dimarts, 10 de març de 2009

MIRALLES

Nom del castell: Miralles
Data de construcció: segle X
Municipi: Santa Maria de Miralles
Comarca: Anoia
Altitud: 640 m
Coordenades: E 376508.5, N 4597516.5 (ED50 UTM 31N)
Longitud: 1º 31' 7.985'' Latitud: 41º 31' 4.510'' (ETRS89 Geodèsiques)

Com arribar-hi: s’hi accedeix per una pista forestal que surt des de la carretera C-37 que va d’Igualada a Valls, passat el K. 53 i a l’alçada de Ca l’Escolà, indret que forma part de Santa Maria de Miralles. S’hi accedeix fàcilment amb un quilòmetre aproximat de camí.

La primera notícia de la fortalesa és de l’any 960, als inicis del repoblament de la vall de l’Anoia. Els Cervelló van tenir el domini de Miralles diversos segles. Al s. XII es documenta una família cognomenada Miralles, vinculada a la castlania del castell. L’any 1347, Guerau de Cervelló s’intitulà senyor de la baronia de la Llacuna, que incloïa Miralles. La baronia va passar dels Cervelló als Alagó, barons d’Alfajarín, i d’aquests, als Montcada, marquesos d’Aitona, i als Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli. Al s. XIX la jurisdicció era compartida pel marquès d’Aitona i el de Moja.

Les restes del castell, bastit al s. X, s’alcen sobre un turó des d’on es domina la vall alta de la riera de Miralles.
Del recinte del castell es conserven quatre parets que tanquen un espai rectangular i que tenen un gruix d’1 m, aproximadament, tret de l’angle sud-est, que en té 1,5 m, i la paret sud, que va ser reforçada posteriorment, amb una amplada d’1,9 m. Les parets nord i est tenen un relleix que fa pensar que hi havia un sostre i un nivell superior. Sota el relleix del mur nord s’obren diverses espitlleres. A la façana est, molt malmesa, hi havia probablement l’entrada principal. Els paraments són obrats amb carreus petits, poc treballats i en molts llocs col·locats de manera semblant a un opus spicatum. A l’interior dels murs les pedres estan lligades amb un morter de calç.
Uns 30 m al sud del recinte del castell, més enllà de l’església, trobem les restes de cinc habitatges, refets en època moderna, la façana sud dels quals feia de muralla amb les torres a cada un dels dos extrems. La de l’oest, que data de la mateixa època del castell, té forma rectangular i és tancada per uns murs de 80 cm de gruix, fets amb pedres petites unides amb morter de calç. La torre situada a l’est, més gran, podria ser de la baixa edat mitjana. Per sota d’aquesta torre passa el camí d’entrada al poble.

Nota: extret del volum L’Anoia de la Catalunya Romànica d’Editorial Pòrtic, setembre de 1999
Jordi Gironès Vilardebò / març de 2009

+ fotografies : CastellsCatalans/Miralles
   Video: castell de Miralles