Comiols

Nom del castell: Comiols

Data de construcció: segle XI

Municipi: Artesa de Segre

Comarca: Noguera

Altitud: 401 m

Coordenades: E 342882.5, N 4654594.5 (ED50 UTM 31N) Longitud: 1º 6' 3.548'' Latitud: 42º 1' 33.06'' (ETRS89 Geodèsiques)

Com arribar-hi: s’hi arriba mitjançant una pista sense asfaltar que surt des de l’esquerra de la carretera d’Artesa a Tremp, 1,5 Km abans d’arribar al coll de Comiols. Cal seguir les indicacions que fan referència al poble de Comiols, passant per la masia de cal Ribera i davallant suaument deixant el torrent a l’esquerra.

El castell s’esmenta en el document de dotació de la canònica de Sant Miquel de Montmagastre datat el 1010, però potser redactat vers el 1019. A l’acta de dotació de la mateixa canònica, atorgada per Arnau Mir de Tost el 1054, apareix de nou el castell i també l’església de Sant Romà, parròquia de Comiols. Ambdós van passar a dependre de la canònica de Montmagastre, i més tard, el 1065, quan aquesta canònica esdevenia priorat dependent de Sant Pere d’Àger, es convertien en patrimoni de l’abadia. El 1072, pel testament d’Arnau Mir, el castell va passar a la seva filla Letgarda i al seu nét Guerau Ponç, i d’aquesta manera es va integrar als dominis dels Cabrera, vescomtes d’Àger, família a què va pertànyer durant els segles XIII i XIV.

Els vestigis del castell, envoltats de construccions en bona part més modernes, es redueixen al nivell inferior de la torre mestra, d’una alçada de 5 a 6 m. De planta circular,  té un diàmetre intern de 4,2 m i un gruix de parets d’1,6 m. L’espai inferior es cobreix amb una cúpula, feta amb llosetes, col·locades acuradament en cercles.

Originàriament, s’accedia a aquest nivell per una petita obertura lateral a la cúpula. Els murs són fets amb carreus petits, que alternen amb alguns una mica més grans, ben arrenglerats i units amb morter de calç. La porta, situada al costat sud, al primer pis, era força estreta i només se’n conserva la part baixa dels muntants. En aquest nivell principal hi havia també dues espitlleres. La torre s’ha datat al segle XI.

L’església, ara restaurada, data del segle XI i s’adscriu dins l’estil llombard. Consta d’una sola nau amb una peculiar capçalera trevolada a llevant. Cobreix la nau una volta de canó semicircular, reforçada per tres arcs torals. A cada costat de la nau hi ha tres arcs formers, un dels quals emmarca la porta, i en els dos més orientals s’hi obren sengles absidioles semicirculars, precedides per un arc presbiteral, de manera que es forma una obertura absidal de doble arc. 

La porta, molt ampla i d’arc de mig punt adovellat, és a la façana sud. A ponent s’alça un campanar de cadireta de dos ulls. Sota el ràfec del mur nord, per sobre l’absidiola, hi ha una filada d’opus spicatum. Cal parar atenció al paviment de lloses, que sembla el primitiu.

Nota: extret del volum la Noguera de la Catalunya Romànica d’Editorial Pòrtic, octubre de 2001

Jordi Gironès Vilardebò / maig de 2009

+ fotografies :  CastellsCatalans/Comiols