Nom del castell: TossaData de construcció: segle X
Municipi: Tossa de Mar
Comarca: Selva
Altitud: 55 m
Coordenades: E 494615.5, N 4618460.5 (ED50 UTM 31N)
Longitud: 2º 56' 2.915'' Latitud: 41º 42' 57.88'' (ETRS89 Geodèsiques)
Nota: extret del volum La Selva de la Catalunya Romànica d’Editorial Pòrtic, setembre de 2000
Jordi Gironès Vilardebò / gener de 2009
El promontori de Torsa, lloc ocupat des d’època ibèrica i romana, apareix documentat des del s. X formant part del comtat de Barcelona, que el va cedir al monestir de Santa Maria de Ripoll.
Aquesta abadia l’any 1187 va concedir una carta de poblament que, a més, plantejava la idea de construir un castell a l’indret on segurament hi havia hagut una torre de guaita, i a partir del qual es van edificar les muralles.
El castell, situat on hi ha el far, va ser enderrocat l’any 1917. El 1931, el conjunt del recinte emmurallat era declarat monument nacional.
Del recinte emmurallat, que ressegueix la forma del turó pel costat nord-oest, se’n conserva un llenç de muralla esglaonat, amb merlets rectangulars, mènsules i espitlleres als angles, i amb set torres de planta circular atalussada i cos cilíndric. En destaquen tres de més altes i de diàmetre més gran; reben el nom de torre d’en Joanàs (la més oriental, gairebé damunt el mar), de les Hores o del Rellotge (al costat del portal d’entrada a la vila), i la torre del Codolar o de l’Homenatge (a l’oest, al costat del que va ser el Palau del Batlle i que actualment acull el museu municipal).
Totes tres acaben en corseres formades per mènsules escalonades que sostenen petits arcs de mig punt, i la seva estructura, amb accés des d’una porta situada al camí de ronda, era de tres pisos, coberts amb voltes de pedra i comunicats amb trapes.
El portal d’entrada al recinte, al costat de la torre del Rellotge, com hem vist, és una doble porta de mig punt i rastell que dóna a una plaça des d’on es pot accedir, pròpiament, a la Vila Vella, amb cases dels ss. XV i XVI, i a unes escales adossades a l’interior de la muralla que porten al camí de ronda.
D’època romànica són les sageteres de la muralla, fetes amb dos o tres blocs de pedra, i el parament amb pedres poc desbastades visible a la part inferior, mentre que la resta del recinte murallat pertany al moment de la seva reconstrucció al s. XIV.
Al cim de la vila hi ha les restes d’una altra torre, que conserva una alçada d’uns 3 m i sembla d’època més tardana. Prop seu hi ha una cisterna.
Del castell, que era situat on hi ha el far, no queda gairebé res. En canvi, s’han conservat vestigis de la primitiva església parroquial, d’estil gòtic, dedicada a sant Vicenç.
Aquesta abadia l’any 1187 va concedir una carta de poblament que, a més, plantejava la idea de construir un castell a l’indret on segurament hi havia hagut una torre de guaita, i a partir del qual es van edificar les muralles.
El castell, situat on hi ha el far, va ser enderrocat l’any 1917. El 1931, el conjunt del recinte emmurallat era declarat monument nacional.
Del recinte emmurallat, que ressegueix la forma del turó pel costat nord-oest, se’n conserva un llenç de muralla esglaonat, amb merlets rectangulars, mènsules i espitlleres als angles, i amb set torres de planta circular atalussada i cos cilíndric. En destaquen tres de més altes i de diàmetre més gran; reben el nom de torre d’en Joanàs (la més oriental, gairebé damunt el mar), de les Hores o del Rellotge (al costat del portal d’entrada a la vila), i la torre del Codolar o de l’Homenatge (a l’oest, al costat del que va ser el Palau del Batlle i que actualment acull el museu municipal).
Totes tres acaben en corseres formades per mènsules escalonades que sostenen petits arcs de mig punt, i la seva estructura, amb accés des d’una porta situada al camí de ronda, era de tres pisos, coberts amb voltes de pedra i comunicats amb trapes.
El portal d’entrada al recinte, al costat de la torre del Rellotge, com hem vist, és una doble porta de mig punt i rastell que dóna a una plaça des d’on es pot accedir, pròpiament, a la Vila Vella, amb cases dels ss. XV i XVI, i a unes escales adossades a l’interior de la muralla que porten al camí de ronda.
D’època romànica són les sageteres de la muralla, fetes amb dos o tres blocs de pedra, i el parament amb pedres poc desbastades visible a la part inferior, mentre que la resta del recinte murallat pertany al moment de la seva reconstrucció al s. XIV.
Al cim de la vila hi ha les restes d’una altra torre, que conserva una alçada d’uns 3 m i sembla d’època més tardana. Prop seu hi ha una cisterna.
Del castell, que era situat on hi ha el far, no queda gairebé res. En canvi, s’han conservat vestigis de la primitiva església parroquial, d’estil gòtic, dedicada a sant Vicenç.
Nota: extret del volum La Selva de la Catalunya Romànica d’Editorial Pòrtic, setembre de 2000
Jordi Gironès Vilardebò / gener de 2009
* Fotografies : CastellsCatalans/Tossa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada