dimecres, 5 de novembre del 2008

Aranyó

Nom del castell: Aranyó
Data de construcció: XIV
Municipi: Els Plans de Sió
Comarca: Segarra
Altitud: 461 m
Coordenades (Geogràfica - ETRS89) E 1.218056 N 41.705693
Com arribar-hi: situat a la carretera L-303 que va de Cervera a Agramunt i a 6 Km de Cervera just enfront del castell de Montcortès, dins el municipi del Plans de Sió, al nord-oest de Cervera 
Està documentat des del segle XIV. Les seves rodalies foren conquerides als andalusins a la primera meitat del segle XI i s’incorporà al comtat d’Urgell. El lloc de l’Aranyó és documentat ja l’any 1045 (1044) en què, entre les afrontacions del castell de Llor s’esmenta «ipsa Parada de ipso Aranno». El terme Aranyó apareix en la documentació l’any 1120. A mitjan segle XII és conegut Berenguer de l’Aranyó, un dels repobladors de Lleida entre el 1150 i el 1175. L’any 1381, el castell pertanyia als nobles Montsuar. En el fogatjament del 1381 encara consta que Aranyó era dels Montsuar de Lleida. El domini passà a Arnau d’Alta-riba l’any 1424, i successivament, als Burguès i als Agulló, senyors de Bellver, a la fi del segle XVI.
L’edifici actual és el resultat de les reformes endegades cap al 1569 i que van canviar-ne la fesomia, car es va tractar d’una reforma que va donar lloc a un castell-residència.
Com a curiositat, cal destacar que en època de l’extinció dels senyorius (amortització), al segle XIX (1831), el castell de l’Aranyó era propietat dels Pedrolo-Gomar, família del cèlebre escriptor català Manuel de Pedrolo, nascut al mateix Aranyó l’any 1918.
S’observen en la construcció del castell tres fases ben diferenciades: d’una banda, la torre quadrada de planta poligonal amb carreus regulars de grans dimensions, que és l’element més antic, possiblement pensada com a torre de vigilància, i, de l’altra, dues ampliacions posteriors, una al llarg del segle XVI i l’altra del 1659, com s’aprecia en el ràfec canaló de pedra sobre la porta d’entrada. 
Les façanes són molt massisses doncs fou adaptat a missions de defensa i habitatge per a regiment. La façana principal té tres plantes amb el mur realitzat en grans carreus de pedra regulars. A la planta baixa s’obre la porta adovellada i un escut d’armes partit entre bandes i àguiles. A continuació, s’alcen dues plantes, on hi ha finestres quadrades amb motllures i la presència de les restes d’un matacà. La planta més alta presenta, en totes les façanes, una galeria d’arcs petits de mig punt i un ràfec-canaló de pedra que rematen l’edifici. La torre presenta finestres rectangulars amb diferents motllures i està rematada per matacans que li donaven la volta. La resta de façanes són gairebé massisses, i només presenten mínimes obertures de petites dimensions. A la part inferior de la torre es conserva l’entrada a el que podia ser la cisterna per proporcionar aigua al castell.
Portal i restes de fortificació : es tracta d’una sèrie d’arcades que condueixen cap al portal d’entrada al nucli. Les arcades són dobles, formades per arcs carpanells units a la part superior per grans lloses de pedra que formaven part de l’estructura defensiva i que possiblement servien com a pas de ronda. Aquesta estructura, connecta amb el portal d’accés al nucli, format per un arc de mig punt adovellat, per damunt del qual es van obrir finestres posteriorment amb decoració a la llinda. Finalment, aquest arc dóna pas a una volta de canó que condueix fins a l’interior del nucli on hi ha situat el castell.

Extret del web: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_l’Aranyó
Elena Fàbregas & Jordi Gironès / Novembre de 2008

+ fotografies: CastellsCatalans/Aranyó
+ informació en PDF: CastellsCatalans/Aranyó

Montcortès

Nom del castell: Montcortès
Data de construcció: XI
Municipi: Els Plans de Sió
Comarca: Segarra
Altitud: 470 m
Coordenades (Geogràfica - ETRS89) E 1.230010 N 41.706742
Com arribar-hi: situat a la carretera L-303 que va de Cervera a Agramunt i a 6 Km de Cervera. Trobem el castell de Montcortès situat aïlladamenta la part més alta del nucli, sobre una gran cinglera i davant una petita capella, a la part baixa del qual es troben les cases que posteriorment conformaren el poble
Ja existia l’any 1095, quan el cavaller Guillem Isarn de Trevics deixà en testament al seu fill o filla que havia de néixer el castell de Montcortès. L’any 1306 consta com a senyor del lloc Berenguer d’Anglesola el qual també n’era d’altres indrets propers. El 1381 havia passat als Llompard. Bernat Berenguer de Llompard, senyor de Montcortès, fou l’impulsor de la construcció del convent de Santa Clara a Cervera.
Per raons encara desconegudes, més endavant passa a mans dels Sacirera. Joan Sacirera féu construir, al final del segle XV, el notable edifici renaixentista que veiem avui dia. La data del contracte de la construcció és de 1493, i es conserva la capitulació de l’obra que Joan Sacirera pactà amb el mestre Joan Barrufet.
Després del domini de Sacirera durant el segle XVI, es feren amb la propietat els Marc, també senyors de Clariana, la Goda i Canós. D’aquest llinatge fou un membre destacat Pere Ausiàs Marc i d’Oluja (segles XVI-XVII), jurista i poeta, senyor del Canós, Montcortès, Clariana i la Goda. El fill d’aquest, Baltasar Ausiàs Marc i d’Alturub (o d’Alta-Riba segons les fonts), també jurista i poeta. A la seva mort el 1622, sense descendència, el castell va passar a la seva dona Anna Maria de Moixó. Aquest llinatge conserva encara la propietat del castell. 
L’obra del nou castell va donar com a resultat una majestuosa fortalesa que contrasta amb el petit nucli de Montcortès de Segarra, format per petites cases de pagès dels segles XVII i XVIII i l’església de Santa Anna, del segle XVI. De planta rectangular, es poden distingir tres cossos ben diferenciats, el cos central utilitzat com a habitatge, les dues torres situades paral·lelament a l’esquerra de l’edifici, amb finalitats defensives, i un tercer cos situat a la dreta i de dimensions més petites destinat segurament a usos agrícoles.
Des de la façana principal es pot distingir la planta baixa amb la portalada d’accés d’arc de mig punt adovellat, i petites obertures en forma d’espitlleres.Per damunt d’aquesta, s’alcen tres plantes superiors, la primera presenta finestres de mida mitjana i amb poc treball decoratiu. La segona planta, on segurament estava situada la planta noble, presenta tres finestres de grans dimensions amb motllures i brancals decorats. A la tercera planta o golfes, hi trobem una sèrie d’obertures en arc rebaixat de petites dimensions juntament amb les restes de tres matacans. Les dues torres situades a l’esquerra, queden separades per l’edifici central, al qual s’hi pot observar una finestra de les mateixes característiques que les situades a la planta noble de la façana principal. Tot el perímetre de l’edifici presenta un gruixut ràfec de maó d’influència morisca com a element de decoració. El cos situat a la dreta de l’edifici, presenta una obertura per accedir al seu interior formada per un arc rebaixat adovellat, amb volta de canó al seu interior.

Extret del web: http://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Montcortès
Elena Fàbregas  & Jordi Gironès / Novembre de 2008

+ fotografies: CastellsCatalans/Montcortès
+ informació en PDF: CastellsCatalans/Montcortès

Les Pallargues (Segarra)


Nom del castell: les Pallargues
Data de construcció: segle XI
Municipi: els Plans de Sió
Comarca: Segarra
Altitud: 413 m
Coordenades: UTM 31N (ED50): E 350565, N 4625212.5 Geogràfiques (ETRS89): Lon. 1º 12’ 4.238’’ Lat. 41º 45’ 46.22’’
Com arribar-hi: des de Cervera prendre la carretera L-303 que va a Agramunt i abans d’arribar a Bellver d’Ossó desviar-se per la L-304. 
En mig de la població de Les Pallargues i a pocs metres de l’ajuntament, sorgeix de sobte en entrar en un carrer relativament estret, el castell de Les Pallargues. .
La primera documentació sobre aquest castell data de l’any 1040 amb motiu de la segona consagració de la Seu d’Urgell en què es fa esment de la possessió, per part de l’església del castell de Guissona, del «castellum Espalargi» que formava part del seu territori.
L’any 1061 prenia el nom «d’Espallargues» en referència als pallers. Durant el 1315 el seu propietari era Berenguer de Rajadell i un any més tard ho seria el senyor de Concabella que ho seria durant una part del segle XIV i part del XV.
Aquest castell que es va construir en un emplaçament aïllat i en el punt més alt al costat del riu Sió, a poc a poc es va veure envoltat de cases a la seva ombra fins a formar un nucli urbà. Sembla que a l’entorn de 1636 ja s’havien reunit unes 23 cases juntament amb unes muralles que les envoltaven.
Pertany al tipus de castell-palau dels quals abunden en la comarca de la Segarra. És de planta molt irregular i ho formen tres polígons de diverses mesures segurament per haver-se ampliat en diverses ocasions amb una gran façana. El cos central que correspon al més antic, conté un impressionant arc gòtic de tretze metres. Els cossos restants corresponen al segle XVI. La balconada afegida posteriorment fa uns 200 anys, cosa que li permet prendre un aire de majestuositat. No seria aquesta l’última transformació, la guerra civil i l’ocupació militar que va haver de sofrir, i dos bombardejos posteriors, ho van anar transformant fins a adquirir l’aspecte actual. Després de diversos canvis de titularitat, durant el segle XVIII va ser adquirit per la família Rovira que és l’actual propietària.

Jordi Gironès Vilardebò / novembre de 2008

+ fotografies : CastellsCatalans/LesPallargues
+ informació : Wikipedia

RATERA (Segarra)

  • Nom del castell: castell-molí de Ratera
  • Data de construcció: segle XI
  • Municipi: els Plans de Sió
  • Comarca: Segarra
  • Altitud: 401 m
  • Coordenades UTM 31N (ED50) : E 352432.5, N 4623822.75
  • Coord. Geogràfiques (ETRS89) : Lon. 1º 13’ 26.31’’ i Lat. 41º 45’ 2.439’’
  • Com arribar-hi: de Cervera prendre la carretera L-303, que va a Agramunt i abans d’arribar a Bellver d’Ossó, a una rotonda, desviar-se a la dreta per la L-310 i abans d’entrar a Concabella desviar-se fins al molí-castell de Ratera.
El Castell de Ratera, és documentat per primera vegada l’any 1098 a l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Guissona. Probablement es tracta d’una segona fortificació lligada al proper castell i baronia de Concabella, pertanyent també actualment al terme municipal de Concabella.
El primer representant del llinatge de castlans fou Pere de Ratera, esmentat l’any 1164, per bé que el domini eminent del castell va pertànyer tardanament a la canònica de Santa Maria de Guissona, i així va continuar fins al segle XIX.
Durant el segles XIV i XV es va convertir en un casal gòtic. A partir del s.XVI, els Erill esdevenen els amos del castell de Ratera i van convertir el castell en molí aprofitant el curs del riu Sió per a la fabricació de farines (1534) i compaginant aquesta feina amb la de palau senyorial.
Més tard el molí passà a ser col·legiata de Santa Maria de Guissona i aquest orde el va conservar fins als temps de la desamortització.
Actualment és de propietat privada i no és pot visitar per dins.

Jordi Gironès Vilardebò / novembre de 2008

+ fotografies : CastellsCatalans/Ratera

+ informació : Wikipedia

Concabella ( Segarra )

Des del 1040 hi ha notícies d’aquest castell a través de l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu on es fa esment que pertanyia al comtat i bisbat d’Urgell. A partir del segle XIV va passar a Berenguer de Peramola (que va testar el 1347 a favor de Gombau de Vilalta i va concedir molts privilegis als seus vassalls), i al voltant de l’any 1381 era dels Oluja.
Al llarg del segle XV obra en poder dels Requesens i durant la guerra contra Joan II a Rodrigo de Bobadilla, i d’aquest als Ortiz. Des del segle XVI serien propietaris els Erill, els quals van transformar l’antiga fortalesa en un palau senyorial que van conservar al llarg de tres segles.

Impressionant dimensió d’aquest castell, palau senyorial de planta quadrada i 30 m de façana, amb pati interior, finestrals renaixentistes i dues torres quadrades emplaçat dintre del nucli urbà.
El 1991 es comencen les obres de reconstrucció del castell que, en una primera fase s’arregla la teulada i en una segona s’enderroca el cafè que va ser afegit el 1953 a la façana meridional i que desfigurava la fisonomia originària del castell. És el castell o casal fortificat més gran de la Segarra.

FITXA
  • Nom del castell: Concabella
  • Data de construcció: segle XI
  • Municipi: els Plans de Sió
  • Comarca: Segarra
  • Altitud: 417 m
  • Coordenades: UTM 31N (ED50): E 353648, N 4623892
  • Geogràfiques (ETRS89): Lon. 1º 14’ 18.86’’ Lat. 41º 45’ 5.493’’
  • Com arribar-hi: des de Cervera prendre la carretera L-303 que va a Agramunt i abans d’arribar a Bellver d’Ossó, a una rotonda, desviar-se a la dreta per la L-310.

Jordi Gironès Vilardebò / novembre de 2008

+ fotografies : CastellsCatalans/Concabella

+ informació : Wikipedia

Montfalcó Murallat ( Segarra )

El lloc s’esmenta per primera vegada l’any 1043 en un document pel qual els esposos Guillem i Ingelberga cedien a Berenguer Hostèn i a la seva muller Biliarda un alou a les Oluges, que afrontava a l’est amb el terme de «Monte Falconi».
Tanmateix, Montfalcó era encara a la darreria del s. XII dels Cervera, i temps després, per successius enllaços matrimonials, passà als Torroja i finalment als Cardona, de manera que l’indret restà defínitivament integrat al vescomtat i, més tard, comtat i ducat de Cardona.
Montfalcó fou una fortalesa molt preuada, tant pels sarraïns com per els cristians, i s’utilitzà en la defensa del país durant les guerres amb Pere de Castella.

Montfalcó constitueix un singular exemple de vila closa d’origen medieval a casa nostra, ja que encara conserva en molt bon estat el mur del perímetre, a l’interior del qual s’adossaren els habitatges. L’accés al nucli es fa per una sola porta, doble i d’arcs adovellats, situada a l’est del recinte, que dóna a una plaça central on hi ha la cisterna. El carrer principal de la vila voreja la muralla i presenta una part porxada amb cases de gran interès arquitectònic. El recinte murat, visible només a l’exterior, és format per carreus rectangulars units amb morter de calç.
Al centre del recinte hi ha un ferm casalot que va pertànyer als Cardona, senyors de Montfalcó des del 1234. Cal assenyalar que l’extrem oriental del pobla es troba l’església consagrada a Sant Pere.
Cal dir que al llarg dels anys s’hi han fet noves obertures, com ara portes i finestres, a causa de la necessitat d’adequar l’antiga fortificació als canvis efectuats als habitatges.
Diuen que hi ha una ruta subterrània que va de Montfalcó a les Oluges per la qual hi podia passar un cavall sencer.

FITXA
  • Nom del castell: Montfalcó Murallat
  • Data de construcció: segle XI
  • Municipi: Les Oluges
  • Comarca: Segarra
  • Altitud: 601 m
  • Coordenades: UTM 31N (ED50): E 361936.5, N 4616738.25
  • Geogràfiques (ETRS89): Lon. 1º 20' 23.57'’ Lat. 41º 41' 18.97'’
  • Com arribar-hi: des de Cervera prendre la carretera que va a Les Oluges N-141 i després prendre la LV-1003 en direcció a Vergós Guerrejat fins a torçar a l’esquerra passats uns 3 Km.

Jordi Gironès Vilardebò / novembre de 2008

+ fotografies : CastellsCatalans/Montfalcó Murallat

+ informació : Wikipedia