Ulldecona

Nom del castell: Ulldecona

Data de construcció: segle XII

Municipi: Ulldecona

Comarca: Montsià

Altitud: 256 m

Coordenades: E 282659.0, N 4497152.0 (ED50 UTM 31N). Longitud: 0º 25' 49.47'' Latitud: 40º 35' 41.19'' (GPS)

Com arribar-hi: al costat de la vila d’Ulldecona, s’hi puja per una pista asfaltada des del nord.

Originat en època àrab, el lloc d’Ulldecona apareix esmentat des de l’any 1120 i consta que la fortalesa de l’indret fou posada sota la  protecció dels Montcada després de la conquesta de Tortosa (1148); anys més tard,  el 1173, Guillem de Montcada la va cedir a l’orde de l’Hospital, la qual el 1227 hi fundà una comanda dependent de la castellania d’Amposta. L’antic nucli de poblament, situat vora el castell, es traslladà a la vall o foia el 1274, i així es formà una nova població anomenada Sant Lluc d’Ulldecona.

Els hospitalers van senyorejar el lloc fins a la desamortització del s. XIX. El terme actual inclou, a més els nuclis de les Ventalles, Sant Joan de Pas, els Valentins, Molincastell i la caseria de la Miliana.

Les excavacions arqueològiques dutes a terme entre els anys vuitanta i noranta han posat de manifest que l’indret on s’assenta aquesta notable fortalesa va estar ocupat en època ibèrica i, més tard, en un moment anterior a la conquesta feudal, hi va haver un nucli de poblament andalusí. Si bé el lloc d’Ulldecona s’esmenta per primer cop en la documentació medieval l’any 1120, el document més antic on es menciona la fortalesa data del 1167, quan Arnau de Jaca donà al monestir de Poblet el dret de pastura per als ramats dins el terme de castro Vallis de Chona.

Les construccions que integren en l’actualitat el conjunt fortificat d’Ulldecona són les següents: una torre cilíndrica, una torre principal de planta rectangular i l’església de la Mare de Déu dels Àngels. Les tres

edificacions se situen al sector sud-est del recinte i delimiten un segon recinte fortificat; també, dins aquest mateix clos, i a part de les construccions esmentades, podem veure restes de murs dels antics habitatges i les ruïnes d’una altra torre quadrada, actualment reblerta de sediment, la qual té adossat un mur de maçoneria que enllaça amb l’únic bastió o torre de cantonada del segon recinte murat. Aquesta torre o bastió presenta una planta rectangular amb els tres angles que donen a l’exterior arrodonits; no s’ha conservat el seu coronament, tot i que de ben segur era emmerletat.

La muralla exterior del conjunt, amb un deficient estat de conservació, palesa que es va bastir en moments cronològics diferents.

Originàriament devia correspondre a l’època del domini àrab als ss. X-Xl, i delimitava tot el perímetre del conjunt. Bastida directament sobre la roca mare, el basament era fet amb un aparell de maçoneria irregular de pedra calcària local unit amb morter, sobre el qual es van muntar els encofrats per a la construcció de la part superior de l’obra.

Pel que fa a la torre de planta circular, cal dir que és una construcció de 10 m d’alçada i de forma tronco-cilíndrica, que ocupa un dels punts més elevats del promontori, per això permet un excel·lent control visual sobre el territori del voltant. Consta de dues plantes, cobertes amb falsa cúpula, i una coberta plana tancada per mitjà d’un mur sobre el qual es disposen sis merlets de forma apuntada.

L’accés a la torre es feia a través d’una porta elevada, oberta al nivell del primer pis; en l’actualitat es pot accedir a la planta baixa d’una manera directa mitjançant una obertura situada a la banda oest. Mostra diverses finestres atrompetades i un seguit d’espitlleres sobre el sòl del primer pis i sota els merlets de la terrassa. El parament d’aquesta construcció consisteix en un doble aparell de maçoneria, amb un farciment interior de pedres irregulars, tot unit amb morter de color beix rosat, amb trossets de calç, grava i sorra fina; es va utilitzar aquest mateix morter per a arrebossar l’exterior de la torre.

Nota: extret del volum Baix Ebre, Montsià, Terra Alta i Matarranya de la Catalunya Romànica d’Editorial Pòrtic, abril de 2002

Jordi Gironès Vilardebò / maig de 2010


+ informació en PDF: castell d' Ulldecona
+ fotografies: CastellsCatalans/Ulldecona