Castell de Roca

Nom del castell: Castell de Roca
Data de construcció: XII
Municipi: Sant Miquel de Campmajor
Comarca: Pla de l’Estany
Altitud: 206 m

Coordenades: E 2.680278 N 42.163611 (Geogràfica - ETRS89)

Com arribar-hi: prendre la carretera GIP-5244 que va de Sant Miquel de Campmajor a Santa Maria del Coll i passat el km 2 prendre un trencall a la dreta que amb uns dos quilòmetres ens hi durà.

El Castell d’en Roca (o de Roca), és dreçat al costat mateix del riu Ser, a prop d’un salt d’aigua i del punt de confluència amb el Ritort, en l’extens i disseminat terme municipal de Sant Miquel de Campmajor. És tractaria més aviat d’una casa forta, potser del tipus anomenat força, com les que es descriuen a la Garrotxa.

La primera notícia que trobem d’aquesta fortificació, podria ser una referència a Ramón de Roca de l’any 1174, el qual tenia drets als Balbs, a la vall d’en Bas; no està clar, però, que aquest cavaller, membre d’una nissaga que segurament pertanyia a la baixa noblesa, fos realment el senyor del castell del Pla de l’Estany. Abans de 1279, havia estat enterrat a Banyoles Pere de Roca, que sembla que fou senyor del castell o casa forta de la Roca, a la vall de Campmajor. L’any 1320, consta que Pere de Prat de Girona, posseïdor del castell de la Roca, féu un establiment d’un tros de terra situat al bosc del castell, prop del mas Piells (o Espielles).

Actualment té més aviat aspecte de masia, tot i que conserva la seva torre, situada a l’esquerra de la façana principal, encarada a migdia. Consta de tres construccions adossades l’una amb l’altra. És de planta rectangular amb un petit pati interior al voltant del qual s’organitzen les dependències. Consta de planta baixa i un pis. La porta principal és d’arc de mig punt adovellat i al primer pis hi ha una finestra geminada, sense capitell i amb decoració floral a l’imposta dels arcs. La resta d’obertures són rectangulars. La torre és l’element més antic de la casa forta, que es dataria en època del romànica tardà, és a dir, entre les darreries del segle XIII o començament del XIV.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_d’en_Roca

Elena Fàbregas & Jordi Gironès / Febrer 2016

+ fotografies: CastellsCatalans/Castell de Roca

+ informació en PDF:  CastellsCatalans/Castell de Roca

tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Falgons

Nom del castell: Falgons
Data de construcció: XI
Municipi: Sant Miquel de Campmajor
Comarca: Pla de l’Estany
Altitud: 353 m

Coordenades: E 2.663333 N 42.107778 (Geogràfica - ETRS89)

Com arribar-hi: cal prendre la carretera GI-524 de Banyoles a Santa Pau i entre els km. 25 i 24 s’agafa la GIV-5246, la qual amb 4 km ens situa en aquest indret on hi ha el castell.

El castell termenat de Falgons és a Falgons, entitat de població del disseminat terme municipal de Sant Miquel de Campmajor, a poca distància de l’església parroquial de Sant Vicenç de Falgons, al vessant oriental de la serra de Falgons, contrafort de les serres de Finestres i Rocacorba.

Els orígens són confusos i embolicats amb l’origen del llinatge dels Cartellà, nissaga que la llegenda fa remuntar fins al temps de Carlemany (742-814). El 823 es té notícia de Galceran I, casat amb Sabina, filla de Jofre Rocabertí. El 985, Guillem de Cartellà participa en la reconquesta de Barcelona pel comte Borrell acompanyant Oliba Cabreta, comte de Besalú. El 1010, Galceran de Cartellà anà amb Bernat Tallaferro en la seva incursió contra el poder califal.

A principis del segle XII el castell de Falgons ja pertanyia a aquesta poderosa família, que arribà a posseir diversos castells com Hostoles i Rocacorba. Es documenta Pere Galceran I de Cartellà (1208-36) l’hereu del qual, Galceran V inicia la branca dels Cartellà-Falgons, residents a Falgons, Els Cartellà reeixiren a convertir el seu casal en castell termenat i centre d’una baronia o domini jurisdiccional; entre el 1404 i el 1580, tots els seus hereus foren enterrats a Sant Vicenç de «Felegoso», parròquia que, junt amb el castell, apareix en els fogatges de l’any 1358 i el 1359; en aquests documents amb el nom de parròquia de Sant Vicenç de «Fulgonitus». El 1523 era senyor de Falgons en Pere Galceran de Cartellà, que va ajudar a Ferran el Catòlic en la conquesta de Granada. Hi ha documentació d’altres membres de la família fins al segle XVIII.
La seva especial història fa que el castell tingui la disposició d’un gran casal residencial i que el castell actual sigui el resultat de nombroses reformes, amb una planta quadrada sensiblement geomètrica i poc habitual. A l’interior hi ha un ampli pati, del qual arrenca l’escala d’accés a les sales de la planta pis, amb arcs semicirculars. A la façana principal destaca la porta d’entrada d’arc de mig punt amb dovelles, sobre la qual hi ha l’escut nobiliari dels Cartellà.
Al voltant del pati hi havia la capella de St. Anton, les cavallerisses i les habitacions del servei. Es conserven diverses espitlleres situades a la planta baixa al llarg de tot el perímetre de muralla del castell. La torre de l’angle sud-oest està parcialment derruïda; només es conserva part del parament. Les torres de l’angle sud-est i nord-oest mantenen un bon estat de conservació però no la totalitat de la seva alçada original. El pati interior l’acosta a la tipologia pròpia dels castells medievals però els elements més significatius (portes, finestres, etc.) ens condueixen a obra dels segles XV i XVI. No obstant, Lluís G. Constans i Serrats data tres de les torres i part de la base dels murs al segle XIII. 

Extret de: http://www.catalunyamedieval.es/castell-de-falgons-sant-miquel-de-campmajor-plade-lestany/

Elena Fàbregas & Jordi Gironès / Febrer 2016

+ fotografies: CastellsCatalans/Falgons

+ informació en PDF: CastellsCatalans/Falgons

tota la informació a: www.castellsCatalans.cat