Biosca

Nom del castell: Biosca
Data de construcció: XI
Municipi: Biosca
Comarca: Segarra
Altitud: 500 m
Coordenades: E 1.359453 N 41.843072 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: situat damunt mateix del nucli de Biosca

El castell de Biosca o castell roquer de Biosca és una obra del municipi de Biosca (Segarra) declarada Bé Cultural d’Interès Nacional. Perviuen restes de murs amb torricons d’angles i una torre rodona central, és emplaçat al capdamunt del poble, construït sobre la roca vora la confluència del barranc de Granell i de la riera de Biosca. Indret molt estratègic, essent accés natural al Solsonès i al costat del Llobregós, que fou frontera entre àrabs i cristians. També, via de comunicació entre la vall del Segre i la Catalunya central.

El terme de Biosca es troba documentat des de 1031 en les afrontacions del castell de Fontanet a la marca. Entre els castells que la comtessa Sança d’Aragó, mare del comte Ermengol IV, tenia al Comtat d’Urgell cap al 1067, figura el de Biosca, que formava part del terme del castell del Llor i que estaria sota l’alt domini dels comtes d’Urgell. 

El 1167 el comte Ermengol VII donà en testament el castell de Biosca al seu fill Ermengol. La castlania requeria el 1172 en Ramon Bernat de Seró, essent el castell propietat del Comte d’Urgell. El 1172 era castlà Ramon Bernat de Seró, casat amb Ermessenda de Biosca, i que ingressà a l’orde de l’Hospital el 1192. La família emparentà amb els Camporrells (1200), que conservaren la senyoria del lloc fins al 1709, quan passà als Delpàs. També fou dels Sacirera i dels marquesos de Santa Maria de Barberà. Al segle XIX pervingué als Iglésias.

Actualment, les fortificacions que romanen són bàsicament les que alçaren els liberals l’any 1839 durant la primera guerra carlina. També la capçalera fou sobrealçada al segle XIX i va esdevenir una autèntica torre semicircular integrada a la moderna fortificació.

L’actual castell de Biosca és una gran fortificació de planta rectangular, situada en el pendent meridional de l’elevació on es va edificar. Ben conservats, destaquen els murs de tramuntana i llevant, reforçats amb torres rectangulars. No es conserva res del tancament meridional i hi ha alguns vestigis del tancament de ponent on hi ha el punt més alt de la fortalesa amb un rocam de pedra sorrenca, segurament el basament d’una primera torre. Avui solament hi ha encaixos dels fonaments d’estructures de fusta en els quals s’observa encara el picat de l’excavació que no semblen de factura gaire antiga. Algun tram de parament d’aquest sector, part del mur que separa interiorment el castell en dos nivells i algunes filades de la muralla sud-oest podrien ser medievals però la major part del que encara és visible correspon al moment en què es va bastir la darrera fortificació durant la primera guerra Carlina. Les defenses septentrionals són les més modernes, per la tècnica i pel reaprofitament dels carreus. En el nivell inferior, on les restes són escasses, s’hi troba l’antic temple parroquial, corresponent al període alt medieval. La muralla que per l’est tanca la fortalesa és antiga però difícil de datar. La capçalera de l’església fou sobrealçada al segle XIX i esdevingué una torre semicircular, integrada a la moderna fortificació.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Biosca
Elena Fàbregas & Jordi Gironès /Octubre 2016

+fotografies : CastellCatalans/Biosca

+ informació en PDF: CastellsCatalans/Biosca

tota la informació a: www.castellscatalans.cat

Enfesta

Nom del castell: Enfesta
Data de construcció: XIV
Municipi: La Molsosa
Comarca: Solsonès
Altitud: 531 m

Coordenades: E 1.476313 N 41.777902 (Geogràfica - ETRS89)

Com arribar-hi: es troba equidistant entre Calonge de Segarra i Castellfollit de Riubregós, en uns 2 a 3 km, i s’hi accedeix des de qualsevol dels dos indrets.

El castell d’Enfesta és un castell situat a l’enclavament d’Enfesta, al municipi de la Molsosa, comarca del Solsonès. S’aixeca dalt d’un turó situat a la banda sud-est del pla d’Enfesta i que assoleix els 531 metres d’altitud amb una  prominència respecte al dit pla d’uns 35 metres. 

El conjunt va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional mitjançant decret publicat al BOE en data del 5 de maig de 1949. Actualment està en procés de restauració. 

És un castell termenat d’estil gòtic (segles XIV-XV), la primera notícia documental que se’n té, data de l’any 1081. Era la residència dels senyors d’Enfesta, castlans que administraven el lloc en nom dels vescomtes de Cardona.. Apareix esmentat també el 1314. Dins el vescomtat (després comtat i ducat) de Cardona, formà part de l’administració cardonina de la batllia de Torà. 

Edifici de planta quadrangular obrat amb carreus amb la façana, d’una llargada d’uns 15 metres, orientada a l’oest i d’una alçada similar, actualment, i pel bé de la zona, es troba en fase de restauració. 

Dins del mateix cos de l’edifici hi ha l’església de Santa Maria que va ser l’església de culte del poble fins a l’any 1975 en què l’estat ruïnós de l’obra va aconsellar de suspendre’n el seu ús com a lloc de culte. La façana presenta dos portals d’arc de mig punt adovellats. El central és el portal d’accés al castell i fa 80 cm de fletxa, 310 cm d’alçada, 70 cm de llum i 11 dovelles de 95 cm de llargada, 42 cm d’amplada màxima i 9 cm d’amplada.El portal de l’esquerra, més petit, és el portal d’accés a l’esmentada església de Santa Maria. Fa 51 cm de fletxa, 20 cm d’alt, 61 cm de llum i té 10 dovelles de 62 cm de llargada i d’amplades desiguals. La clau de volta porta un relleu d’una creu celta emmarcada en dos cercles concètrics en lloc d’un de sol com és habitual. 

Des del castell es domina tot el pla d’Enfesta situat a l’oest distingint-se perfectament i completa la torre del Ballester del castell de Castellfollit de Riubregós, situada a 2,4 km cap a l’esmentada direcció. Per contra, no s’albira gens ni mica la torre del castell de Calonge de Segarra situat a tan sols 1,3 km en línia recta.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_d’Enfesta

Elena Fàbregas & Jordi Gironès/ Octubre 2016

+ fotografies: CastellsCatalans/Enfesta

+ informació en PDF: CastellsCatalans/Enfesta

tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Calonge de Segarra

Nom del castell: Calonge de Segarra
Data de construcció: XI
Municipi: Calonge de Segarra
Comarca: Anoia
Altitud: 636 m
Coordenades: E 1.48076 N 41.76419 (Geogràfica - ETRS89)

Com arribar-hi: situat damunt del nucli de Calonge de Segarra. S’hi arriba des de la carretera C-412a, que va de Calaf a Ponts, prenent un trencall situat entre els km 37 i 36.

Les ruïnes del castell de Calonge de Segarra estan situades en un petit turó al peu del qual hi ha l’antiga església parroquial de Santa Fe de Calonge, en una zona dominada per l’altiplà de Calaf en contacte amb el Bages. 

Les primeres notícies documentals són de l’any 1010 en què el bisbe de Vic Arnulf, germà del vescomte d’Osona-Cardona, hi morí com a conseqüència de les ferides rebudes en l’expedició dels catalans a la Còrdova musulmana. Des d’aquest moment, el castell de Calonge de Segarra restarà sempre vinculat als vescomtes de Cardona. 

L’any 1042, el bisbe Eribau d’Urgell, germà del vescomte Folc, deixa en el seu testament el castell al seu nebot Folc. La castlania era posseïda per una nissaga cognomenada de Calonge com a feudataris dels Cardona. L’any 1156 n’era senyor Ramon de Cardona el qual, en testar, deixa aquesta fortalesa i la de Fals a la seva germana Dolça. A finals del segle XII restava en poder de la família Torroja (o Tarroja), però la propietat retornarà al patrimoni dels Cardona quan Agnès, néta de Ramon de Torroja, es casarà amb Ramon Folc. El 1220, Bernat de Cardona cedí a Pere Puigferner la quarta part i el delme del castell de Calonge. La fortalesa passà a formar part del comtat de Cardona, quan es creà, l’any 1375. Vers 1391 n’era castlà Ramon de Fontanet.

Del castell queden un seguit de construccions molt malmeses. Es distingeix una estança força sencera en contacte amb una cisterna o tina i les restes d’una torre circular aixecada al sector oest al voltant de la qual s’articularia el castell. L’únic element que resta dreçat és una sala de 8 x 4 m, coberta amb una perfecta volta de canó de mig punt que obre la seva gran arcada vers el costat sud-oriental i està unida a les parets laterals les quals arrenquen d’un ampit poc pronunciat.

Al mur de ponent hi ha una porta coberta a l’interior amb un arc de mig punt adovellat i a l’exterior amb una llinda horitzontal. Al cantó nord hi ha una altra porta coronada amb lloses disposades irregularment on s’inicia una graonada molt malmesa que descendeix sota terreny. En aquesta sala s’obren dues finestres espitllerades acabades a l’exterior amb una llosa disposada horitzontalment. Els paraments exteriors són en general arrebossats i a l’interior l’aparell és fet amb blocs de pedra escantonats, de mida mitjana, ben afilerats. De la torre en resten fragments corresponents al primer nivell fins a l’arrencada del primer sostre, resolt segurament en forma de falsa cúpula. Les resten fan pensar que la torre s’adaptava a la tipologia d’altres torres castelleres. L’aparell constructiu d’aquesta construcció és format per blocs de pedra mal escantonats, de mida desigual i disposats, sense gaire rigor, en  filades horitzontals.

La part més antiga seria la torre circular que podria correspondre a una edificació del segle XI. L’estança rectangular coberta amb volta podria haver estat bastida a final del segle XII o principis del XIII. Les parts restants s’adaptarien a remodelacions posteriors.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Calonge_de_Segarra

Elena Fàbregas & Jordi Gironès / Octubre 2016

+ fotografies: CastellsCatalans/Calonge de Segarra

+ informació en PDF: CastellsCatalans/Calonge de Segarra

tota la informació a: www.castellscatalans.cat

Sant Gervàs

Nom del castell: Sant Gervàs
Data de construcció: XI
Municipi: Gavet de la Conca
Comarca: Pallars Jussà
Altitud: 999 m
Coordenades: E 0.969115 N 42.071987 (Geogràfica - ETRS89)

Com arribar-hi: des de Llimiana cal prendre la carretera que condueix al nucli de Sant Martí de Barcedana-Sant Miquel de la Vall, situat a 5 km Des d’aquest nucli cal enfilar-se fins a les cases més enlairades i continuar per una pista sense asfaltar, però transitable sense problemes, fins al castell situat a la part més alta del poblament.

El Castell de Sant Miquel de la Vall, també conegut com a Castelló Sobirà de Sant Miquel de la Vall, o Castell de Sant Gervàs, és un castell de l’antic terme d’Aransís, en el seu annex de Sant Miquel de la Vall, actualment englobat en el terme municipal de Gavet de la Conca, prop del curs del Noguera Pallaresa i el seu afluent Barcedana, al nord del massís del Montsec de Rúbies. Aquesta serralada fou la frontera amb els musulmans de Lleida fins a mitjan segle XI.

El vilatge de Sant Miquel fou construït als segles XI i XII, a la banda nord del Montsec pensant en la situació fronterera i en el possible enemic islàmic. Els perills venien del migdia islàmic i la situació de Sant Miquel era immillorable. La vila degué tenir una vintena de cases habitades.

Però des que Arnau Mir de Tost reconquerí la vall d’Àger s’havia fet avançar la frontera. Les lluites feudals havien desplaçat els possibles assaltants als dos flancs i al nord i la situació ja no era tan favorable tot i disposar d’una torre de vigilància al cim de la carena. Dues famílies nobiliàries es discutiren la superioritat a la zona des de començament segle XIV, els Llordà i els comtes de Pallars, enfront del priorat de Meià al qual pertanyien d’antic el castell i la vila de Sant Miquel de la Vall, i fins al 1319 es llançaren greuges mútuament. Sembla que l’any 1319 a la vila i al castell, quan Bord de Pallars els compra al priorat per 6.000 sous jaquesos, hi vivien ja només cinc famílies i el rector. A part del despoblament produït per les pestes, a finals del segle XIV les tropes del comte de Foix i vescomte de Castellbó assaltaren violentament la vall Barcedana (1399), i aquesta destrossa, de la qual no s’escapa ni tan sols el temple de Santa Maria, pogué influir en l’abandonament ja definitiu del vilatge. El fet és que hom no hi troba els materials propis del segle XV. 

Es tracta d’un castell medieval que incloïa dins del seu recinte el poble del mateix nom del castell. Està situat en un lloc privilegiat per al control dels diversos passos d’entrada i sortida de la comarca, per la qual cosa a l’edat mitjana tingué una importància cabdal, cosa que explica el seu volum i la magnitud de les troballes que s’hi han fet.

Ha estat excavat entre 1978 i 1980 per equips d’arqueòlegs dirigits pel Departament d’Història Medieval de la Universitat de Barcelona. El jaciment arqueològic trobat és format per un castell del segle XI, amb una torre mestra i un recinte amb bestorres, i un vilatge abandonat, clos rere una muralla, dins la qual hi havia diversos habitatges de planta rectangular, formats per dues o tres cambres. A l’extrem del jaciment hi ha les restes de l’església romànica de Santa Maria del Castelló Sobirà.

A l’extrem de llevant de la plataforma que acull tot el jaciment, hi ha les ruïnes del castell, la planta del qual recorda la del castell de Mur. Es conserven bastants trossos dels paraments dels murs, en alçades diferents, que mostren un aparell de carreus molt ben escairats i perfectament col·locats en filades regulars. Destaca al mig del mur de llevant la torre mestra, o de l’homenatge, així com tres bestorres.  Al centre i a l’extrem de ponent de la plataforma hi ha el vilatge abandonat, del qual només es conserven els fonaments i les primeres filades dels murs de les cases, però que han permès unes prospeccions arqueològiques que han desvetllat una part de la composició del vilatge: restes de la plaça, de carrers, i de diverses cases, entre les quals destaca l’anomenada casa rectoral.

La superfície del castell, construït amb pedra ben treballada i una bona argamassa de calç i sorra, és de 1.269 m2 i la superfície total del poblet és de 8.158,57 m2, 130 metres de llargada i 70 metres d’amplada.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Sant_Miquel_de_la_Vall
Elena Fàbregas & Jordi Gironès / Juny de 2016

+ fotografies: CastellsCatalans/Sant Gervàs

+ informació en PDF: CastellsCatalans/Sant Gervàs
+ Video: Sant Gervàs

tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Tremp

 Nom del castell: Muralles de Tremp
Data de construcció: XIV
Municipi: Tremp
Comarca: Pallars Jussà
Altitud: 463 m

Coordenades: E 0.892908 N 42.165579 (Geogràfica - ETRS89)

Com arribar-hi: situades dins del propi nucli urbà Les muralles de Tremp són un monument del municipi de Tremp (Pallars Jussà) declarat bé cultural d’interès nacional.

Tot i que el primer esment documental que fa referència a les muralles de Tremp és del 1381, Mir i Amat dedueix la seva existència almenydes del 1109, tancant el nucli de població format a l’entorn de la col·legiata de Santa Maria, i no fóra estrany que tampoc aquestes no fossin les primeres.

Després d’incorporada la vila a la Corona el 1370, Pere III concedí, l’any 1381, a la municipalitat la potestat d’imposar tributs a fi de reparar les muralles i obrir-hi valls, és a dir el fossat. Reforçades durant la guerra dels Segadors, aquestes fortificacions foren alterades en temps de les guerres carlines fins que, a finals del segle XIX, per un acord municipal del 1876, foren tapats els valls i anaren desapareixent progressivament els panys de mur.

El recinte que envoltava l’actual ciutat vella, constava de muralles, torres de defensa i portals, a més d’altres construccions fora muralla. Els successius enderrocs han reduït els vestigis a tres torres de defensa, de les sis que hi hagué. Són les anomenades dels «Padres», de la Sagristia i de Mingo. Totes són construccions de planta circular i estructura cilíndrica, edificades amb petits carreus irregulars. El seu estat de conservació és, però, ben diferent: la dels «Padres» (dita així perquè té annex el col·legi-convent dels Pares de la Sagrada Família) ha estat molt restaurada amb l’obertura de finestrals d’un revivalisme poc afortunat i l’afegit d’uns merlets esglaonats amb espitlleres. La de la Sagristia, que es troba rere l’absis de l’església, conserva millor la seva sòlida aparença i manté les mènsules que sostenien les corseres, mentre que, la torre de Mingo, la més mal conservada, és utilitzada com a habitatge entre mitgeres i té coberta de teules. 

L’antic perímetre de la muralla i el fossat és avui resseguit per un passeig de ronda que significativament hom anomena del Vall.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Muralles_de_Tremp
Elena Fàbregas $ Jordi Gironès / Juny de 2016

+ fotografies: CastellsCatalans/Tremp

+ informació en PDF: CastellsCatalans/Tremp

tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Talarn

Nom del castell: Talarn

Data de construcció: XI

Municipi: Talarn

Comarca: Pallars Jussà

Altitud: 581 m

Coordenades: E 0.900890 N 42.185630 (Geogràfica - ETRS89)

Com arribar-hi: dins del nucli urbà. El castell i vila de Talarn és un conjunt fortificat medieval que inclou l’actual vila de Talarn, al Pallars Jussà.

Malgrat no haver deixat mai de ser una important vila en la vida de la comarca, els continus canvis no han impedit que es conservessin molts elements de la vila medieval, des del mateix traçat urbanístic de la vila closa.

El terme del castell és documentat els anys 1055 i 1056 com a afrontació septentrional dels castells de Mur i de Llimiana. L’any 1064, el comte Ramon V de Pallars Jussà cedí al seu cosí Artau I de Pallars Sobirà el castell en penyora. El 1079, Ramon V l’ infeudà al seu castlà Ginaman Hug i en els propers anys s’establí una complicada jerarquia feudo-vassallàtica que pot ésser interpretada com a indici de la importància del castell dins el conjunt del comtat, derivada de la situació estratègica i de l’amplitud del terme jurisdiccional. A partir del segle XIII coneixem alguns castlans del castell de Talarn, entre els quals trobem membres de les famílies Mur i Vilamur. Arcard de Talarn, consta en retre homenatge l’any 1338 a Pere III pel castell de Talarn. Al llarg de la primera meitat del segle XIV, els monarques, necessitats de grans sumes de numerari, empenyoraren en diverses ocasions els castells de Talarn i Orrit. L’any 1357 el rei va vendre en franc alou els castells i llocs de Talarn i Orrit a Arnau Roger, comte de Pallars, per la quantitat de 71.000 sous. Per privilegi reial de l’any 1455 Talarn fou constituïda en capital de la sotsvegueria del Pallars i residència dels sotsveguer, càrrec que en endavant només podrien exercir els fills de la vila. Per la seva importància estratègica i centralitat política, l’any 1476 fou presa per les companyies mercenàries de Lluís de Mudarra i l’any 1562 pels hugonots comandats pel comte de Foix. L’any 1716 Felip V convertí Talarn en cap de corregiment, capitalitat que perdé el 1834 a favor de Tremp.

El castell termenat de Talarn era situat en el lloc més elevat i oriental de la vila closa, on encara avui dia hi ha algunes restes. S’hi conserva la Torre de la Presó i el Pla del Castell, antic pati d’armes. En el que es conserva es pot observar un diàmetre de 2,7 m. a la torre, una alçada de 6 m, amb dos relleixos a 2,9 i 3,9 m. del terra, i amb uns gruixos, en els murs adjacents, de 180 cm. Aquesta part es pot datar al segle XI. Prop de les restes de la Torre de la Presó hi ha també d’altres restes del castell, entre les quals les de la primitiva església, molt emmascarades entre les cases que ocupen el lloc on hi hagué el castell. 

Als peus del castell es va anar generant la vila de Talarn. Probablement començà com un poble castral nascut a redós del castell, que es convertí en vila closa molt aviat, en estendre’s les muralles del castell en un segon recinte que abraçava la vila medieval. Amb el pas del temps es van anar modernitzant les velles cases medievals, sobretot en l’època esplendorosa de la història de la vila, quan Talarn esdevingué una vila cortesana, a nivell comarcal, ja que va acollir les principals famílies pallareses, que s’hi construïren la casa pairal.

A la banda oriental de la vila hi ha el Portal i la Torre de Soldevila, atalussada i feta de carreus grossos ben arrenglerats. A l’altre extrem de la vila, a ponent, hi ha la Torre de Caps, feta amb pedra menys regular, més petita i irregularment col·locada A prop d’aquesta torre, més al nord, hi ha les traces d’una bestorre o torre d’angle, quasi del tot desapareguda. Encara, rere l’esglé-Portal interior, entre la plaça i el castell. sia de sant Martí, hi ha les restes d’una altra torre, visible per les formes arrodonides del fragment que se’n conserva (veg. Sant Martí de Talarn).

Aquestes torres són més tardanes que el castell, i es podrien datar entre el segle XIII i el XIV. Constituïen la vila closa pocs carrers, encara conservats, que consisteix en un carrer principal, el del Mig o del Forn, que arrenca del costat nord de l’església, i, paral·lel a ell, el carrer Nou, o de Pau Coll, que de fet esdevé carrer principal, ja que enllaça el Portal de Soldevila, al sud-est, amb el Portal de la Torre dels Caps, al costat de la torre d’aquest nom, al nord-oest de la vila. Més al nord discorre un tercer carrer, que passa pel castell i la plaça de Vilanova, o del Gall, a occident de la vila. Com a carrers, dins del clos de la vila només hi ha aquests tres; ara bé, relligant-los i completen la trama urbana de Talarn, tot de carrerons els van entrelligant. Carrerons com el del Forn o el del castell, per exemple. 

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_i_vila_de_Talarn

Elena Fàbregas $ Jordi Gironès / Juny de 2016

+ fotografies: CastellsCatalans/Talarn

+ informació en PDF: CastellsCatalans/Talarn

tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Torre d’Estorm

Nom del castell: Torre d’Estorm
Data de construcció: XI
Municipi: Sant Esteve de la Sarga
Comarca: Pallars Jussà
Altitud: 857 m
Coordenades: E 0.841031 N 42.086580 (Geogràfica - ETRS89)

Com arribar-hi: entre els km 79 i 78 de la carretera C-13 entre Tremp i el pas de Terradets surt la carretera LV-9124 que arriba a Moror havent passat abans per Guàrdia de Tremp. Abans d’arribar a Moror hi ha un trencall a la dreta que mena fins a Estorm.

La Torre d’Estorm és una torre medieval semicircular, en part derruïda, datable al segle XI i que formava part d’un castell. Està situada al capdamunt del poble d’Estorm, dins del terme municipal de Sant Esteve de la Sarga, coronant el poble, la part superior del qual presenta les característiques de poble clos. Forma part de la línia defensiva del vessant nord del Montsec d’Ares 

El 1099 el comte Pere Ramon I de Pallars Jussà dotà la canònica de Mur amb el terme d’Estorm. En el fogatge de 1365-70 Estorm, al costat de Vilamunera, consta com a propietat de Guillem de Berga, i el 1381, de F. de Perves. Des de la darreria del s. XVII i fins principis s. XIX, pertanyé als Portolà, barons de Castellnou de Montsec. 

Era un castell format per una torre i un recinte que s’estenia pel planell que hi ha al cim del turó. Torre de planta circular d’una alçada actual de 12 m, amb un diàmetre extern al nivell inferior de 4,8 m i un gruix de mur de 140 cm. El primer trespol, on hi devia haver la porta, és a uns 5 m del sòl exterior. Uns 4,5 m més amunt hi ha un engruiximent del mur que deu correspondre a un altre sostre de fusta. Per damunt d’aquest, la torre s’alça uns 3 m més i es probable que hi hagués encara un altre pis. Al primer nivell es conserven dues espitlleres, interiorment acabades amb arcs adovellats i a l’exterior rectangulars, tancades amb llinda. Al segon pis es veu una altra espitllera, d’arc encara major que les dues anterior i, al costat seu se n’endevina una altra. Al costat meridional de la torre hi havia un petit recinte, un clos murallat que ocupava tot l’espai del cim del turó del castell no ocupat per la torre. Tenia una llargada de entre 9,5 i 7 m de nord a sud i una amplada d’uns 7 m d’est a oest. El mur perimetral, que s’endevina en algun lloc, té un gruix de 80 cm. Al costat nord-oest de la torre hi ha un vall artificial que probablement es va construir per dificultar l’accés a l’enemic.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Torre_d’Estorm

Elena Fàbregas & Jordi Gironès / Juny de 2016

+ fotografies: CastellsCatalans/Estorm

+ informació en PDF: CastellsCatalans/Estorm

tota la informació a: www.castellsCatalans.cat