dimarts, 13 de gener del 2009

Tossa (Selva)

Nom del castell: Tossa
Data de construcció: segle X
Municipi: Tossa de Mar
Comarca: Selva
Altitud: 55 m
Coordenades: E 494615.5, N 4618460.5 (ED50 UTM 31N) 
Longitud: 2º 56' 2.915'' Latitud: 41º 42' 57.88'' (ETRS89 Geodèsiques)

El promontori de Torsa, lloc ocupat des d’època ibèrica i romana, apareix documentat des del s. X formant part del comtat de Barcelona, que el va cedir al monestir de Santa Maria de Ripoll.
Aquesta abadia l’any 1187 va concedir una carta de poblament que, a més, plantejava la idea de construir un castell a l’indret on segurament hi havia hagut una torre de guaita, i a partir del qual es van edificar les muralles.
El castell, situat on hi ha el far, va ser enderrocat l’any 1917. El 1931, el conjunt del recinte emmurallat era declarat monument nacional.

Del recinte emmurallat, que ressegueix la forma del turó pel costat nord-oest, se’n conserva un llenç de muralla esglaonat, amb merlets rectangulars, mènsules i espitlleres als angles, i amb set torres de planta circular atalussada i cos cilíndric. En destaquen tres de més altes i de diàmetre més gran; reben el nom de torre d’en Joanàs (la més oriental, gairebé damunt el mar), de les Hores o del Rellotge (al costat del portal d’entrada a la vila), i la torre del Codolar o de l’Homenatge (a l’oest, al costat del que va ser el Palau del Batlle i que actualment acull el museu municipal).
Totes tres acaben en corseres formades per mènsules escalonades que sostenen petits arcs de mig punt, i la seva estructura, amb accés des d’una porta situada al camí de ronda, era de tres pisos, coberts amb voltes de pedra i comunicats amb trapes.
El portal d’entrada al recinte, al costat de la torre del Rellotge, com hem vist, és una doble porta de mig punt i rastell que dóna a una plaça des d’on es pot accedir, pròpiament, a la Vila Vella, amb cases dels ss. XV i XVI, i a unes escales adossades a l’interior de la muralla que porten al camí de ronda.
D’època romànica són les sageteres de la muralla, fetes amb dos o tres blocs de pedra, i el parament amb pedres poc desbastades visible a la part inferior, mentre que la resta del recinte murallat pertany al moment de la seva reconstrucció al s. XIV.
Al cim de la vila hi ha les restes d’una altra torre, que conserva una alçada d’uns 3 m i sembla d’època més tardana. Prop seu hi ha una cisterna.
Del castell, que era situat on hi ha el far, no queda gairebé res. En canvi, s’han conservat vestigis de la primitiva església parroquial, d’estil gòtic, dedicada a sant Vicenç.

Nota: extret del volum La Selva de la Catalunya Romànica d’Editorial Pòrtic, setembre de 2000

Jordi Gironès Vilardebò / gener de 2009

* Fotografies : CastellsCatalans/Tossa

Blanes (Selva)

Nom del castell: Sant Joan de Blanes
Data de construcció: segle X
Municipi: Blanes
Comarca: Selva
Altitud: 168 m
Coordenades: E 483330.5, N 4614369.5 (ED50 UTM 31N) 
Longitud: 2º 47' 54.94'' Latitud: 41º 40' 44.66'' (ETRS89 Geodèsiques)
Com arribar-hi: Des del passeig Maritim de Blanes, abans d'arribar al port, trobarem un senyal que ens portarà al turó on està el castell situat al N.E. de la vila.

El castell de Sant Joan de Blanes és situat dalt del turó de Sant Joan de la vila de Blanes i amb unes dilatades panoràmiques de la zona litoral propera i fins i tot llunyana, i en dies de molt bona visibilitat es pot arribar a divisar la silueta de la muntanya de Montjuïc a Barcelona.

Conegut als segles X i XI per Forcadell, apareix citat ja l’any 1002 en un document del vescomte de Girona Sunifred que donen un alou al vescomte de Girona, i cap a l’any 1050 seran els seus successors, els vescomtes de Cabrera, els qui posseiran el castell en feu dels comtes de Barcelona, com ho reconeixia Ermessenda de Montsoriu, esposa de Guerau I de Cabrera, en un document.
Per sota dels Cabrera, el domini sobre els habitants de la vila des del segle XII fins al XIV va ser exercit per la família de cavallers cognomenada Blanes, instal·lada, en part, des del segle XIII al País Valencià. Durant el segle XIII els senyors feudals Guerau IV de Cabrera i el seu subfeudatari Guillem de Blanes concediran una sèrie de privilegis i llibertats al port i a la vila de Blanes per tal d’afavorir el poblament i el creixement econòmic.
El castell es va construir en un principi per defensar Blanes dels perills que venien del mar, com ara els pirates. Més endavant, al segle XIV, juntament amb el Palau Vescomtal, va formar part d’un gran eix de fortificacions que s’ha anomenat la línia dels castells de la Tordera i que tenien la funció de defensar la Ciutat Comtal pel nord.
El castell va anar perdent la seva importància estratègica a partir de finals del segle XV i va restar abandonat fins que, entre 1849 i 1859, s’hi va instal·lar una estació de telegrafia òptica militar. Va ser usat com a refugi durant la guerra civil espanyola.

L’any 1958 es va rehabilitar la torre i entre els anys 1987 i 1991 es va redactar i executar un projecte de rehabilitació del castell efectuat pels arquitectes gironins Fuses-Viader.
L’estructura que resta del castell consta d’una torre cilíndrica, d’uns 15 m d’altura per 8 de diàmetre exterior, envoltada d’un fossar i d’un recinte emmurallat força rectangular amb porta per la banda de migdia L’ermita de Sant Joan va ser bastida com a capella del castell i per la manca d’espai es va situar fora del recinte.

Nota: text recollit de Wikipèdia

Jordi Gironès Vilardebò / gener de 2009

Mes fotografies : CastellsCatalans/Blanes


Burriac (Maresme)

Nom del castell: Burriac o de St. Vicenç
Data de construcció: segle XI
Municipi: Cabrera de Mar
Comarca: Maresme
Altitud: 387 m
Coordenades: E 448991.75, N 4598810.25 (ED50 UTM 31N) Longitud: 2º 23' 14.53'' Latitud: 41º 32' 14.90'' (ETRS89 Geodèsiques)
Com arribar-hi: des de Cabrera de Mar es remunta la riera de la font Picant fins a l’àrea d’esbarjo que hi ha a l’anomenat Manantial Modolell. Des d’aquest punt una pista puja fins al mateix castell.

Conegut en els primers temps com a «Castrum Sancti Vicentii», nom amb el qual consta des del 1023, el seu domini principal pertanyia a la casa comtal de Barcelona.
Tanmateix, des del s. XI sorgeix la família Santvicenç, que sempre fou feudatària de la casa comtal i de la qual es té més informació des dels primers anys del s. XII.
A l’inici del s. XIV, per infeudació de la casa reial el castell va passar a mans de la pubilla Guillema de Montcada, però quan aquesta va morir retornà al domini reial i als Santvicenç com a primers feudataris. Des d’aquest moment ja és conegut com a castell de Burriac, tot i que en els documents apareix citat de totes dues maneres.

L’any 1931 el municipi de Cabrera va comprar les ruïnes del castell als descendents de la família Desbosc. Els darrers anys ha estat objecte de treballs d’excavació i consolidació de part de diferents entitats.
Bé que ja devia existir amb anterioritat, la capella del castell no surt esmentada directament fins al 1214. Al final del s. XIII i al començament del XIV tenia capellà propi. Més endavant, els sacerdots que en tenien el benefici no hi residien i encomanaven les obligacions als sacerdots del rodal.
L’any 1994 es van fer obres de consolidació i rehabilitació del conjunt.

La muntanya sobre la qual és situat el castell, malgrat els pendents força pronunciats, resultava relativament accessible pel nord, el sud i l’oest, i només la cara est i les roques del cim oferien una protecció natural eficaç. Aquesta muntanya ja era habitada en època ibèrica; no es conserva, però, cap resta de les construccions que hi podien haver al cim en aquell temps.
Les ruïnes que queden del castell corresponen a la remodelació que dugué a terme Pere Joan Ferrer a partir de l’any 1473.
És una fortalesa de doble recinte, planta irregular allargada i orientada de nord a sud.
Durant l’excavació de 1987 es va documentar a l’interior del conjunt la presència d’un paviment de terra trepitjada associat a les restes d’una llar de foc, datable entre els ss. IX i XIII.
La capella, situada a la banda est del recinte sobirà, es troba també en ruïnes. Era un edifici molt petit d’una sola nau i capçalera plana, considerat bàsicament del s. XII, però aprofitant estructures anteriors.

Nota: extret del volum Maresme de la Catalunya Romànica d’Editorial Pòrtic, abril de 2002
Jordi Gironès Vilardebò / gener de 2009

+ fotografies: CastellsCatalans/Burriac
+ video de Josep Maria Rovira Joan sobre el castell i la seva história