dijous, 22 d’abril de 2010

Castellmeià

Nom del castell: Castellmeià
Data de construcció: segle XIII
Municipi: Torrefeta i Florejacs
Comarca: Segarra
Altitud: 520 m
Coordenades: E 358857.19, N 4621986.31 (ED50 UTM 31N). Longitud: 01° 18' 06.0" Latitud: 41° 44' 07.1" (ETRS89 Geodèsiques)
Com arribar-hi: anant de Cervera a Guissona per la carretera L-311, a l’alçada de Tarroja de Segarra cal prendre la L-324 en direcció a Sant Ramon fins arribar amb 2,5 Km a Castellmeià.

La «Gran Enciclopèdia Catalana», IV (Barcelona, 1973) en diu (amb la signatura d’A.Duran i Sanpere i A. de Fluvià: «CASTELLMEIÀ (o Castellmejà; ant. Meià). Llogaret i antic terme de Torrefeta (Segarra ), al sud de Llor. El castell de Castellmeià (segle XIII) fou refet en part a la fi del segle XVI i és en bon estat de conservació.
N’eren senyors els Vergós, senyors també de Santa Maria de Meià i de Majanell, al final del segle XVII passà a Francesc de Junyent i de Marimon, al qual fou concedit el 1716 el marquesat de Castellmeià, únic títol concedit per Felip V a un català després de l’inici de la Guerra de Successió. Passà als Amat, als Carcer i als Vilallonga».
De fet, la primera notícia directament relacionada amb aquest castell —que, naturalment, cal no confondre amb el de Meià que hem estudiat dins la comarca de la Noguera— procedeix de l’any 1245, quan el prepòsit de Santa Maria de Solsona concedí a fra (sant) Pere Nolasc l’església de Sant Nicolau «que est sita intra terminas Castri de Mediano», situada en la parròquia de Portell. L’objecte de la donació era l’erecció del convent, que esdevindria de Sant Ramon Nonat.
Dins del tipus de castell-palau tardà, tan abundant en aquestes terres, cal esmentar el castell Mejà, de planta aproximadament rectangular amb dues gruixudes torres cilíndriques a les cantonades dels costats menors. Una d’elles conserva el coronament de merlets amb garfis sota el teulat actual; l’altra s’assenta damunt un talús poligonal i està esmotxada. La construcció originària d’aquestes torres deu ser del segle XIV, però les façanes amb finestres d’ornamentació en forma de creu i motllures interseccionals correspondrien a la supervivència del gòtic ja dins del segle XVI. A l’interior hi ha un curiós vestíbul poligonal amb una columna gruixuda, que potser correspon a l’espai del pati d’una fortalesa més antiga. És magnífica l’escala de cargol que s’allotja a la torre incompleta abans al·ludida.
Tant a l’exterior com a l’interior de l’edifici es repeteix un escut partit, amb tres càbries en una meitat i tres feixes en l’altra: aquesta segona podria pertànyer a la família Vilalba, la qual, després d’abandonar la seva casa originària de Cardedeu, apareix en aquestes terres de Cervera i en virtut d’aliances matrimonials passa a anomenar-se Vilalba de Meca. Un dels escuts porta la data en mars 1569.
Que el castell de Maià és més antic del que aparenta el seu estat actual, queda confirmat per l’existència a l’est del castell i a uns cent metres de distància de la primitiva capella, d’una nau amb absis i volta de canó apuntat, que podria ser del segle XIII».

Jordi Gironés /abril.2010

veure document sencer: Castellmeià