Nom del castell: Burriac o de St. VicençData de construcció: segle XI
Municipi: Cabrera de Mar
Comarca: Maresme
Altitud: 387 m
Coordenades: E 448991.75, N 4598810.25 (ED50 UTM 31N) Longitud: 2º 23' 14.53'' Latitud: 41º 32' 14.90'' (ETRS89 Geodèsiques)
Com arribar-hi: des de Cabrera de Mar es remunta la riera de la font Picant fins a l’àrea d’esbarjo que hi ha a l’anomenat Manantial Modolell. Des d’aquest punt una pista puja fins al mateix castell.
Conegut en els primers temps com a «Castrum Sancti Vicentii», nom amb el qual consta des del 1023, el seu domini principal pertanyia a la casa comtal de Barcelona.
Tanmateix, des del s. XI sorgeix la família Santvicenç, que sempre fou feudatària de la casa comtal i de la qual es té més informació des dels primers anys del s. XII.
A l’inici del s. XIV, per infeudació de la casa reial el castell va passar a mans de la pubilla Guillema de Montcada, però quan aquesta va morir retornà al domini reial i als Santvicenç com a primers feudataris. Des d’aquest moment ja és conegut com a castell de Burriac, tot i que en els documents apareix citat de totes dues maneres.
L’any 1931 el municipi de Cabrera va comprar les ruïnes del castell als descendents de la família Desbosc. Els darrers anys ha estat objecte de treballs d’excavació i consolidació de part de diferents entitats.
Bé que ja devia existir amb anterioritat, la capella del castell no surt esmentada directament fins al 1214. Al final del s. XIII i al començament del XIV tenia capellà propi. Més endavant, els sacerdots que en tenien el benefici no hi residien i encomanaven les obligacions als sacerdots del rodal.
L’any 1994 es van fer obres de consolidació i rehabilitació del conjunt.
La muntanya sobre la qual és situat el castell, malgrat els pendents força pronunciats, resultava relativament accessible pel nord, el sud i l’oest, i només la cara est i les roques del cim oferien una protecció natural eficaç. Aquesta muntanya ja era habitada en època ibèrica; no es conserva, però, cap resta de les construccions que hi podien haver al cim en aquell temps.
Les ruïnes que queden del castell corresponen a la remodelació que dugué a terme Pere Joan Ferrer a partir de l’any 1473.
És una fortalesa de doble recinte, planta irregular allargada i orientada de nord a sud.
Durant l’excavació de 1987 es va documentar a l’interior del conjunt la presència d’un paviment de terra trepitjada associat a les restes d’una llar de foc, datable entre els ss. IX i XIII.
La capella, situada a la banda est del recinte sobirà, es troba també en ruïnes. Era un edifici molt petit d’una sola nau i capçalera plana, considerat bàsicament del s. XII, però aprofitant estructures anteriors.
Tanmateix, des del s. XI sorgeix la família Santvicenç, que sempre fou feudatària de la casa comtal i de la qual es té més informació des dels primers anys del s. XII.
A l’inici del s. XIV, per infeudació de la casa reial el castell va passar a mans de la pubilla Guillema de Montcada, però quan aquesta va morir retornà al domini reial i als Santvicenç com a primers feudataris. Des d’aquest moment ja és conegut com a castell de Burriac, tot i que en els documents apareix citat de totes dues maneres.
L’any 1931 el municipi de Cabrera va comprar les ruïnes del castell als descendents de la família Desbosc. Els darrers anys ha estat objecte de treballs d’excavació i consolidació de part de diferents entitats.
Bé que ja devia existir amb anterioritat, la capella del castell no surt esmentada directament fins al 1214. Al final del s. XIII i al començament del XIV tenia capellà propi. Més endavant, els sacerdots que en tenien el benefici no hi residien i encomanaven les obligacions als sacerdots del rodal.
L’any 1994 es van fer obres de consolidació i rehabilitació del conjunt.
La muntanya sobre la qual és situat el castell, malgrat els pendents força pronunciats, resultava relativament accessible pel nord, el sud i l’oest, i només la cara est i les roques del cim oferien una protecció natural eficaç. Aquesta muntanya ja era habitada en època ibèrica; no es conserva, però, cap resta de les construccions que hi podien haver al cim en aquell temps.
Les ruïnes que queden del castell corresponen a la remodelació que dugué a terme Pere Joan Ferrer a partir de l’any 1473.
És una fortalesa de doble recinte, planta irregular allargada i orientada de nord a sud.
Durant l’excavació de 1987 es va documentar a l’interior del conjunt la presència d’un paviment de terra trepitjada associat a les restes d’una llar de foc, datable entre els ss. IX i XIII.
La capella, situada a la banda est del recinte sobirà, es troba també en ruïnes. Era un edifici molt petit d’una sola nau i capçalera plana, considerat bàsicament del s. XII, però aprofitant estructures anteriors.
Nota: extret del volum Maresme de la Catalunya Romànica d’Editorial Pòrtic, abril de 2002
Jordi Gironès Vilardebò / gener de 2009
+ fotografies: CastellsCatalans/Burriac
+ video de Josep Maria Rovira Joan sobre el castell i la seva história
+ video de Josep Maria Rovira Joan sobre el castell i la seva história
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada