dimecres, 7 d’octubre del 2009

Tona

Nom del castell: Tona
Data de construcció: segle IX
Municipi: Tona
Comarca: Osona
Altitud: 701 m
Coordenades: E 435725.5, N 4634052.5 (ED50 UTM 31N). Longitud: 2º 13' 28.36'' Latitud: 41º 51' 14.11'' (ETRS89 Geodèsiques)
Com arribar-hi: una pista forestal hi puja des del barri de ponent de Tona (640 m).

El senyoriu feudal del castell de Tona comprenia tot l’actual terme municipal de Tona i la parròquia de Sant Cugat de Gavadons.
La primera notícia històrica del castell i de l’església situada al seu costat data de l’any 889, quan es va consagrar l’església.
L’any 1107 Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, va infeudar el castell al comte Bernat de Besalú, casat amb la seva filla Ximena. Però la manca de fills del matrimoni va fer que el castell tornés a mans del casal de Barcelona. No se sap ben bé quins van ser els feudataris del castell. En un document del 1073 es menciona Arnau de Tona com a vicari i batlle del castell de Tona. A partir del s. XII, els documents presenten la família dels Montcada com a senyors feudals del castell.
L’any 1202 el rei Pere el Catòlic proclama Guillem de Montcada senyor del feu de Tona.
Al final del mateix segle el castell torna a mans directes del casal de Barcelona. A mitjan s.XIV, quan es va crear el comtat d’Osona, Pere el Cerimoniós va cedir la jurisdicció del castell al vescomte Bernat III de Cabrera, però aquest noble va caure aviat en desgràcia i el castell passà de nou a la Corona.
AI principi del s. XV, el rei Martí l’Humà va concedir un règim municipal als habitants del terme del castell, convertint-los així en ciutadans de Barcelona. L’any 1446 el Conestable de Portugal va fer enderrocar el castell, ja que era un important bastió durant la guerra remença, però els consellers de Vic s’hi van negar. L’any 1972 s’hi van fer prospeccions arqueològiques per determinar els orígens d’aquesta construcció.

L’església documentada al s. IX va ser substituïda per una construcció romànica on al principi del s. XIV eren venerats sant Andreu, la Santa Creu i sant Valentí. Durant els ss. XVI i XVII s’hi van fer reformes afegint-hi capelles laterals, el campanar i un pòrtic renaixentista.
Les dificultats d’accés, però, per a arribar en aquest temple van fer que al s. XVIII el culte es traslladés a Santa Maria del Barri. L’any 1943 es van fer excavacions arqueològiques que portaren a la llum estructures de l’antiga església del s. IX, tombes antropomorfes, monedes, alguna fíbula, fragments de recipients de vidre i un capitell preromànic, entre d’altres, tot plegat conservat al museu de Tona. Durant els anys 1985 i 1986 s’hi van tornar a fer excavacions arqueològiques i el 1988 la Generalitat de Catalunya la va restaurar.

Dedicada a sant Andreu, es conserva molt millor que el castell. És un edifici característic de l’arquitectura llombarda que ha estat datat de la primera meitat del s.XI. Té una sola nau
capçada a l’est per un absis semicircular. La coberta de l’edifici és de lloses. L’absis, decorat
per arcuacions cegues entre bandes llombardes, té tres finestres de doble esqueixada, una de les quals, tapada pel cos del campanar, no es pot veure des de l’exterior.
La mateixa decoració de l’absis es repeteix als urs del nord, on s’alternen grups de dues
arcuacions entre lesenes, i al del sud, agrupades en sèries de dos i tres, i que mostra també dues finestres de doble esqueixada. A la façana oest hi ha grups de dues arcuacions cegues entre lesenes que s’adapten a la forma de la coberta i, a més, s’hi obre una finestra, ben centrada, en forma de creu. El portal, de mig punt i grans dovelles, és situat al mur sud, on també hi havia l’anterior portal però més desplaçat cap a ponent.
A l’interior podem apreciar la coberta de canó de forma irregular a causa dels murs, que estan doblats interiorment. La capella de l’esquerra de la nau ha estat coberta amb una volta apuntada, mentre que la capella de l’altra banda té una volta de creueria i, al costat, el campanar de torre de planta rectangular.

Nota: extret del volum Osona de la Catalunya Romànica d’Editorial Pòrtic, juny de 1999
Jordi Gironès Vilardebò / octubre de 2009

+fotografies: CastellsCatalans/Tona

Taradell

Nom del castell: Taradell (o de can Boix)
Data de construcció: segle IX
Municipi: Taradell
Comarca: Osona
Altitud: 803 m
Coordenades: E 442853.5, N 4635267.5 (ED50 UTM 31N)
Longitud: 2º 18' 37.05'' Latitud: 41º 51' 55.48'' (ETRS89 Geodèsiques)
Com arribar-hi: s’hi accedeix entre 3/4 d’hora i 1 hora mitjançant el camí senyalitzat com a PRC- 42 (marques grogues i blanques) que surt en direcció S.E. des de Taradell. També s’hi pot acostar a través d’una pista forestal que va al mas Grau (S.E. de Taradell).

El castell de Taradell –o de la Popa– es troba situat a una altitud de 803 metres dins d’un marc paisatgístic característic dels entorns de la comarca d’Osona, amb camps de conreu i masies voltat de pinedes. Es troba al sud-est de la població i era el centre d’un terme dilatat que anava del pont del Gurri, a Vic, fins a la Creu de Matagalls.

El castell també ha estat popularment conegut com castell de Can Boix per trobarse proper a la casa d’aquest nom. Es troba en un cim enlairat i encinglerat damunt d’un estrat rocallós constituït per gresos i argiles, sota del qual hi ha diverses balmes.
És documentat des del 893, i dins el seu territori es formaren les quatre parròquies de Taradell, Viladrau, Santa Eugènia de Berga i Santa Maria de Vilalleons, documentades totes al llarg del segle X.
El primer membre d’aquest llinatge va ser Ató de Taradell. El seu fill Bermon de Taradell vivia en el lloc l’any 1033. El fill d’aquest, Pere de Taradell, va ser succeït pel seu fill Berenguer de Taradell. Al seu torn, aquest cedeix les seves possessions a la seva filla Tiburgueta de Taradell.
L’any 1165, els Taradell es van enllaçar amb els Vilademany pel casament de Tiburgueta de Taradell (última del seu llinatge) amb Pere de Vilademany, passant les propietats a favor dels seus fills. El castell passà per successives aliances als Cruïlles (1500), Perapertusa (1619), Bournonville (1650) i després als comtes d’Aranda (1721) i ducs d’Híxar (1790), que serien senyors i barons de Taradell fins al 1812.

A partir del segle XVI, va perdre tot valor estratègic quan es va construir la torre de la Plaça (1550) a la vila de Taradell. A causa d’això es va anar abandonant i durant una part del segle XVI consta com una masoveria. Del segle XVII en endavant ja estava en ruïnes i abandonat.

Del castell en resten encara murs importants, els quals han estat recentment consolidats.

Jordi Gironès / octubre de 2009

Sant Martí de Centelles

Nom del castell: Sant Martí de Centelles
Data de construcció: segle IX
Municipi: Sant Martí Centelles
Comarca: Osona
Altitud: 876 m
Coordenades: E 434167.57, N 4624700.34 (ED50 UTM 31N) Longitud: 2º 12' 24.54'' Latitud: 41º 46' 10.44'' (ETRS89 Geodèsiques)
Com arribar-hi: s’hi accedeix per dos camins. L’un des de l’església de Sant Martí de Centelles (724 m) mitjançant un corriol costerut, i l’altre a través d’un corriol planer que surt des de la pista que puja de Centelles a la Rovira de Cerdans, una mica abans d’arribar a aquesta masia.

El castell i la seva església, originàriament anomenats de Sant Esteve, són esmentats l’any 898 en l’acta de consagració de l’església de Sant Martí del Congost o d’Aiguafreda, feta pel bisbe de Vic, Gotmar. El seu domini segurament pertanyia als comtes de Barcelona.
L’any 1041 consta documentat Guadall I de Centelles, el qual prengué el cognom d’una vila situada als peus del castell on ara hi ha la parròquia de Sant Martí de Centelles i on hi havia la casa forta, protegida pel monestir de Santa Maria de l’Estany, on residia aquesta família.
El primer Centelles que està documentat com a senyor del castell de Sant Esteve és Bernat II de Centelles l’any 1242. Aquesta família va participar, servint amb les armes, en les empreses dels reis catalans. Així, Pere el Cerimoniós va tenir com a majordom Gilabert de Centelles.
Durant el s. XV el castell va ser ocupat pels partidaris del rei Joan II i una part va quedar enderrocada. Posteriorment va ser reparat i ampliat, entre els anys 1465 i 1466, per transformar-lo en residència del rei Pere el Conestable de Portugal de manera que en les obres del castell van intervenir alguns artistes que també treballaven al palau reial de Barcelona.
S’hi van posar vidrieres, es van decorar pictòricament els sostres i es va preparar una cambra reial. A la part del sud resten estructures conegudes amb el nom de Casa del Moro, on es pot veure l’escut de Bonfill de Judice, que va tenir el domini del castell entre els anys 1469 i 1472. Acabada la guerra, l’any 1472, els Centelles van recuperar la possessió del castell i van continuar les obres.
Els Centelles van deixar de viure al castell per traslladar-se a la vila de Santa Coloma de Vinyoles, que és l’actual municipi de Centelles.
Van conservar, però, el títol de senyors o barons de Centelles. L’any 1599, el rei d’Espanya Felip III va crear el comtat de Centelles. La decadència del castell va començar al s. XVIII, amb la guerra de Successió, però es va precipitar durant el s. XIX, perquè durant les guerres carlines s’hi va instal·lar un escamot que va fer volar les parets. Al final d’aquest segle els Centelles traslladaren les peces de valor que s’hi conservaven.
Durant el s. XIII es va canviar el titular de l’església, sant Esteve per Santa Maria. De tota manera alguns documents parlen de Sant Esteve, a la part superior del castell, i de Santa Maria, a la part inferior, cosa que fa pensar que potser la de Santa Maria era una nova capella feta al s. XIII.
La major part dels vestigis que se n’han conservat són d’estil gòtic. Bona part de les restes d’edificis del costat nord de l’entrada corresponen a les obres fetes durant el s. XV per habilitar-lo com a residència reial. La planta del castell s’adapta, dibuixant una mena de triangle, a la topografia del cim on és situat.
Les restes més antigues conservades són al recinte sobirà, la part encinglerada, on hi ha estructures de planta rectangular, fetes de petits carreus.

A la part inferior del castell es conserva la capella força sencera. Té una nau coberta amb volta de canó i un absis rectangular menys ample que la nau. L’absis té una finestra de doble esqueixada ben alineada amb la que es conserva enfront seu, a la façana oest. Entre la nau i l’absis hi ha dues capelletes laterals fetes mitjançant un buidatge dels murs, que fan 1,5 m d’amplada. La porta, de punt rodó, és al mur del costat sud, al mateix on s’alça el campanar doble de cadireta resseguit per un àbac sota el qual s’obre una finestra d’una esqueixada. Al costat nord hi ha dues finestres
més, probablement posteriors.

En l'actualitat (2009) es porten a terme excavacions i obres de conservació.
La visita només es pot fer, concertant-la amb el Ajuntament de Sant Martí de Centelles.

Nota: extret del volum Osona de la Catalunya Romànica d’Editorial Pòrtic, juny de 1999
Jordi Gironès Vilardebò / octubre de 2009

+ informació : http://www.smarticentelles.org/ (clicant sobre Patrimoni)