Castellet (Baix Penedés)

Castell construït al vessant penedesenc de la carena litoral que forma part de l’extrem sud-oest del conjunt muntanyós format per l’Ordal i el Garraf.

Per altra banda va ser construït a la vora del riu Foix en el lloc on s’obria camí entre muntanyes per desguassar a la propera Mediterrània. Actualment el castell es troba a l’entrada d’aigües de l’embassament de Foix, cosa que ajuda donar-li una bella imatge paisatgística.

Inicialment anomenat de Sant Esteve, els dominis del castell eren situats a la marca del comtat de Barcelona i arribaven al mar.
S’esmenta per primera vegada l’any 977, quan el comte Borrell II el va vendre a Unifred Amat, i d’aquest va passar als seus descendents. El 1076 Rotland Bernat va vendre la meitat de la fortalesa al comte Ramon Berenguer I. Des del s. XII fins, com a mínim, al s. XIII, els Santmartí van tenir nombrosos drets al terme.
Al mateix temps, entre els segles XII i XIV, els Castellet, que van ocupar càrrecs en l’administració reial i van tenir una important intervenció en la conquesta de la Catalunya Nova, van posseir el castell en rerefeu. L’últim membre d’aquest llinatge va conservar el castell fou Blai de Castellet. Després de passar per diverses famílies, va arribar als Queralt, comtes de Santa Coloma, que el van tenir fins a l’abolició de les senyories al s. XIX, quan ja es trobava en estat ruïnós.
Entre els anys 1928 i 1929 el seu propietari, Josep de Peray i March, el va restaurar i refer de forma fantasiosa.
Des del 2001 es propietat i seu de la Fundació Abertis, que ha fet obres de restauració i excavació.

Del magnífic conjunt que presideix el pantà de Foix, cal destacar la torre mestra, l’element més antic, datat del s. XII. Té una alçària d’uns 15 m i un diàmetre interior de 5 m. Els murs, que tenen un gruix d’aproximadament 1,5 m, són fets amb carreus lleugerament rectangulars, ben arrenglerats. Algunes de les finestres que s’hi endevinen, acabades en arc de mig punt, són originals. Durant la restauració, es va refer del tot la porta, oberta al sud-est, es van reconstruir trossos de paret, i es va enlairar més la torre.
La resta de construccions ja són d’època posterior al romànic. A l’est destaca un mur impressionant, datat del s. XIV, acabat amb merlets i espitlleres rodones, que formava part d’un clos sobirà.

Jordi Gironès i Vilardebò / setembre de 2008

més fotografies : Castells Catalans - Castellet