Gotmar

Nom del castell: Gotmar (o de Callús)
Data de construcció: segle X
Municipi: Callús
Comarca: Bages
Altitud: 338 m

Coordenades: E 1.779444 N 41.794167(Geogràfica - ETRS89)

Com arribar-hi: per anar-hi cal entrar dins el nucli urbà de Callús i seguir la carretera C-1410z  fins al polígon industrial Cal Cavaller des d’on cal desplaçar-se fins al cementiri de Callús, prop del qual hi ha l’església de Sant Sadurní i el castell.

El castell de Callús o castell de Gotmar fou un castell medieval situat en un turó sobre la població de Callús (Bages), del que en resta el basament d'una torre de planta circular derruïda situada en el lloc més elevat del turó, d’1,5 m per 7 de diàmetre exterior, i restes de murs de diferents alçades i llargades. És una obra protegida com a Bé Cultural d’Interès Nacional en virtut del decret de castells de l’any 1949, però en conjunt el castell està en un estat de franca ruïna.

Castell termenat, dit inicialment «Castell de Gotmar », documentat el 941, al 982 es parla de Gomare que deien Castellet, i al 1026 com a Castell de Godmar que diuen Casteluç. Es creu que Godmar seria nom de la persona que aprisià o construí el primitiu castell. L’any 1026 s’hi va afegir el nom de Casteluç, que va derivaren Castluç l’any 1054. Fou enderrocat durant la guerra civil de Joan II, el 1462. Conjuntament amb l’antiga parròquia de Sant Sadurní fou el centre de la vida col·lectiva del poble fins a final del segle XIX, quan arribà la indústria tèxtil al pas del Cardener.

Els primers senyors coneguts són dos germans de la família Òdena. En Domnuç Bernat d’Odena el 1054 permuta la seva part al seu germà Guillem Bernat a canvi d’altres béns. El 1063 Guillen Bernat infeuda el castell a Bernat Arnal. El castell va continuar en mas dels Odena almenys fins a finals del s.XII.

No apareix cap més senyor fins al 1358, data en la qual figuren com a senyors Ramon Eimeric i Eimeric de Sallent, ciutadans de Manresa. A finals del s. XV passa a la família Descatllar i després als marquesos de Palmerola. El terme d’aquest castell era pràcticament el mateix que el del terme actual.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Callús

Elena Fàbregas & Jordi Gironès - Desembre de 2015

+ fotografies: CastellsCatalans/Gotmar

+ informació en PDF: CastellsCatalans/Gotmar

tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Rocafort (Rocafort)

Nom del castell: Rocafort
Data de construcció: segle X
Municipi: El Pont de Vilomara i Rocafort
Comarca: Bages
Altitud: 467 m

Coordenades: E 1.925278 N 41.716389 (Geogràfica - ETRS89)

Com arribar-hi: situat al costat mateix de la carretera que va del Pont de Vilomara a Rocafort, i 1 km abans d’aquesta darrera localitat.

El castell de Rocafort fou una fortificació al poble de Rocafort, al Bages, del qual n’és l’origen. En estat ruïnós, les seves restes estan situades en un petit turó, a mà esquerra de la carretera, poc abans d’arribar al poble pujant del Pont de Vilomara.

Rocafort és esmentat per primera vegada el 909 en una escriptura de venda, atorgada pels comtes Sunyer i Riquilda, d’un alou situat a la vall de Néspola (de Nespres) al lloc anomenat «Palau de Vesa», del comtat de Manresa. Aquest seria el seu nom primitiu.

Aquest castell era el centre d’un terme primitiu anomenat Nèspola que comprenia els castells de Rocafort (Nèspola) el de Mura i possiblement el de Talamanca. Al final del segle X se separà en els tres termes dels tres castells. El terme de Nèspola es documenta el 926. L’any 1022 es documentà com a «Rokaforte» i s’escriu «castell de Nèspola que diuen Rocafort»; el nom antic no s’esmentà més si bé la parròquia s’anomenà de Palau de Vesa fins a principis del segle XII. Eren de domini comtal el castell, importants alous i les esglésies. Molt aviat foren adquirits per la família que s’anomenarà Rocafort, que tingué el castell en alou i en foren els senyors eminents. El topònim Rocafort prevaldrà com a definitiu en la denominació del castell, la parròquia, el llinatge i la senyoria feudal del terme.

L’any 1281, Umbert de Rocafort donà a Berenguer de Sitjar «de Cigiario», fill de Pere de Sitjar, ciutadà de Barcelona, el domini del castell de Rocafort que li havia venut. El castell estigué poc més de mig segle en mans de la família Sitjar. El darrer senyor laic fou Pere de Sitjar. Pere morí poc abans el 1348 i la seva vídua, Guillema Nerell, encarregà el sarcòfag que es troba actualment en l’església parroquial de Rocafort a l’escultor i picapedrer manresà Berenguer Ferrer. També restaurà la capella del castell. L’any 1358 instituí una capellania que comportava que el sacerdot havia de residir a la capella del castell. Aquesta dama deixà en testament el castell de Rocafort al monestir de Sant Benet de Bages l’any 1377. El monestir tindrà la jurisdicció senyorial del terme de Rocafort fins a l’abolició dels senyorius jurisdiccionals i l’exclaustració eclesiàstica al segle XIX (1835). Abandonat pels monjos, fou destruït durant la guerra dels catalans contra Joan II, la Guerra civil catalana.

La part més vistent que resta dempeus consisteix en un mur al cantó de migdia, que presenta un gruix de 85 cm i una llargada de 10’90 m. En aquest cos hi ha una obertura quadrada que segurament hauria estat el marc d’una finestra. A la cara inferior d’aquesta paret hi trobem dues mènsules a sobre de les quals hi ha un forat quadrat, que es repeteix al llarg de tot el mur. Pel cantó est aquest mur queda interromput pel cingle, però per la banda de ponent sembla que es manifesta certa continuïtat en un altre mur situat a 5,70 m vers ponent el qual, amb un gruix de 1,20 m i una alçada d’un metre, s’estira fins a 4,60 m a partir dels quals i formant angle recte canvia de sentit i avança uns 3,70 m vers tramuntana. En aquest fragment hi ha vestigis d’una obertura espitllerada. A quatre metres de la paret de migjorn hi ha les restes d’un altre mur que conserva una llargada de 5,78 m. Es pot distingir el vall en el cantó nord-occidental del pujol. No hi ha cap vestigi de la torre que devia aixecar-se en el punt més alt.

L’any 2013, s’efectuà una prospecció arqueològica de tot el conjunt. La feina feta va permetre saber que el castell tenia un recinte sobirà de 535 m2, un recinte jussà de 475 m2, un fossat defensiu d’entre 7 i 8 metres de fondària i que probablement l’acumulació de terres a la part alta és el que resta de la torre del castell.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Rocafort (Rocafort)

Elena Fàbregas & Jordi Gironès - Desembre de 2015

+ fotografies: CastellsCatalans/Rocafort

+ informació en PDF: CastellsCatalans/Rocafort

tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Castellbell

Nom del castell: Castellbell

Data de construcció: segle X

Municipi: Castellbell i el Vilar

Comarca: Bages

Altitud: 219 m

Coordenades: E 1.858321 N 41.642466 (Geogràfica - ETRS89)

Com arribar-hi: situat al costat mateix de la carretera C-55, s’hi arriba prenent la que des del km 18 porta a Castellbell i el Vilar.

El castell de Castellbell és una edificació originalment gòtica que es troba situada dalt d’un turó pròxim al nucli del Burés, al municipi de Castellbell i el Vilar, al Bages. Al seu voltant, el riu Llobregat descriu un meandre.

Documentat des del 979, rebia el nom de Castell Beliti. Aquest edifici de forma rectangular, amb dos cossos més alts en els extrems, figurava en el dot matrimonial de la comtessa Ermessenda, esposa de Ramon Borrell. Va ser propietat dels Montcada durant el segle XIII, i a finals del segle XIV passaria a les mans de Jaume Desfar, senyor de Castellbell, Vacarisses i Rellinars. Durant el segle XVIII va ser restaurat, ja que les diverses destruccions que va patir hi havien fet estralls, especialment la del 1485, quan els remences el van ocupar violentament, van arrencar i cremar les quinze portes de les cambres i van enderrocar la meitat de la torre.

El que avui es veu, constitueix l’obra situada a ponent del pati central, ja que la resta va ser destruïda el 1719 pel seu propietari d’aleshores, Josep d’Amat i de Junyent, segon marquès de Castellbell, a fi que no fos ocupat pels miquelets.

Actualment en resta només l’edifici, sense cap moble. A l’interior del recinte es troba l’antiga cisterna que recollia l’aigua de la pluja per abastir el castell i les ruïnes de l’antiga capella de Sant Miquel. Als peus de la cinglera hi ha les ruïnes de l’església romànica de Sant Vicenç del Castell. Actualment fa funció de casa agrícola.

És un gran edifici gòtic, rectangular, amb dos cossos, més alts als extrems i amb la capella romànica de Sant Miquel desafectada. El castell s’enlaira sobre la roca que serveix de suport i fonament als murs de la fortalesa, de la qual avui solament en queda la part situada a ponent del pati central. En la cara de migdia s’obren dos parells de finestrals gòtics d’estructura geminada, amb una esvelta columneta al mig que acaba amb un petit capitell. En aquesta mateixa façana es troba un portal adovellat i de mig punt. Els flancs de ponent i de llevant de la construcció són més elevats que el cos central. 

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Castellbell

Elena Fàbregas & Jordi Gironès - Desembre de 2015

+ fotografies: CastellsCatalans/Castellbell

+ informació en PDF: CastellsCatalans/Castellbell

tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Clarà

Nom del castell: Clarà
Data de construcció: segle X
Municipi: Moià
Comarca: Bages
Altitud: 816 m
Coordenades: E 423706, N 4630426.5 (ED50 UTM 31N) Longitud: 02° 04' 48.8" Latitud: 41°49' 12.7" (ETRS89 Geodèsiques)

Com arribar-hi: des de la vila de Moià cal prendre la carretera N-141C en direcció a Calders i Manresa i just al final de les darreres cases de la vila surt una pista forestal que duu a la masia Coromines, situada sota el vessant nord del castell i des d'on s’hi pot pujar mitjançant un corriol.

Les primeres notícies documentals, del 912, es refereixen al castell anomenant-lo de Moià, però poc temps després apareixia com de Clarà. Tenia la funció de defensa del terme de Moià, si bé els senyors no tenien el domini de la ciutat, ja que era un alou comtal.

Juntament amb altres castells, formà part del dot de la comtessa Ermessenda de Carcassona. El domini eminent era del comte de Barcelona, i el primer feudatari conegut fou el senescal Amat Elderic, que va jurar fidelitat a la comtessa Almondis entre el 1057 i el 1058. El 1136 apareix com a feudatari el senescal Guillem Ramon de Montcada i, entrat el s. XIII, el rei Jaume I el va permutar al bisbe de Vic. La castlania va passar per dues famílies, primer els Gallifa i després els Rocafort. El seu estat actual és totalment ruïnós.

L’element més remarcable de les nombroses restes d'aquest castell del s. XI és la torre mestra, que domina tot el conjunt. Es tracta d'una torre cilíndrica, amb 6,8 m de diàmetre exterior, un gruix de parets de 2,05 m i una alçada actual de 4,9 m. La corona una cúpula de pedra, mig esfondrada, com la resta de la construcció. L’aparell és de carreus de mida mitjana escantonats a cops de martell i disposats a trencajunts en filades horitzontals força regulars. L’aparell de la cúpula és més barroer, amb pedres sense treballar, posades de forma irregular, si bé es poden veure una sèrie de filades concèntriques que es van empetitint fins a tancar-se. 

Les altres construccions que formaven el castell s’estenen al voltant de la torre mestra. Cap a l’oest hi ha una cisterna de planta circular, d'uns 3 m de diàmetre, construïda amb blocs de pedra més petits que els de la torre, però més ben escairats, disposats en filades horitzontals. Als altres costats de la torre hi ha un conjunt d'estances que formaven la resta de dependències del castell. Cap a l’oest, es poden distingir dues estances de planta trapezoïdal. Les situades a la banda sud consten de dos habitacles. 

Nota: extret del volum El Bages de la Catalunya Romànica d'Editorial Pòrtic - 2002
Jordi Gironès Vilardebò / novembre de 2012


+ fotografies: CastellsCatalans/Clarà
+ informació en PDF: CastellsCatalans/Clarà
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Talamanca

Nom del castell: Talamanca
Data de construcció: X
Municipi: Talamanca
Comarca: Bages
Altitud: 560 m
Coordenades: E 1.975909 N 41.739389 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: està situat dins del nucli urbà de Talamanca

Tot i que s’han trobat restes d'un jaciment ibèric, la primera notícia documentada és de l’any 960, quan el comte Sala, fundador del monestir de Sant Benet de Bages, féu donació d'unes terres, cases i terrenys en el terme del castell de Talamanca.

Amb les invasions sarraïnes (711-715), el Bages s’havia despoblat quasi totalment, i no fou fins a les repoblacions fetes pels comtes Borrell d'Osona (799-820) i Guifré el Pelós (878-897) que camperols provinents del nord s'instal·laren al voltant de castells i esglésies buscant la doble protecció militar i espiritual.

Aquesta devia ser també la funció del castell de Talamanca, el qual és esmentat per primera vegada l’any 967, i de l’església de Santa Maria de Talamanca, que és esmentada ja el 1038. Entre l’església i el castell s’edificaren cases que passarien a formar el poble de Talamanca.

A finals del segle XII el domini feudal del castell de Talamanca passà a mans dels Talamanca, nissaga que va lligada a la història del poble durant tota l’edat mitjana i que s’inicià amb Bernat de Talamanca i la seva muller Dolça (1186-1209). Els Talamanca foren amos i senyors de tot el terme.

A partir de mitjan segle XIV, començà la decadència dels Talamanca, coincidint amb els estralls que causà la pesta negra i els mals usos al camp.  Els Talamanca s’entroncaren llavors amb d'altres famílies, com els Planella (1675), els Eimeric o Aymerich i, finalment, al segle XVIII, el castell passà a mans dels marquesos de Castellbell.

A l’àrea del municipi compresa entre el poble i el serrat de Mussarra tingué lloc, entre els dies 13 i 14 d’agost de 1714, la batalla de Talamanca, entre els austriacistes, a les ordres del marquès del Poal, i els borbònics, dirigits pel Conde de Montemar.

Aquest episodi de la Guerra de Successió fou l’últim èxit dels austriacistes a Catalunya, abans de les capitulacions finals de Barcelona i Cardona durant el mes de setembre següent.

Del castell  primitiu actualment en resta un tros de torre rodona amb merlets restaurada i modificada, i restes de murs de defensa que envolten l’edifici principal. L’edifici fou pràcticament refet després de ser destruït el segle XVIII, al llarg de les represàlies de Felip V contra els que participaren a la guerra de Successió. Aleshores va ser desmantellat i convertit en un casal fortificat.

El 1976 la família Yoldi va comprar el castell i  avui, segueix sent la propietària. Gràcies a l’acord entre aquesta família, l’Ajuntament i l’Associació d'Amics pel Desenvolupament de Talamanca el castell ja es pot visitar i conèixer a través del Centre d'interpretació la Batalla de Talamanca.

Informació extreta dels webs:

• ca.wikipedia.org/wiki/Talamanca
• ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Talamanca
• Més informació al web: www.castelldetalamanca.cat/web/guest/el-castell

Jordi Gironès Vilardebò / maig de 2012

+ fotografies: CastellsCatalans/Talamanca
+ informació en PDF: CastellsCatalans/Talamanca
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Castellnou de Bages

Nom del castell: Castellnou
Data de construcció: XI
Municipi: Castellnou de Bages
Comarca: Bages
Altitud: 624 m
Coordenades: E 1.830034 N 41.851020 (Geogràfica - ETRS89)

Com arribar-hi: després d'accedir al nucli habitat de Castellnou de Bages cal seguir la carretera vers el nord i passar la Figuerola, i abans d'arribar al Serrat dels Cellers (on acaba l’asfaltat) s’ha de prendre una pista que es desvia a l’esquerra que s’ha de seguir fins a situar-se sota el Serrat de la Torre on hi ha la torre del Castellnou. S’hi puja per la pista de la dreta.

El nom de Castell Nou prové del fet que no fou construït fi ns al s.XI. Més que un castell, era una zona de guaita que prevenia dels atacs enemics.

Comprenia el terme de Castellnou i el del Buc. Aquest últim terme apareix documentat ja al 952 i no hi tenia castell, ja que prop seu s’erigia el d'Or. Aquest, però, fou destruït per Almansor el 999 i no es va reedificar.

El 1001 ja apareix el Castell Nou dins el terme de Buc. 

Va ser domini feudal dels Balsareny i passà per testament a la neboda del comte, Guisla, casada amb el vescomte de Barcelona Udalard II. Quedava, així, lligat al vescomtat de Barcelona.

El 1246 apareix ja com a possessió del rei Jaume I, que el permutà al bisbe de Vic per diverses propietats a València. Els bisbes el van unir en una sola baronia juntament amb el d'Artés i el de Sallent, mantenint, però, la separació dels termes.

Es tracta d'una construcció defensiva del s.XI, l’única resta significativa de la qual és la torre de defensa. Té forma cilíndrica i s’enlaira fins als 12 metres, malgrat que ara es troba mig esberlada a partir del segon nivell.

Aquesta construcció era força robusta, i les parets inferiors tenien un gruix de 2,45 m. L’interior de la torre era molt reduït i quedava dividit en tres nivells per mitjà de desgruixaments dels murs.  No queda cap vestigi de la porta d'accés, que es devia obrir a l’est, a l’altura del segon nivell.

Al voltant de la torre es conserven vestigis d'una construcció rectangular i de murs, probablement de contenció.

Informació extreta del volum El Bages de la Catalunya Romànic de l’Editorial Pòrtic, gener de 2002.
Jordi Gironès Vilardebò / maig de 2012

+ fotografies: CastellsCatalans/Castellnou
+ informació en PDF: CastellsCatalans/CastellnouBages
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat