Campelles

 

Nom del castell: Campelles

Data de construcció: XIV

Municipi: Campelles

Comarca: Ripollès

Altitud: 1.339 m

Coordenades: E 429027 N 4682902 (UTM31N - ETRS89)

Com arribar-hi: situat dins el nucli urbà de la mateixa població.

Les vicissituds d’aquest castell són pràcticament desconegudes. Ni es pot precisar el seu terme antic, puix que segurament ni en tenia. Únicament, amb tot, direm que per les poques dades documentals es confirma la seva ubicació en la vall de Ribes i en el comtat de Cerdanya. Les primeres notícies del lloc corresponen a l’any 918, quan Gamisà i la seva muller Virgília vengueren a Emma, abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses, una casa i altres béns situats al comtat de Cerdanya, a la vall de Ribes (“valle Petrariense”), en els confins de vila Campelles (“villa Campillias”), en el lloc anomenat Engelats. Per tant, en aquell moment encara no hi havia el castell. 

Tampoc no existia l’any 1035, quan el comte Guifré de Cerdanya en el seu testament cedí al seu fill Guillem l’església de Sant Martí de Campelles, juntament amb la de Santa Maria de Ribes, amb la condició que ningú no podria construir-hi un castell sense el permís dels comtes de Cerdanya. 

L’època possible de construcció d’aquest castell es pot suposar que es produí durant les guerres entre els reis de la corona catalano-aragonesa i els de Mallorca, ja que en aquest moment el lloc adquirí un cert valor estratègic. No hi ha notícies de l’existència de cap feudatari per aquest castell, i en els fogatges del segle XIV la parròquia de Campelles consta com a lloc reial. Així, l’única dada que permet confirmar l’existència del castell són les restes de l’edifici que es troba prop del poble, al costat de la torre de guaita forestal; tot això fa pensar que es tracta més aviat d’una guàrdia que no pas d’un castell termenat.

En el turó de la vila de Campelles es va construir aquest castell del qual només queden algunes restes de murs. Aquests murs són confeccionats amb pedra local i lligats amb morter de calç. Es pot observar una traça en forma circular d’aquests murs. Tanmateix, sembla que s’hagi fossilitzat el fossat del recinte en el propi terreny, observant-se el desnivell en forma de v baixa.

A partir del any 2015, s’ha portat a terme unes campanyes d’excavacions que han permès saber com era el castell. Estava format per una torre central, que apareix documentada el segle XI, envoltada per un primer recinte amb dues bestorres i dos tambors, una estança i la cisterna, que, és on hi ha les restes del castell. Segons les excavacions serien del segle XIV. També sembla que hi ha indicis d’un segon recinte emmurallat. La torre té murs de 2 metres de gruix en forma de talús, l’interior té uns 5 metres diàmetre, i això dona un diàmetre total aproximat de 9 metres.

Darrerament (vers al 2021) s'ha aixecat el mur -que es pot veure a la fotografia- recreant l'alçada original. Anteriorment al mur aixecat, es va construir una rampa metàlica interior, que permet resseguir el mur i arribar fàcilment al punt més alt, així con un pont que salva el fossar original, ara perfectament visible. Visita molt recomanable amb vistes a un entorn idíl·lic.

Extret d’Enciclopedia.cat de Catalunya Romànica. i de l’Inventari de Patrimoni Cultural de la Generalitat (2016)
Elena Fàbregas & Jordi Gironès / juny 2024

Veure el PDF: Castell de Campelles

Fotografies : Campelles

Sant Miquel

Nom del castell: Sant Miquel 
Data de construcció: XV-XIX 
Municipi: Celrà 
Comarca: Gironès
Altitud: 385 m 
Coordenades: E 2.861982 N 42.006929 (Geogràfica - ETRS89)

Com arribar-hi: per accedir-hi cal prendre la carretera GIV-6703 que va al santuari dels Àngels. Passat el km.5 hi ha la Casa de les Figues, punt de referència per agafar una pista que surt per l’esquerra de la carretera i que ressegueix la carena sempre en direcció nord fins a Sant Miquel, passant per les masies de ca la Ferriola i can Mistaire Vell. 

El castell de Sant Miquel conforma un conjunt arquitectònic al cim del puig o muntanya de Sant Miquel, a cavall dels municipis de Girona i Celrà (el Gironès). La seva ubicació al cim permet el control sobre grans extensions del territori. La seva adscripció administrativa és controvertida alternant-se entre Celrà i Girona, en època medieval, moderna i contemporània sembla estar més lligat a la parròquia i municipi de Celrà, tanmateix al principi de la transició democràtica espanyola sembla produir-se un canvi d’adscripció en favor de la capital comarcal, fet en disputa. Aquest conjunt, envoltat per un fossat, inclou una ermita, dita de Sant Miquel Arcàngel, i una torre de base quadrada. El lloc és un perfecte exemple de la reutilització successiva d’aquest espai al llarg del temps per raó de les necessitats canviants. El cim de 385 m, està inclòs com un dels 100 cims de la FEEC. 

m creu que ja hi havia una construcció fortificada durant l’edat mitjana, de datació incerta, per la presència de dues cisternes, una d’elles parcialment destruïda per la construcció del fossat i la presència d’un pany de mur amb restes de torre semicircular associada. Aquests elements podrien pertànyer a un edifici anterior a l’ermita, bastit probablement amb finalitats militars i de vigilància, la cronologia exacta del qual ens és desconeguda. Tanmateix, els primers registres històrics parlen d’aquest lloc a mitjans del segle xv per l’inici de la construcció d’una ermita dedicada a santa Maria i sant Miquel Arcàngel. 

L’ermita té una sola nau i l’absis és poligonal aprofitant el basament de la torre circular prèvia. La nau fou ampliada cap al segle XVIII. A l’exterior de l’ermita hi havia un campanar d’espadanya al mig de la nau i la coberta, inicialment d’arcs de maons, fou substituïda per una volta de pedra. Es consideren del mateix període les restes de les dues cisternes quadrangulars i un pany de mur relacionat amb el basament de la possible torre. Torre telegràfica i murs del castell. Sembla que aquesta ermita va tenir ermitans entre els segles XVI i XVIII, probablement de forma continuada. 

Tanmateix, durant la Guerra del Francès el lloc fou ocupat per les tropes del Primer Imperi Francès com a part de les operacions del segon setge de Girona de 1808, L’agost d’aquell any, el lloc fou atacat per forces de miquelets dirigides per Joan Clarós, provinent del lloc proper dels Àngels, foragitant les tropes que es retiraren a Campdorà (combat del 16 d’agost). De nou fou objecte d’apreciable atenció militar durant les operacions preparatòries del setge de Girona de 1809, quan unes cent unitats de tropes del terç de Vic hagueren de retirar-se enfront d’uns cinc-cents homes de l’exèrcit francès (9 de maig) que s’hi atrinxeraren. Les espitlleres visibles avui en dia a l’absis i mur lateral, corresponen a aquest període. Passada la Guerra del Francès l’ermita sembla destruïda. 

Torres de telegrafia òptica: El 1848 les restes de l’ermita de Sant Miquel van ser aprofitades per bastir-hi dues torres de telegrafia òptica. La torre de telègraf òptic, al costat sud de l’ermita, és de planta quadrada amb basament atalussat i presència de diverses espitlleres. El conflicte de la Guerra dels Matiners (segona carlinada, 1846-49), va posar en evidència la necessitat del nou estat liberal de tenir una xarxa de comunicació ràpida i segura per a controlar un país revoltat i convuls. S’instal·là sobre les ruïnes de l’absis de l’ermita una torre de la línia militar de telegrafia òptica Madrid-Frontera francesa. A més, al costat, també s’hi construí una torre de nova planta corresponent a la línia civil de la telegrafia òptica. Aquesta torre era de planta quadrada i tenia una entrada a la primera planta, una segona per les comunicacions i la terrassa per als aparells. Tot aquest conjunt fou fortificat i s’hi construí el fossat perimetral. Aquestes dues infraestructures resultaren obsoletes en poc temps per la posada en funcionament de la línia de telègraf elèctric el 1856 passant les instal·lacions a control de la Guàrdia Civil. 

La pujada al castell de Sant Miquel des de la Vall de Sant Daniel (Girona) ha esdevingut molt transitada des de l’any 2010, tant a peu com en bicicleta de muntanya, especialment els caps de setmana. La vista que hi ha des de dalt de la torre és de 360 graus, i abraça tota la Costa Brava, des de Pals, tot el Pirineu, les Guilleries, el Montseny, la plana del Gironès i les Gavarres, amb el seu punt culminant del Puig Alt (Sant Martí Vell, amb el Santuari dels Àngels). 

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_ de_Sant_Miquel_(Giron%C3%A8s) 

Elena Fàbregas i Jordi Gironès / abril 2019

+ fotografies: CastellsCatalans/Sant Miquel
+ informació en PDF: CastellsCatalans/Sant Miquel

tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Llagostera

Nom del castell: Llagostera
Data de construcció: XII
Municipi: Llagostera
Comarca: Selva
Altitud: 202 m
Coordenades: E 2.891944 N 41.828889 (Geogràfica - ETRS89)

Com arribar-hi: situat dins del  nucli antic del municipi.

El castell de Llagostera, al Gironès, se situa al casc antic de la població, sobre un turó que presideix la població de Llagostera, davant de l’església de Sant Feliu i al costat de l’Ajuntament. El temple, el castell i l’antic poble estarien protegits amb una doble muralla concèntrica. Es conserven restes del castell i part de les muralles.

El lloc de Llagostera ja era conegut el 855 quan el rei francès Carles el Calb confirma un «Sancti Felicis de Locustaria» entre els béns del monestir de Santa Maria de la Grassa. 

Pel que fa al castell, la primera notícia documentada data del 1288, quan el rei Alfons el Franc el vengué a carta de gràcia per 32.480 sous al vescomte Dalmau VI de Rocabertí. Uns quants anys més tard el tenia Guerau de Rocabertí, a violari (pensió vitalícia) pel rei Jaume II; segons consta en una llista que es féu el 1315 de les rendes del patrimoni reial es diu que «les rendes del castell de Llagostera amb los esdeveniments poden valer cascu VI millia D solidos». Mort Guerau el 1323, la Corona va tornar a recuperar les rendes tot i que un any més tard el rei Jaume II donà Llagostera a Ot de Montcada i de Pinós, que es casà amb la filla de Roger de Llúria i fou padrí de bateig de Pere el Cerimoniós. El 1375, Pere el Cerimoniós erigí Llagostera en baronia, a favor de Gastó de Montcada i de Lloria, primer baró de Llagostera. Va succeir-lo Roger de Montcada, governador de Mallorca, que morí sense fills i les seves baronies de Llagostera, Caldes i Caçà passaren a Joan Bernat de Cruïlles. Al segle XV, en la guerra dels remences entre la Generalitat i el rei, el castell de Llagostera estigué al bàndol de la Generalitat i la noblesa, i lluità contra el seu propi baró que era del bàndol reialista. El castell fou dels Cruïlles fins al 1512 quan el baró Francesc de Cruïlles fou assassinat. Després passà als Lanuza.

Llagostera té dos recintes emmurallats que es conserven parcialment. El primer, un recinte interior, pentagonal d’uns 57 per 40 metres, englobava la part més enlairada del turó, on hi havia l’església, el cementiri, el castell i, probablement diversos habitatges. Se’n conserva actualment el sector oest i nord-oest, compost per tres llenços de mur de 5, 16 i 14 metres i dues torres, l’anomenada torre de la Presó i la torre situada en l’actual edifici de l’Ajuntament. La primera, situada al nord-oest, és de planta circular, d’uns 10 metres d’alçada conservada. En origen es tractava probablement d’una bestorre. La segona torre, també d’uns 10 metres, és de planta semicircular i podria incloure’s al recinte pròpiament del castell. El castell-palau corresponia un edifici de planta rectangular d’uns 19 per 9 metres, a l’interior del llenç occidental de la muralla interior. En el segle XIX va ser reformat i actualment és seu de l’Ajuntament. És probable l’existència d’altres edificacions del castell anteriors a aquest palau. El recinte tindria altres torres. Documentalment, es coneix l’anomenada torre del Cementiri.

El segon recinte, discorria a una cota més baixa i protegia les cases, els carrers, els patis i els horts que s’estenien als peus i a l’exterior de la primera muralla. Tindria un perímetre d’uns 400 m. i es conserva una llarga tramada al costat nord i quasi íntegra tot el seu perímetre oest i sud-oest. Dels costats est i sud-est, tenim testimoniada la muralla gràcies a la documentació escrita. Diversos trams conservats assoleixen pràcticament els 10 metres d’alçada, amb una factura en tots ells pràcticament homogènia. Aquesta muralla disposava també de diverses torres, de les que se’n coneixen l’anomenada torre de la Central, de planta circular de 5,90 de diàmetre i 10 metres d’alçada, i la torre Gemma, de planta quadrada, d’uns 4 metres de costat, 6 metres d’alçada i amb tres espitlleres. També existien diversos portals, dos d’ells ben coneguts: el d’en Saura, al sud, que estava flanquejat per dues torres, una enderrocada al segle XVII i l’altra a mitjan segle XIX, i el d’en Pi o d’en Nicolau, a l’est, també amb dues torres.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Llagostera

Elena Fàbregas & Jordi Gironès - Novembre de 2015

+ fotografies: CastellsCatalans/Llagostera

+ informació en PDF: CastellsCatalans/Llagostera

tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Torre de l’Esparra

Nom del castell: Torre de l’Esparra
Data de construcció: XII
Municipi: Riudarenes
Comarca: Selva
Altitud: 202 m
Coordenades: E 2.660191 N 41.828194
(Geogràfica - ETRS89)

Com arribar-hi: està situada a ponent i a 6 km de Riudarenes, en el Raval de l’Esparra que forma part del municipi.La torre de l’Esparra és una domus o casa forta situada al cim d’un turó prop del raval de ’Esparra,

petit nucli de població del municipi de Riudarenes. 

Coneguda també com força de la Roqueta (i popularment Torre de les Bruixes). Hi ha poques notícies documentades sobre la torre de l’Esparra, però està clar que es tracta d’una domus o casa forta, construïda a finals del s.XII principis del XIII, i esmentada al s.XIV com a castell o força de la Roqueta.

Santiago Sobrequés i Vidal recull una notícia sobre el lloc: «En 1294, el monarca (Jaume II) obligà a Ponç Hug IV d’Empúries a aixecar el setge del castell de l’Esparra en el vescomtat de Cabrera, on el comte combatia un altre vassall rebel».

La Roqueta ha pertangut a diverses famílies. Potser els primers propietaris foren els Xammar (dits inicialment Xetmar) que, el 1317, van vendre la força a Guillem Escarrer (família anomenada posteriorment Cassà). A partir de 1433, la Roqueta passà a ampliar el patrimoni de la família Farners i romangué en el seu poder fins al 1758, l’última Farners, es casà amb Felip de Cruïlles, primer marquès de Castell de Torrent. A partir de llavors ha pertangut a la família Cruïlles. 

Es tracta d’una casa forta amb forma de torre quadrada de grans proporcions. La planta central és però, lleugerament trapezial. Està envoltada per un recinte fortificat del qual queden poques restes. Fa uns 10 metres d’alçada, per 8,9 metres als costats curts, 11,45 m i 10,35 m els costats llargs. El gruix dels murs és de 2,10 metres. L’edifici té dues plantes. A la inferior només es podia accedir des de dalt. Actualment, i segurament des d’una època força antiga, hi ha porta al nivell principal i una altra de semblant al nivell inferior. La superior està lleugerament descentrada, és més petita i és acabada amb un arc de mig punt format per set dovelles. Sota la porta superior hi ha dos forats destinats segurament a aguantar les bigues de suport d’una plataforma per pujar a la torre. Aquesta construcció de fusta és una de les raons que fan sospitar que la porta situada a peu pla és construí posteriorment. A la planta baixa rodegen el mur disset espitlleres que de dins mesuren uns 85 cm d’alt per només uns 35 cm d’ample. A l’interior s’aprecia la volta apuntada amb restes d’encanyissat que separa les plantes. La part més alta de la volta és a 5,4 m del terra actual. Al pis superior hi ha també espitlleres; dues a cada banda de la porta de ponent, cinc a les façanes nord i sud i quatre a la façana est. Els murs estan formats per carreus de pedra granítica mal tallats i irregulars, units per morter de calç, mentre que els cantons són reforçats per carreus ben tallats de pedra calcària.

A l’exterior de la torre hi ha unes minses restes d’un clos de muralles. Cap al sud-oest sembla que hi havia l’entrada al recinte de muralles i s’hi ha conservat una part de l’edifici que la protegia. Un fragment d’1,7 m de longitud amb tres espitlleres. A 6 m de la torre cap a tramuntana, hi ha un altre pany de mur. Dintre del clos hi ha una construcció que segurament era una cisterna. En destaca un considerable gruix dels murs, de 2,7m. Cal destacar la presència d’elements defensius com són les espitlleres i del recinte exterior i tot i ésser una casa forta, és possible que es pogués arribar a considerar com a castell. Pel que fa a la datació, per les seves característiques seria una construcció del segle XII o potser ja del segle XIII. 

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Torre_de_l’Esparra

Elena Fàbregas & Jordi Gironès - Novembre de 2015

+ fotografies: CastellsCatalans/Esparra

+ informació en PDF: CastellsCatalans/Esparra

tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Campdorà

Nom del castell: Campdorà
Data de construcció: X
Municipi: Girona
Comarca: Gironès
Altitud: 180 m
Coordenades: E 2.843743 N 42.012833 (Geogràfica - ETRS89)

Com arribar-hi: cal sortir de l’autopista AP-7 a la sortida nord de Girona i prendre la C-66 en direcció a La Bisbal d’Empordà, però tot just passat el pont del Ter cal sortir i prendre la C-255 en direcció a Sarrià de Ter. Al cap d’un quilòmetre prendre el trencall a l’esquerra, cap a l'hípica, que ens durà al nucli vell de Campdorà on hi ha el seu castell.

El castell de Campdorà o també anomenat la Força de Campdorà, es troba situat prop del curs del Ter i en un lloc estratègic per la defensa de Girona en la seva part nord, i segons la llegenda, s’explica que va ser aquí, davant la porta principal, on Carlemany va aixecar el campament abans de conquerir Girona.

Entre els anys 922 i 1180 aquest castell ha anat tenint diversos noms, entre ells Campo Taurane, Campdoran, Campo Taurani, Campodaurano i Campodorano.

Durant el segle X els drets senyorials els tingueren el bisbe de Girona i els senyors dels castells d’Hostoles i Puig-alder, i de l’any 1148 al 1166 la família Sitjar de Girona va tenir el terme en subfeu. L’any 1266 va ser adquirit per Ramon Renal. El 1493, Joan de Capmany comprà la propietat a Maria Sitjar i Ferran el Catòlic atorgà el diploma acreditatiu que converteix l’antiga casa forta en castell principal.

El 1621, acabà el domini dels Capmany i la propietat passà a mans de Miquel Colomer. Després de dues generacions, la manca de descendència determinà el pas de la propietat a una neboda, Marianna Soler, casada amb Francesc de Miquel.

El 1742, Pere de Miquel, fill de Francesc, mor sense fi lls i la propietat passà a la seva esposa Ermerenciana

qui es va casar en segones núpcies. Després de nombrosos plets amb els parents del primer marit, el 1757 Ermerenciana deixà el castell a l’Hospital de Santa Caterina.

Josep Muntada i Macau, advocat, llicenciat en Filosofia i Lletres, poeta premiat als Jocs Florals, fundador del Partit Nacional Català, conegut de Companys, Carrasco i Formiguera i Francesc Macià, exjutge republicà, exiliat i lletrat influent. La seva militància catalanista l’obligà a exiliar-se i voltar pel sud de França, fent tots els oficis. Va comprar el castell pocs anys després de tornar de l’exili.
La restauració de la Força de Campdorà va ser per a ell un repte, una petita revenja contra la intolerància i la dictadura militar: el naixement d’una mena de segona Renaixença catalana. La nova Força de Campdorà va viure els seus millors moments a la dècada dels setanta, més tard, els problemes familiars i laborals van convertir el castell en un casal tancat durant la major part de l’any, com sembla que segueix actualment

Per aquest text m’he basat en el Volum III d’Els Castells Catalans de Rafael Dalmau, edició desembre 1992 i en el web 

www.motorclubgirona.com/castells/monuments/campdora.htm

Jordi Gironès / Març de 2013

+ fotografies: CastellsCatalans/Campdorà

+ informació en PDF: CastellsCatalans/Campdorà

tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Medinyà

Nom del castell: Medinyà
Data de construcció: XI
Municipi: Sant Julià de Ramis
Comarca: Gironès
Altitud: 82 m
Coordenades: E 2.864812 N 42.049593 (Geogràfi ca - ETRS89)

Com arribar-hi: situat a la zona alta del nucli de Medinyà, que forma part de la localitat de Sant Julià de Ramis.El castell és situat al petit turó on s’ubica el nucli antic de la vila de Medinyà on hi ha també l’església parroquial.

El lloc és documentat des del 1017 sota de denominació de Medinianus i Sancti Saturnini de Mediniano l’any 1089. En aquest darrer cas arran del testament sacramental de Dalmau Vidal que llegà un alou que tenia en aquest indret a la canonja gironina.

La família Medinyà fou succeïda en aquesta senyoria de Medinyà per la família Xetmar, com ja consta en un document del 1305.

El 22 d’agost del 1328, l’Infant Joan va vendre a Francesc de Santcliment diverses jurisdiccions entre elles la de Medinyà. Va ser precisament durant aquesta època quant els Xetmar es varen establir a Medinyà.

En aquest temps, donada la seva posició estratègica, el castell era segurament emmurallat, on destacava una feixuga torre de planta circular. El 1359 el “Castell de Medinyà i Santa Fe de Medinyà d’en Xatmar” figuren en el fogatjament dimanant de les corts de Cervera.

El 1503 era senyor del castell de Medinyà “mossèn Ramon Xetmar” que es va casar amb Isabel d’Agullana, fi lla de Baldiri d'Agullana  El 19 de juliol de 1599 Ramon Xetmar i de Cardona va obtenir el privilegi de noble del Principat de Catalunya i el 1698 Medinyà era lloc reial.

Durant el segle XVIII, el castell s’enriquí considerablement en mobiliari i joies, també s’ordenà l’arxiu, els exteriors s’embelliren amb jardins i es féu una tanca que l’envoltava deixant pas per anar a l’església; l’entrada principal es trobava, com avui, a la banda nord on encara s’hi conserven part de la paret i els dos pilars que sostenien el portal.

Aquests canvis coincidiren amb la successió de la família Xetmar per la Fonsdeviela que posseïa el títol de Marquès de la Torre. En morir Josep Xetmar i de Pinós el succeeix el seu nebot Josep, fill de la germana Cayetana i del seu segon marit Josep de Fonsdeviela III Marques de la Torre.

Fins a començaments del segle XX el castell es mantingué força ben conservat en tots els aspectes. Per causes diferents aquest anà perdent interès fins que quedà deshabitat poc després de començar la Guerra Civil. Durant la guerra el castell fou ocupat per l’exèrcit republicà, i amb la retirada, durant pocs dies, per l’estat major de la base de sanitat.

Acabada la guerra s’hi instal·laren 1.000 presoners de l’exèrcit republicà que dormien a les golfes del castell i a les de l’església. Aquests fets deixaren el castell en un estat deplorable i significaren la pèrdua de diferents objectes d'especial valor i de l’arxiu.

El 18 de juliol de 1940 una forta pedregada va malmetre les teules i els cairats cediren lentament i s’enfonsaren la major part dels teulats. La reconstrucció es va fer en dues etapes. Primerament s’arreglaren els teulats principals i a l’any 1964 es cobriren de nou les galeries i es renovà l’estructura interior. Amb jardins ben cuidats tot el conjunt recobrà vida novament.

La família Fonsdeviela, marquesos de la Torre, són els actuals propietaris del castell i d’un important nombre de cases de pagès i terrenys del poble, si bé la part principal del castell està deshabitada. 

El castell actualment, té un altre cop un aire abandonat.

Informació estreta del Volum III d’Els Castells Catalans de Rafael Damau, edició de desembre de 1992, i del web: http://medinya.blogspot.com.es/

Jordi Gironès / març de 2013

+ fotografies: CastellsCatalans/Medinyà

+ informació en PDF: CastellsCatalans/Medinyà

tota la informació a: www.castellsCatalans.cat