dimarts, 14 d’abril de 2015

Lloberola

Nom del castell: Lloberola
Data de construcció: XII
Municipi: Biosca
Comarca: Segarra
Altitud: 621 m
Coordenades: E 1.362588 N 41.889084 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: cal seguir la carretera que va de Biosca a Solsona, prenent un trencall que hi ha a l’esquerra entre els Km 32 i 33, i arribareme en uns 3 Km.
El castell de Lloberola es troba a Lloberola, una entitat de població de Biosca (la Segarra). S’alça al cim d’un turó al costat de la riera de Lloberola, afluent de la riera de Sallent. Proper al castell de Vallferosa, s’emplaça a mig camí de les planes del Solsonès i la vall de Llobregós. Té comunicació visual amb el castell de Ribelles. 
El primer document que fa referència a Lloberola és el testament del comte d’Urgell Ermengol I, datat el 1007 (1009). La notícia més antiga del castell és del 1041, per una venda d’un hort. El 1046 es documenta el qui podria ser un castlà, Ramon Guillem de Lloberola. L’alt domini del castell devia restar, però, en mans del comte d’Urgell i per això, el 1167, el comte Ermengol VII d’Urgell llegà el castell al seu fill Ermengol VIII. L’any 1172 posseïa el castell Pere Sanç de Llobera, a qui pervingué de la seva esposa Dolça, que el tenia pel vescomte Ramon Folc de Cardona. El domini els Cardona continua documentat el segle XIV. El 1736 la senyoria del lloc pertanyia a Miquel d’Agulló-Pinós marquès de Gironella, que residia a Barcelona.
El castell de Lloberola és un castell preromànic en el que perviu el món musulmà que es concreta en una fortificació orientada al nord, amb la finalitat de defensar la banda més dèbil d’aquesta esplanada fortificada. Després, dues fortificacions, fetes successivament de tal manera que una folra a l’altre. Al llarg de l’any 1000 es troben altres mostres de folrament: Vallferosa, Ardèvol, Ponts, Orenga, etc...
És situada al cim d’un turó d’uns 30 m de llarg per uns 13 m d’ample. Segons revelen les seves ruïnes, es va bastir en diverses fases constructives. L’edificació més antiga, és la muralla que tancava el sector nord-oest del turó, de la qual es conserven diversos trams, formats per grans carreus de pedra units amb morter de calç. En una segona fase es va bastir a la banda sud una torre de planta lleugerament trapezial, que actualment fa un alçada d’uns 6 metres, si bé en origen devia ser força més alta i un mur perimetral encara visible per exemple a la banda oest. En una tercera fase es va folrar exteriorment la torre per fer-la més alta i reforçar-ne els murs i una paret corba a l’extrem sud que recobria l’antiga muralla. Les parets d’aquesta segona torre s’adossen a les cares sud, est i oest de la primera.
La torre interior i el primer recinte es poden relacionar amb un primer moment de fortificació cristiana (segle XI). La torre primitiva era molt petita i, en un moment posterior es va recobrir exteriorment per a reforçar-la i fer-la més alta. També es reforçà el mur perimetral per la banda exterior. 
Les torres de Lloberola pertànyen a una fortificació refeta dues vegades —segons les necessitats defensives del moment— en dates properes a l’any 1000. Les dues obertures que travessen el mur sud de la torre i també els permòdols que hi ha a fora en un nivell inferior, és possible que fossin fets o encastats a la baixa edat mitjana o fins i tot ja en època moderna.
Extret del web: ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Lloberola
Elena Fàbregas & Jordi Gironès / Abril de 2015    


+ informació en PDF: CastellsCatalans/Lloberola
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat