dijous, 24 de maig de 2007

Colltort (Garrotxa)

El castell de Colltort se situa a la carena formada per les serres del Corb (ponent) i la de Finestres (llevant) i a una altitud de 847 metres. Per accedir-hi des del nord el camí assoleix la collada de la font Pobra i ressegueix la carena vers ponent, mentre que des del sud el camí acaba a la mateixa collada accedint-hi des de Sant Iscle de Colltort integrat dins el municipi de Sant Feliu de Pallerols.

La parròquia i la vall de Sant Iscle, així com el castell, són esmentats en el testament del «Tallaferro» (Bernat I de Besalú) de l’any 1020 o 1021; el testador, entre els molts llegats que féu al seu fill i successor Guillem, li concedí aquest castell. Tres anys abans, però, hi ha referència al «castro de collo Tortuensi» en la dotació del bisbat de Besalú. En aquesta documentació també s’esmenta el proper castell de Finestres, fet que es repeteix en la venda de l’alou de La Cot a l’abat de Besalú (any 1028) donat que ambdós castells (Colltort i Finestres) sempre han tingut una vida comuna històricament.

L’any 1698, Sant Iscle, com la vila de Sant Feliu de Pallerols i el lloc de Sant Miquel de Pineda –tots del mateix districte municipal– eren de la batllia reial d’Hostoles. El castell, però, va perdre ben aviat la seva funció defensiva i poc a poc s’anà enderrocant, quedant actualment només part dels seus murs des d’on s’albira una magnífica panoràmica de la zona volcànica d’Olot.

Nota: per fer aquest escrit he recollit la major part de la informació històrica de l’escrit del volum III de l’obra sobre els Castells Catalans publicada per l’editor Rafael Dalmau l’any 1971 (segona edició del 1992).

Jordi Gironès Vilardebò/ maig de 2007

més fotografies: CastellsCatalans/Colltort