Data de construcció: segle XIII
Municipi: Forallac
Comarca: Baix Empordà
Altitud: 48 m
Coordenades: E 504670.0, N 4645599.5 (ED50 UTM 31N). Longitud: 3º 3' 18.81'' Latitud: 41º 57' 37.88'' (GPS)
Com arribar-hi: situat dins del mateix nucli urbà de Vulpellac.
El castell de Vulpellac és un notable exemplar de l’arquitectura civil gòticorenaixentista al nucli de la població de Vulpellac, al Baix Empordà.
Documentat el 1269, quan se signa un conveni entre el bisbe de Girona i el senyor de Vulpellac sobre la construcció de la fortalesa.
El 1287 el senyor de Vulpellac era Guillem de Palol, feudatari dels Peratallada, i el 1319 hi ha documentació dels drets que el bisbe de Girona tenia sobre la parròquia. El 1322 el domini del castell pertanyia als Sant Sadurní i passà a Guillem Sarriera pel seu matrimoni amb Sibil·la de Sant Sadurní. L’any 1358 Guillem comprà les jurisdiccions del lloc al comte d’Empúries.
Està documentat que Antoni Sarriera era el senyor de Vulpellac el 1523. Amb el seu fill, Miquel Sarriera, senyor de Vulpellac a la primera meitat del segle XVI, arriba l’època daurada d’aquesta fortalesa, transformant el castell en un magnífic palau senyorial.
Manté en bona part l’estructura essencial del segle XIV, amb nombroses reformes de la primera meitat del segle XVI, efectuades per ordre de Miquel Sarriera, que van afectar la disposició interior i la decoració. Pels voltants de 1725, s’hi van fer altres reformes i més endavant, l’edifici va ser reconvertit en casa de pagès.
És un edifici de dues plantes, que junt amb l’església, emmarquen un petit pati interior central de planta trapezial. Al centre hi ha un pou de pedra i l’accés a la part alta de l’edifici es fa mitjançant una escala adossada als murs.
La torre mestra, a ponent, és del segle XIV, de planta rectangular amb poques obertures gòtiques, espitlleres, merlets i pisos de fusta, però va ser aixecada sobre les restes d’una torre més antiga, amb aparell d’espiga a la seva base.
A l’entorn del palau hi ha restes del recinte emmurallat amb obertures de defensa en forma d’espitllera, encara que alguns vestigis han quedat enmig de les cases del poble que s’hi han adossat. La torre de planta quadrada amb el portal adovellat al nord-est, és l’element més ben conservat. S’alça una altra torre, cilíndrica, al sud-oest del poble, també encaixada entre les cases.
A l’interior destaca la sala major, amb arcs de diafragma apuntats, les dependències baixes amb voltes i les diverses estances de la planta principal. Després d’enderrocar una construcció rural posterior, ha aparegut un
emmerlat superior ben conservat. També es conserven algunes rajoles decorades.
Informació extreta de Wikipèdia:
+ fotografies: CastellsCatalans/Vulpellac
+ informació en PDF: Vulpellac
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada