Nom del castell: CervellóData de construcció: segle X
Municipi: Cervelló
Comarca: Baix Llobregat
Altitud: 270 m
Coordenades: E 413099.5, N 4582532 (ED50 UTM 31N)
Longitud: 1º 57' 34.14'' Latitud: 41º 23' 15.99'' (ETRS89 Geodèsiques)
Com arribar-hi: des de Cervelló, i després de la gran rotonda de sortida de la autovia, girar a la dreta, entrant a la població. Tornar a girar a la segona travessia a la dreta, en una curva molt pronunciada, amb baixada. Passar per sota del pont de la autopista, i a continuació girar a l’esquerra. Ara, la carretera, asfaltada, té al costat esquerra tot un petit passeig peatonal i per bicicletes, separat de la via per un vallat de fusta.
Aviat, a la dreta veurem un trencall amb la indicació ”Església de Santa Maria de Cervelló”. Agafem-lo. De seguida, a l’esquerra trobem un altre trencall, amb una petita esplanada al davant on s’inicia una pista de muntanya, barrat el pas per una cadena. Hi ha lloc per deixar-hi el vehicle, continuant a peu, a cent metres i escaig trobarem l’església de Santa Maria.
Tornem a la carretera. De seguit a la dreta un altre trencall on neix una altra pista de muntanya. Cal aparcar aquí el vehicle i continuar a peu, per la carretera, en direcció amunt, pel voral esquerra, amb precaució, donat que hi ha molt poc espai entre els cotxes que circulen i nosaltres, que ara tenim un barranc a l’esquerra. Al cap de molt poc, entre una curva i contracurva, a l’ esquerra veurem una elevació del terreny, un turó. Aquí, a sota del voral, neix un petit caminet, que ens portarà al cap de 10 metres a les ruïnes del castell, força amagat entre la vegetació.
L’origen del terme cal cercar-lo en el seu castell, documentat des de l’any 904, quan el comte Guifre Borrell va organitzar el repoblament de la zona. Des del castell es controlaven i defensaven totes les terres dels voltants.
A partir d’aquest moment, la relació entre el castell i el monestir de Sant Cugat del Vallès fou estreta, ja que el monestir era l’encarregat de controlar totes les possessions eclesiàstiques de la vall.
L’any 992, els comtes Ramon i Ermengol, actuant conjuntament, van vendre el castell amb els seus termes i esglésies, i totes les possessions que en depenien, a Ènnec Bonfill.
Els límits del seu terme eren Eramprunyà, Olèrdola, Subirats, Gelida i Corbera fins al Llobregat.
Durant els segles XI i XII, la fidelitat dels Cervelló als comtes barcelonins fou constant. Al s. XIII, però, el seu comportament va canviar radicalment i a partir de llavors es van dedicar a lluitar contra el rei. Les guerres que es van succeir, com la revolta nobiliària contra Jaume I (1259), van afectar les terres del Llobregat i sobretot les de la baronia de Cervelló.
Les guerres contra el rei van continuar fins que el 1297 Guerau II va vendre la baronia de Cervelló al rei Jaume II. Al començament del s. XIV, el castell passava a mans dels comtes de Pallars i tornava a poder del rei el 1374. Va canviar diverses vegades de propietat, i encara es va veure involucrat en la guerra de Successió (s.VIII).
El recinte sobirà, que s’alçava a la banda de ponent del conjunt fortificat, era el sector més desprotegit, ja que els altres costats quedaven salvaguardats per espadats naturals.
Una muralla romànica (segles XI-XII) tanca el recinte sobirà i s’hi conserven les restes de la capella del castell, una construcció força malmesa que cal datar al s. XIII. Prop de la capella s’alça una massissa torre de planta trapezial (s. XIII), construïda amb carreus similars als de la capella.
Al recinte jussà es conserven vestigis d’edificacions destinades a habitatge. Aquest recinte, que era l’albacar del castell, quedava tancat per una muralla del s. XI reformada al s. XIII. Les diverses estances que s’hi identifiquen —una d’aquestes, la sala coneguda com de Baix, encara conserva una part de la volta que la cobria— corresponen a construccions dels segles XI-XII, amb reformes dels segles XIII i XIV.
Nota: extret del volum Baix Llobregat de la Catalunya Romànica d’Editorial Pòrtic, abril de 2002
Aviat, a la dreta veurem un trencall amb la indicació ”Església de Santa Maria de Cervelló”. Agafem-lo. De seguida, a l’esquerra trobem un altre trencall, amb una petita esplanada al davant on s’inicia una pista de muntanya, barrat el pas per una cadena. Hi ha lloc per deixar-hi el vehicle, continuant a peu, a cent metres i escaig trobarem l’església de Santa Maria.
Tornem a la carretera. De seguit a la dreta un altre trencall on neix una altra pista de muntanya. Cal aparcar aquí el vehicle i continuar a peu, per la carretera, en direcció amunt, pel voral esquerra, amb precaució, donat que hi ha molt poc espai entre els cotxes que circulen i nosaltres, que ara tenim un barranc a l’esquerra. Al cap de molt poc, entre una curva i contracurva, a l’ esquerra veurem una elevació del terreny, un turó. Aquí, a sota del voral, neix un petit caminet, que ens portarà al cap de 10 metres a les ruïnes del castell, força amagat entre la vegetació.
L’origen del terme cal cercar-lo en el seu castell, documentat des de l’any 904, quan el comte Guifre Borrell va organitzar el repoblament de la zona. Des del castell es controlaven i defensaven totes les terres dels voltants.
A partir d’aquest moment, la relació entre el castell i el monestir de Sant Cugat del Vallès fou estreta, ja que el monestir era l’encarregat de controlar totes les possessions eclesiàstiques de la vall.
L’any 992, els comtes Ramon i Ermengol, actuant conjuntament, van vendre el castell amb els seus termes i esglésies, i totes les possessions que en depenien, a Ènnec Bonfill.
Els límits del seu terme eren Eramprunyà, Olèrdola, Subirats, Gelida i Corbera fins al Llobregat.
Durant els segles XI i XII, la fidelitat dels Cervelló als comtes barcelonins fou constant. Al s. XIII, però, el seu comportament va canviar radicalment i a partir de llavors es van dedicar a lluitar contra el rei. Les guerres que es van succeir, com la revolta nobiliària contra Jaume I (1259), van afectar les terres del Llobregat i sobretot les de la baronia de Cervelló.
Les guerres contra el rei van continuar fins que el 1297 Guerau II va vendre la baronia de Cervelló al rei Jaume II. Al començament del s. XIV, el castell passava a mans dels comtes de Pallars i tornava a poder del rei el 1374. Va canviar diverses vegades de propietat, i encara es va veure involucrat en la guerra de Successió (s.VIII).
El recinte sobirà, que s’alçava a la banda de ponent del conjunt fortificat, era el sector més desprotegit, ja que els altres costats quedaven salvaguardats per espadats naturals.
Una muralla romànica (segles XI-XII) tanca el recinte sobirà i s’hi conserven les restes de la capella del castell, una construcció força malmesa que cal datar al s. XIII. Prop de la capella s’alça una massissa torre de planta trapezial (s. XIII), construïda amb carreus similars als de la capella.
Al recinte jussà es conserven vestigis d’edificacions destinades a habitatge. Aquest recinte, que era l’albacar del castell, quedava tancat per una muralla del s. XI reformada al s. XIII. Les diverses estances que s’hi identifiquen —una d’aquestes, la sala coneguda com de Baix, encara conserva una part de la volta que la cobria— corresponen a construccions dels segles XI-XII, amb reformes dels segles XIII i XIV.
Nota: extret del volum Baix Llobregat de la Catalunya Romànica d’Editorial Pòrtic, abril de 2002
Jordi Gironès Vilardebò / Desembre de 2008
mes fotografies: CastellsCatalans/Cervelló
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada