PONTS i la Canónica de St.Pere

Nom del castell: Ponts
Data de construcció: segle XI
Municipi: Ponts
Comarca: Noguera
Altitud: 524 m
Coordenades: E 350405.5, N 4642382 (ED50 UTM 31N)
Longitud: 1º 11' 41.71'' Latitud: 41º 55' 2.559'' (ETRS89 Geodèsiques)

Com arribar-hi: s’hi accedeix des de la vila de Ponts a través d’una pista sense asfaltar en bon estat que condueix també a l’església de Sant Pere de Ponts.

Reculant a l’any 888 o 890 apareix, en la dotació de l’església del monestir de Santa Maria de Ripoll per part de «Guifredus comes» i muller («Guinidisill»), l’esment de Ponts.
Aquests esments primerencs de Ponts i del Segre adquireixen documentalment un sentit cada vegada més concret i si d’inici la menció de Ponts equival a un lloc situat a la marca, o regió de frontera, alliberada pel comte Guifré que el monestir de Ripoll havia d’aprisionar, organitzar i explotar —a tenor de la col·laboració que en la gran obra de restauració del país assignava el comte a la seva fundació ripollesa—, amb posterioritat se’ns afigura ja amb plasmació de castell en una data compresa entre els anys 1053 i 1071. Però, el lloc va tornar molt aviat a ser terra fronterera i insegura i vers l’any 1000 era considerat altra volta domini sarraí. Per això, el comte Ermengol II, vers l’any 1035, va emprendre una acció guerrera a la contrada, fixant la frontera en una línia imaginària que anava de Meià cap a Ponts, Torà i Castellfollit. Cap a l’any 1070, el
comte Ermengol IV i la seva esposa Llúcia tornen a ocupar-se de Gualter i repeteixen llur donació a Ripoll perquè hi instauri una comunitat de monjos.
Quatre anys després els comtes renovaven la donació junt amb la de diversos béns vers Agramunt i la serra d’Almenara, que li serviren de dotació inicial».
En el seu testament, del 10 de juliol del 1314, el comte Ermengol disposà deixes a Sant Pere de Ponts, a Santa Maria de Gualter, etc. Amb la seva mort, i en virtut del casament de Teresa d’Entença amb l’infant Alfons — futur rei—, el comtat d’Urgell tornà al tronc del casal de Barcelona, del qual s’havia desprès feia més de quatre-cents anys. Ponts figura expressament mencionat dins el comtat d’Urgell, en la constitució d’aquest comtat amb vincle reial i perpetu (1328).
Per Ponts i altres punts del comtat transità, amb un escamot de gents d’armes, el comte de Foix quan, mort el rei Joan I, cregué que la seva muller —Joana— podia tenir aspiracions al tron.
Anys després, produïda l’aliança del comte de Pallars amb Lluís XI de França, el rei Ferran «el Catòlic» —fill de Joan II— notificava des de Còrdova, el 3 d’agost del 1484, a l’infant Enric, que calia prendre les fortaleses, castells i viles al comte de Pallars, i feia explícits els castells de Ponç, Golmes i Maldà, lliurant-los després al comte de Cardona.
Durant les trifulgues del bandolerisme —nyerros i cadells—, el virrei Hurtado de Mendoza obligà, el 1570, la vila de Ponts i altres viles properes —Organyà, Peramola, Oliana—, a pagar una tropa de soldats per emprendre la persecució del batlle d’Alòs — Arnau Escuder— i el seu fill, capitosts nyerros.
En el període de la guerra dita dels Segadors o de Separació, Ponts tingué guarnició de forces franceses deixant el mariscal Baltazard un destacament a finals del 1655. Durant la guerra de Successió (1714) la vila sofrí destrosses en el propi clos i també patí les conseqüències de les guerres carlistes (1839) que van fer que de més de 300 cases al final només n’hi haguessin 150.

Nota: escrit extret del Volum VI de l’obra sobre els Castells Catalans publicada per l’editor Rafael Dalmau l’any 1979.
Jordi Gironès i Vilardebò / abril de 2009

+ fotografies: CastellsCatalans/Ponts i Canónica de St.Pere

Per visitar l' interior del temple, cal concertar la visita amb l' associació Amics de Sant Pere de Pons al telèfon 973.46.00.87 - Sr. Viladot