dimarts, 5 d’octubre de 2010

Olost

Nom del castell: Olost
Data de construcció: segle X
Municipi: Olost
Comarca: Osona
Altitud: 530 m
Coordenades: E 425076.0, N 4647826.0 (ED50 UTM 31N). Longitud: 2º 5' 40.24'' Latitud: 41º 58' 37.28'' (GPS)
Com arribar-hi: el castell està situat al sud del poble d’Olost i ben a prop del seu nucli principal.

A Olost, l’any 909, el comte Guifré reedificà l’església, que havia romàs per molts anys destruïda pels pagans; això diu l’acta de consagració, falsa o falsejada en diversos punts, però que Ramon d’Abadal i altres historiadors admeten que té un fons de veritat. Hi ha també una referència de l’any anterior, concernent el terme del castell Uristense: «in agacencia de domus Sta. Maria Olostensis in locum ubi dicitur Kavarresa (terme relacionat amb la riera Gavarresa)». Pocs anys més tard, el 920, resta documentada la venda d’una casa «in comitatu Ausona, in castro Uristense, in agacencias de Sancta Maria in villa que vocant Oloste»; el 923, altra venda, de vinyes, «in castro Oristense in agacencias de domos Sancta Maria Olostensis»; el 924, la d’uns molins «in castro Oristensem in agencia de Domo Sta. Maria Olostensis in rio qui vocabulu est Gavarresa»; i el 928, la d’un terreny «in castro Oristicens in agecencia de domum Sancta Maria Olostensis infra fines Garrigosum ».
Bé que ens arriba una notícia, escrita modernament, que tendeix a situar ja en el segle IX l’existència del castell d’Olost, la veritat és que les anteriors informacions, primerenques en la documentació que consultem, asseguren que Olost —i no pas encara el castell d’Olost— depenia del castell d’Oristà.
El 4 de juliol de 1290, Guillem de Peguera, fill de Ramon, cavaller, reté homenatge de fidelitat al bisbe de Vic, pel delme d’Olost i per altres feus que posseïen els seus antecessors; el prelat li dóna la investidura dels feus.
El rei Pere el Cerimoniós va vendre, l’any 1353, el lloc de Tornamira a Ramon Peguera, donzell, senyor d’Olost, i l’any 1400 Guillem d’Olost era sotsveguer del Berguedà.
En el període la «torbació de Catalunya», o sigui en el temps de la lluita de la Generalitat contra el rei Joan II, els remences es refugiaren en aquest castell a l’igual de com ho feren a Torelló i Casserres. Els vigatans es condolien, vers el 1464, que la gent d’armes que amb anterioritat havia estat tramesa per fer desaparèixer uns llocs de refugi, no hagués enderrocat també les tres esmentades forces, des d’on els remences produïen diverses correries.
En la capitulació de Vic feta a Joan II, l’any de l’acabament de la guerra (1472), s’indica que el castell d’Olost havia estat destruït durant el període bèl·lic.
En el segle XVII, «Aulost» figura com propietat «del Rey» i en la sotsvegueria de Lluçanès i és de la dita vegueria de Manresa.
Un document del 1620 dóna fe de la destrucció del castell d’Olost i de l’inici d’obres de restauració fins arribar a l’actualitat en què trobem ja un casal, de bon veure, propietat de l’uròleg doctor Antoni Puigvert.

Nota: escrit extret del Volum IV dels Castells Catalans publicat per l’editor Rafael Dalmau l’any 1993.
Jordi Gironès i Vilardebò / octubre de 2010

+ fitxa complerta en PDF: Castell de Olost
+ Fotografies : CastellsCatalans/Olost
+ comentaris: ens ha agradat molt
   Video: castell d'Olost