dimarts, 13 de gener de 2015

Sant Iscle

Nom del castell: Sant Iscle
Data de construcció: XII
Municipi: Vidreres
Comarca: Selva
Altitud: 147 m
Coordenades (Geogràfica - ETRS89) E 2.807692 N 41.784944
Com arribar-hi: sortir de l’AP-7 a l’alçada de Maçanet de la Selva (sortida 9) i prendre l’autovia C-35 en direcció a Sant Feliu de Guíxols. A partir d’aquí prendre la sortida del PK 87 i seguir les indicacions del web:
www.catalunyamedieval.es/castell-de-sant-iscle-vidreres-selva
El castell de Sant Iscle és un castell de Vidreres, a la Selva. Avui dia el castell està abandonat, i a part de netejar la vegetació no s’hi ha fet cap actuació de consolidació o excavació amb tota regla. S’hi arriba continuant el camí que porta a la Torre d’en Llobet i als pantans.
Aquest castell va pertànyer als vescomtes de Cabrera i la primera notícia que se’n té és del 1194 com a conseqüència d’un pacte entre el vescomte Ponç III de Cabrera i el rei Alfons I el Cast. Ran d’aquest pacte es redactà un document on s’esmenta el «castrum Sancti Aciscli». El 1241 Guerau V de Cabrera el lliurà en feu a l’Orde del Temple però retornà als Cabrera.
En la capella del castell s’hi conservaven les restes d’Iscle de Còrdova fins que foren donades el 1263 al monestir de Sant Salvador de Breda pel vescomte Guerau IV de Cabrera. El 1310 hi residia Elionor, muller del vescomte Bernat I de Cabrera. Consta que era propietat dels Cabrera l’any 1356 quan Pere el Cerimoniós erigí el comtat d’Osona. Fou ocupat per remences durant la darrera guerra remença i fou retornat el 1485. Va perdre la seva funció militar, fins al punt que la finca ocupada pel castell passà a mans de la família Aulet, i fou aprofitada com a explotació forestal.
Les restes del castell, un important baluard defensiu, es mostren en una planta força quadrangular d’uns 30 metres de costat, amb dependències a l’interior. Es poden detectar dues fases constructives: la primera fase del segle XII i XIII inclou la torre sud-est de 15 metres d’alçada i tres pisos, d’un diàmetre interior de 2,25 m a la planta baixa i uns 3 m a les altres plantes. El sostre de l’últim pis és fet amb volta de pedra. Al pis intermedi hi ha dues espitlleres d’una sola esqueixada tapiades. Coronen la torre diversos merlets amb espitlleres petites. La porta és orientada a migjorn. La torre presenta murs adossats de tancament del primitiu castell amb parament de pedres que tenen un to fosc, degut al seu origen basàltic. D’aquesta obra primitiva es conserven també una cisterna i la capella del castell, dedicada a sant Iscle i santa Victòria, de la qual queden restes de les parets i de l’absis semicircular.
La segona fase data del segle XIV, inclou la resta de les torres, murs atalussats i revestiments de murs antics. L’aparell visible en la part externa és fet de grans carreus intercalats amb filades de pedres llargues i estretes, aparell ben patent en la torre d’homenatge. 

Extret del web: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Sant_Iscle
Elena Fàbregas & Jordi Gironès / Gener de 2015


+ informació en PDF: CastellsCatalans/Sant Iscle
 i tota la informació a: www.castellsCatalans.cat