dimecres, 23 de gener de 2008

SELMELLA ( Alt Camp)


El castell de Selmella, per la seva configuració, espai rocós vertical on els murs eleven l’altitud a 830 m. a frec de timba, pertany al municipi de Pont d' Armentera i es troba situat a les coordenades N 41º 25' 15" i E 1º 20' 15".
Des de Selmella veurem al nord la serra Morena; a l’est, Querol, Pinyana i els cims de Formigosa i Montagut; al sud-est, la serra del Montmell; al sud, el Pont d’Armentera i la vall del Gaià; al sud-est, el Camp de Tarragona; a l’oest, la Conca de Barberà i la serra de Prades; i al nord-est la serra de Comaverd.
La forma més correcta d’accedir al castell és fer-ho des del petit poble de Selmella, deshabitat des dels anys 30-40 i avui completament enderrocat. Des de dalt la carena de la serra i per un camí empedrat que surt de la vora d’una antiga bassa, arribareu a la placeta de l’església de Sant Llorenç. L’edifici, bastit al segle XII, es troba en un lamentable procés d’enrunament.
Des de la plaça, on comuniquen tots els carrers del petit tramat urbanístic, cal que agafeu el cami que puja cap a la serra. Davant vostre s’imposarà imponent el mur de migdia del castell, coronant el cingle.

Quan arribareu a dalt de la serra, a la vostra dreta quedarà el conjunt fortificat de Selmella, construccions exemptes i separades per un petit fossat excavat en el terreny natural: en primer terme, una gran torre que es troba enclavada en la roca, i, en el límit nord-est de la carena, un edifici de planta rectangular: el castell.
La torre De planta trapezoïdal i amb l’accés obert en el mur nord, aquesta construcció defensiva esdevé única dins els patrons arquitectònics que presenten el conjunt de fortificacions del Gaià. A manera de bestorre exempta o torre albarrana, defensa per davant del fossat l’accés al castell. Completament integrada en el prominent relleu del sector, que sovint s’utilitza com a mur de tancament, devia tenir dos pisos —tal i com ho indica el relleix que presenten els murs a uns 4,7 m d’alçada—.
En el pis superior, els murs presenten una línia d’espitlleres, per sobre de la qual se situen finestres de majors dimensions —una en cada mur—.
L’edifici central del castell correspon a aquesta estructura de planta rectangular, orientada en direcció NE-SW, d’uns 30 m de llargada i 15m d’amplària. L’accés, igual com passava a la torre, s’efectua per davant del fossat que separa ambdues estructures.
En l’àrea d’accés, prop del mur de tancament sud-oest, se situen les restes d’una cisterna de planta circular, i en l’extrem nordest de l’edifici una habitació de planta irregular coberta amb volta, de la qual encara en són visibles els basaments dels arcs que la sostenien. La part central de l’espai intern es distribueix en diverses habitacions, perfectament identificables enmig de l’enderroc, però de funcionalitat incerta. De tota manera, però, els elements arquitectònics que es
conserven in situ o formant part de l’enderroc semblen indicar que ens trobem, almenys pel que fa a l’estructura interna de l’edifici, davant d’una construcció de principis del gòtic.
Segurament, com passa en d’altres castells, l’edifici originari fundacional, construït a finals del segle X o principis del segle XI, fou remodelat i ampliat durant les centúries següents i, per tant, les restes que observem en l’actualitat pertanyen a aquest segon període constructiu.

El primer document de què hom disposa sobre Selmella és prou aclaridor del seu origen:
tracta del judici per la propietat del terme castral, que té lloc a Santa Perpètua, l’any 1011. S’oposen el bisbe de Vic, Borrell i el seu oncle o avi, Sal·la, senyor de Santa Perpètua, per una part, i Hug de Cervelló, fill d’Ansulf de Gurb, per l’altra.
A partir de la segona meitat del segle XII, el terme del castell de Selmella es veu afectat de forma important per la fundació del monestir de Santes Creus, el qual a partir de 1173 inicia una política de compra de terres i drets de pastura a tota la zona. Aquest fet, al costat de les donacions i deixes que rep dels senyors amb drets a la zona, converteix el cenobi en un dels senyors més importants del territori. L’establiment del monestir en terres del terme de Selmella comporta la creació de la granja de Fontscaldetes i la quadra del Conill que, al seu torn, generen importants conflictes.
Al llarg del XIII, el monestir continua incrementant els drets sobre el terme de Selmella, tot i que la senyoria pertany a Ramon Alemany de Cervelló. De mitjan segle XIV daten el fogatges que ens aproximen a la població dels termes castrals. Selmella documenta en el fogatge de les corts de Cervera (1379) una població escassa, només cinc famílies, que es reduiran només a una en el fogatge de 1496. En són senyors, com en els segles precedents, la família Cervelló.
Més endavant, ja al segle XVII, consta com a propietària la família Armengol, barons de Rocafort, que probablement compraren el castell, junt amb la baronia de Montagut, a començaments del segle XVI.
A l’extinció dels senyorius jurisdiccionals (1837), a Selmella hi viuen de forma bàsicament disseminada una setantena de persones; pertany llavors al municipi del Pont d’Armentera.

Text extret íntegrament del llibre Els castells del Gaià. EdiTorial Cossetània, 1999.
Jordi Gironès - gener 2008 + fotografíes

1 comentari:

Ramon Segret ha dit...

Gràcies per mantenir aquesta informació. M'ha servit per preparar una sortida amb amics.
Ramon Segret