dimarts, 14 de gener de 2020

Lloret

Nom del castell: Lloret o de Sant Joan
Data de construcció: XI
Municipi: Lloret de Mar
Comarca: La Selva
Altitud: 61 m
Coordenades: E 486625 N 4615797 (UTM31N - ETRS89)
Com arribar-hi: situat dins el nucli urbà de Lloret, a la zona de la Punta de Fenals. El bastió està ubicat sobre una petita elevació coneguda popularment com el Turó des Castell, la qual acumula un desnivell de 60 metres sobre el nivell del mar. Hi ha un camí que surt del Passeig Manuel i Bernat i que transcorre arran de mar fins a arribar al castell. No té cap mena de pèrdua. Aquest és el recorregut a peu. Paral·lelament també es pot sortir amb cotxe des de la plaça de la Riera; agafar el carrer Francesc Campedrà tot recte, i posteriorment el carrer Marià Fortuny, el qual ens acaba portant al castell. El castell està penjat literalment arran dels espadats. Des de la seva posició albirem perfectament, a més de l’àrea propera al nucli de Lloret, el castell de Sant Joan de Blanes, que forma part d’una mateixa línia de fortificacions.
El castell de Sant Joan és una fortificació del municipi de Lloret de Mar (Selva) declarada bé cultural d’interès nacional
La seva construcció es remunta al segle XI dC i les dades documentals més antigues que coneixem de la fortalesa són de l’any 1041. El document és una donació dels vescomtes Guerau i Ermessenda a Sicardis, néta del vescomte de Girona, Seniofred, i senyora de Lloret. Després de la mort de Sicardis (l’any 1104), els terrenys feudals van passar a ser compartits pel seus fills Bernat Umbert (bisbe de Girona) i el seu gendre Bernat Gaufred (els descendents del qual van esdevenir senyors del castell de Palafolls). A la seva mort, el bisbe Bernat Umbert va llegar la seva part a la seu de Girona. Després d’alguns conflictes, Guillem de Palafolls també va fer donació de la jurisdicció a la seu de Girona. A partir d’aquest moment el feu va passar a pertànyer exclusivament a la Seu del Capítol de la catedral de Girona. La seva jurisdicció va ser exercida per un paborde. Uns anys més tard, vers el 1170 o el 1171, Bernat de Palafolls, dictà el seu testament, segons el qual la seu de Girona rebia l’altra meitat del castell de Lloret i gaudia, per tant, de tota la propietat.
Durant el regnat de Pere el Gran el castell va patir els atacs de l’armada francesa que el van deixar parcialment danyat. Cap al 1356 va patir un atac de la flota genovesa que el va deixar molt malmès. El 1372, Pere el Cerimoniós, va vendre el dret de bovatge del castell de Lloret, junt amb el de molts altres indrets. Durant el regnat de Pere el Cerimoniós, immers en molts conflictes, es va fer evident la necessitat de portar a terme la restauració de la fortalesa (una sentència del 1378 establia que els habitants del terme del castell de Lloret estaven obligats a treballar en la reparació del castell i a fer-hi serveis en cas de guerra). Al llarg del segle XV es van fer importants reformes en la fortificació (no s’ha aclarit si per reparar encara les destruccions provocades per l’atac genovès o per resoldre problemes estructurals derivats dels moviments sísmics que van afectar aquesta zona entre els anys 1427 i 1431). En el segle XVI es va iniciar un període de decadència per a la fortalesa. La defensa de Lloret obeïa ja a altres estratègies i a finals de segle es construïa, per 150 lliures, una gran torre de defensa en el nucli marítim. 
Durant el segle XVI la fortificació va prendre, a grans trets, l’aspecte que coneixem actualment, amb un recinte sobirà a ponent (amb la torre de l’homenatge) i un pati a llevant rodejat d’habitacions al nord i a l’est i obert per la banda del migdia. Però durant aquest segle es va iniciar un període de decadència i abandó de la fortalesa. Durant la primera meitat del segle XVII el castell encara va estar en funcionament, però després va quedar deshabitat i, al llarg del segle XVIII només s’utilitzava la torre de l’homenatge com a punt de guaita. 
L’any 1790 el Comú i els habitants de Lloret van fer la petició al Real Consejo de Hacienda que permetés la incorporació del castell i el seu terme al patrimoni reial, proposant el pagament de 8.000 lliures al Capítol de la Catedral com a compensació per la pèrdua dels seus drets. El castell va pertànyer al Capítol de la Catedral de Girona fins al 1807 (tot i que el plet ja s’havia resolt favorablement per als habitants de Lloret l’any 1802). El castell va ser bombardejat per l’armada britànica l’any 1805.
A l’inici del segle XIX el castell estava en runes, quedant en peu només la torre. El castell fou confiscat per l’Estat el 1855, arran de les lleis desamortitzadores, passant a mans del Ministerio de Finanzas. Durant la guerra contra Anglaterra que va fer cèlebre la batalla de Trafalgar, un vaixell anglès que volia repostar aigua en la platja de Fenals va voler dispersar a la gent que s’havia agrupat entorn el castell per tal d’observar la maniobra i va disparar diversos trets, un dels quals va partir longitudinalment la torre en dos. Una meitat va caure el 1920 degut a un llamp. A partir d’aquell moment, la fortalesa de Lloret només va ser una petita referència. 
L’estiu de 1964 una excavadora, pertanyent a una urbanització veïna del castell, sense previ avís ni permís de cap mena, obrí un vial que partí el castell en dos, destruint la base de la torre de l’homenatge i una sitja; això impossibilità la total recuperació i dificultà en gran manera la restauració. El fet fou denunciat per l’Associació Espanyola d’Amics dels Castells, la qual inicià les gestions per tal de salvar les restes del castell. S’elaborà un projecte de restauració, aprovat per la Direcció General de Belles Arts, que restà pendent de la decisió i l’interès de l’Ajuntament de Lloret.
Quan es va celebrar el mil·lenni de la primera aparició del nom de Lloret en un document, amb l’eufòria general per recuperar la història hi va haver un primer intent de salvar i dignificar les restes del castell. Parlem dels anys 1965-68, idesprés de 1983-84, un cop que l’Ajuntament va aconseguir que l’administració central cedís al municipi els terrenys on estava situada la fortalesa, va començar a consolidar muralles i pedres.
Les excavacions dutes a terme per Armand de Fluvià entre 1965-1968, van posar al descobert les restes del castell, la qual cosa va permetre que l’any 1968, l’aparellador Ricar Canals, en realitzés un plànol, permetent esbrinar que la torre mestre era en un dels angles del recinte fortificat, el de migjorn. La torre tenia un diàmetre interior de 5,40 metres, i el gruix de les parets era de 135 cm. A part d’esbrinar les dades originàries de la torre de l’homenatge, aquestes excavacions també van permetre saber que el recinte o clos de muralles tenia una planta rectangular, i el mur de tramuntana feia uns 27 metres de llarg, semblantment als altres dos, que confluïen al costat de la torre.
Els anys 1989-1990 es va restaurar part de la imatge primigènia que havia tingut el castell com la torre de l’homenatge, rodona, i el realçament del mur perimetral. Més tard es va dur a terme una campanya d’excavacions arqueològiques durant els anys 2000-2001, amb la museització corresponent.
El castell està construït sobre un petit promontori, al centre del qual trobem la gran torre mestra, de planta circular, d’una alçada aproximada d’uns 18 metres d’altura. La torre està envoltada per un gran mur perimetral, d’uns cinc metres d’alçada aproximadament, el qual defineix la planta o silueta triangular primigènia que havia tingut el castell en origen. I és que el castell ocupava un espai triangular d’uns 500 metres quadrats de superfície, protegit per la part de l’interior mitjançant una fossa d’uns tres metres de profunditat. Cal imaginar-se’l com una construcció defensiva molt simple, amb una part bàsica que era la torre, destinada a servir de talaia, rodejada d’un recinte emmurallat. A l’interior d’aquest recinte hi havia unes dependències molt senzilles, de planta quadrangular o trapezoïdal fetes amb murs de pedra i morter, on vivien els senyors del castell i el seu encarregat .

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Sant_Joan_de_Lloret_de_Mar
Elena Fàbregas i Jordi Gironès / Gener 2020

tota la informació a: www.castellsCatalans.cat