Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alt Penedès. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alt Penedès. Mostrar tots els missatges

dimarts, 11 de febrer del 2020

Torre Cal Xamanet

Nom del castell: Torre Cal Xamanet
Data de construcció: XII-XIII
Municipi: Pontons
Comarca: Alt Penedès
Altitud: 769 m
Coordenades: E 374513 N 4586625 (UTM31N - ETRS89)
Com arribar-hi: sortim de Pontons per la BV-2122 en direcció ponent i passant el km. 11 torcem a la dreta i ben aviat a l’esquerra de la pista hi ha un trencall que ens du de seguida a aquesta torre/masia. Cal Xamanet és una obra de Pontons (Alt Penedès) declarada bé cultural d’interès nacional.
Cal Xamanet forma part d’un conjunt de masies organitzades al voltant d’una torre de defensa medieval. D’aquesta casa forta, igual que de Can Guixó i la Torre de Cal Rei, no han pervingut als nostres dies notícies històriques documentals; cal dir, però, que com en el cas de les cases fortes que acabem d’esmentar, es trobava inclosa dins el terme del castell de Pontons i que probablement formà part de les possessions del monestir de Santes Creus.
Cal Xamanet està situada a sota de la serra d’Ancosa, al veïnat de Campdàsens, a la part alta del terme i a prop de la carretera que va a Valldossera. Fou construïda entre les torres de Cal Rei i de  Can Guixó. És una masia adossada a una torre de defensa i té una planta també gairebé quadrada. Sembla que les seves mides són molt semblants a les de Cal Rei. És formada per tres plantes i coberta amb una teulada de doble vessant. La porta d’entrada és situada a la façana orientada cap al migjorn. Aquesta porta devia ésser acabada amb un arc format per dovelles, tot i que ara siguin difícils de veure a causa d’ésser tot calcinat. Hi ha contraforts i espitlleres. L’aparell constructiu dels murs perimetrals és gairebé igual al que trobem a la propera torre de Cal Rei. Als angles hi ha carreus de pedra grans i ben tallats. Tot l’edifici, actualment, és molt transformat i continua essent habitat.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Cal_Xamanet
Elena Fàbregas i Jordi Gironès / Febrer 2020

tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Torre de Cal Rei

Nom del castell: Torre de Cal Rei
Data de construcció: XII-XIII
Municipi: Pontons
Comarca: Alt Penedès
Altitud: 683 m
Coordenades: E 374709 N 4586654 (UTM31N - ETRS89)
Com arribar-hi: sortim de Pontons per la BV-2122 en direcció ponent i passant el km. 11, torcem a la dreta i ben aviat fem cap a la torre situada arran de carretera.
La Torre de Cal Rei és una masia fortificada o casa forta situada enmig d’un bosc al veïnat de Campdàsens (Camp d’Ases), en un altiplà que s’estén a ponent de la població de Pontons, sota la serra d’Ancosa. La torre de Cal Reis és d’origen medieval, aproximadament dels segles XII o XIII. És un edifici declarat bé cultural d’interès nacional.
Malauradament no es disposa de notícies històriques sobre els orígens d’aquesta fortalesa. Tanmateix, cal dir que estava inclosa dins el terme del castell de Pontons, documentat des del segle X. Per les restes conservades, sembla que l’edifici, abans de convertir-se en masia, fou residència de cavallers. Aquesta construcció sembla que pot ésser datada cap al final del segle XII o al segle XIII. En principi, cal pensar que és un edifici destinat a membres de la petita noblesa o d’una pagesia molt rica. L’existència de nombroses espitlleres, de tres portes amb dovelles ben escairades, de finestretes, de murs fets amb carreus i, en especial, el fet que hi hagi tres plantes fa que aquest edifici sigui molt més proper a les cases fortes o, fins i tot, als castells de l’època que no pas a les cases pageses. Establint comparacions, les característiques d’una casa forta («hospitium») d’un cavaller del Perigord occità, formada per una sala, dues cambres, una cuina, un celler, un rebost i un estable a peu pla, no eren pas gaire diferents de les que devia tenir la torre de Cal Rei de Pontons.
Cal pensar que, de bell antuvi, aquesta torre i les altres que hi ha prop seu, eren habitatges de cavallers; no degué ésser fins cap al segle XV que foren habitades per pagesos. Es prou sabut que al final del segle XV s’estingiren en bona part de l’Europa occidental nombrosos llinatges de cavallers. La torre està situada al mig d’un petit bosquet a la part alta de Pontons, sota la serra d’Ancosa. És de planta quadrangular, de 8,05 m x 8,53 m., una alçada actual d’uns 10 a 11 m. i un gruix de mur de 0,92 m, dividida en tres crugies per una paret i una arcada diafragma. Hi ha restes dels pisos, amb portes adovellades i finestres de llinda. Té accés únic per una porta adovellada. Als angles de la torre hi ha carreus de pedra grans i regulars. Hi ha altres construccions similars a prop, però de menor qualitat constructiva. Està dividida en dos cossos per un mur interior en el qual s’obren tres portes una a cada planta. Les dues superiors adovellades en arc de mig punt.
La porta principal, situada a la façana oriental, és acabada en arc de mig punt format per vuit dovelles. Aquest mur transversal defineix dos àmbits. Un de septentrional, amb una amplada de 2,19 m i un de meridional, amb una amplada de 3,75 m. Ran de terra, diverses espitlleres que són més nombroses al pis principal, a 3,30 m del sòl i al pis superior, a 5 m del sòl. A la façana est, sobre la porta principal, hi havia una finestra acabada amb un arc apuntat format per una llinda monolítica (que actualment ha estat arrencada).  

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Torre_de_Cal_Rei
Elena Fàbregas i Jordi Gironès / Febrer 2020

tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Torres Altes de Foix

Nom del castell: Torres Altes de Foix
Data de construcció: XII-XIII
Municipi: Torrelles de Foix
Comarca: Alt Penedès
Altitud: 711 m
Coordenades: E 378277.5 N 4585388.1 (UTM31N - ETRS89)
Com arribar-hi: se surt de Torrelles de Foix en direcció a Pontons per la BV-2122. Passat el km.4 es pren una carretera asfaltada que du a la urbanització de la Plana de les Torres. Després de fer 2,6 km des de l’anterior carretera, i abans d’arribar a la urbanització, cal prendre a l’esquerra una pista sense asfaltar que ens durà a Cal Xegadí i la torre de Cal Pepó en uns 2 km addicionals seguint la pista vers l’oest i desviant-se al sud. Cal atendre les coordenades.
Les Torres Altes de Foix és un edifici del municipi de Torrelles de Foix (Alt Penedès) declarat bé cultural d’interès nacional. Situada a l’W del terme, a la falda d’un turó, a l’extrem d’una plana envoltada de bosc. Actualment és al costat d’una casa moderna i d’una pista particular de tennis.
Malauradament hi ha poques notícies històriques sobre aquesta fortificació. Es trobava inclosa dins l’antic terme del castell de Foix esmentat des del segle XI. Tot el conjunt medieval fou molt modificat en èpoques posteriors, quan va esdevenir una masia.
És una casa fortificada amb torre rodona i elements medievals. És de planta formada per diversos cossos que fan pensar en un edificació del conjunt per etapes. Hi ha superposició de construccions. Possiblement la torre de planta circular sigui l’element més antic de la masia. La torre circular té un diàmetre intern de 175 cm i el gruix dels seus murs és de 135 cm. Actualment té una alçada d’uns 8 m, bé que els metres superiors són fruit de la restauració moderna. És acabada amb una cúpula. El mur és format per pedres sense treballar.
L’edifici que s’hi adossa té unes façanes d’uns 8 m de llarg. La construcció que hi ha al seu costat oriental sobresurt d’aquest edifici entre 4,5 i 3,35 m. Té un mur amb un gruix de 90 cm. A la paret nord de l’edifici occidental hi ha una finestra geminada amb un doble arc rodó. En el cos més oriental, al mur meridional, s’obre una porta, arran de l’altre edifici. Aquesta porta té un arc rebaixat a l’actual cara exterior i un arc de mig punt a l’interior, fet que fa pensar que abans s’obria cap al que ara és l’interior. L’amplada de la porta és, a dins, de 85 cm. Es tracta d’un conjunt notable fet cap als segles XII o XIII.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Torres_Altes_de_Foix
Elena Fàbregas i Jordi Gironès / Febrer 2020

tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Torre de Cal Pepó

Nom del castell: Torre de Cal Pepó
Data de construcció: XII-XIII
Municipi: Torrelles de Foix
Comarca: Alt Penedès
Altitud: 672 m
Coordenades: E 378486 N 4585625 (UTM31N - ETRS89)
Com arribar-hi: se surt de Torrelles de Foix en direcció a Pontons per la BV-2122. Passat el km.4 es pren una carretera asfaltada que du a la urbanització de la Plana de les Torres. Després de fer 2,6 km des de l’anterior carretera, i abans d’arribar a la urbanització, cal prendre a l’esquerra una pista sense asfaltar que ens durà a Cal Xegadí i la torre de Cal Pepó.
La Torre de Can Pepó és un edifici del municipi de Torrelles de Foix (Alt Penedès) declarat bé cultural d’interès nacional. Situada a l’extrem de l’altiplà, orientat cap a la plana de Torrelles, on hi ha el veïnat de les Torres Altes.
És una casa fortificada amb torre rodona i elements medievals. És de planta quadrangular, amb una torre a l’extrem, de planta circular, escapçada. Les parets de la torre només fan uns 50 cm de gruix, a la part superior. Té un diàmetre interior de 2,30 m. La seva alçada actual és de tan sols uns 6 m. Al capdamunt hi ha una porta o obertura orientada cap al SE. Aquesta obertura, ara en part tapiada, és acabada amb un arc fet en forma de plec de llibre, poc acurat. La torre ha estat força malmesa des de fa anys. Té la banda occidental mig desfeta, amb la finalitat de fer-hi més fàcil l’accés des de la casa de pagès que tenia adossada al costat.
Tot el conjunt va ser construït amb pedra, tallada en carreus petits (15 cm d’alt x 20 cm de llarg per exemple) i irregulars. Als angles hi ha grans carreus regulars. En un portal immediat a la torre circular hi ha la data de 1794. És difícil d’establir-ne la datació. Aquesta construcció és bastant rústega, cosa que pot fer que sembli més antiga del que és. Podem pensar que era una torre de guaita o, més aviat, que ja era de bon principi la torre de defensa d’una casa o de diverses cases properes. Tot i que és agosarat d’assegurar res, creiem que cal datar-la més aviat cap al segle XII o XIII.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Torre_de_Can_Pep%C3%B3
Elena Fàbregas i Jordi Gironès / Febrer 2020

tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Secabecs

Nom del castell: Secabecs
Data de construcció: XIII
Municipi: Torrelles de Foix
Comarca: Alt Penedès
Altitud: 641 m
Coordenades: E 379231.6 N 4588244.3 (UTM31N - ETRS89)
Com arribar-hi: sortim de Sant Martí Sarroca per la BP-2121 en direcció a La Llacuna fins a les Llambardes. Una mica deprés del km.20 cal prendre una pista a l’esquerra i de seguida una altra, també a l’esquerra, que ens durà a la masia del cal Mariano al costat de la qual hi ha el castell de Secabecs.
El Castell de Secabecs és un castell molt deteriorat del municipi de Torrelles de Foix (Alt Penedès) declarat bé cultural d’interès nacional.
És una fortalesa documentada el 1213. L’honor de Secabecs s’esmentava el 1213 en un confrontació de termes. El fogatjament de vers el 1370 consignava un foc de cavaller al castell de Secabecs. Al segle XVII pertanyia al senyor del castell de Foix Guerau de Peguera. Més tard fou convertit en masia, dita de Ca l’Isaac. El topònim es conserva en un mas, que hi ha a la vora anomenat Can Soler de Secabecs.
Es conserven restes notables de murs prop de Les Llambardes. Restes d’una edificació on hi ha restes de parets, contraforts, portes i finestres del que devia ser una masia fortificada. Es conserven bé les cantoneres de carreus de pilars de pedra tallada, portals adovellats d’arc de mig punt i finestres amb ampits, llindes i marcs també de pedra tallada.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Secabecs
Elena Fàbregas i Jordi Gironès / Febrer 2020
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat


dimarts, 13 de febrer del 2018

La Granada

Nom del castell: La Granada
Data de construcció: X-XIII
Municipi: La Granada
Comarca: Alt Penedès
Altitud: 273 m
Coordenades: E 1.718678 N 41.378629 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: situat dins el nucli del poble de la Granada.
El castell de la Granada és situat al poble de la Granada, al cim d’una petita elevació a la part alta del poble. És un castell termenat, de planta rectangular que tenia adossada una torre, ara desapareguda. Havia estat una construcció notable. És un edifici declarat bé cultural d’interès nacional.
El lloc de la Granada, dins el terme del castell d’Olèrdola és documentat l’any 950 quan el bisbe de Barcelona Guilarà va infeudar la Granada a Sisovald perquè hi construís una torre. L’any 1003 una escomesa sarraïna comandada per «Abd al-Màlik Yüsuf» destruí la torre que hi havia a l’alou bisbal de la Granada. Dos anys més tard fou reconstruïda pel bisbe Aeci que al·ludí la restauració de «nostram turrem granatam». El procés de reconstrucció durà fins al 1013 en què s’esmerçaren 20 unces d’or en les obres de la torre. El bisbe Deodat exigí reconeixement dels successors de Sisovald recorrent a l’autoritat dels comtes de Barcelona, els quals dictaren sentència a favor del bisbat que continuà posseint el domini fins a l’extinció de les senyories al segle XIX. L’alta jurisdicció la conservà sempre el rei. El lloc es trobava en una cruïlla de camins important: l’antiga Via Augusta i la via Mercadera, la via secundària que sortia de Barcelona en direcció Lleida i que creuava tota la comarca en direcció llevant a ponent, el camí preferit dels mercaders i comerciants. S’hi desenvolupà el primer mercat del Penedès i un dels més antics de Catalunya (documentat des de 1080) que es mantingué fins a la creació del mercat de Vilafranca.
Durant el segle XII passà a les mans de la família Cervelló, segurament per infeudació. El 1193, Guerau Alemany de Cervelló deixà al seu fill Guillem el castell de la Granada, juntament amb d’altres. No obstant, en diversos fogatges del segle XIV, el domini és del bisbat. El castell fou assetjat durant la guerra civil del segle XV. En la Guerra de Separació del segle XVII, les tropes castellanes foren derrotades al seu entorn. Durant la Guerra de Successió, Felip V n’ordenà l’enderrocament a principi del segle XVIII, començant un greu procés d’espoliació. L’any 1937 s’utilitzaren pedres de les ruïnes del castell per a pavimentar una carretera i altres elements foren enderrocats després de la Guerra Civil de 1936-1939.
El castell és de planta rectangular, d’uns 20 m de longitud i 10,5 d’amplada a l’interior. Al sud-oest hi havia una torre també rectangular de 3,4 m x 3,9 m a l’interior. El gruix dels murs és d’uns 120 cm. Es conserven els murs meridional i occidental, alguns fragments del mur nord i tres parets de la torre a la qual li manca el mur oriental que la separava de la resta de la fortificació. Els murs conservats tenen una alçada d’uns 7 m. L’any 1937 foren enderrocats els murs nord i est i els altres rebaixats uns 3 m. Al mur est hi havia un gran portal d’entrada amb llinda monolítica i arc de mig punt. Al mur nord s’ha conservat l’arc de mig punt d’una de les tres portes i, en la més occidental s’hi veu un dels muntants, el forat de la barra i la polleguera. A les restes de murs conservats hi ha nombroses espitlleres. Les situades a peu pla (a 1 m de terra) fan 70cm d’ample i uns 115cm d’alt i són acabades amb dues lloses en angle. Només al mur sud i deixant de banda la zona de la torre, hi ha 16 espitlleres. Més amunt hi ha diverses espitlleres més grans, rectangulars de 70cm d’ample per uns 2m d’alt. L’aparell constructiu és de carreus lleugerament treballats i ben col·locats en filades. Fan 20cm d’alt per 35 cm de llarg. La datació del castell es pot situar al segle XIII.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_la_Granada
Febrer de 2018 / Elena Fàbregas  i Jordi Gironès

+ informació en PDF: CastellsCatalans/La Granada
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Torre de les Gunyoles

 Nom del castell: Torre de les Gunyoles
Data de construcció: XI
Municipi: Avinyonet del Penedès
Comarca: Alt Penedès
Altitud: 327 m
Coordenades: E 1.779299 N 41.352327 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: situat dins el nucli de Les Gunyoles La Torre de les Gunyoles és un edifici del municipi d’Avinyonet del Penedès (Alt Penedès) declarat bé cultural d’interès nacional.
Hom creu que l’origen d’aquesta torre cal situarlo en època romana. Pel que fa a la seva funció, s’ha dit que es tractava d’una torre de vigilància o, segons altres opinions, d’un monument funerari o sepulcral de tipus turriforme sense domini efectiu sobre el territori i al costat d’una via romana. Pel caràcter massís de la torre (que impedeix la possibilitat d’entrada) i les seves dimensions, s’exclou la possibilitat que funcionés com a torre de defensa o vigilància aïllada. D’altra banda, existeixen molts paral·lels fora de la península Ibèrica (a la Itàlia central) de monuments funeraris romans d’iguals característiques, amb cronologies des del segle I aC al segle I dC. 
Així doncs, la torre de les Gunyoles es pot classificar com un monument funerari i de datació incerta que dóna el tipus d’aparell «opus quadratum». Segons Albert Balil, es pot situar entre mitjan segle I dC (Neró) i el principat d’Adrià (primera meitat del segle II dC). Cal fer esment de la reutilització de la torre en època medieval que hauria estat aprofitada com a torre de guaita i de defensa del castell medieval ni oblidar tampoc la importància d’aquest recinte en el moment que es construí el mas senyorial gòtic i s’utilitzà la torre per sostenir les cobertes dels recintes de transformació dels productes agrícoles. 
Pel que fa al lloc de les Gunyoles, s’esmenta per primera vegada l’any 978. L’any 981 el propietari de la fortalesa era Galí, el qual en el seu testament deixà la seva torre i altres béns a la seva muller Ermengarda. Un altre testament que aporta informació sobre Gunyoles és el d’Ermengol Llobató, el qual, en trobar-se ferit al castell de les Gunyoles, el juliol del 1076, va nomenar marmessor i va morir al cap de poc. Al terme de les Gunyoles s’hi establiren en un moment indeterminat del segle XII els templers. D’aquesta manera s’entén que el 1160, Bertran d’Olost i Pere de Turradella, comanadors templaris de les Gunyoles, donessin aquest terme, situat en el territori d’Olèrdola, a Joan de Bassa i el seu germà Pere perquè l’edifiquessin i cultivessin. El 1205 la preceptoria dels templers fou traspassada de les Gunyoles al Montmell i el lloc de les Gunyoles passà a mans del prior de l’Hospital que la va integrar en els dominis de la  comanda de Sant Valentí de les Cabanyes. El monument va ser restaurat per la Diputació Provincial de Barcelona (1967-1968). 
La torre de les Gunyoles està situada dins el recinte de la masia can Rialb, a les Gunyoles, on ocupa una part del jardí. És de planta circular i actualment només se’n conserva el cos inferior, amb 9 metres de diàmetre i uns 11 metres d’alçada. L’obra és d’«opus caementicium», morter de calç i pedres desiguals, revestit amb carreus, «opus quadratum», de diferents mides. Presenta un sòcol de 2’10 metres d’alçada que sobresurt uns 0’20 metres de gruix. A l’altura de 7’25 metres, una motllura de 0’30 metres de gruix, en part restaurada, constata l’única ornamentació de la construcció. Els resultats de l’excavació feta el 1967 indicaren la possibilitat que la torre anés coberta per un sostre d’«opus caementicium» de forma cònica, com es troba en altres monuments d’aquest estil. A continuació s’aixecaria un segon cos de l’edifici, del que encara es conserven, en algun tram, tres filades de blocs que fan de testimoni. Segons tradició oral, aquest segon cos fou desmuntat per reaprofitar els carreus en bastir-se l’església del poble a finals del segle XVIII.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Torre_de_les_Gunyoles
Febrer de 2018 / Elena Fàbregas i Jordi Gironès

tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Les Pujades

Nom del castell: Les Pujades
Data de construcció: XII
Municipi: Castellví de la Marca
Comarca: Alt Penedès
Altitud: 205 m
Coordenades: E 1.625825 N 41.332490 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: situat a 1 km de la Múnia en la carretera B-212.
El castell de les Pujades és un edifici de Castellví de la Marca (Alt Penedès) declarat bé cultural d’interès nacional.
L’origen del castell no es troba documentat amb exactitud. Apareix esmentat per primera vegada l’any 1.177 quan Bertran de les Pujades, senyor del lloc, i Sança, la seva muller, feren donació de tots els alous situats dins el terme de Pacs del Penedès, al seu fill Bernat, el qual se suposa queera canonge de la Seu de Barcelona. El castell de Pujades passà després als Vilafranca (segles XIII i XIV), als Masdovelles (segle XV) i, finalment, als marquesos del Poal i d’Alfarràs (segle XVIII). El marquès d’Alfarràs, el 1864, va edificar una gran masia, enderrocant el vell castell, i va emportar-se alguns elements arquitectònics al Laberint d’Horta (Barcelona), la seva residènciaprincipal.
El castell de les Pujades és una casa pairal fortificada, situada a prop de la Múnia. Presenta les característiques formals de les cases pairals catalanes. És una masia de tipus de planta basilical, tancada dins d’un baluard. De les restes de l’antiga fortificació romanen uns sòlids murs amb contraforts i una torre circular al capdavall del baluard. La torre, d’ uns 9 m d’alçària, és construïda amb pedra d’aparell petit i irregular. Té l’entrada des del baluard de la pairalia i és emmerletada. Damunt els merlets hi ha dues mènsules i una espitllera allargada al mig. S’hi observen espitlleres rodones als baixos, al pis (sota una finestra feta de carreus ben treballats) i a la part alta, avui tota tapiada. La torre és obra del segle XIV, encara que s’observen restes d’una obra anterior.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_les_Pujades
Febrer de 2018 / Elena Fàbregas i Jordi Gironès

+ informació en PDF: CastellsCatalans/Les Pujades
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Torre de Cal Pascol

Nom del castell: Torre de Cal Pascol
Data de construcció: XI
Municipi: Castellví de la Marca
Comarca: Alt Penedès
Altitud: 382 m
Coordenades: E 1.573832 N 41.348508 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: s’hi accedeix des de les Cases Noves de la Riera, situades a 2 km de la Múnia. Des de les Cases cal prendre una pista que ressegueix aigües amunt la riera de Marmellar. Travessem el llit de la riera de Marmellar, que podria dur aigua, i després es deixa un trencall a l’esquerra (1.581315,41.339979) i se segueix riera amunt. Tot seguit també es deixa un segon trencall a l’esquerra. Es travessa la riera i fins aquí es pot arribar en cotxe normal (1.580971, 41.347335), havent fet 1,2 km. En aquest punt ja es deixa la riera i s’enfila una pista per l’esquerra fins al castell que és a 1 km. Es pot fer a peu en 20 minuts o bé amb 4x4.
La torre de Can Pascol és un edifici de Castellví de la Marca (Alt Penedès) declarat bé cultural d’interès nacional. Està situat a la banda esquerra de la riera de Marmellar, dalt d’un penya-segat enmig del bosc. És de planta quadrada amb els angles arrodonits, adossada a una construcció enruïnes. L’obra és de pedra, tallada en carreus irregulars. Visualment està connectada amb el castell de Castellvell de la Marca del que, aquesta antiga fortalesa i torre de guaita n’era subsidiària.
La torre de Can Pasqual és d’origen medieval, i probablement fou construïda en l’època del comte Sunyer, fill de Guifré el Pelós. La fortificació rep el nom de la masia en ruïnes que hi ha al costat. Era un annex del castell de Castellvell de la Marca des del qual es poden albirar els següents edificis militars: al nord, el castell de Font-rubí i el de Foix; al nord-est, la Granada i Subirats; a l’est, Olèrdola; al sud-est, Castellet; al sud, Banyeres, Lletger i Santa Oliva; i a l’oest, la torre de Can Pascol i el Montmell.
Altres torres o castells de la zona relacionats són la Torreta de Castellví, Estalella, castell de les Pujades... Tots ells, punts d’ubicació estratègica, formaven part de la xarxa defensiva establerta a partir del s. X per a prevenir i aturar les escomeses sarraïnes. De dia la comunicació es feia a través de senyals de fum, de miralls, o fent onejar draps, i de nit, fent senyals de foc.
Segurament pel fet de ser un annex defensiu i de vigilància del castell de Castellvell de la Marca, no s’ha trobat documentació específica de la torre. Probablement l’edifici seria ocupat, com a masia fins al s. XVII o més enllà. També coneguda amb els noms de torre de Can Pasqual o Torre Rodona. Tot i ser coneguda amb aquest darrer nom, no té totalment aquesta forma sinó que és rectangular amb els angles arrodonits.
El castell era format per l’esmentada torre i un recinte que s’estén a la banda meridional. La torre té a l’interior una longitud de 250 cm i una amplada de 130 cm. El gruix del mur a la part baixa és d’uns 140 cm. L’alçada actual és d’uns 9 m. Les restes dels forats de pal de biga indiquen que la torre tindria dos pisos L’espai interior, fins a una alçada de 5 m, és cobert per una volta rebaixada, poc acurada i mig ensorrada, feta amb pedres; actualment aquesta cambra interior resta dividida en dos espais per a un embigat fet en època moderna. Per damunt de la volta hi ha el nivell de la porta, orientada al sud i acabada amb un arc de mig punt, del qual es conserven tres dovelles a cada banda, petites i ben treballades; les tres o quatre dovelles centrals han caigut o han estat arrencades. Els muntants són fets amb pedres sense treballar. Aproximadament uns 3,5 m més amunt hi ha una altra volta també rebaixada. Els carreus de la part baixa de la torre són grossos, força treballats i units amb morter. A partir dels 2,5 m, les pedres són més petites i irregulars. La sala adjacent tenia una forma gairebé ovalada; restava adossada a la cara sud de la torre. Era força petita (3,70 m d’amplada nord-sud). La banda est tenia els angles arrodonits. La paret oest coincideix amb la de l’edifici modern que s’hi afegí. El gruix de les parets d’aquesta sala és d’uns 60 cm. Al mur nord-oest s’obre una porta de 140 cm d’ample, acabada amb un arc de mig punt format per 13 dovelles de 30 cm d’alt que potser fou afegida en un moment poc posterior.
El castell de Can Pascol és un dels edificis notables d’aquesta comarca del Penedès. Per dos motius. En primer lloc, per la forma de la torre -amb els angles arrodonits-, que representa, tipològicament, un nexe entre les torres quadrangulars i les rodones. I en segon lloc per l’existència d’una sala annexa a la torre i coetània d’aquesta. El conjunt recorda, tot i que les formes siguin diferents, la torre amb sala trobada al castell d’Ardèvol, al Solsonès, o les que devien existir en un moment molt primerenc en molts d’altres llocs, que sovint s’han destruït o modificat. És difícil assegurar-ne la datació amb exactitud, però probablement cal situar la data de construcció prop de l’any 1000.

Extret de:https://ca.wikipedia.org/wiki/Torre_de_Can_Pascol
Febrer de 2018 / Elena Fàbregas i Jordi Gironès

+ informació en PDF: CastellsCatalans/Torre Cal Pascol
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat