dijous, 22 d’abril de 2010

Ivorra

Nom del castell: Ivorra
Data de construcció: segle XI
Municipi: Ivorra
Comarca: Segarra
Altitud: 569 m
Coordenades: E 366714.5, N 4625895 (ED50 UTM 31N). Longitud: 01° 23' 42.8" Latitud: 41° 46' 18.7" (ETRS89 Geodèsiques)
Com arribar-hi: passat Castellfollit de Riubregós i seguint per la carretera C-1412 s’arriba a Torà on cal prendre la LV-3003 que després de 5 Km ens durà a Ivorra.

La història d’aquesta vila és indestriable de la del seu castell, a redós del qual es va originar la població. Una de les primeres notícies de la fortalesa data del 1042, any en què Guitard i el seu fill Arnau van vendre als
esposos Ramon i Sança una peca de terra situada dins el terme del castell, en un indret anomenat Feixa. Sembla que el domini eminent del lloc era en mans dels comtes d’Urgell, els quals l’any 1076 van cedir a la canònica de Santa Maria de Solsona totes les esglésies d’Ivorra. La cessió devia comportar, a més, totes les possessions d’aquests temples, per això l’esmentada canònica va esdevenir una de les principals propietàries del terme. En aquest sentit sabem que el paborde de Solsona tenia el dret de nomenar els castlans, i posteriorment, els batlles.
A partir del s. XII la castlania del castell donà origen a un llinatge de castlans cognomenat Ivorra, alguns membres del qual van ser canonges de Santa Maria de Solsona.
El comte Ermengol VII d’Urgell va llegar en testament l’any 1167 el castell d’Ivorra al seu fill, el comte Ermengol VIII, tot i que a la darreria del s. XII hi ha notícies de la intervenció al terme dels Òdena i els Cervera, els quals hi devien posseir drets. Per circumstàncies desconegudes, probablement per parentiu, la fortalesa del lloc passà als Cardona, els quals consten com a senyors del lloc des del s. XIV fins a la desamortització del s. XIX.
De l’antiga fortalesa tan sols és visible actualment la torre mestra, que ateny uns 20 m d’alçada i és de base circular. Per la seva situació cèntrica dins la vila, aquesta construcció fou aprofitada per a instal·lar-hi el dipòsit d’aigua a la part superior, mentre que el primer pis va ser habilitat en altres temps com a presó municipal, i s’hi accedia per una porta amb llinda i muntants, situada a 4 m d’alçada, segurament en el mateix
emplaçament de l’original. A l’exterior, la torre conserva a la part baixa el parament original fet de grossos carreus de pedra força ben escairats. Es va consolidar l’any 1973, a càrrec de la Dirección General de Bellas Artes.
Nota: extret del volum La Segarra de la Catalunya Romànica d’Editorial Pòrtic, juny de 2001
Jordi Gironès Vilardebò /  abril de 2010

veure document sencer : Ivorra
+ Fotografies: CastellsCatalans/Ivorra