dimarts 14 de febrer de 2012

La Floresta

Nom del castell: La Floresta
Data de construcció: segle XII
Municipi: La Floresta
Comarca: Les Garrigues
Altitud: 315 m
Coordenades: E 0.919112 N 41.511504 (ETRS89 Geodèsiques)
Com arribar-hi: castell situat dins del nucli urbà de la Floresta.

La llarga etapa de més de quatre segles de duració durant la qual les terres meridionals del que avui és Catalunya acolliren una societat i unes formacions estatals musulmanes constitueixen la veritable prehistòria de La Floresta i el seu avantpassat més immediat, el lloc de Castellots.
Des d’un punt de vista de població, aquesta àrea era caracteritzada en els fonts àrabs com un territori fronterer, especialment exposat als atacs de l’enemic feudal, i necessitat de protecció per part del poder públic andalusí, el qual, per tal d’assegurar una mínima infrastructura defensiva, hauria acordat mesures fiscals adients per tal promoure la construcció de petites torres.

Gràcies a les campanyes dels comtes Ermengol VI d’Urgell i Ramon Berenguer IV de Barcelona, es va trencar el sistema de protecció islàmic amb la conquesta de Lleida (1149). Seguint els pactes duts a terme l’any 1118 entre els dos cabdills cristians, el repartiment de les terres guanyades als sarraïns era a terceres parts, una reservada al comte d’Urgell branca feudal i dues parts pel comte de Barcelona.
Durant la segona meitat del segle XII coexistien en el sector meridional de l’actual comarca de les Garrigues, tres grans blocs senyorials netament diferenciats: per una banda, les importants possessions de la família dels Cervera organitzades al voltant de l’antiga fortalesa andalusina de Castelldans, per una altra el senyoriu que Berenguer de Torroja, conseller del comte Ramon Berenguer IV, obtingué sobre Arbeca l’any 1156, i, en darrera instància, el bloc de les Borges Blanques, que romangué en mans de la corona fins l’any 1206, moment en el qual Pere I el concedí al cavaller Esteve de Marimon per tal que procedís a repoblar-lo, tasca que més tard durà a terme la nissaga dels Sanaüja.
A començaments del segle XVIII, assistim a dos esdeveniments importants per a la història local. Per una banda s’extingeix el nucli de població de Castellots, destruït l’any 1707 arran de la Guerra de Successió, i per una altra es produeix el desmembrament de la baronia d’Arbeca i l’aparició d’una nova família com a senyors de La Floresta. La propietat del castell passarà de mans del Sr. Antoni Potau a qui el rei Felip V otorgarà el títol de marquès de La Floresta als Sobies, pel fet de morir aquell sense descendència. Durant la dècada de 1760 la família, que desestimarà la possibilitat de residir ni que fos temporalment al castell, dividirà aquest immoble en quatre cases que vendrà o concedirà a canvi d’un cens anual.
Des de l’any 1997 l’Ajuntament va adquirir pel municipi una part important del conjunt i junt amb l’Associació d’Amics del Castell de la Floresta es realitzen periòdicament actuacions de restauració per rehabilitar-lo per a tota la població.

Extret del web: www.castellfloresta.cat/web/ct/historia.php
Jordi Gironès Vilardebò / Febrer de 2012


+ fotografies: CastellsCatalans/Floresta
+ informació en PDF: castell de La Floresta
Tota l'informació al web : www.castellscatalans.cat

L’Espluga Calba

Nom del castell: L’Espluga Calba
Data de construcció: segle XII
Municipi: L’Espluga Calba
Comarca: Les Garrigues
Altitud: 435 m
Coordenades: E 1.004861 N 41.494854 (ETRS89 Geodèsiques)
Com arribar-hi: castell situat dins del nucli urbà de l’Espluga Calba.

L’indret de l’Espluga Calba havia pertangut al valiat de Siurana i es troba a l’antiga calçada romana que comunicava les seus romanes de Lleida i Tarragona. La carta de població d’illa Spelunca Calva data del 22 de desembre de 1148, moment en què el comte de Barcelona feia donació del lloc a un grup de cinc famílies perquè conreessin el seu territori en l’extensió més gran que poguessin, tot i satisfent un cànon parciari.
El convent de Vallbona el va posseir un segle fins que en arribar l’any 1350 obtingué la llicència reial per vendre el lloc i el castell. Aleshores fou venut a Pere de Carcassona, ciutadà de Lleida, per 115.000 sous barcelonesos. Nou anys més tard aquest noble el comprà al rei lloc i castell. Pocs anys després, el 1368, Pere de Carcassona i la seva muller Constança, senyors d’Almenar, ho vengueren a Jaume Conesa, conseller i protonotari reial.
El 1379 el castell i la seva jurisdicció passà a mans de Berenguer Gallart , el 1381 era venut a Pere Aicart  i el 1396 consta com a senyor de l’Espluga Calba, Nicolau de Maçanet. El 1400 era propietat de la família Montsuar i el 1405 Antoni de Montsuar la venia per 140.000 sous barcelonesos a l’orde de Sant Joan de l’Hospital.
A partir d’aquesta venda s’instal·là a l’Espluga Calba una comanda hospitalera autoritzada pel papa Benet XIII que comprenia també els municipis de Sidamon, Palau d’Anglesola, el Portell i Torrelavid, la qual es mantingué fins als darrers temps de l’orde.
Quan tingué lloc la desamortització de 1835 castell i vila de l’Espluga Calba encara estaven sota jurisdicció del Gran Prior de Catalunya, i els Hospitalers l’abandonaren el 29 de febrer de 1836, essent adquirit posteriorment per l’apotecari espluguenc Joan Cendra.
Cap a finals de l’any 1860, Joan Cendra, efectuà una permuta amb unes religioses Mercedàries que regentaven un col·legi ubicat a la casa coneguda actualment per Ca l’Agna. Amb aquella permuta, les esmentades Mercedàries adquirien el castell i el senyor Cendra entrà en possessió de Ca l’Agna. L’any 1963, les religioses deixen la seva residència i s’absenten de l’Espluga Calba, i el 17 d’abril de 1966, l’Ajuntament adquireix el castell per 200.000 ptes.
Cal destacar que el 22 de juny de 1996 té lloc en aquest castell, el capítol General de l’Orde Santjoanista (o de Malta) i fixen l’Espluga Calba com a nova capital de l’antic Priorat de Catalunya.


Informació elaborada a partir de l’obra Els Castells Catalans d’Editorial Rafael Dalmau. Volum VI (1a.part), edició de 1979, pàgs. 167-171. 
També s’ha consultat el web: esplugacalba.ddl.net/index.php?
Jordi Gironès Vilardebò / Febrer de 2012

+ informació en PDF: castell de L' Espluga Calva
Tota l'informació al web : www.castellscatalans.cat

L' Albi

Nom del castell: L’Albi
Data de construcció: segle XII
Municipi: L’Albi
Comarca: Les Garrigues
Altitud: 531 m
Coordenades: E 0.935034 N 41.423859 (ETRS89 Geodèsiques)
Com arribar-hi: castell situat dins del nucli urbà de l’Albi.

El castell de l’Albi es troba situat estratègicament a l’entrada de la comarca de les Garrigues, just després d’haver abandonat la Conca de Barberà, i gairebé al peu de la serra de la Llena. Es tractava d’una defensa sarraïna —junt amb els propers castells de Cervià i Vilosell— que defensava el valiat de Siurana contra el comtat de Barcelona, en una zona força despoblada durant el segle XII per ser terra de frontera.
El castell fou reedificat per Alfons I vers l’any 1178, precisament per colonitzar aquesta regió després d’haver caigut el darrer reducte sarraí de Siurana (1153), i fou lliurat —com els anteriors castells— a mans dels cavallers de la casa dels Cervera.
L’any 1444, per matrimoni, la baronia de l’Albi passà a mans dels Cardona a través d’Hug de Cardona i de Centelles, baró de Bellpuig seguint després en poder dels Erill, els Cartellà, els Ardena-Sabastida, els Rocabruna i els Montoliu.
Aquest castell no havia estat un castell gaire destacable, construït en estil romànic tardà i majorment gòtic, fou ampliat i transformat a partir del segle XVI en un castellpalau d’estil renaixentista. Aquest castell fou malmès a partir de 1936 i recentment ha estat restaurat després d’haver estat cedit a l’Ajuntament pel darrer baró de l’Albi.

Informació elaborada a partir de l’obra Els Castells Catalans d’Editorial Rafael Dalmau. Volum VI (1a. part), edició de 1979, pàgs. 129-140 
i també del web: http://www.castellsdelleida.com
Jordi Gironès Vilardebò / Febrer de 2012



+ fotografies: CastellsCatalans/Albi
+ informació en PDF: castell de L'Albi
  Video del Castell de L'Albi
Tota l'informació al web : www.castellscatalans.cat

dimarts 10 de gener de 2012

Torredembarra

Nom del castell: Torredembarra
Data de construcció: segle XVI
Municipi: Torredembarra
Comarca: Tarragonès
Altitud: 25 m
Coordenades: 41.146383 N. 1.396929 E.(ETRS89 Grogràfiques)
Com arribar-hi: dins el nucli urbà, actualment esdevé l’Ajuntament de Torredembarra.

És difícil que un castell es conservi per si mateix, sense dotar-lo d’un ús i havent perdut la funció militar pel qual es va construir. Alguns castells han sobreviscut perquè s’han convertit en l’habitatge dels seus propietaris, altres són hotels o restaurants... i el de Torredembarra acull la seu consistorial i diferents equipaments culturals del municipi. És una gran sort per al castell i també per a Torredembarra.
Als voltants de l’any 1206 els primers senyors del lloc anomenat després Torredembarra, van ser els Tamarit, i va passar després als Vernet que el van regentar fins al 1342 i que, més tard, fruit d’una venda, va passar a Bernat d’Olzinelles. Els Olzinelles van vendre els drets dominicals que tenien de Torredembarra a Pere d’Icart l’any 1391 i va començar, així, el senyoriu dels Icart que va perdurar fins a finals del segle XVII.
El castell nou té poc a veure amb l’antiga torre dels començaments. Lluís d’Icart, l’abril del 1523 va completar el domini sobre Torre que formava part del primer de l’originari primer castell de Clarà. Actualment dins el nucli urbà.
El castell, concebut com a residència i fortalesa de la població –de planta quadrada i flanquejat per quatre torres als cantons– es va fer d’acord amb la tradició mediterrània de l’època, i va situar les seves dependències al voltant d’un pati porticat amb arcades. Al cap de cinc anys de la mort del darrer Icart (el 1658), el senyoriu de Torredembarra i la seva baronia van quedar supeditats als comtes de Santa Coloma de Queralt.
Gràcies a la reconstrucció i habilitació que se’n va fer el 1998 com a seu de l’ajuntament, es pot  gaudir de l’interior de l’únic edifici civil de nova planta del Renaixement català que es conserva a Catalunya i un dels millors exemples renaixentistes de la comarca del Tarragonès.

Text extret del web: www.castellsdelleida.com/pagesetter_docs/21x49x1xfitxer_pdf.dat
Jordi Gironès / Gener de 2012

+ fotografies: CastellsCatalans/Torredembarra
+ informació en PDF: Torredembarra
Tota l'informació a : castellscatalans.cat



Pobla de Montornès

Nom del castell: La Pobla de Montornès
Data de construcció: segle XI-XIII
Municipi: La Pobla de Montornès
Comarca: Tarragonès
Altitud: 93 m
Coordenades: N 41º 10’ 14.00’’, E 1º 24’13.00’’ (ETRS89 Geogràfiques)
Com arribar-hi: Al castell s’hi arriba des de la vila de La Pobla de Montornès seguint una pista la qual, amb una mica més d’un quilòmetre, duu a l’església de la Mare de Déu de Montornès on hi ha el castell damunt del petit turó.

El lloc de Puigperdiguers fou concedit en feu l’any 1066 pel comte Ramon Berenguer i la seva esposa Almodis, a Ramon Transunari i la seva muller Rotlendi, amb la finalitat de construir-hi un castell on ja hi havia l’ermita de Montornès.
Pocs anys després, el 1099, els donataris van vendre el castell i les possessions a Berenguer de Rajadell, moment en el qual el turó ja prenia el nom de Montetornesio.
L’any 1173, però, un descendent del nou propietari, Ponç de Rajadell, va cedir els drets al monestir de Santes Creus.En el fogatge de 1365-1370 el castell de Muntornès comptava amb 37 focs i consta com a pertanyent al monestir de Santes Creus. D’ençà d’aquest segle XV el castell anà entrant en declivi fins al segle XIX en què va restar del tot abandonat, quedant destruït durant les guerres carlines.
Actualment resten molt pocs vestigis del que va ser el castell de Montornès, si bé es pot distingir un perímetre emmurallat, fet amb filades de pedra sense treballar, i una torre quadrada situada en un dels angles, que ha estat consolidada.

Nota: per fer aquest escrit he tret la informació del volum IV dels Castells Catalans de l’editor Rafael Dalmau en la segona edició de desembre de 1993.
Jordi Gironès Vilardebò / Gener de 2012


+ fotografies: CastellsCatalans/Pobla Montornès
+ informació en PDF: Pobla Montornès
Tota l'informació a : www.castellscatalans.cat



Creixell

Nom del castell: Creixell
Data de construcció: segle XII-XVII
Municipi: Creixell
Comarca: Tarragonès
Altitud: 49 m
Coordenades: N 41.168271 E 1.441221 (ETRS89 Geogràfiques)
Com arribar-hi: El castell es troba dins del mateix del nucli urbà de Creixell.

Les primeres notícies documentades que ens parlen d’aquest terme daten del 4 de desembre de 1173 amb motiu de la venda que Ponç de Rajadell i la seva muller fan del castell de Montornès a la comunitat de Santes Creus on es precisa el límit «ab oriente in termine de Crexello»
A partir de 1277, la documentació existent ens confirma que la senyoria de Creixell pertanyia al prior del monestir de Sant Pere de Casserres de la comarca d’Osona. Es tracta d’una acta de visita feta per dos delegats de la casa matriu de Cluny on consta que aquest monestir posseïa els castells de Creixell (Crexello), Berà i Roda a l’arquebisbat de Tarragona.
L’any 1358 consten 28 focs a «Crexell», entre d’altres, com a part del priorat de Casserres. Aquest priorat, però, acabà essent secularitzat l’any 1572 i els seu béns van passar a mans del Col·legi de Jesuïtes de Betlem de Barcelona.
L’any 1767 els jesuïtes van ser expulsats d’Espanya i la vila i el castell van passar a mans de la corona, i després a Salvador de Marc de Reus.
Es tracta d’un castell de forma poligonal, al centre del qual hi ha un pati. La seva base és probablement d’origen medieval, si bé l’obra actual ja data del segle XVII.
Avui en dia és de propietat privada, i es troba en bon estat.

Nota: per fer aquest escrit he tret majorment la informació del volum IV dels Castells Catalans de l’editor Rafael Dalmau en la segona edició de desembre de 1993.
També s’ha consultat el web: http://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Creixell
Jordi Gironès Vilardebò / Gener de 2012

+ fotografies : CastellsCatalans/Creixell
+ informació en PDF : Creixell
Tota l'informació a : www.castellscatalans.cat

dimarts 13 de desembre de 2011

Castellnou de Llinars

Nom del castell: Castellnou de Llinars
Data de construcció: segle XVI
Municipi: Llinars
Comarca: Vallès Oriental
Altitud: 193 m
Coordenades: Geogràfica - ETRS89 E 2.403385 N 41.640320.
Com arribar-hi: emplaçat dins del mateix nucli urbà de Llinars.
El Castellnou, fou construït per encàrrec de Riambau de Corbera-Sant Clement entre el 1.548-58, després de l’ensorrament del Castellvell (el Far) pel terratrèmol de 1.448.
És una casa forta de planta quadrada, d’uns 27 m. de costat. A cada angle hi havia un petit baluard i un torricó de planta triangular, dels quals només queden els dos de la part nord. Durant les guerres civils del segle XVIII els van desmuntar per evitar l’aspecte militar del castell.
Encara que es diu que és un dels millors palaus renaixentistes conservats del país, no es pot comprovar perquè es de propietat particular, no es pot  visitar, ni tant sols veure’l de prop, doncs una gran tanca i la vegetació que l´envolta ho impedeix .

Extret del web: http://www.llinarsdelvalles.cat
Jordi Gironès Vilardebò / desembre de 2011


+ fotografies: CastellsCatalans/Castellnou de Llinars
document PDF: Castellnou de Llinars
video de Castellnou de Llinars