Aranyó

Nom del castell: Aranyó
Data de construcció: XIV
Municipi: Els Plans de Sió
Comarca: Segarra
Altitud: 461 m

Coordenades (Geogràfica - ETRS89) E 1.218056 N 41.705693

Com arribar-hi: situat a la carretera L-303 que va de Cervera a Agramunt i a 6 Km de Cervera just enfront del castell de Montcortès, dins el municipi del Plans de Sió, al nord-oest de Cervera 

Està documentat des del segle XIV. Les seves rodalies foren conquerides als andalusins a la primera meitat del segle XI i s’incorporà al comtat d’Urgell. El lloc de l’Aranyó és documentat ja l’any 1045 (1044) en què, entre les afrontacions del castell de Llor s’esmenta «ipsa Parada de ipso Aranno». El terme Aranyó apareix en la documentació l’any 1120. A mitjan segle XII és conegut Berenguer de l’Aranyó, un dels repobladors de Lleida entre el 1150 i el 1175. L’any 1381, el castell pertanyia als nobles Montsuar. En el fogatjament del 1381 encara consta que Aranyó era dels Montsuar de Lleida. El domini passà a Arnau d’Alta-riba l’any 1424, i successivament, als Burguès i als Agulló, senyors de Bellver, a la fi del segle XVI.

L’edifici actual és el resultat de les reformes endegades cap al 1569 i que van canviar-ne la fesomia, car es va tractar d’una reforma que va donar lloc a un castell-residència.

Com a curiositat, cal destacar que en època de l’extinció dels senyorius (amortització), al segle XIX (1831), el castell de l’Aranyó era propietat dels Pedrolo-Gomar, família del cèlebre escriptor català Manuel de Pedrolo, nascut al mateix Aranyó l’any 1918.

S’observen en la construcció del castell tres fases ben diferenciades: d’una banda, la torre quadrada de planta poligonal amb carreus regulars de grans dimensions, que és l’element més antic, possiblement pensada com a torre de vigilància, i, de l’altra, dues ampliacions posteriors, una al llarg del segle XVI i l’altra del 1659, com s’aprecia en el ràfec canaló de pedra sobre la porta d’entrada. 

Les façanes són molt massisses doncs fou adaptat a missions de defensa i habitatge per a regiment. La façana principal té tres plantes amb el mur realitzat en grans carreus de pedra regulars. A la planta baixa s’obre la porta adovellada i un escut d’armes partit entre bandes i àguiles. A continuació, s’alcen dues plantes, on hi ha finestres quadrades amb motllures i la presència de les restes d’un matacà. La planta més alta presenta, en totes les façanes, una galeria d’arcs petits de mig punt i un ràfec-canaló de pedra que rematen l’edifici. La torre presenta finestres rectangulars amb diferents motllures i està rematada per matacans que li donaven la volta. La resta de façanes són gairebé massisses, i només presenten mínimes obertures de petites dimensions. A la part inferior de la torre es conserva l’entrada a el que podia ser la cisterna per proporcionar aigua al castell.

Portal i restes de fortificació : es tracta d’una sèrie d’arcades que condueixen cap al portal d’entrada al nucli. Les arcades són dobles, formades per arcs carpanells units a la part superior per grans lloses de pedra que formaven part de l’estructura defensiva i que possiblement servien com a pas de ronda. Aquesta estructura, connecta amb el portal d’accés al nucli, format per un arc de mig punt adovellat, per damunt del qual es van obrir finestres posteriorment amb decoració a la llinda. Finalment, aquest arc dóna pas a una volta de canó que condueix fins a l’interior del nucli on hi ha situat el castell.

Extret del web: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_l’Aranyó
Elena Fàbregas & Jordi Gironès / Novembre de 2008

+ fotografies: CastellsCatalans/Aranyó
+ informació en PDF: CastellsCatalans/Aranyó

Montcortès

Nom del castell: Montcortès
Data de construcció: XI
Municipi: Els Plans de Sió
Comarca: Segarra
Altitud: 470 m

Coordenades (Geogràfica - ETRS89) E 1.230010 N 41.706742

Com arribar-hi: situat a la carretera L-303 que va de Cervera a Agramunt i a 6 Km de Cervera. Trobem el castell de Montcortès situat aïlladamenta la part més alta del nucli, sobre una gran cinglera i davant una petita capella, a la part baixa del qual es troben les cases que posteriorment conformaren el poble

Ja existia l’any 1095, quan el cavaller Guillem Isarn de Trevics deixà en testament al seu fill o filla que havia de néixer el castell de Montcortès. L’any 1306 consta com a senyor del lloc Berenguer d’Anglesola el qual també n’era d’altres indrets propers. El 1381 havia passat als Llompard. Bernat Berenguer de Llompard, senyor de Montcortès, fou l’impulsor de la construcció del convent de Santa Clara a Cervera.

Per raons encara desconegudes, més endavant passa a mans dels Sacirera. Joan Sacirera féu construir, al final del segle XV, el notable edifici renaixentista que veiem avui dia. La data del contracte de la construcció és de 1493, i es conserva la capitulació de l’obra que Joan Sacirera pactà amb el mestre Joan Barrufet.

Després del domini de Sacirera durant el segle XVI, es feren amb la propietat els Marc, també senyors de Clariana, la Goda i Canós. D’aquest llinatge fou un membre destacat Pere Ausiàs Marc i d’Oluja (segles XVI-XVII), jurista i poeta, senyor del Canós, Montcortès, Clariana i la Goda. El fill d’aquest, Baltasar Ausiàs Marc i d’Alturub (o d’Alta-Riba segons les fonts), també jurista i poeta. A la seva mort el 1622, sense descendència, el castell va passar a la seva dona Anna Maria de Moixó. Aquest llinatge conserva encara la propietat del castell. 

L’obra del nou castell va donar com a resultat una majestuosa fortalesa que contrasta amb el petit nucli de Montcortès de Segarra, format per petites cases de pagès dels segles XVII i XVIII i l’església de Santa Anna, del segle XVI. De planta rectangular, es poden distingir tres cossos ben diferenciats, el cos central utilitzat com a habitatge, les dues torres situades paral·lelament a l’esquerra de l’edifici, amb finalitats defensives, i un tercer cos situat a la dreta i de dimensions més petites destinat segurament a usos agrícoles.

Des de la façana principal es pot distingir la planta baixa amb la portalada d’accés d’arc de mig punt adovellat, i petites obertures en forma d’espitlleres.Per damunt d’aquesta, s’alcen tres plantes superiors, la primera presenta finestres de mida mitjana i amb poc treball decoratiu. La segona planta, on segurament estava situada la planta noble, presenta tres finestres de grans dimensions amb motllures i brancals decorats. A la tercera planta o golfes, hi trobem una sèrie d’obertures en arc rebaixat de petites dimensions juntament amb les restes de tres matacans. Les dues torres situades a l’esquerra, queden separades per l’edifici central, al qual s’hi pot observar una finestra de les mateixes característiques que les situades a la planta noble de la façana principal. Tot el perímetre de l’edifici presenta un gruixut ràfec de maó d’influència morisca com a element de decoració. El cos situat a la dreta de l’edifici, presenta una obertura per accedir al seu interior formada per un arc rebaixat adovellat, amb volta de canó al seu interior.

Extret del web: http://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Montcortès
Elena Fàbregas  & Jordi Gironès / Novembre de 2008

+ fotografies: CastellsCatalans/Montcortès
+ informació en PDF: CastellsCatalans/Montcortès