Sort

Nom del castell: Sort

Data de construcció: segle XI

Municipi: Sort

Comarca: Pallars Sobirà

Altitud: 710 m

Coordenades: E 346162.5, N 4697497.5 (ED50 UTM 31N) Longitud: 1º 7' 45.19'' Latitud: 42º 24' 45.69'' (ETRS89 Geod.)

Com arribar-hi: dins el mateix nucli del poble 

Tot i que el castell no es troba documentat fins al s. XIII, la vila apareix vinculada als comtes de Pallars ja des del s. X. L’any 1055, la comtessa Ermessenda va fer donació de la vila a la canònica de Santa Maria de la Seu d’Urgell. Segons la tradició, al castell hi va néixer sant Ot, bisbe d’Urgell (1065-1122). El 1280, el comte Arnau Roger I de Pallars i el comte Roger Bernat de Foix, juntament amb altres nobles, van participar en l’alçament contra el rei Pere II. Després de capitular, el comte de Pallars va haver de cedir diversos dominis al rei, entre els quals Sort.

A la darreria del s. XIII i fins el 1327, Arnau I d’Espanha, vescomte de Coserans i nét del comte Roger II de Pallars, va envair el Pallars i s’apoderà del castell en diverses ocasions, però va ser recuperat cada vegada pel rei Jaume II.

Al s. XV, en la guerra contra el rei Joan II, Hug Roger III es va declarar a Sort en contra del rei. Finalment el rei va vendre el comtat de Pallars al comte de Cardona, i Hug Roger va morir presoner a Xàtiva, l’any 1503. Els Cardona van atorgar importants privilegis a la vila i van convertir el castell en palau, que devia abandonar-se al s. XVII. L’any 1842, el duc de Medinaceli cedia el castell al municipi per tal d’instal·lar en el seu clos el cementiri municipal, actualment desafectat. Al castell s’hi han realitzat intervencions arqueològiques i de restauració.

L’ampli espai que ocupa la fortalesa el delimita una muralla, que a l’est conserva l’obra romànica, dels ss. XI i XII, feta amb grans pedres irregulars i amb dues torres cilíndriques als extrems. Aquesta línia de muralla continua cap al nord amb la façana d’un palauet gòtic, del s. XIV o del s. XV, on trobem un gran portal adovellat amb una ampla espitllera al costat, i dos finestrals geminats per sobre dels quals podem veure un ull de bou amb el marc bisellat. Cap a l’oest s’alça el que s’ha identificat com la torre de l’homenatge, semicircular, que va allotjar la presó del terme almenys fins al s. XVII.

Nota: extret del volum Pallars Sobirà de la Catalunya Romànica d’Editorial Pòrtic, abril de 2000

Jordi Gironès Vilardebò / maig de 2009

Al maig.2009 s'hi fan unes obres d'accés d'incert resultat estétic.

+ fotografies : CastellsCatalans/Sort