dimarts, 7 de juny de 2016

Orcau

Nom del castell: Orcau
Data de construcció: XI
Municipi: Isona i Conca Dellà
Comarca: Pallars Jussà
Altitud: 887 m
Coordenades: E 0.982658 N 42.165861 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: per arribar-hi cal situar-se a la carretera C-1412, que uneix Isona amb Tremp. Molt a prop del desviament cap a Figuerola d’Orcau hi ha el desviament cap a Orcau, que cal seguir fins a arribar al mateix poble i anar cap a la part alta del nucli, des d’on surt un corriol que es va enfilant en ziga-zaga pel vessant sud-oest del turó, per salvar el desnivell de 154 metres que hi ha. El castell és inaccessible pel sud i per ponent.
El Castell d’Orcau és un dels castells més ben documentats de tota la Conca Dellà, com els d’Abella i de Llordà. Igual que aquests dos altres castells, la seva situació li permetia un extens d omini del territori, ja que controla tant la Conca de Tremp com la Conca Dellà. El castell està situat dalt d’un turó de 887 m, dins de l’antic terme homònim i actual d’Isona i Conca Dellà i, a nivell estatègic, permetia enllaçar visualment els castells de Mur i de Llordà.
El castell d’Orcau es construeix al voltant del canvi de mil·lenni, quan la frontera separava els comtats catalans dels sarraïns. No només és important pels elements arquitectònics que conté, sinó també per la seva història jurídica i administrativa, ja que és un dels primers dominis documentats on s’observa el pas del règim comtal al feudal.
Fou origen i seu de la baronia d’Orcau, una de les més importants de tot el Pallars Jussà. El primer document que ens en parla és del 1010, i l’esmenta com a castro Orcall. Ramon V, comte de Pallars Jussà el vengué a Arnau Mir de Tost, i aquest el cedí al cap d’un any a la seva filla Valença,
que es casà amb el comte, amb la qual cosa el castell d’Orcau tornà de seguida a mans dl comte de Pallars. El 1055 un pacte entre els comtes i Ramon Miró d’Orcau, castlà del castell, deixà  de per vida seva el castell del tot en les mans del d’Orcau. Els pactes de renovació s’anaren succeint, i subsistí en el fill del d’Orcau, Tedbald Ramon, i a partir d’ell el senyoriu esdevingué hereditari.  El fill de Ramon V de Pallars Jussà, Pere Ramon I, renovà els pactes, incloent-hi la vila de Figuerola d’Orcau. Ja per sempre més aquest castell romangué unit a la baronia d’Orcau, fins a l’extinció dels senyorius amb les desamortitzacions del segle XIX.
Al llarg del segle XI, quan l’amenaça sarraïna s’allunya d’aquest territori, el castell passa a ser un important centre logístic i militar: d’una banda facilita que s’ocupin les terres de les conques que el voregen i, al mateix temps, és també un castell fronterer entre els dominis del comtat de Pallars i els dominis d’Arnau Mir de Tost. Fins i tot durant la guerra civil catalana del segle XV, malgrat que el rei desposseí Joan d’Orcau durant un temps dels seus béns, cedint-los a Miquel Llordà, fou restituït tot el llegat a Arnau d’Orcau, fill de l’anterior. Al llarg d’aquest període, així com durant la Guerra del Pallars, el castell pren gran protagonisme a causa de l’enfrontament amb el comtat de Pallars.
El castell presenta un caràcter defensiu que s’observa fàcilment. De planta quadrada, amb una bestorre a cada angle, conserva tres de les bestorres, que fan mig cercle o tres quarts de cercle,  amb un diàmetre interior entre quasi tres i quasi cinc metres. El gruix de les parets sobrepassa sempre el metre. Tres registres d’espitlleres es poden veure tant a les torres com a les parets. Són espitlleres molt ben traçades, algunes d’elles adaptades a les armes de foc, acabades, a la part interior, amb un arc rebaixat. A l’entorn del recinte quadrat del castell es troba un segon recinte, que engloba tot l’espai del pla superior del turó, incloent-hi l’església de la Mare de Déu de la Pietat.
Encara, en tot el vessant de migdia i de llevant del turó, entre el castell i el poble actual, hi ha restes d’hàbitats medievals, disposats en terrasses. A les seves restes diverses prospeccions arqueològiques han trobat material des de la prehistòria fins a l’època alt medieval, passant per mostres romanes tardanes.
Des dels anys noranta del segle XX s’hi han fet treballs de consolidació i restauració, en algun cas no prou ben reeixides. Juntament amb l’església, tot el conjunt rebé molt el 1938, en haver-s’hi instal·lat una fortificació militar de l’exèrcit franquista.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_d’Orcau
Elena Fàbregas & Jordi Gironès / Juny de 2016

+ fotografies: CastellsCatalans/Orcau
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat