dimecres, 15 d’abril de 2009

RIBELLES

Nom del castell: Ribelles
Data de construcció: segle XI
Municipi: Vilanova de l’Aguda
Comarca: Noguera
Altitud: 540 m
Coordenades: E 357192.5, N 4638494.75
(ED50 UTM 31N)
Longitud: 1º 16' 39.60'' Latitud: 41º 53' 1.098''
(ETRS89 Geodèsiques)
Com arribar-hi: prenent la carretera des de Calaf cap a Ponts, i una vegada Sanaüja, hi ha un trencall a la dreta que duu a Ribelles des de l’indret de Toralla.

El castell de Ribelles es troba situat a 523 metres d’altitud a la dreta del riu Llobregós. Documentat el 1075. Una primerenca notícia del castell apareix en la menció «castro ribelles», l’any 1067.
Encara que manquin dades concretes pertocant certs aspectes de la invasió aràbiga del sector, alguns erudits precisen que vers la meitat del segle XI la frontera sarraïna discorria pel Montsec, la comarca de Meià i els castells de Ponts, Sanaüja, l’Agulla, Ribelles i Solsona.
Al nord la línia connectava els castells de l’Aguda de Torà, Biosca, Ribelles i Ponts.
Vers l’any 1064 es fa esment d’un Ramon de Ribelles amb vinculació a aquest indret essent un dels personatges que feien costat al comte urgellenc en la campanya bèl·lica que permeté d’ocupar alguns llocs del pla d’Urgell.
Al comte Ermengol III, mort el 1066 en la defensa de Barbastre —plaça que havia conquerit—, va succeir-lo el fill, Ermengol IV; hom sap que cert Guitard de Ribelles fou un dels cavallers que ajudaren aquest comte a apoderar-se de les dues riberes del Segre i del Sió: Sanaüja, Guissona, Linyola, etc. En la donació del castell de Gerb, per part dels comtes d’Urgell a l’església de Solsona, el 1106, signa Bernat Ramon de Ribelles. Quasi amb seguretat podem afirmar que aquest noble prengué part en la conquesta definitiva de Balaguer.
Els primers membres de la nissaga són Adaleta de Ribelles i el seu fill Ramon I Gombau de Ribelles que consten com a posseïdors del castell i de terres, a més de disposar de quantitats d’or per a compres de ramat cavallí. Al voltant d’Ermengol IV trobem un Pere Ramon de Ribelles que signa com a fidel del comte en diversos documents. La seva baronia comprenia, a més a més, les poblacions de l’Alzina, Vilalta i Guardiola.
Durant el segle XIII ja pertanyia a la família dels Ponts i més concretament el 1590 a Gispert de Ponts. Aquesta jurisdicció recau als marquesos de Tamarit els quals la venen a la família Duran i aquests a la seva vegada el 1871 a Josep de Bofarull i Rafart.

Aquesta obra medieval va ser restaurada durant els segles XV i XVI, mantenint bona part de l’obra medieval amb base preromànica i romànica. Com a resultat de les obres realitzades a començaments de segle XX, forma un conjunt integrat pel castell, el cementiri i l’església. En el seu absis i mentre s’efectuaven obres de rehabilitació, es van descobrir part d’unes pintures que podrien datar-se del segle XIV. El fet que es trobi ubicat en «la ruta de les invasions» obligava als barons de Ribelles a participar activament en les terres reconquistades.
El 1671 Pere de Ponts i de Guimerà va vendre la baronia de Ribelles a Francesc de Montserrat, primer marquès de Tamarit, venda que fou pledejada per la seva neboda Maria Teresa de Ponts i de Ros, que guanyà el plet el 1702. Tot i això, la baronia retornà aviat als marquesos de Tamarit, que la vengueren als Duran i aquests, vers el 1871, a Josep de Bofarull i Rafart, a qui fou reconeguda com a títol del regne el 1872 pel rei Amadeu I.
Després, la baronia passà als Llabrés, residents a Palma de Mallorca.

El títol de baró de Ribelles, des del 1879 fins ben entrat el segle present, va pertànyer a Josep M. de Bofarull i d’Olzinelles. L’actual titular resideix, d’ordinari, a Palma de Mallorca i és Pere Llabrés de Bofarull, persona que sent veritable amor per aquest castell, el qual té confiat a una família masovera, que, amablement, accedeix a mostrar el casalici al visitador interessat.

El gran castell de Ribelles fou pràcticament refet a l’inici del segle XX i forma un curiós conjunt amb l’església i amb el cementiri, on hi ha una singular capella i un gran panteó per als barons. Actualment es conserva en estat ruïnós.

Nota: escrit extret del Volum VI de l’obra sobre els Castells Catalans publicada per l’editor Rafael Dalmau l’any 1979.
Jordi Gironès i Vilardebò / abril de 2009

+ fotografies: CastellsCatalans/Ribelles