dimarts, 8 d’abril del 2014

Castellvell de Solsona

Nom del castell: Castellvell de Solsona
Data de construcció: XI
Municipi: Olius
Comarca: Solsonès
Altitud: 848 m
Coordenades: E 1.502935 N 41.994951 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: situat a ponent de Solsona, s’hi va prenent la carretera C-149a que va a Sant Climenç.
El Castellvell de Solsona, Castell de Castell vell o simplement el Castellvell, és un castell que es troba dalt de l’homònim turó de 848 metres d’altitud al municipi d’Olius a la comarca del Solsonès. Edificació d’origen força antic (al segle XI ja se l’anomenava el vell), és una mportant fortificació i talaia  a 130 m per sobre de Solsona, al nord-oest de la ciutat.
La construcció del castell va començar, per ordres del comte Sunyer d’Urgell, l’any 957, i el comte Borrell II del casal de Barcelona el féu reforçar el 973 per assegurar la defensa de la contrada. Al segle XI, l’aleshores senyor de Solsona Ecard Miró, va començar les obres per a fortificar-lo més. Obres que posteriorment a la seva mort, van continuar els seus descendents Bernat i Ramon de Tarroja, finalitzant la construcció l’any 1217.
De l’època romànica, fora del recinte, es conserven restes d’una església, a ponent, amb absis trilobat, que correspon a l’església parroquial de Sant Miquel de Castellvell. Fou substituïda per la parròquia de Brics, que n’havia estat sufragània. 
Dins del mateix castell encara hi podem trobar mostres de la capella romànica que hi havia, però que es va modificar a l’estil gòtic durant el segle XV. Una altra mostra de l’època romànica la trobem en el capitell romànic que es conserva al recinte de la muralla. En aquest hi podem veure esculpits els escuts d’armes de les dues famílies: la torre dels Tarroja i el card dels Cardona. Aquests dos símbols, juntament amb la creu del monestir i un sol, els podem trobar també a l’escut de la ciutat de Solsona.
En el segle XIV, entre els anys 1310 i 1320, el castell patí àmplies reformes que engegà el vescomte de Cardona per adaptar la casa-castell a l’estil gòtic i convertir-lo en palau; durant aquestes reformes es va construir la gran sala que es podia trobar al costat est del recinte emmurallat, de forma quadrada, amb arcs apuntats transversals sobre columnes cilíndriques amb capitells cúbics, segons un model freqüent als castells catalans en època gòtica.
Després de 69 anys de mantenir-hi la seu de la casa senyorial, els Cardona van abandonar el castell per anar al castell del Camp. Aquest segon castell va rebre el nom de Castell nou, i per contraposició, el que havien deixar al serrat s’anomenà el Castell vell. El castell es va mantenir en custòdia de diversos nobles que reberen el títol de castlà de Castellvell, una denominació que es va mantenir fins al segle XVII. 
L’any 1389 el castell va patir la seva primera destrucció a mans del primer comte de Cardona, Hug II de Cardona, que va autoritzar l’enderrocament per aprofitar-ne les pedres en la construcció de les noves muralles de Solsona.
Durant la Primera guerra Carlina, el baró de Meer va ordenar transformar-lo en un castell modern (que inclou l’antic) anomenat castell de Solsona. El castell va patir greus danys durant les campanyes de la Tercera guerra carlina. L’any 1872, el carlí Morlans va ordenar ensorrar les tres torres que actualment es troben escapçades de les quatre del recinte quadrat del que només en resta la base, i la quarta torre escapà de la mateixa sort gràcies a l’arribada dels governamentals que n’impedí la destrucció.
Dins del recinte del castell hi ha també restes de la capella d’època romànica, però vers la primera meitat del s. XV fou edificat, sota la mateixa advocació de santa Maria, un notable edifici d’estructura gòtica, que ha romàs obert al culte com a santuari de la Mare de Déu del Remei. S’hi venera una imatge sedent de Maria, concretament una talla de la Mare de Déu de les Neus o de la llet (segle XIV).
Avui dia, el Castellvell de Solsona encara es troba habitat, i en un estat de conservació bastant bo. S’hi segueixen celebrant aplecs del Roseret, i cada 10 de setembre es tradició realitzar-hi un aplec independentista, pujant-hi una gran senyera que es penjarà a les muralles del castell, i celebrant-hi xerrades, per commemorar la diada. 
Extret de https://ca.wikipedia.org/wiki/Castellvell_de_Solsona
Elena Fàbregas i Corts / Jordi Gironès i Vilardebò - Abril de 2014


+ informació en PDF: CastellsCatalans/Castellvell de Solsona
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Olius

 Nom del castell: Olius
Data de construcció: X
Municipi: Olius
Comarca: Solsonès
Altitud: 560 m
Coordenades: E 1.565334 N 42.010086 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: l’edifici del castell és el que es troba més a l’est dels habitatges que composen el nucli de Sant Esteve d’Olius. Sota del seu edifici hi ha el molí dels Cups i el curs del Cardener.
El castell d’Olius s’alçà en el lloc on hi ha actualment la masia fortificada anomenada La Torreta. Assentat damunt un single rocallós vers el costat nord-oriental del municipi d’Olius en la conca alta del riu Cardener forma part del conjunt constituït per la Torreta, l’església romànica de Sant Esteve d’Olius i el singular cementiri gaudinià.
El segle X, els comtes d’Urgell tenien un palau a Olius, documentat l’any 985 en la donació que féu el prevere Duran d’unes terres i vinyes in castro Olius. L’any 1002, el comte Ermengol I d’Urgell fa donació d’un alou del castell d’Olius al seu fidel Isarn i en ven un altre pel preu de deu sous. 
L’any 1067 la comtessa Sança, filla del rei Ramir I d’Aragó i vídua d’Ermengol III d’Urgell, reconegué la senyoria del castell d’Olius als comtes de Barcelona, Ramon Berenguer i Almodis.
El castell d’Olius surt esmentat en un bon nombre de pergamins de l’Arxiu Episcopal de Solsona dels segles XI, XII i XIII, a les vendes i donacions que es realitzaren dins el seu terme i també com a afrontació de béns d’altres llocs. 
L’any 1079, el bisbe Bernat d’Urgell consagra l’església de Sant Esteve, bastida pels fidels de la zona. En aquella ocasió «in Castellum Olius veneruntque multitudo copiosa» de clergues, laics i nobles per celebrar la festa.
L’any 1180, el papa Alexandre III, confirmà al prepòsit solsoní Bernat la senyoria de l’església de Solsona al castrum d’Olius, senyoria confirmada de nou pel papa Climent III vuit anys més tard. A més, el 1185, el prepòsit Bernat compra els drets que hi posseïa el castlà Guillem de Ponç, el qual passà a ésser feudatari de l’Església de Solsona.
L’any 1196, Ramon de Torroja (o Tarroja) en el seu testament deixa al seu fill Hug tot el que posseïa al castell d’Olius. L’any 1218, Hug de Torroja declara hereva universal la seva neboda Agnès de Torroja i llega a Santa Maria de Solsona tot el que posseïa al castell d’Olius. Agnès de Torroja es casa amb Ramon Folc, fill de Guillem, vescomte de Cardona, el qual havia donat a Santa Maria de Solsona la seva part del castell d’Olius (1235). L’any 1258, el vescomte de Cardona, Ramon Folc VI, dóna al monestir de Solsona els drets que retenia en aquest castell, amb llurs cavallers, homes, per tal d’afermar la cooperació entre els feudataris de l’esmentat monestir.
L’any 1378, en tot el seu àmbit solament hi havia quinze focs, Aquest baix índex de famílies s’atribueix a la pesta negra que delmà la població de la zona.
L’any 1588, la contrada d’Olius era coneguda com la quadra d’Olius. Des de feia anys, el castell havia entrat en una fase d’abandonament. 
Del castell hi ha el que es coneix com La Torreta d’Olius, que consta de construccions de tres moments diferents. A llevant hi ha una petita torre de planta rectangular d’uns 10 m d’alçada. Per les característiques de l’aparell constructiu es pot datar de vers el segle XIII. En un moment plenament gòtic, a ponent d’aquesta torreta fou afegida una altra construcció i, ja en l’edat moderna, encara s’adossa a aquest segon edifici, més cap a ponent, una tercera construcció. Algunes finestres del primer pis, conserven els trets gòtics anteriors.
A l’interior hi ha, a la planta baixa, una sala de planta rectangular coberta amb volta de canó a full de llibre i construïda d’argamassa. Els seus murs sobrepassen un gruix de 72 cm. Aquesta sala és en comunicació amb dues dependències que donen vers migjorn. Aquestes construccions coincidirien amb la construcció romànica antiga. 

Extret de Catalunya Romànica, vol. XIII El Solsonès,La Vall d’Aran. Barcelona: Enciclopèdia Catalana,1987, p. 232-233. ISBN 84-7739-013-4 i de http://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_d’Olius
Elena Fàbregas i Corts / Jordi Gironès i Vilardebò - Abril de 2014



+ informació en PDF: CastellsCatalans/Olius
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat


Besora de Navès

Nom del castell: Besora de Navès
Data de construcció: X
Municipi: Navès
Comarca: Solsonès
Altitud: 840 m
Coordenades: E 1.599514 N 42.029305 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: des de Solsona o Olius prendre la carretera C-26 que du a Berga, i entre els Km 114 i 115 cal agafar la pista en bon estat que va a Busa, en uns 3 Km arribarem al castell.
El castell de Besora, fou construït al cim d’un serrat a la Vall de Lord entre Navès i la serra de Busa. Des del castell, situat a uns 840 m d’altitud, podem albirar una bona part del baix Solsonès i més enllà; per exemple, hi ha una bona relació visual amb el Castellvell de Solsona.
El Solsonès, terra fronterera, s’organitzà en termes de castells. Així, als contraforts de les serres de Busa i de Querol, els tres castells principals: Navès (968), Besora (982) i Lladurs, controlaven l’accés a les valls del riu Aigua d’Ora, del riu Cardener i de la riera de Lladurs. Per tant, Besora fou un dels castells de la frontera cristiana en l’ocupació musulmana. A finals del segle IX, Guifré el Pilós va establir posicions a Cardona, a Osona, al Berguedà i a la Vall de Lord. La frontera del comtat passava pel nord de Solsona segurament pel terme de Besora.
El lloc de Besora surt esmentat a l’acta de consagració de la Seu d’Urgell del segle IX. L’any 982, ja s'esmenta en un document com chastro Besora situat al comtat d’Urgell. L’any 1128 n’era senyor Pere de Besora i el darrer de la casa de Besora fou Berenguer que féu testament l’any 1273, establint que el castell de Besora i els feus que tenia a la vall de Lord i a Clariana havien d’ésser venuts pels seus marmessors. La fortificació de Besora consta també, juntament amb molts d’altres, entre els castells inclosos al comtat de Cardona, creat l’any 1375.
L’edifici actual té una longitud total d’uns 20 m i una amplada d’uns 6 m. L’alçada oscil·la entre els 8 i 11 m segons el lloc. S’hi observen tres elements: una primera construcció és la torre de planta rectangular situada a l’extrem de tramuntana. Té una amplada de 4,90 m i una llargada de 6,50 m. A l’extrem meridional hi ha una altra torre, també de planta rectangular i potser coetània de la primera, amb una longitud de 6 m i una amplada de 4,90 m. La tercera construcció fa de nexe de les dues esmentades, d’unes mides de 10 per 6 m.
Actualment es un habitatge de propietat particular, està en molt bon estat  i no es pot visitar. 

Extret de Catalunya Romànica, vol. XIII El Solsonès, La Vall d’Aran. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1987, p. 194-195. ISBN 84-7739-013-4. i de http://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Besora_(Solsonès)
Elena Fàbregas i Corts / Jordi Gironès i Vilardebò - Abril de 2014

+ informació en PDF: CastellsCatalans/Besora de Navès
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat


Lladurs

Nom del castell: Lladurs
Data de construcció: XI
Municipi: Lladurs
Comarca: Solsonès
Altitud: 983 m
Coordenades: E 1.518558 N 42.051385 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: des de Solsona prenem l’antiga carretera LV-4241 que va al Port del Comte pel coll de Jou i després de passar el lloc de Lladurs, entre els Km 9 i 10, parar atenció per prendre una pista a la dreta on hi ha un cartell que indica Caballol i Caseta de dalt (42 03 54.84 - 01 30 39.04). Se segueix fins a un petit desguàs amb un reixat a terra prop d’on cal deixar el cotxe i seguir a peu pel costat d’uns camps erms en direcció sud fins al proper castell.
El Castell de Lladurs és un castell situat dalt del Serrat del Castell al municipi de Lladurs (Solsonès), al costat de la primitiva església de Sant Martí. Ocupa l’extrem sud-oriental del pla de Riard, en un tossal espadat a la banda de llevant, del terme municipal del mateix nom, a la riba dreta del riu Cardener.
La primera notícia d’aquest castell es té de l’any  1000, quan el comte d’Urgell vengué unes vinyes situades in chastro Llaturci.
L’any 1314, en ser erigit el vescomtat de Cardona, figura com un dels castells dels quals tenia la senyoria la família Folc, senyoria que conservà fins a l’abolició del complex feudal el segle XIX. Dins al vescomtat, més tard comtat i finalment ducat de Cardona, pertanyia a la batllia de Solsona. 
L’any 1762 s’iniciava una capbrevació o elaboració d’un capbreu, document on hom anotava el reconeixement fet pels pagesos als senyors dels drets dominicals, en el document s’assenyalen els límits següents: a llevant els Torrents, Vilanova d’Isanta i Olius; a migdia Solsona i Pallarès, a ponent, Albets i La Llena i a tramuntana, Timoneda i Isanta. 
Les ruïnes del castell pertanyen a èpoques diferents, amb edificis annexos i afegitons. És problemàtic de distingir el que en pugui restar de romànic sense una prèvia excavació. La part més moderna es troba al nord, enfront de l’església. A migjorn i a llevant de la zona edificada hi ha alguns murs formats amb carreus ben tallats i arrenglerats.
A un possible edifici central molt malmès, del qual només resten les parets de mig jorn i de ponent, és adossada a ponent una construcció de planta rectangular d’una alçària d’uns 7m i amb una porta oberta a l’oest i una altra al sud. Al sud del suposat edifici central un altre mur amb una porta. També s’observa un espai trapezoïdal que segurament era dividit en dos àmbits. Les parets més antigues conservades es datarien al XIII o potser XIV.

Extret de Catalunya Romànica, vol. XIII El Solsonès La Vall d’Aran. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1987, p. 120-121. ISBN 84-7739-013-4 i de https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Lladurs
Elena Fàbregas i Corts / Jordi Gironès i Vilardebò - Abril de 2014

+ informació en PDF: CastellsCatalans/Lladurs
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat