El lloc s’esmenta per primera vegada l’any 1043 en un document pel qual els esposos Guillem i Ingelberga cedien a Berenguer Hostèn i a la seva muller Biliarda un alou a les Oluges, que afrontava a l’est amb el terme de «Monte Falconi».
Tanmateix, Montfalcó era encara a la darreria del s. XII dels Cervera, i temps després, per successius enllaços matrimonials, passà als Torroja i finalment als Cardona, de manera que l’indret restà defínitivament integrat al vescomtat i, més tard, comtat i ducat de Cardona.
Montfalcó fou una fortalesa molt preuada, tant pels sarraïns com per els cristians, i s’utilitzà en la defensa del país durant les guerres amb Pere de Castella.
Montfalcó constitueix un singular exemple de vila closa d’origen medieval a casa nostra, ja que encara conserva en molt bon estat el mur del perímetre, a l’interior del qual s’adossaren els habitatges. L’accés al nucli es fa per una sola porta, doble i d’arcs adovellats, situada a l’est del recinte, que dóna a una plaça central on hi ha la cisterna. El carrer principal de la vila voreja la muralla i presenta una part porxada amb cases de gran interès arquitectònic. El recinte murat, visible només a l’exterior, és format per carreus rectangulars units amb morter de calç.
Al centre del recinte hi ha un ferm casalot que va pertànyer als Cardona, senyors de Montfalcó des del 1234. Cal assenyalar que l’extrem oriental del pobla es troba l’església consagrada a Sant Pere.
Cal dir que al llarg dels anys s’hi han fet noves obertures, com ara portes i finestres, a causa de la necessitat d’adequar l’antiga fortificació als canvis efectuats als habitatges.
Diuen que hi ha una ruta subterrània que va de Montfalcó a les Oluges per la qual hi podia passar un cavall sencer.
FITXA
Jordi Gironès Vilardebò / novembre de 2008Tanmateix, Montfalcó era encara a la darreria del s. XII dels Cervera, i temps després, per successius enllaços matrimonials, passà als Torroja i finalment als Cardona, de manera que l’indret restà defínitivament integrat al vescomtat i, més tard, comtat i ducat de Cardona.
Montfalcó fou una fortalesa molt preuada, tant pels sarraïns com per els cristians, i s’utilitzà en la defensa del país durant les guerres amb Pere de Castella.
Montfalcó constitueix un singular exemple de vila closa d’origen medieval a casa nostra, ja que encara conserva en molt bon estat el mur del perímetre, a l’interior del qual s’adossaren els habitatges. L’accés al nucli es fa per una sola porta, doble i d’arcs adovellats, situada a l’est del recinte, que dóna a una plaça central on hi ha la cisterna. El carrer principal de la vila voreja la muralla i presenta una part porxada amb cases de gran interès arquitectònic. El recinte murat, visible només a l’exterior, és format per carreus rectangulars units amb morter de calç.
Al centre del recinte hi ha un ferm casalot que va pertànyer als Cardona, senyors de Montfalcó des del 1234. Cal assenyalar que l’extrem oriental del pobla es troba l’església consagrada a Sant Pere.
Cal dir que al llarg dels anys s’hi han fet noves obertures, com ara portes i finestres, a causa de la necessitat d’adequar l’antiga fortificació als canvis efectuats als habitatges.
Diuen que hi ha una ruta subterrània que va de Montfalcó a les Oluges per la qual hi podia passar un cavall sencer.
FITXA
- Nom del castell: Montfalcó Murallat
- Data de construcció: segle XI
- Municipi: Les Oluges
- Comarca: Segarra
- Altitud: 601 m
- Coordenades: UTM 31N (ED50): E 361936.5, N 4616738.25
- Geogràfiques (ETRS89): Lon. 1º 20' 23.57'’ Lat. 41º 41' 18.97'’
- Com arribar-hi: des de Cervera prendre la carretera que va a Les Oluges N-141 i després prendre la LV-1003 en direcció a Vergós Guerrejat fins a torçar a l’esquerra passats uns 3 Km.
+ fotografies : CastellsCatalans/Montfalcó Murallat
+ informació : Wikipedia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada