Nom del castell: Sant Joan de BlanesData de construcció: segle X
Municipi: Blanes
Comarca: Selva
Altitud: 168 m
Coordenades: E 483330.5, N 4614369.5 (ED50 UTM 31N)
Longitud: 2º 47' 54.94'' Latitud: 41º 40' 44.66'' (ETRS89 Geodèsiques)
Nota: text recollit de Wikipèdia
Jordi Gironès Vilardebò / gener de 2009
Com arribar-hi: Des del passeig Maritim de Blanes, abans d'arribar al port, trobarem un senyal que ens portarà al turó on està el castell situat al N.E. de la vila.
El castell de Sant Joan de Blanes és situat dalt del turó de Sant Joan de la vila de Blanes i amb unes dilatades panoràmiques de la zona litoral propera i fins i tot llunyana, i en dies de molt bona visibilitat es pot arribar a divisar la silueta de la muntanya de Montjuïc a Barcelona.
Conegut als segles X i XI per Forcadell, apareix citat ja l’any 1002 en un document del vescomte de Girona Sunifred que donen un alou al vescomte de Girona, i cap a l’any 1050 seran els seus successors, els vescomtes de Cabrera, els qui posseiran el castell en feu dels comtes de Barcelona, com ho reconeixia Ermessenda de Montsoriu, esposa de Guerau I de Cabrera, en un document.
Per sota dels Cabrera, el domini sobre els habitants de la vila des del segle XII fins al XIV va ser exercit per la família de cavallers cognomenada Blanes, instal·lada, en part, des del segle XIII al País Valencià. Durant el segle XIII els senyors feudals Guerau IV de Cabrera i el seu subfeudatari Guillem de Blanes concediran una sèrie de privilegis i llibertats al port i a la vila de Blanes per tal d’afavorir el poblament i el creixement econòmic.
El castell es va construir en un principi per defensar Blanes dels perills que venien del mar, com ara els pirates. Més endavant, al segle XIV, juntament amb el Palau Vescomtal, va formar part d’un gran eix de fortificacions que s’ha anomenat la línia dels castells de la Tordera i que tenien la funció de defensar la Ciutat Comtal pel nord.
El castell va anar perdent la seva importància estratègica a partir de finals del segle XV i va restar abandonat fins que, entre 1849 i 1859, s’hi va instal·lar una estació de telegrafia òptica militar. Va ser usat com a refugi durant la guerra civil espanyola.
L’any 1958 es va rehabilitar la torre i entre els anys 1987 i 1991 es va redactar i executar un projecte de rehabilitació del castell efectuat pels arquitectes gironins Fuses-Viader.
L’estructura que resta del castell consta d’una torre cilíndrica, d’uns 15 m d’altura per 8 de diàmetre exterior, envoltada d’un fossar i d’un recinte emmurallat força rectangular amb porta per la banda de migdia L’ermita de Sant Joan va ser bastida com a capella del castell i per la manca d’espai es va situar fora del recinte.
Conegut als segles X i XI per Forcadell, apareix citat ja l’any 1002 en un document del vescomte de Girona Sunifred que donen un alou al vescomte de Girona, i cap a l’any 1050 seran els seus successors, els vescomtes de Cabrera, els qui posseiran el castell en feu dels comtes de Barcelona, com ho reconeixia Ermessenda de Montsoriu, esposa de Guerau I de Cabrera, en un document.
Per sota dels Cabrera, el domini sobre els habitants de la vila des del segle XII fins al XIV va ser exercit per la família de cavallers cognomenada Blanes, instal·lada, en part, des del segle XIII al País Valencià. Durant el segle XIII els senyors feudals Guerau IV de Cabrera i el seu subfeudatari Guillem de Blanes concediran una sèrie de privilegis i llibertats al port i a la vila de Blanes per tal d’afavorir el poblament i el creixement econòmic.
El castell es va construir en un principi per defensar Blanes dels perills que venien del mar, com ara els pirates. Més endavant, al segle XIV, juntament amb el Palau Vescomtal, va formar part d’un gran eix de fortificacions que s’ha anomenat la línia dels castells de la Tordera i que tenien la funció de defensar la Ciutat Comtal pel nord.
El castell va anar perdent la seva importància estratègica a partir de finals del segle XV i va restar abandonat fins que, entre 1849 i 1859, s’hi va instal·lar una estació de telegrafia òptica militar. Va ser usat com a refugi durant la guerra civil espanyola.
L’any 1958 es va rehabilitar la torre i entre els anys 1987 i 1991 es va redactar i executar un projecte de rehabilitació del castell efectuat pels arquitectes gironins Fuses-Viader.
L’estructura que resta del castell consta d’una torre cilíndrica, d’uns 15 m d’altura per 8 de diàmetre exterior, envoltada d’un fossar i d’un recinte emmurallat força rectangular amb porta per la banda de migdia L’ermita de Sant Joan va ser bastida com a capella del castell i per la manca d’espai es va situar fora del recinte.
Nota: text recollit de Wikipèdia
Jordi Gironès Vilardebò / gener de 2009
Mes fotografies : CastellsCatalans/Blanes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada