dijous, 1 de juny de 2006

Gelida (Alt Penedés)


El castell de Gelida s’alça a una altitud de 310 metres i es troba dins del terme municipal de Gelida, propietària actual del castell des de 1968.
Està situat en un contrafort del cordal que arrenca des del Pujol de Migjorn (599 m) en direcció a ponent i que acaba just on hi ha el poble. Aquest cordal està solcat pel torrent de Sant Miquel al nord i el de la font de Cantillepa al sud, fet que permet que estigui quelcom encimbellat i amb una molt bona panoràmica de la plana del Penedès i castells llunyans que des d’aquí es veien en temps medievals.

Les primeres notícies que tenim d’aquest castell daten del 30 de març de 963 quan «Mirone», comte i marquès, va vendre el castell de Masquefa a Ènyec —anomenat Bonfill— on també hi consta el «terminio de castrum Gellito». En una altra venda de castell, en aquest cas el de Cervelló, feta el 992 pels comtes Ramon Borrell de Barcelona i Ermengol I d’Urgell, apareix també el «terminio de castrum Gellita».
El 1040, el «kastrum Gellita» seguia limitant amb el terme de Masquefa i amb Piera, essent Gerbert el posseïdor aleshores del castell.
Entre 1070 i 1086 el noble prelat Umbert Alemany, fill de Gerbert, era senyor del castell de Gelida i bisbe de Barcelona, deixant al seu nebot Guerau Alemany el castell i la seva església dedicada a Sant Pere.
Durant el segle XVI hi consten diverses famílies com a propietàries del senyoriu de Gelida: Bertran (1515), Despalau (1553), Erill (1555), Perapertusa (1581) i Salbà i Despalau (1583). Per altra banda, alhora hi ha informació que indica que els nobles de Castro, de Cervelló i de Montcada —emparentats entre ells— posseïren el castell durant el segle XVI. Informacions, doncs, que es contradiuen.

Durant la guerra contra Felip IV el castell fou defensat amb valentia i fou documentada una llista de despeses relacionades amb el cas (1651).
El castell fou enderrocat, com la resta de castells veïns penedesencs, per ordre de Felip V (1713-1714) i durant els segles XVIII i XIX Gelida fou un domini indivís del marquesat de Cerdanyola i la família Dalmau.
El 21 de novembre de 1965 es va constituir el Grup Local d’Amics dels Castells i l’any 1967 el castell fou comprat per l’Ajuntament de Gelida al senyor Mascaró Vinyeta, en representació de la seva filla menor Rosa Mascaró i Altimiras.

Les estructures més antigues del castell de Gelida corresponen a les torres situades a la part alta i mitjana de l’esperó rocós, que van ser obrades a finals del segle IX o inicis del X. A la part baixa hi ha l’església, d’origen pre-romànic però amb múltiples transformacions posteriors, la darrera de les quals és el campanar, de 1796.
A l’esquerra de l’església podem veure el cementiri construït el 1856 sobre les restes de tombes antropomorfes pre-romàniques.
Darrera l’església s’alça la torre de planta rectangular, del segle X, la funció de la qual era barrar el pas en aquest punt. A l’entorn d’aquesta torre s’edificarà densament —durant el segle XV— un cop adquirit el castell per Berenguer Bertran. L’estructura anomenda el forn forma part d’aquest conjunt. A les refeccions d’aquesta època corresponen el mur de la part superior, bastit sobre les restes de l’edificació anterior, que era enderrocada en part.
Les muralles i la torre formen part de les estructures de defensa sobre el torrent de Cantillepa. En aquest espai, entre la torre mitjana i el cos superior del castell, s’ubicava molt possiblement el nucli de poblament de Gelida a l’alta edat mitjana.
Sota el castell s’obren diverses coves  a l’interior de les quals s’han trobat testimonis d’utilització des de la prehistòria.

Nota: per fer aquest escrit he recollit la major part de la informació històrica de l’escrit sobre el castell de Gelida del volum III de l’obra sobre els Castells Catalans publicada per l’editor Rafael Dalmau l’any 1992 (segona edició).

Jordi Gironès i Vilardebò / juny de 2006

Mes fotografies: CastellsCatalans/Gelida
+ informació en PDF: castell de Gelida
+ informació : amics del Castell de Gelida
+ informació a Viquipedia: Castell de Gelida