dimarts, 25 d’abril del 2006

Granera (Vallés Oriental)

El castell de Granera està situat a 768 metres d’altitud en una privilegiada situació on el seu valor estratègic queda ben manifest a banda i banda. Som al capdamunt de la serra de Sallís, en plena Serralada Prelitoral i en un clar nexe d’unió entre el proper massís de Sant Llorenç del Munt, ben visible a ponent, i els cingles de Gallifa i de Bertí a llevant, amagats per les serretes veïnes. Més al nordest el massís del Montseny ocupa l’horitzó.
De l’antiguitat del paratge ens en dóna mostra la capella romànica dedicada a Santa Cecília que trobem al peu del nucli habitat.En els darrers anys ha estat restaurada amb força encert.

La primera referència del castell data del segle XI, sota el nom de castrum Granaria (llatí, granaria=graners) i formant part de la llarga llista de castells que, l’any 1023, la comtessa Ermessenda empenyorà al seu fill Berenguer Ramon I com a garantia de la pau que li havia jurat.
El castell de «Graneira» surt aludit en una escriptura signada l’any 1160 per Berenguer Reverter qui encomanà el castell a Arnau de Montserrat (castlà). L’any 1187 Berenguer de Guàrdia (o de la Guàrdia) assignà, per testament, el castell montserratí de la Guàrdia i el d’Apiera (Piera) —els quals tenia en feu del monarca— a Arbert de Castellvell, deixant-li ensems els castells de Granera, Castelltort i Castellnou de Bages, confiats a Bernat de Belllloc, de la Roca.
Pere de Planella adquirí, per compra al rei, els drets i jurisdiccions de Granera, Mura i Vallhonesta. El comprador fou conseller reial i habitava al veí Castell Nou de Moià. Durant el període 1365-70 hi ha censats 24 fogatges assignats als castell de Granera. La important família Planella mantingué durant molts anys la propietat del castell i del seu terme fins que, arribat l’any 1600, consta que les jurisdiccions civil i criminal sobre castell i terme de Granera foren concedides al noble Antoni Despalau.
El 1657, el militar Joan Baptista de Planella i de Cruïlles senyorejava en el terme de Granera, i el títol de baró de Granera fou concedit a Jacint de Sala, cavaller de l’ordre militar de Muntesa, resident a Barcelona.
Durant la Guerra de Successió (1714) Pere de Planella i de Dusay, baró de Granera, féu costat a la causa filipista, la qual cosa li comportà posteriorment el càrrec de regidor de Barcelona.
Els Planella, barons de Granera, entroncaren amb els comtes de Llar i els barons de Maldà, i finalment la propietat del castell recaigué en Salvador de Vilallonga de Càrcer.

El castell ens ha arribat amb un acceptable estat si bé quelcom malmès internament, cosa que fa necessària la seva consolidació.
Té una planta en forma de quadrilàter lleugerament allargat i irregular amb una bona presència de sageteres. Del castell podem considerar dues cronologies diferents; l’una del segle XII corresponent a l’angle nord-oest (té una part en opus spicatum) i l’altra del segle XIV, sotmesa a un posterior procés de reconstrucció.

Nota: per fer aquest escrit he recollit la major part de la informació històrica de l’escrit sobre Castellterçol aparegut al volum II de l’obra sobre els Castells Catalans publicada per l’editor Rafael Dalmau l’any 1969 (segona edició del 1991).

Jordi Gironès i Vilardebò / abril de 2006

mes fotografies: CastellsCatalans/Granera
informació en PDF : Granera
informació a Viquipedia: castell de Granera