Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Foradada. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Foradada. Mostrar tots els missatges

dimarts, 12 de març del 2019

Malagastre

Nom del castell: Malagastre
Data de construcció: XI-XIV
Municipi: Foradada
Comarca: Noguera
Altitud: 429 m
Coordenades: E 1.016192 N 41.894470 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: situat a 3 km de distància d’Artesa i a l’oest. S’hi accedeix passant el pont del Segre per anar al nucli de Vernet i just en travessar-lo es pren una pista en direcció S.O. Cal prendre una desviació a la dreta i una segona a l’esquerra fins al final de la pista, al peu del turó que cal pujar a peu en uns 15 min fins al poblat ibèric d’Antoni i les restes del castell.
El castell de Malagastre és un antic castell de la comarca de la Noguera, al comtat d’Urgell, ubicat al cim de puig d’Antona. Estava, probablement, al terme de Foradada, prop de Montsonís. Tot i que la documentació atribueix un origen islàmic al castell, la ceràmica que es documenta és bàsicament feudal, concretament del s. XIV. Va ser conquerit per Ramon Borrell, aleshores tutor del seu nebot Ermengol II d’Urgell, que regnava en minoria, als musulmans el 1017, conjuntament amb altres castells de la zona. Ermengol, després, l’hi va reconèixer la submissió al seu fill Berenguer Ramon I. El noble Arnau Mir de Tost va donar el castell en alou a la col·legiata d’Àger. També és conegut el seu jaciment ibèric que constata l’existència d’un poblat fortificat, que es mantindria actiu des del s. IV fins al s. II aC, i que en molts casos ha quedat afectat per la construcció medieval posterior.
Es tracta d’un edifici de planta rectangular d’uns 350 m2 orientat en direcció nord-sud, a l’interior del qual es distribueixen fins al moment deu àmbits a la planta baixa. Set d’aquests àmbits semblen correspondre a habitacions o estances interior del castell i tres corresponen a torres, una al costat est, una altra al costat oest i l’última al ostat nord.
La torre nord sembla ser la part més antiga del castell, i hauria tingut la funció de torre de guaita isolada; a redós d’aquesta primerenca torre s’articularia la resta del castell. L’entrada al castell està situada en l’extrem sud formant un passadís des d’on s’accedeix a les estances a banda i banda del recinte, així com a les escales que pujarien cap a un segon pis. Exteriorment, destaca la façana est, la qual presenta una torre i un important talús, que serviria de reforç en un moment posterior.
La defensa d’aquest recinte està formada per una gran muralla que ressegueix el vessant franquejable
del turó, de la qual en sobresurten set torres. La banda que dona al riu no presenta cap mena de construcció defensiva, fet lògic si tenim en compte que el barranc funciona com a defensa natural.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Malagastre
Elena Fàbregas i Jordi Gironès / Març 2019

+ fotografies: CastellsCatalans/Malagastre
+ informació en PDF: CastellsCatalans/Malagastre
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat


Rubió de Sols

Nom del castell: Rubió de Sols
Data de construcció: VIII-XI
Municipi: Foradada
Comarca: Noguera
Altitud: 371 m
Coordenades: E 0.997125 N 41.906375 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: cal desplaçar-se fins al nucli habitat de Rubió de Baix, des de Rubió de Dalt, que està situat a 3 km del poble de Foradada, accessible des de la C-26 5 km abans d’Artesa.
El castell de Rubió de Sòls és un castell termenat situat a la part alta del serrat en terres de Rubió de Baix, entitat de població del municipi de Foradada (Noguera), declarat bé cultural d’interès nacional. Es conserven les ruïnes d’una torre i murs en un penyal sobre Rubió de Baix. La fortificació controlava el curs del Segre i els engorjats que hi ha bans d’arribar a Alòs de Balaguer. És interessant
l’obra de fàbrica de la torre, gran i de planta rectangular, que constitueix l’eminència castellera, dalt del rocam. A la vora hi ha una altra obra edificada. En el mateix serrat hi ha l’església de Sant Eudald.
La documentació de què es disposa permet atribuir-li un origen islàmic i adscriure’l a la marca d’Al-Àndalus. Fou, juntament amb el castells d’Alòs i Malagastre, conquerit molt aviat, segurament pel comte de Barcelona Ramon Borrell quan era tutor del comte d’Urgell Ermengol II, abans de 1018, ja que en aquesta època, aquests termes apareixen ja com a repoblats. En una donació que feren el comte de Barcelona Ramon Borrell i la seva esposa la comtessa Ermessenda a Sant Serní de Tavèrnoles, li concediren l’espluga «prope castrum Malagastrum» amb pacte de repoblar la zona i posar-la en conreu, i establiren que «infra terminos de castro de Alos vel de Castro Rubione (...) adquirant ibi habitadores». Possiblement el castell caigué novament en mans sarraïnes a la mort d’aquest comte de Barcelona, tenint em comte el conveni pactat entre 1019-1026 pels comtes d’Urgell i Barcelona segons el qual Ramon Berenguer I reconeix la potestat del d’Urgell en els castells de Montmagastre, Malagastre, Artesa, Alòs i Rubió. Signa també aquest conveni Arnau Mir de Tost que els posseirà tots en feu. La reconquesta de Rubió i dels altres castells del voltant fou obra conjunta d’ambdós comtes amb l’ajut d’Arnau Mir de Tost. Posteriorment el castell estigué infeudat als Cabrera. Apareix un llinatge Rubió probablement identificable amb aquest paratge. A la segona meitat del segle XIV, Acard de Mur senyorejava ací i per la línia familiar de Mur i l’Albi s’introduiria la família Cartellà, senyora de Rubió al segle XVII.
Planta lleugerament rectangular; fa a l’interior 8,2 m de llarg per 7,3 d’ample, un gruix de mur d’entre 100 i 145 cm i 9,5 m d’alçada. És cobert per una volta apuntada. Al nord de la construcció, sota la sala principal, hi ha una cambra orientada d’est a oest amb una amplada de 2,4 m, la mateixa longitud que l’edifici principal (8,3 m) i una profunditat de 2,3 m. Té les parets recobertes a la part baixa de morter i acabada amb una volta lleugerament apuntada; podria ser una cisterna, amb entrada per una trapa superior. A l’interior de la construcció hi ha diversos nínxols encastats a les parets de mida força gran (el més gran fa 50 cm d’alt per 55 cm d’ample i 80 cm de fondària) i és a 175 cm de terra. Al mur sud hi ha dues espitlleres estretes. Pel que fa a l’aparell constructiu caldria distingir la part inferior feta amb carreus rectangulars (20 x 30 cm) de la part alta, a partir dels 3 m, on s’alternen les filades de carreus horitzontals amb les filades de pedres posades verticalment. Als caires els carreus són més grossos. A l’oest, a uns 100 m del castell, hi ha una mena de bestorre semicircular amb un diàmetre de 4 m. Segurament hi havia un recinte força ampli ja que a l’extrem oposat, al costat nord de l’església, també hi ha restes d’una construcció feta amb carreus ben arrenglerats i units amb morter. 

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Rubi%C3%B3_de_S%C3%B2ls
Elena Fàbregas i Jordi Gironès / Març 2019

+ fotografies: CastellsCatalans/Rubió
+ informació en PDF: CastellsCatalans/Rubió
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat