El 1418 passà al seu nebot el vescomte Dalmau. El 1454 l’heretà el seu fill Martí-Joan, primer dels Rocabertí i baró de Verges. El 1587 la baronia de Verges i el castell de La Tallada van ser incorporats a la corona com ho havia estat la resta del comtat d’Empúries el 1402. Des del 1587 es va veure lligat a la Corona a través de la batllia reial de Verges.
Tot i que es conserva molt parcialment, encara es pot resseguir l’antic traçat de la muralla que encerclava el castell. Es pot iniciar el recorregut resseguint els vestigis existents de panys de muralla i de la resta de torres de vigilància del recinte. Se’n conserven un total de sis de diferent cronologia i construcció.
A l’església de Santa Maria, antiga capella del castell datada el segle XII o XIII, trobem la torre que fortificava l’església i servia de torre angular (angle N/E) de les muralles.
A partir d’aquesta torre, des de l’església, en sentit sud, trobem un tram de mur atalussat d’uns 4 m de llargada per 1,5 m d’alçària. Més endavant hi ha una torre circular amb espitllera d’arma de foc que es conserva fins a 5 m d’alçada. A continuació hi ha una torre circular de la qual es conserva una alçària de 6 m. El llenç de muralla es perd, però a la part més meridional s’aixeca una torre circular conservada en una alçària de 12 m, amb una porta rectangular que donava intramurs i una sagetera rectangular a la banda oest.
A l’oest del recinte es conserven vestigis de dues torres de planta quadrada. Ambdues es conserven en una alçada de 6 m. Una té dues llargues espitlleres rectangulars i l’altra una petita porta d’arc de mig punt enlairada del sòl i tres llargues sageteres. Des d’aquesta torre els murs anaven a parar a la banda de tramuntana de l’església de Santa Maria, on s’inicia el recorregut. Els vestigis arquitectònics conservats no són cronològicament del mateix període  i van del segle XIII al XVI. 

Extret del web https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_la_Tallada i de BADIA I HOMS, J.: L’arquitectura medieval de l’Empordà. Volums II-A i II-B. Diputació de Girona. Girona, 1978.
Elena Fàbregas i Corts & Jordi Gironès i Vilardebò / Setembre de 2014


+ informació en PDF: CastellsCatalans/LaTallada
 i tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Rupià

Nom del castell: Rupià
Data de construcció: XII
Municipi: Rupià
Comarca: Baix Empordà
Altitud: 61 m
Coordenades (Geogràfica - ETRS89) E 3.010653 N 42.020399
Com arribar-hi: situat dins del nucli urbà i al costat de l’Ajuntament.
El castell de Rupià, antic palau episcopal, és un edifici notable del gòtic civil català i durant molts segles va ser un dels llocs de domini del bisbe de Girona. Es troba al terme municipal de Rupià, al Baix Empordà.
En documents de l’any 1128 ja s’hi anomena en Guerau de Rupià, del llinatge que posseí el domini feudal del lloc. Està documentat que el 5 de desembre de 1268 Guillema de Rupià ven al bisbe Pere de Castellnou, parent seu, els castells de Rupià i Fonolleres pel preu de 34.000 sous barcelonesos.
El 23 de maig de 1269, el comte Ponç III d’Empúries cedeix al bisbe Pere de Castellnou la jurisdicció civil i criminal del castell de Rupià sobre Rupià, Ultramort i Parlavà, els homes d’església de Fonolleres i la meitat dels homes de Serra; a canvi, el bisbe renuncia a la jurisdicció sobre Canet i Sant Iscle.
De planta rectangular, construït en carreu al llarg dels segles XIV i XV. Les muralles del segle XV devien encerclar a més del palau, l’església de Sant Vicenç i el nucli primitiu del poble. El perímetre del castell vindria assenyalat pel circuit que formen la plaça d’Avall, el carrer Ample, el carrer de Sant Esteve i el carrer dels Xifrers. A la planta noble hi ha una esvelta sala amb arcs de diafragma. A les dues façanes exteriors es destaquen les finestres gòtiques, una de les quals és triforada.
Moltes cases s’han adossat als murs. El portal d’Avall conserva el passadís amb volta, mentre que al portal d’Amunt s’hi veuen només les arrencades de la curvatura de voltes i arcs. Altres restes visibles pertanyen a una torre angular quadrangular i una complexa estructura defensiva integrada en bona part a l’interior de la masia de can Vilà, del segle XVII. 
Actualment és de propietat municipal i fou arranjat els anys trenta per a servir de casa del comú.

Les Muralles de Rupià són un monument declarat bé cultural d’interès nacional al municipi de Rupià (Baix Empordà). Les muralles de Rupià conserven encara elements que permeten seguir el traçat medieval del nucli. La planta del recinte era rectangular. Hi ha restes de dos portals: el d’Avall, situat al SE de la població, molt modificat, amb volta de maó de pla, i el d’Amunt, a l’oest, prop de l’església, que conserva l’arrencada de la volta al passadís. Altres restes són la base d’una torre de planta quadrada, situada a l’angle NE del recinte i que està adossada a la façana posterior de Can Nató, i alguns fragments de murs dels trams, N, NO i S, amb espitlleres. En conjunt, l’aparell emprat és de pedres bastant regulars i disposades en filades. Als angles hi ha carreus ben escairats. La muralla envoltava la vila del segle XV. Les notícies sobre l’origen de les muralles de Rupià són poc definides. La bibliografia consultada dóna el segle XV com a data més probable de fortificació.

Extret de Catalunya Romànica, vol. VIII L’Empordà I. Barcelona: Enciclopèdia Catalna, 1989 1a. ed., p. 59 i de https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Rupià i del web https://ca.wikipedia.org/wiki/Muralles_ de_Rupià
Elena Fàbregas i Corts & Jordi Gironès i Vilardebò/ Setembre de 2014

+ informació en PDF: CastellsCatalans/Rupia
 i tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Caldes de Malavella

Nom del castell: Caldes
Data de construcció: XII
Municipi: Caldes de Malavella
Comarca: Selva
Altitud: 96 m
Coordenades (Geogràfica - ETRS89) E 2.808613 N 41.838701
Com arribar-hi: Les restes de la fortificació anomenada castell de Caldes, situat dins del nucli urbà i al costat de l’Ajuntament, es troben al sector nord-est del nucli urbà de Caldes de Malavella dalt del puig conegut amb el nom de Sant Grau i es drecen sobre les ruïnes de les termes romanes.
L’apel·latiu de Caldes compareix en diversos documents del «Liber Feudorum Maior» des del 1059. Del castell de Caldes, bastit aprofitant les ruïnes de les termes romanes, en tenim primera referència l’any 1183, en una sentència emesa pel sagristà de Girona Arnau Darnius on s’esmenta la «carta forum de Calidis».
Sembla que inicialment depenia del vescomtat de Cabrera, però a partir del 1240 el trobem lligat al castell de Llagostera, que era de domini reial com ho demostra el fet que el rei Jaume I concedís tot un seguit de privilegis i franqueses als homes de Llagostera i de Caldes. El 1375 Pere el Cerimoniós creà la baronia de Llagostera en favor de Gastó de Montcada i de Lloria, essent-hi inclòs el castell de Caldes i continuant-hi unit fins a la fi de l’antic règim al segle XVIII. A la darreria del segle XIX el castell fou enderrocat.
S’ha conservat un llenç de mur i tres torres circulars. La torre situada al nord-est de les termes romanes, adossada a un angle de la muralla, és la més antiga de totes, d’uns 6 m d’alçària amb base esglaonada i petites diferències en l’aparell constructiu, però que en general és compost per carreus quadrats de granet, disposats en filades ben alineades, unides amb diversos tipus de morter de calç. La datació se situa entre finals del segle XII i mitjan del segle XIII, tot i que els seus fonaments podrien correspondre a l’època romana.
El pany de muralla, en direcció nord-sud, queda a la banda de llevant de les restes conservades del conjunt termal romà. Té uns 20 m de llargada. 
La torre situada al costat lateral dret de la Casa Rosa (actual Consell Comarcal) té planta de ferradura, amb basament més ample de baix que de dalt. El parament és de filada. Actualment està coberta de teula àrab i adossada a dos edificis segurament d’origen medieval, però que han estat molt modificats. 
La tercera torre, adossada a un edifici del s.XX, té planta semi-circular, paredat de filada en la part inferior (que és la més antiga), amb un petit basament més ample que la resta de la torre. És acabada per una petita cornisa de maó. No es conserven cap de les dependències internes del castell.

Extret de Catalunya Romànica, vol. V El Gironès, La Selva i el Pla de l’Estany.. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991, p. 297, i de https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Caldes_de_Malavella
Elena Fàbregas i Corts & Jordi Gironès i Vilardebò / Setembre de 2014

+ informació en PDF: CastellsCatalans/CaldesM
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat