dimarts, 8 de gener de 2019

Regencós

Nom del castell: Regencós
Data de construcció: XIV-XV
Municipi: Regencós
Comarca: Baix Empordà
Altitud: 77 m
Coordenades: E 3.170082 N 41.952444 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: situades dins el nucli urbà.
Les muralles de Regencós són una fortificació de Regencós (Baix Empordà) declarada bé cultural d’interès nacional.
El lloc de Regencós fou possessió dels Cruïlles-Peratallada almenys des de l’any 1312. El 29 de juliol del dit any, el rei Jaume II confirmà a les Universitats de Cruïlles, Esclanyà i Regencós, els privilegis, llibertats i immunitats que els havia concedit el difunt Gilabert de Cruïlles. Posteriorment, el rei Pere el Cerimoniós, vengué per carta de Gràcia als Cruïlles les jurisdiccions de Regencós, juntament amb les de Begur i Esclanyà. Al fogatjament de 1365-1370 hi consta: «Sclanya e Rajancós, de Gilabert de Cruïlles... XLVIII fochs». Cal tenir en compte que els dos llocs són propers; Esclanyà pertany avui al municipi de Begur. A l’inventari dels béns i jurisdiccions de la casa de Cruïlles-Peratallada, fet el 1395, s’hi esmenta el «locum de Rivo Jonchoso cum reditibus suis». 
És l’únic lloc de la comarca que figura en aquesta relació al qual no es dona el qualificatiu de «castell». Ha estat apuntat, com a hipòtesi a confirmar, que la muralla descrita potser encara no havia estat bastida. La població estava formada per un recinte fortificat amb torres i murs (segles XIV-XV). En resten dues torres rodones, una ben sencera, dos portals i llenços de murs amb sageteres. El traçat, de pla quadrangular, del recinte murat de Regencós es pot seguir sense massa dificultats malgrat que les seves restes s’integrin a edificacions tardanes. A l’antic sud-oest del recinte hi ha una torre, que ara és l’element més vistent, cilíndrica, conservada gairebé enterament ja que només hi manca l’emmerletat superior. Forma part de la casa on es troba adossada i va ser restaurada modernament conjuntament amb ella. La part restant del sector sud i l’occidental són les més destruïdes. Tanmateix, al mig del darrer hi queda un portal amb el passadís cobert i al seu costat la part inferior d’una altra torre cilíndrica. Al nord i, en especial a llevant, s’hi veuen llargs trams de llenç amb espitlleres, que es conserven en alçada desigual, màxima d’uns 3 metres. Prop de l’angle sud-est s’hi pot veure un altre portal, d’arc de mig punt i gran dovellatge. El parament de la fortificació és, arreu, de rebles grans travats amb morter.

Extret: https://ca.wikipedia.org/wiki/Muralles_de_Regenc%C3%B3s
Elena Fàbregas i Jordi Gironès / Gener 2019

+ fotografies: CastellsCatalans/Regencos
+ informació en PDF: CastellsCatalans/Regencos
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Torres de Begur

Nom del castell: Torres de Begur
Data de construcció: XVI-XVII
Municipi: Begur
Comarca: Baix Empordà
Altitud: 198 m
Coordenades: E 3.206442 N 41.954405 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: situades dins el nucli urbà.
Les Torres de Begur és un conjunt de cinc torres (nosaltres hi afegim la del Mas de Mauri de la Vall) de defensa de la vila de Begur (Baix Empordà) declarades bé cultural d’interès nacional.
Les torres de defensa de Begur foren construïdes per defensar-se dels atacs dels pirates i corsaris, perill que s’agreujà després de la caiguda de Bizanci l’any 1453. L’any 1577 es va concedir una lliccència reial als particulars per aixecar aquest tipus de fortificacions que pertanyien a cases aïllades
i després han quedat integrades dins el nucli urbà. Aquestes torres foren bastides des del darrer terç del segle XVI fins a les primeres dècades del XVII. Les cinc torres de defensa conservades, són de planta circular, de 12 a 20 m d’alçada, merlets al voltant i matacà al sector del pont de comunicació amb el mas, fetes amb pedres sense treballar. Es té notícia encara de cinc altres torres de defensa, avui desaparegudes.

Torre de Can Marquès ( 41° 57′ 17″ N, 3° 12′ 30″ E ) 
La torre està situada dins del nucli urbà, en un trencall del carrer Bonaventura Carreras, i envoltada d’altres construccions. S’accedeix a l’interior des de la casa annexa. És de planta circular, d’uns 5 metres de diàmetre i 12 metres d’alçada. Està coronada per merlets esglaonats i un d’ells s’obria a un matacà, del qual només resten les mènsules. Per sota dels merlets es conserven les gàrgoles de pedra que envolten la torre. Té espitlleres quadrangulars i a l’oest una finestra adovellada. L’interior Torre de Can Marquès està dividit endues plantes cobertes amb voltes semiesfèriques. L’aparell és de pedruscall lligat amb morter.
Torre del Mas Pinc  8 ( 41° 57′ 32″ N, 3° 12′ 44″ E )
És l’única de les torres conservada fora del nucli urbà, a uns 400 metres a llevant, direcció Cap Sa Sal. Al costat de la torre es va construir una masia coneguda amb el nom de Carmen Amaya o Mas Pinc. La torre és de planta circular, de 5,40 metres de diàmetre i 14,40 metres d’alçada. Està coronada per merlets esglaonats i un d’ells, al sector oest, estava perforat i tenia un matacà, del qual només queden les mènsules. A sota del matacà hi ha una finestra emmarcada per pedra escairada. Hi ha diverses espitlleres distribuïdes per la torre. L’interior està dividit en dues plantes cobertes de voltes semiesfèriques. L’aparell és de pedruscall lligat amb morter.

Torre de Ca n’Armanac ( 41° 57′ 16″ N, 3° 12′ 30″ E )
La Torre de Ca n’Armanac o de Can Pi o Can Reig es troba dins el pati de la casa número 10 del carrer Bonaventura Carreras. Per accedir-hi cal passar pel dintre de la casa. És de planta circular amb la base atalussada i coronada per merlets esglaonats amb espitlleres. Hi ha obertures de petites proporcions amb llindes, però una d’elles és més gran, té la llinda motllurada i a l’ampit s’obre una espitllera. El parament és de pedruscall unit amb morter.





Torre Can Pella i Forgas ( 41° 57′ 17″ N, 3° 12′ 22″ E )
La torre està adossada al costat d’una masia, en la plaça Pella i Forgas. Està situada a la façana lateral dreta i està totalment arrebossada. El coronament és de merlets esglaonats amb espitlleres al centre. Té una finestra d’arc conopial, que correspon a un afegit fet posteriorment, quan la torre va ser restaurada i arrebossada. En el cos de la torre també s’obren algunes espitlleres.



Torre del carrer Sant Ramon ( 41° 57′ 21″ N, 3° 12′ 27″ E )
La torre està situada al carrer de pujada al castell de Begur i adossada a una casa. És de planta circular, d’uns 5 metres de diàmetre, 12 metres d’alçada i 1,60 metres de gruix de mur a la part inferior. Està coronat per merlets esglaonats amb espitlleres. Tenia un matacà dels quals només queden les cartelles. Al costat de migdia, i a l’alçada del segon pis, hi ha una finestra amb llinda de pedra escairada. Hi ha algunes espitlleres repartides per el cos de la torre. L’interior està dividit en dos pisos coberts amb voltes semiesfèriques. El parament és de pedres només devastades i lligades amb morter. Dalt de tot de la torre es conserva un tros de l’antiga muralla que a partir d’aquí seguia el seu recorregut en direcció al castell, que es troba uns pocs metres més amunt.


Torre del Mas de Mauri de la Vall (41° 57′ 16″ N, 3° 12′ 17″ E ) Altre nom Torre al carrer Raval
D’aquesta torre, construïda al segle XVI, només es conserven dempeus set metres. El gruix del mur és de 1,30 m. i de totes les torres del poble, és la que té un diàmetre major en la seva base (4,10 m.) pel que se suposa que era la més alta. Al seu costat hi havia un forn de calç, i per això es va anar destruint tot el que falta de torre. Actualment la torre ha estat incorporada a la casa i convertida en part d’una estança. Al sud conserva una espitllera i al nord-est una finestra. El parament és de pedruscall unit amb morter.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Torres_de_Begur
Elena Fàbregas i Jordi Gironès / Gener 2019

+ fotografies: CastellsCatalans/Mas Pinc
+ fotografies: CastellsCatalans/Can Marques
+ fotografies: CastellsCatalans/Can Pi
+ informació en PDF: CastellsCatalans/Torres Begur
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Esclanyà

Nom del castell: Esclanyà
Data de construcció: XIV
Municipi: Begur
Comarca: Baix Empordà
Altitud: 79 m
Coordenades: E 3.176551 N 41.929275 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: situades dins el nucli d’Esclanyà.
El castell d’Esclanyà és un antic castell del que resta una torre romànica incorporada a una masia, situat al nucli d’Esclanyà en el municipi de Begur (Baix Empordà). És conegut popularment com la Torre d’Esclanyà. Està declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.
El castell termenat està documentat el 1362, tot i que per les seves característiques constructives sabem que ha de ser molt més antic. En un document d’aquesta data surten esmentats els drets de pescar peixos i corall que tenien els homes del castell d’Esclanyà. tant a la mar del terme del castell com a la zona marítima que depenia del terme del castell de Begur. Pertanyia a la baronia de Begur que l’any 1309 fou donada per Jaume el Just a Bernat de Cruïlles i de Peratallada, amb motiu de la seva participació en la «Croada d’al-Mariyya». Aquesta baronia, amb el lloc i el castell d’Esclanyà, estigué en poder dels Cruïlles fins al 1604. 
Actualment l’edifici serveix de masia i dependències agrícoles a les quals s’incorpora la torre romànica. Resta una gran torre de planta rectangular del segle XII, adossada a un edifici del segle XVIII. El parament és de carreus petits, escairats i afilerats, amb forats o encaixos per a bastides. Al costat nord hi ha escasses restes del coronament de merlets. A la façana de llevant hi destaca un matacà al qual dóna una obertura adovellada d’arc de mig punt. Al sud fou oberta a l’aparell romànic una finestra amb llinda datada el 1704. L’interior és dividit en tres plantes; les voltes de pedra morterada hi són força ben conservades. Al costat de ponent, a la part inferior de la torre, s’hi adossa un edifici del segle XVI-XVII, de dues plantes, construït probablement aprofitant restes de la fortalesa medieval. Posseeix algunes obertures amb llindes sobre mènsules. A la banda nord hi ha adossades a la torre algunes dependències agrícoles d’època molt més tardana.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_d%27Esclany%C3%A0
Elena Fàbregas i Jordi Gironès /Gener 2019

+ fotografies: CastellsCatalans/Esclanya
+ informació en PDF: CastellsCatalans/Esclanya
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat


dimarts, 11 de desembre de 2018

Torre de Ca n’Altimira


Nom del castell: Torre de Ca N’Altimira
Data de construcció: XII
Municipi: Barberà del Vallès
Comarca: Vallès Occidental
Altitud: 102 m
Coordenades: E 2.139012 N 41.524637 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: està situat a Barberà del Vallès i al costat del cementiri.
La Torre de Ca n’Altimira és situada al quadrant nord-oriental del terme de Barberà del Vallès, al costat del cementiri i propera al castell de Barberà, al marge de la vall del riu Ripoll en un lloc estratègic des del qual es domina bona part del curs del riu Ripoll.
No es coneix cap referència documental d’aquesta antiga torre de defensa, aprofitada durant segles com a dependència agrícola. Segurament seria un enclavament auxiliar en la defensa del castell de Barberà. La datació seria de final del segle XI o a començament del segle XII.
La torre va quedar al descobert en enderrocar la masia de Ca n’Altimira, també dita La Palomera, a principis dels anys setanta. Aparegué una antiga torre de defensa, bastida amb uns murs molt diferents dels de la resta de l’edifici, sobretot pels materials que els constituïen. 
La torre és una construcció prismàtica de planta quadrada de 5,30 m de costat i uns 7 m d’alçada encara que probablement seria més alta abans de construir el mas. Els quatre murs són lleugerament atalussats, des de la meitat de la torre fins a la base. Dividida en dues plantes amb una cambra a cadascuna d’elles. Ambdós nivells es comunicaven mitjançant una trapa. L’interior de la planta inferior es troba cobert amb volta de canó engendrada per un arc apuntat i construïda sobre una cintra revestida de canyís amb pedres planes, posades de cantell, formant plec de llibre i rejuntades amb morter de calç bullent i sorra. A la planta superior hi ha dues obertures. L’una amb arc de mig punt és situada a migdia i podria ser l’accés original de la torre. Té dos arcs de mig punt que formen un cap-i-alt, és a dir, l’intradós, és més alt a l’interior que a l’exterior. La segona, amb arc escarser, s’obre al mur de ponent. A l’interior de la cambra superior s’hi observa una fornícula amb arc de mig punt, amb dovelles de pedra tosca ben tallades, que desguassa a l’exterior per una petita obertura emmarcada amb carreus. Més amunt, hi ha una espitllera tapiada. A la planta inferior trobem una porta d’ingrés amb forma d’arc de mig punt practicada modernament al mur de migdia.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Torre_de_Ca_n%27Altimira
Elena Fàbregas i Jordi Gironès / esembre 2018

+ informació en PDF: CastellsCatalans/Ca n’Altimira
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Santiga


Nom del castell: Santiga
Data de construcció: XII
Municipi: Santa Perpètua de Mogoda
Comarca: Vallès Occidental
Altitud: 102 m
Coordenades: E 2.154144 N 41.533008 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: està situat prop del Km. 4 de la carretera B-140 que va de Sabadell a Santa Perpètua de Mogoda.
Castell de Santiga és un castell del poble de Santiga, al municipi de Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental), declarat Bé cultural d’interès nacional.
El lloc de Santiga té uns orígens molt antics. Cal tenir en compte que des de l’any 983 hi ha referències directes de l’església de Santa Maria d’Antiga. Això no obstant, el primer document que ens testimonia l’existència de la «domus de Santiga» és del 1121, quan Arnau Geribert d’Antiga va cedir, en fer testament, a la seva esposa Guilla, la fortalesa anomenada Antiga amb tots els alous i béns que hi havia dins del seu terme. Arnau Geribert era, doncs, el senyor de la quadra d’Antiga i un personatge important en el seu temps. Entre les signatures d’una donació que feu el comte Ramon Berenguer III al monestir de Sant Cugat del Vallès l’any 1098 hi apareix un tal Arnau Geribert d’Antiga que és molt possible que correspongui a l’esmentat senyor d’Antiga. La relació d’Arnau Geribert amb el cenobi de Sant Cugat era estreta. En una cessió de terres que Arnau Geribert i la seva dona li van fer l’any 1121, es reconeix que tenien una sèrie de feus a Cerdanyola, Mollet i Parets en nom de l’esmentat monestir vallesà.
En els fogatges del segle XIV s’al·ludeix a la quadra de Santiga la qual, l’any 1389, el rei Joan I erigí en castell termenat i Joan Ça Font va ser el primer senyor feudal del castell per gràcia del rei. Al llarg del temps aquest castell va passar per diverses mans com els Salbà, els Vallgornera, els Vallseca o els Sentmenat. La quadra de Santiga no va ser agregada a Santa Perpètua fins al segle XIX. Actualment el casal anomenat «el castell» recorda l’emplaçament d’aquesta fortificació. En aquest lloc s’havia aixecat l’antic castell de Santiga. 
Actualment hi ha un gran casal de planta quadrada amb tres crugies i tres pisos d’alçada, coberta a quatre vessants, de teula àrab i envoltada d’un mur amb un portal adovellat d’accés. Les parets de càrrega són de còdols i sorra, té voltes en planta baixa i bigues de fusta en planta i pis. La façana principal té una composició simètrica amb el portal adovellat d’accés a planta baixa, finestra a banda i banda, tres balcons a planta pis i un seguit de finestres amb arc de mig punt a la planta de golfes. Els finestrals de la planta noble conserven la llinda i els brancals de pedra. Un altre portal adovellat, amb l’escut d’armes amb les ensenyes de les cases nobiliàries dels Salbà, els Vallgornera, els Vallseca i els Sentmenat, dóna accés al pati des de l’exterior. Al voltant de la masia s’aixequen construccions auxiliars excepte davant de la façana principal on hi ha un jardí.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Santiga
Elena Fàbregas i Jordi Gironès / Desembre 2018

+ fotografies: CastellsCatalans/Santiga
+ informació en PDF: CastellsCatalans/Santiga
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Castellarnau

Nom del castell: Castellarnau
Data de construcció: XIV
Municipi: Sabadell
Comarca: Vallès Occidental
Altitud: 252 m
Coordenades: E 2.072700 N 41.559379 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: situat dins de la urbanització Castellarnau que es troba a l’oest del nucli principal de Sabadell.
Castellarnau és una mansió senyorial del segle XIV situada al terme municipal de Sabadell, al Vallès Occidental. La masia de Castellarnau, també coneguda com a Torre Berardo, fou edificada probablement entre els segles XIII i XIV. Declarada Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 1949. Actualment és un restaurant.
Entre les masies adscrites a la parròquia de Sant Julià d’Altura, una de les més destacades i antigues era la que pertanyia a Simó d’Arnau, la qual, encara que en els documents de l’any 1310 es denomina “castell”, poc tenia a veure amb les característiques d’aquesta classe d’edificacions, ni per la seva situació ni per la seva estructura. Durant més d’un segle va pertànyer a la família Borrell, per compra feta l’any 1325. Un fill d’aquesta família, Narcís, es va casar el 1462 amb l’hereva de la masia coneguda com a can Maduixer, de la vila i terme de Terrassa. Després, per qüestions de dots i dominis de terres, les relacions entre totes dues famílies no van ser gaire cordials. De les discussions entre els dos propietaris de can Maduixer (avui can Viver de la Torre Bonica) i can Borrell (avui torre de Berardo), sorgí una pugna consistent a veure quina de les dues cases construïa una torre més esvelta en la seva propietat. L’aposta fou guanyada pel primogènit de cal Maduixer, que, anys després, vengué la finca a la família Viver, finca que des de llavors es coneix com a can Viver de la Torre Bonica.
La construcció de la torre de Castellarnau arruïnà els Borrell de tal manera que un fill de l’amo acabà
treballant de forner a can Viver. Tot per haver intentat construir una torre més sumptuosa que la del seu parent. La veu popular ha transmès de generació en generació aquesta curiosa història. A la segona finestra de la torre hi apareix un escut amb les lletres J.H.S., la inscripció «Montserrat Borrell», i l’any 1575, que correspon a la seva construcció i a l’època del millorament de la finca. El 1622 es va vendre la propietat pel preu de 4.500 lliures barcelonines al genovès Francesc Berardo. Aquest només la va posseir per espai de 26 anys, però sigui pel fet que es tractava d’un estranger, sigui per haver-se fet pública la singular història de la torre, el nom de Berardo ha perdurat al llarg dels anys. El 1648 l’adquireix, per compra, Joan Martí, de Barcelona, i res no canvia de la seva estructura fins ara.
Conjunt format per la masia de planta baixa i pis, una torre de defensa adossada a la cara est i una capella, construïdes als s. XIII, XVI (1570) i XVII respectivament. El mas té teulada a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. L’accés es fa per un portal d’arc de mig punt adovellat. Hi ha tres finestrals de tradició gòtica amb caps humans esculpits. A la cuina hi ha un portal d’estil renaixentista i el celler té arcs de sustentació.
La torre és de planta quadrada i té una alçada de 16,91 metres. Consta de planta baixa i quatre pisos i està rematada per un terrat. La torre es feta amb cantells de carreus, excepte els darrers metres que foren aixecats posteriorment amb obra de terrisser. 

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castellarnau
Elena Fàbregas i Jordi Gironès / Desembre 2018

+ informació en PDF: CastellsCatalans/Castellarnau
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Ribatallada

Nom del castell: Ribatallada
Data de construcció: XII
Municipi: Sabadell
Comarca: Vallès Occidental
Altitud: 274 m
Coordenades: E 2.065835 N 41.587109 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: just passat el Km 4 de la carretera BV-1248 que va de Sabadell a Matadepera es pren un accés al lloc de Sant Julià d’Altura on hi ha un parc des del qual un corriol hi du en direcció nord després de travessar el torrent de Ribatallada.
El castell de Ribatallada és ubicat al municipi de Sabadell, al Vallès Occidental. A la base del turó costerut, on es dreça, hi ha la confluència dels torrents de Gotells i el Gran de Can Font, que formen just aquí l’anomenat torrent de Ribatallada, afluent pel marge dret del riu Ripoll.
El castell de Ribatallada apareix documentat per primera vegada l’any 1136, quan el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, donà en feu al senescal Guillem Ramon diversos castells, entre els quals hi havia aquest. En fer testament, el 1173, Guillem Ramon deixà aquest castell al seu fill. El 1202 el rei Pere I concedeix a Guillem Ramon fill totes les fortaleses que el seu pare, com a feudatari seu, tenia al Vallès, una de les quals era Ribatallada. Els Montcada van ser els propietaris de la fortalesa fins al 1310, després passà als Clasqueri. Al segle XIV n’eren propietaris la família Togores els quals l’aconseguiren segurament el 1349 quan, mitjançant una carta de gràcia, el rei Joan els transferí diversos drets jurisdiccionals sobre Castellar del Vallès. A finals del segle XV, el llinatge dels Togores s’extingí. 
L’antic castell actualment és un mas mig enrunat situat al capdamunt d’un turó proper a Sant Julià d’Altura. L’actual mas de Ribatallada mostra poques estructures que l’identifiquin amb l’antic «castrum  de Ripa incisa». La seva planta irregular, resultat de la seva adaptació al petit terreny més o menys pla del cim i a successives ampliacions, mostra un seguit d’estructures que van des del segle XVI al XIX. Només a la part nord-oest queden restes d’un mur atalussat que recobreix el marge del turó per aquest costat i que podrien ser d’un pany de muralla de l’antic castell. Aquest mur té un aparell de pedres rodades, de mida mitjana i amb la cara desbastada, que han estat col·locades en filades regulars força uniformes. Tanmateix s’ha de tenir en compte que aquest tipus d’aparell pot comprendre una cronologia bastant dilatada, la qual pot anar des dels segles IX o X fins al segle XV.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Ribatallada
Elena Fàbregas i Jordi Gironès / Desembre 2018

+ fotografies: CastellsCatalans/Ribatallada
+ informació en PDF: CastellsCatalans/Ribatallada
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat