La Roqueta

Nom del castell: La Roqueta
Data de construcció: X
Municipi: Sant Martí de Tous
Comarca: Anoia
Altitud: 699 m

Coordenades: E 1.484818 N 41.529948 (Geogràfica - ETRS89)

Com arribar-hi: està situat al sud de la població de Sant Martí de Tous i s’hi accedeix a través d’una pista transitable que surt de la carretera que va al pantà de Tous. Cal prendre el desviament a l’esquerra que condueix a les cases de l’Aubereda, i des d’aquí cal prendre el trencall que du a l’ermita de la Mare de Déu de la Roqueta, damunt de la qual hi ha el castell.

Les restes del castell de la Roqueta es troben dalt d’un turó, entre l’església de Santa Maria i el collet de Savinosa, a la banda sud-oest del terme, enfront de la serra de Queralt.

Les primeres notícies són de l’any 960, en l’acta de confirmació feta pel comte de Barcelona i Osona Borrell II al seu vassall Isarn, fill de Sal·la. L’any 1018 el senyorejava Hug de Cervelló el qual promogué un plet amb el bisbe de Vic per una suposada usurpació de terres. El litigi acabà amb una sentència de la comtessa Ermessenda i del seu fill Berenguer Ramon I a favor de la mitra vigatana. Un litigi posterior en la definició dels termes entre Bernat Sendred de Gurb-Queralt i Umbert de Cervelló es resolgué l’any 1030.

Es desconeixen les vicissituds històriques del castell el segle XII, però romangué en poder dels Alamany. L’any 1193 Guerau d’Alamany el llegà al seu fill Guillem de Cervelló qui, el 1226, féu diverses donacions al monestir de Santes Creus entre les que hi havia un mas situat dins del terme del castell. El fill i successor de Guillem, Guerau de Cervelló, abans de morir el 1229 en la conquesta de Mallorca, féu testament i deixà la fortalesa de la Roqueta al monestir de Santes Creus. El 1235 Ramon d’Avinyó renuncia a tots els drets que posseïa a La Roqueta a favor del monestir, drets que es ratificaran l’any 1250.

El segle XIV encara resta en poder de Santes Creus segons es comprova en el fogatge de 1365-1370. Després no se'n sap res mes, llevat que la desamortització, devia també afectar-lo.

La part més vistent de les ruïnes la forma un llenç de paret de considerables dimensions orientat a migdia. Fa 3,3 m d’alt, una longitud de 8,2 m i un gruix de 90 cm. Reforçat interiorment amb una paret on s’obren dues arcades amb arcs de mig punt adovellats. Pertanyia a una sala de si fa o no fa la longitud del mur sud i un amplada de 4 m. El mur oest és mig ensorrat i no resta res dels murs est i nord. Era cobert per una volta de pedra ara esfondrada. A la paret sud hi ha dues espitlleres situades a dos nivells.

Extret del web: http://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_la_Roqueta_(Anoia)
Jordi Gironès / Novembre de 2013

+ fotografies: CastellsCatalans/Roqueta

+ informació en PDF: CastellsCatalans/Roqueta

tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Tous

Nom del castell: Tous
Data de construcció: s. X
Municipi: Sant Martí de Tous
Comarca: Anoia
Altitud: 469 m
Coordenades: E 1.525220 N 41.559541 (Geogràfica - ETRS89)

Com arribar-hi: situat damunt mateix del poble El Castell de Sant Martí de Tous és actualment un gran casal residencial fortificat, molt restaurat, situat al poble de Sant Martí de Tous, de la comarca de l´Anoia i al límit  de la Conca de Barberà.

Les primeres notícies documentals, que s’insereixen dins el fenomen repoblador de la vall de l’Anoia, són del segle X. L’Any 880, Guifré el Pelós va conquerir el lloc de Tous i l’any 960, el comte de Barcelona i Osona Borrell II donà a la seu de Vic el castell de Tous que l’hi havia pervingut per aprisió dels seus pares, inclòs dins el terme del Castell de Montbui. L’any 978 es va confirmar aquesta donació per una butlla del Papa Benet VII.

En el transcurs del segle XI, la propietat de Tous restava dins el domini superior de la seu de Vic. En temps del bisbe Oliba (1017 - 1046), aquest cedí les fortaleses de Tous, Montbui i Ocelló a Guillem d’Oló (també dit de Mediona) qui l’encomanà a un castlà anomenat Bernat de Tous. 

La continuïtat dels Tous com a castlans és palesa tot el segle XIII i hi ha diversos homenatges de fidelitat al bisbat de Vic. Amb tot, el predomini de la seu de Vic s’interrompé el 1318 en cedir el bisbe de Vic el castell de Tous al rei Jaume II, juntament amb els de Cucalla, Montbui i Ocelló.

Els Tous, però, mantindran el seu domini i l’any 1347 Bernat de Tous compra la plena jurisdicció per la quantitat de 12.000 sous. La supremacia dels Tous acabà el 1423 quan vengueren el castell als Perellós (Ponç de Perellós). L’any 1441 la propietat fou venuda als Saplana i l’any 1505, Isabel Saplana la donà al monestir badaloní de Sant Jeroni de la Murtra. Els frares jerònims en detentaren la jurisdicció total (civil, militar i econòmica) fins a les desamortitzacions, el 1835. En compliment del decret de desamortització,

el castell i les seves possessions (terra per 249 jornals de llaurar i dos molins fariners), van ser subhastats públicament i comprades per propietaris privats successivament. Els darrers propietaris foren la família Rojas d’Igualada que el comprà l’any 1918.

Es tracta d’una construcció sòbria, de pedra i de morter, de la qual cal destacar a la planta baixa uns murs amb presència d’opus spicatum, probablement procedents de la primitiva edificació. L’edificació actual és bàsicament gòtica, amb moltes modificacions posteriors i una restauració moderna. Cal destacar les finestres coronelles (finestres altes i estretes, xapades per una o diverses columnes primes de pedra sobre les quals descansen arcs de mig punt) d’arc trilobulat, amb festejadors. 

Extret del web: ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Sant_Mart%C3%AD de_Tous
Jordi Gironès / Novembre de 2013

+ fotografies: CastellsCatalans/Tous

+ informació en PDF: CastellsCatalans/Tous

tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Rocabruna

 Nom del castell: Rocabruna
Data de construcció: secle X
Municipi: Camprodon
Comarca: Ripollès
Altitud: 1.000 m
Coordenades: E 2.453333 N 42.329326 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: situat molt a prop del lloc de Rocabruna a mig camí entre Camprodon i Beget.

El Castell de Rocabruna es troba situat al veïnat de Rocabruna, que forma part del terme municipal de Camprodon, entre el nucli urbà de Camprodon i el veïnat de Beget.

En concret, el castell domina un turó envoltat de cingles, el Tossal del Castell, i la seva altitud ofereix al visitant unes vistes molt interessants sobre el Pirineu i l’Alta Garrotxa. Els seus orígens es remunten al segle X (hi ha documentació del 1070), i actualment està abandonat. Sembla que el nom del castell prové del color del sòl i de les pedres de l’entorn (i de les que formen part dels murs), que és molt ennegrit o bru. L’accés al castell és bastant difícil, ja que el turó es troba completament envoltat de bosc; tan sols és possible d’arribar-hi a través d’un corriol mig abandonat que puja des de la base del puig, i que passa per les cases de la Vila i Ca l’Arneta. Per sota del puig hi transcorre el sender GR-11, en el seu tram Molló - Beget.

Arquitectònicament, el castell de Rocabruna, mostra un conjunt notable de torres i murs. L’element que més destaca d’aquest conjunt del és la torre de l’homenatge, situada al límit de les muralles, de planta rectangular. Aquesta torre resta mig esberlada per un costat, però encara és possible d’advertir-hi algunes espitlleres. També s’aprecien bona part dels murs que dividien cadascuna de les dependències que formaven part de la fortificació. Una part remarcable de l’edifici és un pany de paret amb una antiga porta. Aquest gran mur presenta un detall constructiu interessant com és l’opus spicatum. Existeixen altres restes del mur de pedra, de la capella de Sant Llorenç, i de a torre circular, molt deteriorada. 

El primer senyors del castell fou un tal Pere l’any 986 que va acompanyar Oliba Cabreta en la reconquesta de Barcelona en mans d’Almansor, després hi hagueren molts altres senyors fins que a principis del s. XVII el castell passà a la família Descatllar pel casament d’una germana de Pere Desbach amb un Descatllar.

Extret del web: ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Rocabruna
Jordi Gironès / Octubre 2013

+ fotografies: CastellsCatalans/Rocabruna

+ informació en PDF: CastellsCatalans/Rocabruna

tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

La Sala

Nom del castell: La Sala
Data de construcció: secle XIII
Municipi: Vilallonga de Ter
Comarca: Ripollès
Altitud: 1.092 m
Coordenades: E 2.301771 N 42.338501 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: situada prop del curs del Ter a tocar del nucli urbà de Vilallonga de Ter.

L’edifici era una fortalesa situada dins del terme del Castell del Catllar. Quan aquest va ser enrunat, el va substituir, ja que no es va reconstruir el castell. Va ser la residència de la família Descatllar que eren els senyors del terme. Després de ser fortificada va servir de castell per als homes del terme del castell del Catllar.

L’any 1261 Galceran Descatllar va cedir al seu fill i hereu, Ramon Descatllar, amb motiu del seu  matrimoni, l’estatge i el castell del Catllar. Més tard, l’any 1285, tornen a aparèixer notícies de l’edifici, aquesta vegada, però, amb el nom de la Sala. En aquest document, els homes d’Abella fan homenatge al castell del Catllar i la fortalesa de la Sala.

Com hem dit, la Sala va substituir el castell del Catllar. L’any 1362 el rei Pere el Cerimoniós va permetre a Ponç Descatllar, amo del castell que s’havia enrunat, que edifiqués un castell o fortalesa a la Sala. 

Els terratrèmols del s.XV van afectar molt l’estructura de l’edifici. Durant la guerra civil entre la Generalitat i el rei Joan II, el terme del castell del Catllar ja no va complir la funció de refugi. Pel que fa a la residència dels Descatllar, va deixar de ser-ho l’any 1488, quan van traslladar-se a Ripoll.

La fortalesa, que actualment es fa servir com a magatzem de palla o herba del mas veí, es troba enmig d’un prat. La planta de l’edifici és gairebé quadrada. Els murs del nord i gairebé la meitat dels de l’est i l’oest tenen un gruix de 105 cm. Hi podem veure moltes espitlleres. La resta dels murs són molt més prims, però es troben reforçats per uns pilars interns adossats als angles i les parets.

Les espitlleres es van ordenar en dos rengles. El superior ara es troba a més de 2 m del sòl a la banda externa. El rengle inferior es troba actualment molt arran de terra; de fet, d’algunes espitlleres només en podem veure la part superior. La situació d’aquest segon rengle demostra que el nivell del terra ha pujat. A la banda nord  a mes de les espitlleres, s’hi va obrir una gran finestra.

A l’interior de l’edifici trobem un pati central, de planta quadrada, envoltat per quatre murs interiors. Les parets, separades per uns 5 m dels murs perimetrals, tenen vuit portes, organitzades en dos nivells diferents. Són obertures cobertes per un arc de llosetes. Les de dalt corresponen al pis superior.

Extret del Volum 1 de la Catalunya Romànica de l’Editorial Pòrtic. Edició de juny de 1999.
Jordi Gironès / Octubre 2013

+ fotografies: CastellsCatalans/La Sala

+ informació en PDF: CastellsCatalans/La Sala

tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

La Roca de Pelancà

Nom del castell: La Roca de Pelancà
Data de construcció: secle X
Municipi: Vilallonga de Ter
Comarca: Ripollès
Altitud: 1.072 m
Coordenades: E 2.332831 N 42.322266 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: situat al damunt del turó que corona el nucli habitat de La Roca.
L’actual poble de la Roca es formà al voltant de l’antic castell de Pelancà (o la Roca de Pelancà ), el qual era denominat aleshores castrum de Pellencha.

Ja és esmentat ja el 1061 arran d’un retret fet pel comte Ramon Guifré de Cerdanya al vescomte Bernat per la deixadesa en què es trobava aquest castell. En aquell període hi havia males relacions entre els comtats de Cerdanya i Besalú, i al comte cerdà el preocupava l’estat d’aquest castell perquè era una avantguarda del comtat veí de Besalú. En qualsevol cas, aquest castell sempre ha estat de poca entitat i bàsicament defensiu tal com ho prova la seva situació estratègica.

La documentació trobada ens indica que hi ha un clar lligam senyorial entre aquest castell i el que estava situat al Catllar (on actualment hi ha el santuari del Catllar prop de Setcases). D’aquest darrer castell no hi ha vestigis actualment.

Hi ha quelcom de confusió pel que fa a si el castell del que parlen molts documents era el situat a la Roca o el del Catllar, per la qual cosa cal parar atenció al detall del document per esbrinar si és l’un o l’altre. El que sí és clar és que els dos castells pertangueren a la família Descatllar (cognom que prové de la mateixa arrel Catllar), senyors que els tingueren en possessió des del segle XII fins al XVII).

Durant la guerra dels Remences (1410-1486), el rei Joan II establí en el castell de la Roca el cap de la capitania per les bones qualitats defensives que reunia.

Posteriorment, aquest menut castell anà caient en declivi fins quedar només algun pany de paret entremig de les cases arrelades a la roca.

Per aquest escrit he consultat el Volum V d’Els Castells Catalans de l’Editorial Dalmau. Barcelona 1976.

Jordi Gironès / Octubre 2013

+ fotografies: CastellsCatalans/La Roca de Pelancà

+ informació en PDF: CastellsCatalans/La Roca de Pelancà

tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Torre Cavallera

Nom del castell: Torre Cavallera
Data de construcció: segle X
Municipi: Camprodon
Comarca: Ripollès
Altitud: 1.150 m
Coordenades: E 2.348967 N 42.297395 (Geogràfica - ETRS89)

Com arribar-hi: s’hi accedeix per una pista asfaltada des de la colònia Estabanell, dos quilòmetres abans d’entrar al nucli urbà de Camprodon.

La torre Cavallera està situada al veïnal de Cavallera al cim d’un turó, punt estratègic de la serra del mateix nom, des del qual es domina tota la vall del riu Ter fins a Sant Pau de Segúries. En aquest punt el riu Ter s’engorja bastant, per tant, el pas de persones, mercaderies, exèrcits es pot controlar millor.

La seva funció era quasi segurament la de defensar l’entrada meridional de Camprodon servint de punt de guaita i de torre de senyals; ajudava en aquesta funció el castell de Creixenturri, situat gairebé enfront.

El lloc de Cavallera es troba per primera vegada en la documentació del monestir de Sant Joan de les Abadesses d’una venda feta l’any 911 d’un alou situat a «Cavalera». 

A partir de 936-937 comença a documentar-se l’existència d’una fortalesa per donacions o vendes de la fortalesa i terme de Cavallera. No sembla, però, que la fortalesa depengués del monestir que, l’any 1328 en reclamà el domini enfront dels vescomtes de Bas, reclamació que no va reeixir doncs en dates posteriors s’explicita el domini per part del rei i els vescomtes de Bas. 

Els vescomtes degueren vendre els seus drets doncs en el fogatge de l’any 1358, consta que el domini del castell de Cavallera pertanyia a Pere Palomera i a Francesc de Casademunt els quals també alienaren els seus drets ja que en el fogatge de 1365-1370, té el domini Dalmau de Barcelona.

En endavant, les notícies sobre el domini del castell s’esvaeixen i només se sap, esporàdicament (principis del s XVII i principis del s XIX), que havien passat a la corona. Poc després d’aquest últim esment, les senyories jurisdiccionals s’aboleixen. El paper estratègic de la torre minva a partir del s XIV. 

Amb tot, s’hi poden veure diversos búnquers fets durant la guerra civil del 1936.

La torre Cavallera es de planta quadrada; els murs, a l’exterior tenen una longitud de 6,50 m. El gruix sobrepassa un metre. L’alçada és d’uns 11 m. Tenia un nivell inferior sense cap obertura i dos pisos superiors. La porta és situada al primer pis del mur nord-oriental, a uns 4 m de terra i s’hi accedia mitjançant una escala llevadissa. Les voltes que suportaven els dos trespols eren apuntades. La porta és composta per un arc de mig punt format per vuit dovelles ben treballades de mides diverses. Encara és ben visible la volta de canó que formava el primer sostre.

Pel que fa a la datació, la fortalesa és documentada el s X i la torre el s XII però la torre actual fou segurament construïda entre els segles XIII i XIV.

Extret de Viquipèdia: ca.wikipedia.org/wiki/Torre_Cavallera i de l’obra dels Castells Catalans de Rafael Dalmau.

Jordi Gironès / Octubre 2013

+ fotografies: CastellsCatalans/Torre Cavallera

+ informació en PDF: CastellsCatalans/Torre Cavallera

tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Torre de Seva - Marata

Nom del castell: Torre de Seva
Data de construcció: XIV
Municipi: Les Franqueses del Vallès
Comarca: Vallès Oriental
Altitud: 227 m
Coordenades: E 2.316356 N 41.646562 (Geogràfica - ETRS89)

Com arribar-hi: cal sortir de Granollers per la carretera BV-5151 en direcció a Cànoves passant pel Corró d’Avall. Una mica abans d’arribar al Km. 3 cal prendre la carretera local que ens porta a l’església de Santa Coloma de Marata i de seguida trobem a mà dreta el mas o torre de Seva.

Marata és un poble prop de la riera de Corró al municipi de les Franqueses del Vallès (Vallès Oriental). El 2005 comptava amb 182 habitants disseminats pel seu terme dins del qual hi ha diversos masos fortificats, alguns d’ells d’origen medieval.

El 895 és troba citat un palatio Meserata, al territori anomenat Vallese, tot i que la primera cita segura d’aquest indret data de 940. Aquest palau ha esdevingut l’actual masia de can Torrassa.

El nom de Meserata o Mercerata segueix apareixent en escriptures a partir de 1002. Precisament en aquest any el Papa confirma a l’abat de Sant Cugat del Vallès les possessions que té a Messerata i a Samalús, i un any després el comte de Barcelona ven a Guadald feus dins del terme de Marata.

El 1101 les esglésies de Messerata i Palaciolo consten en possessió de Berenguer Ramon de Montcada, i a partir d’aleshores ja no hi ha documentació que explícitament ens parli de cap palau o edifici fortificat i només consta el lloc de Marata.

L’església parroquial, dedicada a Santa Coloma, és romànica i ha estat modificada posteriorment; consta de tres naus, de les quals les laterals foren afegides posteriorment a la fàbrica primitiva.

El 1975, en fer unes obres al paviment, es descobriren dues sitges obertes al subsòl de l’església; hom creu que devien servir per a guardar-hi blat i que són anteriors a la fàbrica de l’església. Es conserva una imatge de la Mare de Déu del Roser del segle XVII.

Tal com hem indicat, dins del terme de la parròquia de Marata hi ha diversos masos d’interès, d’entre els quals cal destacar:

La Torre de Seva (que convé de no confondre amb la Torre de Marata, avui can Torrassa); que fou construïda per Bertran de Seva al segle XIV. Es tracta d’un edifici de fàbrica rectangular, amb una torre quadrada a migdia amb finestres gòtiques i renaixentistes. La finestra principal, renaixentista, està datada el 1561 i tots els seus murs estan rematats amb merlets. L’edifici fou reformat al segle XX. Al davant de la torre s’edificà una capella dedicada a Sant Abdó i Sant Senèn, patrons dels hortolans (com consta el

1606, quan s’atorgà autorització a Elisabet Magarola per reedificar la capella, que era situada prop de la torre de Magarola, anomenada antigament de Fontanet).

Can Tarafa és un altre mas notable que té un gran portal adovellat i tres finestres a la façana, dues de rectangulars i l’altra d’arc el·líptic, molt ornades, amb guardapols i figures a les mènsules (una de les finestres és del 1558). Més amunt d’aquest mas hi havien les ruïnes de Can Tarafa Vell, amb una torre rodona, ja desaparegudes.

Per fer aquest escrit he tret la informació del Volum II d’Els Castells Catalans de Rafael Dalmau, de la GEC (Gran

Enciclopèdia Catalana) internet i dels webs: http://ca.wikipedia.org/wiki/Marata_(les_Franqueses_del_Vallès) http://ca.wikipedia.org/wiki/Torre_de_Seva

Jordi Gironès Vilardebò / juny 2013

+ fotografies: CastellsCatalans/Torre de Seva - Marata

+ informació en PDF: CastellsCatalans/Torre de Seva - Marata

tota la informació a: www.castellsCatalans.cat