Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Olius. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Olius. Mostrar tots els missatges

dimarts, 8 d’abril del 2014

Castellvell de Solsona

Nom del castell: Castellvell de Solsona
Data de construcció: XI
Municipi: Olius
Comarca: Solsonès
Altitud: 848 m
Coordenades: E 1.502935 N 41.994951 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: situat a ponent de Solsona, s’hi va prenent la carretera C-149a que va a Sant Climenç.
El Castellvell de Solsona, Castell de Castell vell o simplement el Castellvell, és un castell que es troba dalt de l’homònim turó de 848 metres d’altitud al municipi d’Olius a la comarca del Solsonès. Edificació d’origen força antic (al segle XI ja se l’anomenava el vell), és una mportant fortificació i talaia  a 130 m per sobre de Solsona, al nord-oest de la ciutat.
La construcció del castell va començar, per ordres del comte Sunyer d’Urgell, l’any 957, i el comte Borrell II del casal de Barcelona el féu reforçar el 973 per assegurar la defensa de la contrada. Al segle XI, l’aleshores senyor de Solsona Ecard Miró, va començar les obres per a fortificar-lo més. Obres que posteriorment a la seva mort, van continuar els seus descendents Bernat i Ramon de Tarroja, finalitzant la construcció l’any 1217.
De l’època romànica, fora del recinte, es conserven restes d’una església, a ponent, amb absis trilobat, que correspon a l’església parroquial de Sant Miquel de Castellvell. Fou substituïda per la parròquia de Brics, que n’havia estat sufragània. 
Dins del mateix castell encara hi podem trobar mostres de la capella romànica que hi havia, però que es va modificar a l’estil gòtic durant el segle XV. Una altra mostra de l’època romànica la trobem en el capitell romànic que es conserva al recinte de la muralla. En aquest hi podem veure esculpits els escuts d’armes de les dues famílies: la torre dels Tarroja i el card dels Cardona. Aquests dos símbols, juntament amb la creu del monestir i un sol, els podem trobar també a l’escut de la ciutat de Solsona.
En el segle XIV, entre els anys 1310 i 1320, el castell patí àmplies reformes que engegà el vescomte de Cardona per adaptar la casa-castell a l’estil gòtic i convertir-lo en palau; durant aquestes reformes es va construir la gran sala que es podia trobar al costat est del recinte emmurallat, de forma quadrada, amb arcs apuntats transversals sobre columnes cilíndriques amb capitells cúbics, segons un model freqüent als castells catalans en època gòtica.
Després de 69 anys de mantenir-hi la seu de la casa senyorial, els Cardona van abandonar el castell per anar al castell del Camp. Aquest segon castell va rebre el nom de Castell nou, i per contraposició, el que havien deixar al serrat s’anomenà el Castell vell. El castell es va mantenir en custòdia de diversos nobles que reberen el títol de castlà de Castellvell, una denominació que es va mantenir fins al segle XVII. 
L’any 1389 el castell va patir la seva primera destrucció a mans del primer comte de Cardona, Hug II de Cardona, que va autoritzar l’enderrocament per aprofitar-ne les pedres en la construcció de les noves muralles de Solsona.
Durant la Primera guerra Carlina, el baró de Meer va ordenar transformar-lo en un castell modern (que inclou l’antic) anomenat castell de Solsona. El castell va patir greus danys durant les campanyes de la Tercera guerra carlina. L’any 1872, el carlí Morlans va ordenar ensorrar les tres torres que actualment es troben escapçades de les quatre del recinte quadrat del que només en resta la base, i la quarta torre escapà de la mateixa sort gràcies a l’arribada dels governamentals que n’impedí la destrucció.
Dins del recinte del castell hi ha també restes de la capella d’època romànica, però vers la primera meitat del s. XV fou edificat, sota la mateixa advocació de santa Maria, un notable edifici d’estructura gòtica, que ha romàs obert al culte com a santuari de la Mare de Déu del Remei. S’hi venera una imatge sedent de Maria, concretament una talla de la Mare de Déu de les Neus o de la llet (segle XIV).
Avui dia, el Castellvell de Solsona encara es troba habitat, i en un estat de conservació bastant bo. S’hi segueixen celebrant aplecs del Roseret, i cada 10 de setembre es tradició realitzar-hi un aplec independentista, pujant-hi una gran senyera que es penjarà a les muralles del castell, i celebrant-hi xerrades, per commemorar la diada. 
Extret de https://ca.wikipedia.org/wiki/Castellvell_de_Solsona
Elena Fàbregas i Corts / Jordi Gironès i Vilardebò - Abril de 2014
+ informació en PDF: CastellsCatalans/Castellvell de Solsona
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Publicat per a 1 comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , , , , ,

Olius

 Nom del castell: Olius
Data de construcció: X
Municipi: Olius
Comarca: Solsonès
Altitud: 560 m
Coordenades: E 1.565334 N 42.010086 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: l’edifici del castell és el que es troba més a l’est dels habitatges que composen el nucli de Sant Esteve d’Olius. Sota del seu edifici hi ha el molí dels Cups i el curs del Cardener.
El castell d’Olius s’alçà en el lloc on hi ha actualment la masia fortificada anomenada La Torreta. Assentat damunt un single rocallós vers el costat nord-oriental del municipi d’Olius en la conca alta del riu Cardener forma part del conjunt constituït per la Torreta, l’església romànica de Sant Esteve d’Olius i el singular cementiri gaudinià.
El segle X, els comtes d’Urgell tenien un palau a Olius, documentat l’any 985 en la donació que féu el prevere Duran d’unes terres i vinyes in castro Olius. L’any 1002, el comte Ermengol I d’Urgell fa donació d’un alou del castell d’Olius al seu fidel Isarn i en ven un altre pel preu de deu sous. 
L’any 1067 la comtessa Sança, filla del rei Ramir I d’Aragó i vídua d’Ermengol III d’Urgell, reconegué la senyoria del castell d’Olius als comtes de Barcelona, Ramon Berenguer i Almodis.
El castell d’Olius surt esmentat en un bon nombre de pergamins de l’Arxiu Episcopal de Solsona dels segles XI, XII i XIII, a les vendes i donacions que es realitzaren dins el seu terme i també com a afrontació de béns d’altres llocs. 
L’any 1079, el bisbe Bernat d’Urgell consagra l’església de Sant Esteve, bastida pels fidels de la zona. En aquella ocasió «in Castellum Olius veneruntque multitudo copiosa» de clergues, laics i nobles per celebrar la festa.
L’any 1180, el papa Alexandre III, confirmà al prepòsit solsoní Bernat la senyoria de l’església de Solsona al castrum d’Olius, senyoria confirmada de nou pel papa Climent III vuit anys més tard. A més, el 1185, el prepòsit Bernat compra els drets que hi posseïa el castlà Guillem de Ponç, el qual passà a ésser feudatari de l’Església de Solsona.
L’any 1196, Ramon de Torroja (o Tarroja) en el seu testament deixa al seu fill Hug tot el que posseïa al castell d’Olius. L’any 1218, Hug de Torroja declara hereva universal la seva neboda Agnès de Torroja i llega a Santa Maria de Solsona tot el que posseïa al castell d’Olius. Agnès de Torroja es casa amb Ramon Folc, fill de Guillem, vescomte de Cardona, el qual havia donat a Santa Maria de Solsona la seva part del castell d’Olius (1235). L’any 1258, el vescomte de Cardona, Ramon Folc VI, dóna al monestir de Solsona els drets que retenia en aquest castell, amb llurs cavallers, homes, per tal d’afermar la cooperació entre els feudataris de l’esmentat monestir.
L’any 1378, en tot el seu àmbit solament hi havia quinze focs, Aquest baix índex de famílies s’atribueix a la pesta negra que delmà la població de la zona.
L’any 1588, la contrada d’Olius era coneguda com la quadra d’Olius. Des de feia anys, el castell havia entrat en una fase d’abandonament. 
Del castell hi ha el que es coneix com La Torreta d’Olius, que consta de construccions de tres moments diferents. A llevant hi ha una petita torre de planta rectangular d’uns 10 m d’alçada. Per les característiques de l’aparell constructiu es pot datar de vers el segle XIII. En un moment plenament gòtic, a ponent d’aquesta torreta fou afegida una altra construcció i, ja en l’edat moderna, encara s’adossa a aquest segon edifici, més cap a ponent, una tercera construcció. Algunes finestres del primer pis, conserven els trets gòtics anteriors.
A l’interior hi ha, a la planta baixa, una sala de planta rectangular coberta amb volta de canó a full de llibre i construïda d’argamassa. Els seus murs sobrepassen un gruix de 72 cm. Aquesta sala és en comunicació amb dues dependències que donen vers migjorn. Aquestes construccions coincidirien amb la construcció romànica antiga. 

Extret de Catalunya Romànica, vol. XIII El Solsonès,La Vall d’Aran. Barcelona: Enciclopèdia Catalana,1987, p. 232-233. ISBN 84-7739-013-4 i de http://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_d’Olius
Elena Fàbregas i Corts / Jordi Gironès i Vilardebò - Abril de 2014

+ informació en PDF: CastellsCatalans/Olius
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat


Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)